Dia 6 | 7è dia | LA LINGE I ELS BLANC I NEGRE

Avui, ha sigut el primer de tres dies al mig de les vacances de no anar tan lluny. Hem anat a la part sud dels Vosges, a la que hem accedit des de Guebwiller en direcció le Markstein, per la D-430.

Un cop hem arribat a le Markstein, hem vist que era una estació d’esquí, tot i que el més impressionant ha estat la temperatura, que a mesura que pujàvem anava baixant: 10,5 ºC en ple estiu! I només estàvem a uns 1200 metres, i Guebwiller estava a uns 300.

Llavors, després d’haver sortit i tenir fred, hem anat en direcció la vall de Munster, acabant de pujar el coll de Platzerwassel, que van pujar el Tour de França l’any passat sent un port de 1a categoria, tot i que en sentit contrari. Efectivament, ens hem trobat a molta gent pujant-lo en bici.

Hem tornat a baixar fins els 600 m aproximadament, a la vall de Munster, a la que no ens hem pogut parar al seu poble més gran –Munster- perquè al següent lloc que havíem d’anar, tancaven en menys d’una hora, al Mémorial le Linge, on hi havia hagut un camp de batalla entre França i Alemanya durant la 1a Guerra Mundial.

Primer hem anat al museu, que es veu que és el lloc on tancaven, on hi havia pertinences dels soldats morts, l’uniforme de cada exèrcit (blau el de França i verd el d’Alemanya), l’uniforme dels esquiadors (era durant l’hivern), les granades, els obusos, els “escuts”, les metralladores, les bombes, i les explicacions de les guerres... Quan ja l’acabàvem de veure el recepcionista ens ha fet fora perquè era ja hora de tancar i hem anat a visitar l’exterior, a on va passar tot. Hi havia moltes galeries fetes pels francesos, creus dels morts identificats, i el que feia més cosa eren algunes zones on deia, en francès: “PROHIBIT – PERILL EXPLOSIUS”. Hem acabat de seguir l’itinerari marcat amb fletxes blaves.

Hem dinat a la sortida del memorial, a una mena d’aparcament, i llavors hem visitat els dos cementiris militars de la 1a Guerra Mundial d’allà.

Primer, el d’Alemanya, en antic territori alemany (est), amb tot de creus negres, arbres pel mig i amb pendent –l’excepció eren els soldats jueus que tenien una pedra- i el francès (Wettstein, oest), les creus de conglomerat, pla i, com a l’alemany, molt ben arrenglerades.

Tot seguit, hem anat cap al Lac Noir (Llac Negre), volent fer drecera per les Hautes Huttes, ja que per la carretera principal es fa molta volta, però quan em sembla que estàvem a punt d’arribar hi havia el cartell de prohibit passar “sauf riverains” (excepte veïns) i hem hagut de donar tota la volta.

Al Lac Noir hem anat al bar-alberg i hem demanat, en Marçal i jo, una Tarte aux Myrtilles (tarta de nabius). S’hi estava molt bé i com a tot Alsàcia no feia gens de calor.

El llac potser perdia una mica d’encant per la central d’energia hidràulica que hi ha als dos llacs –negre i blanc- que fa que no estiguin plens com haurien d’estar.

Després hem visitat el Blanc, que era més gran i amb més gent, i hem baixat fins a la vall d’Orbey, on hem parat a les Trois Épis (Tres Espigues) on hi ha una llegenda d’una aparició.

Havent tornat a Issenheim, hem anat al supermercat E. Leclerc, on a la secció de viatges hi havia tots els mapes de la Via Michelin i guies sobre Catalunya.

*Fotos:

1a i 2a: La Linge

3a: Cementiri militar alemany

4a: Cementiri militar francès

5a: Jo al Lac Blanc

Més fotos