dissabte, 21 d’agost de 2010

Dia 13 | 14è dia | L’ECOMUSEU D’ALSÀCIA

Avui, ja l’últim dia a Alsàcia abans de tornar cap a casa, ha estat sobretot destinat a preparar les maletes, però com que el tenim molt a prop, durant el matí hem estat visitant l’Ecomuseu d’Alsàcia, un museu a l’aire lliure, situat al terme d’Ungersheim.

Anar-hi l’últim dia, ha servit com de resum de les vacances, perquè aquí hi ha una mica de tot.

Hem fet una visita ben completa, ja que gràcies a tenir el mapa del museu, hem pogut fer-nos un recorregut i no hem hagut de perdre temps per saber on som i si ho hem vist tot.

Tot i dir-se d’Alsàcia, sobretot hi ha cases com les d’Outre-Forêt, l’extrem més septentrional on no hem anat, i de la zona del Sundgau, a l’extrem sud. Crec que dominen aquestes zones perquè són les que més reflecteix el museu.

Hi havia molts animals, des d’abelles en una caixa tancada amb vidre fins a uns porcs de la raça que s’explotava abans del gascó, passant per vaques, cabres, cavalls, burros...

A part de les granges típiques –tot visitable a l’interior- també h havia molts llocs d’oficis artesanals, situats en cases que per acabar-les d’ocupar, hi ha posat les habitacions tal com serien a l’època en què es va passar la casa i del lloc on és. A més, de la majoria d’oficis també hi havia gent interpretant-los. Com amb els animals, hi havia oficis des del ceramista, bastant típic en aquests museus, fins a un forjador, que anava coent ferro per ensenyar-ho als visitants...

Fora d’aquests tres sectors –ramaderia, habitatge i artesania- hi havia una petita part d’uns altres tres, com són l’agricultura, amb un camp de vinyes i una cava dins d’una casa de Merxheim, així com un garatge de tractors, segadores, i altres màquines del camp; el sector de l’educació, amb una escola amb pupitres, un mapa vell de França... i finalment el sector de la defensa, amb una fortificació formada per una torre de 3 pisos a la que es podia pujar.

El que m’ha agradat més de tot el museu, a part del fet de poder entrar a l’interior dels edificis, és la gran quantitat d’objectes que hi ha exposats sobretot als locals d’oficis artesanals. Això últim és potser la principal diferència amb el Museu a l’Aire Lliure d’Hongria, a Szentendre, que vàrem anar fa 2 anys i també em va agradar molt.

Hem tornat llavors per dinar al bungalow i a la tarda hem fet bàsicament les maletes, a part de descobrir un supermercat de darrere el càmping on hi venen fins de sèrie i productes amb tares, i tot tirat de preu.

*Fotos:

1a: Interior d'una casa

2a: El lloc de treball del forjador

3a: Vista de part de les cases de l'Ecomuseu des de la torre

1 comentari: