dilluns, 30 de novembre de 2009

El pomelo

Dissabte, com quasi bé cada setmana, vam anar a comprar, i, a la secció de fruita del supermercat, vam veure una fruita que no estàvem gaire acostumats a veure, els pomelos. Era tota verda, amb algunes franges de color groc. El tacte era més o menys com el d'una taronja (ja que són de la mateixa família, taronges, aranges... pomelos) i el tamany, com el d'un formatge de "tetilla gallega".
Així que, ahir diumenge, ens el vam menjar per les postres del dinar. A mi em va agradar, era com una taronja, però una mica més dur, potser és perquè estava verd, més amarg, i amb algunes peloies dures que costen de mastegar, potser és que no es mengen, normalment.

El pomelo, fins i tot, al plàstic del supermercat que l'envoltava duia unes instruccions, en francès, però.

diumenge, 29 de novembre de 2009

L'enjardinament del parc de les obres del Torrental

Avui el matí, amb el meu pare, hem anat a veure com estaven les obres de la zona del Torrental de Calldetenes, a davant de casa nostra, on últimament hi feien força barrinades. Ens havien dit que ja han plantat arbres i han, més o menys, fet visitable al que serà el parc del Torrental, al costat del torrent (de Sant Marc), tallant les herbes que hi havia i no deixaven passar. Ara ja és una altra cosa, comença de darrere el pavelló -en construcció- i va fins el que serà el final del nou barri seguint el torrent, que un cop abandona els carrers del costat, torna a ser el paisatge natural i salvatge de sempre.
També, han tallat absolutament tots els pollancres gegants que hi havia allà, ja que no són autòctons i no deixen créixer a altres espècies ni dónen vida a animals de quan hi ha aigua al torrent. Tot i així, hi han deixat la majoria d'arbres que hi havia, alzines, uns pins, saüc... Els que han plantat, també són d'aquestes espècies però petits, i sense fulles (és normal, a la tardor). A la primavera, quan floreixin, es veurà més el que hi han plantat i com queda realment. A l'extrem del parc més allunyat del centre del poble hi hauna mena de mur de pedres aguantades per un filferro, i amb un tub gegant que deu ser d'algun afluent del torrent. A més, al llarg de tot el parg, està ple dels forats que fan els molts conills que hi ha allà, que abans deurien estar amagats entre les mates.
Després hem anat cap a la zona del futur carrer de Tarrés, on es veïa el parc com tota la urbanització des de dalt, ja que aquell carrer s'enfila molt cap amunt.


Canviant de tema, de les moltes tapes que hi haurà del clavegueram, ara només hi ha un forat de ciment amb els tubs tapat amb una fustota, de manera que un pot ficar-s'hi a dintre i quedar-s'hi, i per sota del carrer principal (av. Francesc Macià), n'hi ha un amb escales i un túnel molt ample al un pot passar-hi per dintre i tot.

Més tard, un cop acabat de veure el futur parc, hem anat cap al sector de les obres ja acabades d'asfaltar la continuació del carrer Santa Eugènia, que va fins al finar del carrer del Serrat, i la continuació de l'avinguda dels Països Catalans, que ara ja arriba fins a la cruïlla del carrer Termes amb el del Serrat. El més sorprenen d'aquestes obres, a part de les pujadetes que va fent l'av. Països Catalans a causa de que s'han anat fent de mica en mica, és el final de la mateixa avinguda, en el que, el carrer s'estreteix i arriba al carrer del Serrat, i no a la cruïlla d'aquest amb el carrer Termes, que podria haver arribat perfectament sense haver-se estretit i per tant haver pogut fer que no fos de direcció única. Pel tros on penso que hi hauria d'haver, també, carrer en comptes d'estretir-se, han fet una mena de cosa amb unes pedres amb ciment i un arbre, amb la vorera d'una banda que arriba cap al carrer del Serrat, i la de l'altra, baixa en picat cap al carrer Termes.

Més fotos (amb un mapa de la zona d'obres)

dissabte, 28 de novembre de 2009

El cros de Girona i el dinar del restaurant de la "Setmana de la Patata"

Diumenge passat es va fer el 12è cros Ciutat de Girona, i, per tant, hi vam anar a córrer.

Jo corria a 3/4 de 12, de manera que vam marxar de casa a 2/4 de 10 per ser-hi just una hora abans de córrer, primer per veure el circuit, que era pels prats d'herba del voltant del pavelló de Fontajau, ple de pujades i baixades, algunes sense cap sentit. El mapa, igual que l'any passat i potser des de sempre, estava equivocat, ja que, jo que havia de fer dues voltes mitjanes, indicava les mitjanes cap a un altre llos, que segurament també hauria sigut de la mateixa distància, però ens feien anar pel recorregut equivocat de sempre.

Primer vam anar-lo a veure, i llavors, em vaig passar tota l'estona escalfant, que em va passar bastant ràpida, tot i haver arribat a l'hora.

Jo, en aquest cros, estrenava les vambes de claus, que al de Calldetenes vaig descobrir que m'anaven petites les que tenia.

Un cop havent escalfat, a 3/4 de 12 vam començar a córrer el cros (els de la meva categoria, és clar), que, en una volta (n'havíem de fer dues), primer estava pla, després baixava, tornava a pujar pels que fèien la volta petita incorporar-se en un carril de dalt, tornava a baixar i, finalment, feia una grandíssima pujada per arribar un altre cop a l'indret de la sortida. Això, dues vegades, de manera que, més que la distància -2300 m-, fea cansar més el desnivell.

Al final, de 46 que corrien, de la meva categoria, vaig quedar el 22è amb un temps de 9 minuts 48 segons. Més tard, va córrer en Marçal i, quan vam haver acabat de tot, vam marxar de Fontajau i vam anar al Mercat del Col·leccionisme que fan cada diumenge a Girona, a la Plaça Catalunya. Tot i que molts ja plegaven, comptant que eren quarts d'una del migdia, vam aconseguir canviar 5 monedes de iens que teníem per unes de Romania, de Singapur i de l'Índia, també 5.

I com que ja s'acostava l'hora de dinar, vam anar a buscar algun restaurant del centre, i ens vam quedar amb una taverna basca de la plaça de la Independència, que, aquella setmana, era la "Setmana de la Patata", i hi havia tapes de patates cuinades de diferent manera per 3€ cada una. Jo vaig demanar-ne tres, una de patates amb 4 formatges, una de patates al cabrales i una de patates "bomba" amb carn. Em sembla que també hi havia patates amb salsa brava i truita de patates. Va ser molt bo tot, tot i que no es distingien gaire les cabrales de les 4 formatges.

Un cop havent dinat, ja vam anar cap a casa.

diumenge, 15 de novembre de 2009

El 55è Cros de Calldetenes

El diumenge, el dia de la setmana que se solen fer els crosos, de la setmana passada, hi va haver el 55è Cros de Calldetenes, que sempre es fa just a davant de casa meva.

Ara, amb la nova Lliga Comarcal de Cros Escolar, es pot puntuar si es queda dels primers, i aquest era el primer, d'aquesta lliga.

Els de la meva categoria, infantil masculí, corríem a 2/4 d'11, i el circuit era de 2600 metres. Des d'una hora abans de córrer, el vam anar a veure. A mi no em va agradar gaire, ja que per començar, just davant de la sortida ja hi havia una pujada curta però alta, i 30 metres més enllà, una altra, a part de que el circuit era al mig de les obres del barri que estan construïnt actualment allà. Després, el cros consistia en donar una mena de volta petita a un camp que hi havia, i, després de tornar a fer les pujades del començament i a fer-ne una de més gran pel mateix camp, molt enfangat perquè dissabte hi va ploure.

Així que, després d'escalfar una bona estona, també, em vaig posar les vambes de claus (que m'anaven petites i llavors una ungla se'm va tirar enrere o no sé què li va passar), i vam córrer el cros, fent el circuitque havíem de fer, a diferència dels pre-benjamens, en els que el jutge es va equivocar i van haver de fer repetir la cursa.

Mentre corria, el que em va sorprendre va ser que la volta gran, la segona, passava per un lloc més llarg del que jo em pensava que s'havia de passar.

Al final, vaig quedar 2n local (em van donar una medalla de l'any, ja que l'any passat semblava reutilitzada) i 20è de la general.

Avui el Nàstic de Tarragona ha jugat contra el Cartagena, el líder de 2a divisió A i ha guanyat per 0 a 2, i ara és l'equip que ha sumat més punts a fora del seu camp.