diumenge, 12 de setembre de 2010

En tren al Museu del Ferrocarril

Aquest diumenge l'hem anat a passar al Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltrú, del que ens van venir ganes d'anar quan vam anar al de França situat a Alsàcia.

Gràcies al bitllet combinat de tren+museu hem pogut anar al museu en tren per un preu relativament barat si es miren els dos preus sols (els del tren i el de l'entrada del museu), 9€.

Hem agafat el tren que passa a les 8 i 24 minuts a Vic fins a l'estació de Sants de Barcelona, amb un tren de la sèrie 447, els únics que circulen per l'R3, amb la decoració de Cercanías de Renfe. El tren ha arribat 10 minuts d'hora a Sants, a les 9.30 en comptes de les 9.40 com estava previst i per això hem pogut agafar el de les 9.36 cap a Vilanova i la Geltrú. La peculiaritat d'aquest últim tren ha sigut que no era d'un sol pis, sinó de dos. Lògicament hem anat al pis de dalt, on el sostre és arrodonit. encara no estava decorat de Rodalies de Catalunya i era o de la sèrie 450 o de la 451, que són les de dos pisos.

Hem arribat a Vilanova i la Geltrú a les 10.13 i per passar l'estona fins que obrissin el museu a 2/4, hem anat al bar Tàndem.

Quan a 2/4 d'11 han obert el museu hi hem anat i hem començat a visitar-lo. Per començar, hem trobat tres dipòsits que servien per emmagatzemar l'aigua dels trens de vapor, i en un d'ells hi havia la història de la línia de tren de Vilanova i la Geltrú.

Més endavant hem tirat cap al centre del museu, a la "rotonda", on hi ha tots els trens del museu exposats.

Entre de molts altres, hi havia dresines, per transportar obrers i empleats, una de tracció manual d'Aragó, amb dos bancs sense respatllers, no com ara que per haver estat durant molt temps al descobert li van haver de canviar la fusta i de pas van posar-n'hi, i llavors n'hi havia una de motoritzada, amb benzina, que per la seva funció, eren barates, petites i senzilles.

També hi havia una rèplica de la locomotora i els vagons del primer tren a Espanya, de Barcelona a Mataró, que es va fer pel centenari del primer tren el 1948 degut a que el tren original va caure en baixar-lo del pedestal en que estava en una exposició el 1876. D'altra banda, també hi havia la locomotora més antiga conservada a Espanya, ja que el primer tren va caure, que és la "Martorell" i al darrere un dels dos exemplars originals del funicular de Vallvidrera, que va estar en circulació fins al gener del 1998.

Quan han sigut 24 de 12 hem pujat al segon pis d l'edifici de la recepció per veure un audiovisual de la història del tren a Espanya. En aquest segon pis també hi havia una curiosa mostra de les diferents gorres dels empleats de Renfe, la del Cap d'Estació, Obrer Especialitzat, l'encarregat de les agulles...

Mitja hora més tard s'ha acabat el vídeo i hem tornat als trens. Tot seguit venia tot de locomotores de color negre i bastant iguals, tot i cada una amb la seva història, de les que cal destacar-ne dues, la 030-0233 Mollet-Caldes 6 "Caldes", la primera fabricada a Espanya, per "La Maquinista Terrestre y Marítima", que encara es conservi. Juntament amb una altra d'igual -la 0232- van fer la línia de Mollet a Caldes de Montbui; l'altra és la 141F-2348 "Mikado" que va ser la última de vapor en circular per Espanya, amb l'aleshores Príncep Joan Carles el 1975.

Just al costat, hi havia la que al 1928 va ser la primera de tracció elèctrica, la 272-006 Norte 7206 "Cocodrilo". I la següent, és l'equivalent a la 2D2 5516 francesa -la que va circular durant més anys-, que és 281-004 Norte 1004 "Ripoll", que curiosament va fer el trajecte Ripoll-Puigcerdà, des del 1928 fins el 1982, i després encara la van acabar d'amortitzar fent-la servir de llevaneus i de mercaderies fins el 1987!!!

Finalment, només ens quedava per veure els trens Talgo, el que va fer el rècord de 230 km/h amb tracció dièsel i un altre al que s'hi podia pujar, que és com els que hi ha encara ara en funcionament.

Altres coses que hi havia al museu després eren un pont de senyals de l'estació de França, el Rodal Talgo RD, que permet circular per vies d'ample ibèric i d'ample estàndard o europeu, mitjançant motlles, i una representació dels diferents amples de via: l'estret, el mètric, l'estàndard o europeu, el rus i l'ibèric. També hi havia una exposició sobre el segle XXI on m'ha cridat l'atenció una jaqueta amb plaques solars.

Com que ja era hora de dinar quan hem sortit del museu, per la rambla Principal i la plaça de la Vila hem anar a un restaurant italià Nuraghe on he demanat Malloreddi amb salsa de parmesà i una pizza picant "Incazzata".

Havent dinat hem anat a donar un volt pels dos centres històrics de la ciutat, primer el de Vilanova, i després, separat per una barriadeta, el de la Geltrú, per mi més bonic, tot i que hi havia herba artificial en un parc al costat de l'església.

A les 16.08 hem agafat un tren que ha parat a totes les estacions entre Vilanova i la Geltrú i Barcelona i que aquest cop no ha sigut de dos pisos, sinó un 464 "Civia", amb molt bones vistes al mar al seu pas pel massís del Garraf, entre les estacions de Sitges i Platja de Castelldefels.

A Sants hem agafat a les 17.06 un semi-directe fins a Vic, evidentment en un 447, i per casualitat el vagó que hem anat nosaltres, ja estava decorat amb la nova de Rodalies de Catalunya, de colors blanc i taronja.

*FOTOS:
1a: El tren de dos pisos a Vilanova i la Geltrú
2a: La 141F-2348 "Mikado", última de vapor en circular a Espanya
3a: Jo a l'interior d'un Talgo
4a: Dos vagons 447 amb la nova i la vella decoració


diumenge, 5 de setembre de 2010

Dia museístic al centre de Barcelona

Ahir, dia 4 de setembre, quan ja faltaven només 3 dies per tornar a començar el curs, vam decidir passar el dissabte a Barcelona.

Hi vam anar en cotxe i el vam aparcar al barri de la Pau, situat al districte de Sant Martí, que vàrem descobrir un dia voltant per barris d'aquests i vam trobar que hi havia bastant lloc per aparcar, i a més és fàcil i ràpid d'arribar per la ronda Litoral i la Rambla de Guipúscoa.

Demanera que, vam agafar la línia 2 del metro fins a Paral·lel -la mare fins a Universitat, ja que havia quedat per anar a donar un volt i de compres i nosaltres- el meu pare, en Marçal i jo- un cop a Paral·lel vam agafar la línia 3 només per una estació, fins a Drassanes.

Un cop allà, al final de les Rambles, vam anar al Bar Cosmos i tot seguit al Museu Marítim, força barat entre els carnets del Super 3 i de la biblioteca, tot i que més endavant ja vam veure el perquè, ja que gran part del museu, està en obres de restauració..., i ara es podien veure moltes maquetes, un vaixell en mida real, l'únic, que era la rèplica feta el 1971 pels 400 anys de la Batalla de Lepant, la Galera Reial de Joan d'Àustria, a la que mitjançant un viaducte per sobre es podia veure la part superior.

La part marítima ja s'acabava aquí, però al final hi ha dues exposicions temporals per acabar el museu, i que sigui més gran durant els tres anys que queden d'obres. La primera era d'art, anomenada "Retrats del Mar", lògicament amb tot de quadres del mar i platges, amb algun amb relleu i tot.

La segona, menys vinculada amb el mar, gens si no fos per algun quadre, és d'art de Rússia del segle XX, amb molts quadres rusos sobretot de paisatges, i unes matrioskes en una vtrina.

Ja sortint del museu i buscant algun mapa de Barcelona per veure a on podíem anar, ja que se'ns ha fet més curt del que teníem previst, ens hem adonat d'una altra petita exposició que era sobre el museu durant la Guerra Civil, quan molts vaixells es van haver d'"exiliar" en una masia de Seva.

Per acabar de passar el matí, hem decidit anar a la biblioteca Francesca Bonnemaison, una de les poques que estan obertes el matí dels dissabtes d'estiu.

A les dues, hem quedat amb la mare a l'església de Betlem, a les Rambles, per anar a dinar al Fresc Co del carrer del Carme, un dels meus restaurants preferits ja que és de bufet lliure i hi ha molta varietat i pasta per agafar.

A la tarda, hem fet igual que al matí i hem anat al Museu de la Xocolata, que també ens ha sortit bastant bé de preu amb els dos carnets, i a on ens han donat el tiquet d'entrada més bo, el que és una rajoleta de xocolata. Al museu, generalment hi ha tres coses, per començar la història i l'origen de la xocolata, amb el cacau..., després, i el que hi ha més, figures fetes amb xocolata, com per exemple el drac del parc Güell, el tren històric de Barcelona a Mataró, l'Orgue de Montserat o el Bob Esponja i en Patricio, i finalment, màquines per fer xocolata, com són el torrefactor del cacau, la despallofadora o trinxadora, la pastera, la refinadora...

A la Sala Barcelona, una part més del museu, hi havia una mena de cina o de tant en tant deuen fer xocolata, però que no hem enganxat. Sort que l'hem visitat havent dinat perquè sinó em sembla que ens hauria vingut gana.

Per acabar, hem tornat fins a la plaça de la Catedral a peu on hem quedat amb la mare i heem tornat amb la L-4 des de Jaume I a la Pau i amb cotxe cap a casa, on hem pogut veure part del partit Nàstic-Girona, un dels derbis catalans de la segona divisió A, que ha acabat guanyat el Nàstic per 2 a 0, tots dos gols de Berry Powel.

*FOTOS:
1a: La rèplica de la Galera Reial de Joan d'Àustria
2a:
El saborós tiquet del Museu de la Xocolata, amb una figura al fons