diumenge, 28 de juny de 2009

S'ha acabat el curs!

El dia 23, es va acabar el curs 2008-2009, de manera, que ja he acabat el curs de 6è i per tant, també del CEIP Andersen. L'any que ve aniré a fer 1r d'ESO a l'IES Jaume Callís.

El passat dia 20, a l'escola s'hi va celebrar la Festa Major, on els de 6è hi vam organitzar una gimcana amb molta participació.

dimarts, 23 de juny de 2009

L'acampada de final de curs a Blanes

Com fan per final de curs els de 6è de l'Andersen cada any, el dijous i el divendres passat vam anar a fer una acampada a Blanes, de viatge de final de curs.

Ens ho vam passar molt bé.

Vaig marxar de casa ben carregat amb una motxilla que era per la roba, la tovallola i el sac de dormir, una altra amb plats de plàstic, menjar, coberts i aquestes coses que no són roba i, per acabar, una nevereta pel menjar que si el duia a la temperatura normal es podriria.

A 1/4 de 10 vam marxar de l'escola, amb l'autobús, un cap havent-ho carregat tot. El viatge va ser una mica llarg, ja que per anar a Blanes s'ha de passar per una carretera amb alguns revolts. Vam arribar al cap d'una hora i una mica més, al càmping Bella Terra.

A Blanes tots els càmpings estan junts, i quan passàvem pel carrer on es troben tots, el carrer Vila de Madrid, dèiem si era un, si era un altre...

Ens van tocar unes parcel·les al costat d'aquest carrer, que a la nit, se sentirien molts sorolls. El terra era de sorra amb pinassa dels pins que hi havia.

Un cop havent carregat totes les maletes allà, vam esmorzar i ens vam posar a muntar les tendes. Muntar-la no era fàcil; quan no es doblegava un pal, l'altre no sortia pel forat... També vam fer, amb una corda, un estenedor molt gran, que altres grups ens van demanar si els hi deixàvem. Al nostre grup érem 6: En Joan, l'Eloi, en Joel, en Sergi, en Marc i jo.

Un cop van acabar de muntar-les tots els altres grups i d'esperar una llarga estona, vam anar a la platja, la que estava al costat del càmping (només travessar una porta). Feia molt bon temps i molta gent es va estar tota l'estona a l'aigua.

Llavors, tocava cuinar el primer àpat, el dinar. Cada grup s'havia de portar el seu menjar, el que serviria per dinar, sopar, esmorzar i tornar a dinar el dia següent. I també s'havia d'espavilar a cuinar-se'l.

Un de nosaltres, havia portat les tallarines a la parmesana de les "Ideas al Plato", uqe són de sobre i fàcils de cuinar. Les vam cuinar amb uns vint minuts i ens van sortir boníssimes! Llàstima que, n'hi havia les justes i n'hi va haver que en van menjar més que d'altres... De segon plat, cadascú es va portar algna cosa seva, del tipus hamburguesa, salsitxes... Jo em vaig portar un formatge que s'ha de fregir i queda molt bo. De potres vam menjar unes maduixes que jo havia portat i altra fruita.

Després vam tenir dues horetes per fer la digestió. Anar parlant, acabar de preparar les tendes, voltar pel càmping...

Un cop feta la digestió, tots cap a la piscina. Es veu que la piscina agrada més que la platja; a mi no, jo trobo que la platja és mes divertit, excepte quan t'has de treure la sorra de tot arreu. N'hi havia dues, de piscines, una de gran quadrada i fonda, amb dos sortidors d'aigua, i una altra molt més petita, que no era gens fonda (a un extrem només se't mullaven els peus), amb l'aigua més calenta i amb un sortidor amb forma de bolet. Allà la piscina hi havia una animadors, que ens fèien ballar, aquagym... 2 hores, ens hi vàrem estar.

Tot seguit vam anar al supermercat del càmping (com a tots els càmpings, algunes coses eren força cares).

A l'hora de sopar no podiem fer servir el fugonet, de manera que vam menjar diverses coses que havíem portat: pa amb tomàquet, formatge, embotit, més maduixes...

No vam fer postres perquè, després de sopar, vam anar a donar un volt per Blanes, primer passant entre els càmping i després pel passeig Marítim, on a l'escola ens van dir que hi hauria oberta una gelateria on hi comprariem un gelat per cadascú. Però no va ser així, sinó que a comprar el gelat hi vam anar a un bar que hi havia per allà, un gelat d'aquests com el calippo... Llavors vam pujar a Sa Palomera, la roca que hi ha a Blanes. A mi em va recordar a San Juan de Gaztelugatxe (al País Basc), perquè també s'havia de pujar escales, però en petit.

Vam tornar, i finalment, havia arribat l'hora de dormir a les tendes.

No es podia dormir, amb l'autobús urbà que passava cada molts pocs minuts, la gent que tornava al càmping cridant, i el soroll que fèiem nosaltres mateixos... Era impossible. De manera que els del grup que estàvem a la tenda, ens vam quedar xerrant, escoltant l'mp4, menjant una cacauets i mirant què feien els de les altres tendes per fora. Hi havia gent que no parava de córrer, anar d'una tenda a l'altra...

Només vaig dormir 2 hores, de 2/4 de 5 a 2/4 de 7 del matí.

Vam llevar-nos, alguns més d'hora que d'altres, vam esmorzar i al cap d'una estona, també llarga com la d'abans d'anar a la platja, vam anar a la piscina fins a l'hora de dinar. Abans, però, vam haver ja de desplegar les tendes i deixar-ho tot endreçat perquè no ho haguéssim de fer tot justa abans de marxar un altre cop cap a casa.

No feia tant bon temps, el cel estava amb uns quants núvols. Era al revés. L'aigua de la gran estava més calenta que a la petita. També vam fer aquagym i vam ballar amb l'animador que hi havia, en Moisès.

Vam haver de marxar una estona abans de la piscina perquè plovisquejava. Vam aprofitar l'estona perduda de la piscina per començar a fer el dinar. Aquest dia tocava dinar el rissoto que havia portat jo. Un amb gust de bolets per la meitat del grup i un altre amb gust de formatge per l'altra meitat. No sé si el vam fer gaire bé, perquè vam tirar l'arròs directament amb l'aigua freda, sense que bullís, però va sortir ben bo. El segon plat eren una mena de croquetes.

Vam tenir una estona lliura per jugar i acabar de recollir i a les 3, vam agafar l'autobús i vam anar cap a Vic un altre cop. Estàvem tots molt cansats i hi va haver gent que s'adormia... Jo no. Vam arribar a l'escola una mica d'hora.

Van ser dos dies molt divertits.


Feu un comentari si voleu més fotos.

dijous, 18 de juny de 2009

Ja estem a Blanes

Els de 6è ja estem a Blanes, al càmping Bellaterra de viatge de final de curs.

dissabte, 13 de juny de 2009

Sopar de 6è

Ahir vam fer el Sopar de 6è. Vam sopar, (una mena de pica-pica d'embotit, coca, pa amb tomàquet...), l'entrega de l'orla i la representació dels balls que havíem preparat.

Si voleu fotos, deixeu un comentari amb l'email (@).

Milla de la Prosperitat: 3r!

Dissabte passat vam anar a la Via Júlia de Barcelona, a córrer la 2a Milla de la Prosperitat (Prosperitat és el barri). Havia de córrer a les 11 i 10 minuts. Fins a aquella hora, vaig anar escalfant, mirant el circuit (era sortir des de la Plaça Llucmajor, fer tota la Via Júlia, i tornat, també per la Vic Júlia).


La cursa va començar amb una mica de retard, ja que abans havien de fer l'entrega de premis. Quan va començar la cursa, van dir que no es podia córrer per les voreres, sinó per la calçada, i justament la que corria al meu davant, estava corrent per un tros de vorera. L'speaker, quan jo vaig arribar a l'arribada, va dir: -I ja arriba l'Arnau amb un gran esprint!


Vaig fer la cursa amb 6 minuts i 53 segons (era una milla, 1.609 m) i vaig arribar tercer, de manera que em van donar un trofeu (va ser una copa), vaig haver de pujar al podi...


Per dinar, ens havíem endut entrepans de casa i vam dinar al parc del Turó de la Peira, tot ple de pins, dels que hi havien hagut abans que ho edifiquéssin tot, àrea de pícnic... Vam pujar a dalt del turó, des d'on es veia tot Barcelona.


Anant-hi, vam passar pel barri de Can Peguera. Era molt curiós, perquè tot eren cases de planta baixa i petitíssimes, cases barates, totes de color blanc, amb carrers peatonals, amb un trosset de jardí molt petit... I al costat, es veien els altíssims blocs de pisos de Nou Barris. Les cases les van construïr al 1929 i són el barri de cases barates més ben conservades de Barcelona.


divendres, 5 de juny de 2009

Bicicletada i activitats al Gurri

Avui al matí, amb la resta de 6è hem fet la bicicletada que organitza l'Ajuntament de Vic cada any el Dia Mundial del Medi Ambient. Cada any es va a la ribera del riu Gurri, i allà es fan unes activitats. Aquest any, ham fet activitats sobre el riu, les seves cuques i la seva vegetació.

Hem sortit de l'escola cadascú amb la seva bici, després d'esperar força estona sense saber si es faria la bicicletada o no, perquè plovia una mica. Al Sucre ens ham trobat amb els del Sentfores i hem anat cap a la ribera del Gurri.

Primer de tot, ens han donat xocolata desfeta i coca, per esmorzar, i llavors hem fet les 3 activitats que hi havia preparades.

La primera que hem fet ha sigut la d'observar "macro-invertebrats" del riu, en grupets petits. Hi havia tota mena de cuques, fins itot un cargol. També hem vist com un dels monitors, es ficava a dins del riu per agafar-ne.

La següent ha sigut la de la vegetació. Un noi ens ha explicat quina vegetació hi ha i perquè, com era el riu abans, que la vegetació que hi ha no és la pròpia de la riba del Gurri, perquè hi havia ortigues...

Finalment, hem fet l'activitat, en que ens explicaven un conte d'una anguila. Més aviat era el seu cicle, la seva vida. Travessava l'Atlàntic, pujava pel Ter...

Quan ha acabat el conte, hem agafat les bicis i hem tornat cap a l'escola.

Matí al Turó de l'Home

El passat diumenge al matí, amb el meu pare vam anar a pujar el Turó de l'Home, de 1.706 metres d'altura.

A les 9 vam arribar a Passavets, un dels dos llocs ds d'on s'hi pot accedir a peu; l'altre és des de Fontmartina, més endavant, cap al Vallès. Tota la pujada va ser igual, ziga, zaga, ziga, zaga... anar pujant. Era tot per dintre el bosc. Pujant, no vam trobar a ningú més que pugés. El desnivell era de 511 m., en uns 5100 metres de dictància que s'havien de fer. Per tant, el pendent era del 10%.

Cap al tram final, ja no hi havia arbres, era tot d'herba.

A totes les guies i als plànols deia que aproximadament es tardava 1 hora i 45 minuts a arribar al cim, però nosaltres vam tardar una miqueta menys, 1 hora i mitja.
A dalt del cim hi havia un observatori meteorològic, antenes... Des d'allà dalt, es podia veure, fins i tot, Barcelona.
Després, quan vam tornar a baixar, se'ns va fer més curt.

Quan tornàvem en cotxe cap a casa, ens vam parar a una urbanització abandonada que quan l'estaven construïnt, la van deixar. Era la urbanització "Cases del Bosc", de Viladrau (fotos).

Derrota injusta del Nàstic a Girona

El dissabte, vam anar a veure el derbi català de 2a A, el Girona-Nàstic.
Les entrades, eren bastant cares (almenys pel preu que crec que haurien de tenir); 25€ per persona a un dels gols. A tribuna, valien 40€ (no hi havia grada general, a l'altra banda del camp). Nosaltres anàvem amb la intenció de comprar-les per un dels gols, quan se'ns va acostar un senyor i ens va dir que ens deixava 3 carnets de soci seus per un preu més rebaixat que el de les taquilles. Vam anar amb les entrades d'aquell home al gol sud, tot i que era com si estiguéssim a tribuna perquè hi havia la seva ombra.
Durant tota una hora abans de començar el partit la gespa s'anava regant.

Va començar el partit, jo volia que guanyés el Nàstic. A la primera part el partit va estar bastant igualat, tot i que d'ocasions el Nàstic en tenia més. A la mitja part, 0-0.


A la segona part va ser bastant igual a la primers, però amb gols. Va seguir tenint més ocasions el Nàstic, i va marcar un gol, en Jordi Alba (no el vaig veure perquè era a l'altra banda del camp).

7 minuts més tard, en una de les primeres ocasions del Girona, fa gol. Va ser el primer gol tonto. Una falta que va provocar un jugador del Nàstic tocant la pilota amb les mans. Ja estaven empatats a 1 gol.

Tot el públic, pràcticament del Girona, estaca eufòric. I, al cap de 5 minuts més, va fer un altre gol el Girona, ja que la defensa del Nàstic estava molt lluny. Hi van haver 5.208 espectadors a l'estadi de Montilivi de Girona. Al final, Girona 2-Nàstic 1.
Crònica de la web del Nàstic:
El Gimnàstic de Tarragona ha perdut per 2 gols a 1 al camp del Girona i ha trencat així una bon ratxa de 5 partits, en què havia aconseguit 11 dels 15 punts disponibles. Tot i el resultat, el Nàstic no ha fet un mal partit i fins i tot s'ha avançat. Els gols, però, han arribat a la segona part, tot i que en la primera s'ha pogut veure bon futbol i diverses ocasions per als dos conjuns. Cal destacar les internades de Jordi Alba, que ha fet el que ha volgut durant tot el partit. El Nàstic ha aconseguit avançar-se ja en la segona part, gràcies a Jordi Alba, que s'ha quedat sol davant Ponzo i no ha fallat. El Girona, però, ha empatat poc després en una jugada desafortunada, en què Cherfa ha refusat la pilota però ha tocat en un jugador del Girona. Gerard ho ha aprofitat i ha marcat de cap. La sort encara havia de somriure més als gironins i en una falta a la frontal de l'àrea feia el definitiu 2 a 1, després que la barrera desviés la pilota. Els granes no han pogut empatar i han vist com el gironins s'enduien els tres punts.

Crònica de la web del Girona:
El Girona ha aconseguit la segona victòria consecutiva en vèncer el Gimnàstic de Tarragona a casa per 2 a 1. Els tarragonins s’han avançat en el marcador però Gerard, que en dos partits ha fet tres gols, i Cañas han aconseguit donar al volta al marcador. El jove japonès Hiroshi Ibusuki ha debutat com a titular en l'onze inicial i ha rebut una forta ovació en ser substituït a la segona part per Paco Esteban. Amb aquesta victòria, els gironins sumen 48 punts. El Girona visita la setmana vinent el camp de l’Eibar.

dimecres, 3 de juny de 2009

Itinerari pel centre de Vic

Divendres passat tots els 6è, vam anar a fer una excursió pel centre de Vic.

Es vam dividir en 4 grups i ens van anar explicant coses sobre les cases, els carrers, la història...

Vam sortir de la plaça Major, on vam veure les cases de Tolosa, Costa..., després vam anar cap a la plaça St. Felip, el carrer de les Escoles, vam esmorzar a la plaça Abat Oliba, a la Catedral, per la rambla del Bisbat (pel costat del riu Mèder), per les places de Malla i Montrodon i a la plaça de l'Estudiant, passant pel Temple Romà i el Palau dels Montcada.

L'autobús per tornar cap a l'escola el vam agafar a la olaça Sta. Clara.