diumenge, 26 d’octubre de 2008

Marxa i Caminada de Sils

Avui al matí hem anat a la Marxa i Caminada de Sils (jo li diria Cursa de Sils), la primera d'aquest curs, hi hem arribat les 9 i 10 minuts del matí, jo corria a 3/4 de 10 i el meu germà 5 minuts abans.

La cursa consistia en fer 600 metres, que eren dues voltes en un tros de carrer al darrere del pavelló. Ens han donat medalla, aigua, entrepà gegant de botifarra i unes pastetes industrials. A la cursa he quedat 2n de 4, i el premi que m'han donat ha sigut una copa daurada.

La copa i la medalla que m'han donat

Més fotos | Classificació

La Festa dels Súpers

Ahir, vam anar a la 12a Festa dels Súpers, a l'Anella Olímpica de Montjuïc. Només d'arribar (a 1/4 d'11), vam anar cap a dintre del camp, primer de tot a menjar un tros de pizza de Casa Tarradellas i després ens vam asseure a les grades per veure l'espectacle de benvinguda.

Quan ja vam veure gran part de l'espectacle vam anar cap a fora del camp on hi havia llocs per fer-s'hi fotos, parades de diferents coses... Mentre voltàvem vam veure a l'Àlex i en Roc (personatges del Club Super3) amb molta pressa per anar a filmar un gag amb el Sr. Pla (p. S3) a la parada del reciclatge. Desrés de molta estona anant mirant moltes coses vam dinar al costat de la Gimcana de la Lila (p. S3). Poc més tard d'acabar de dinar vam anar a veure l'espectacle "Bon profit!", que només van sortir uns quans personatges dient . A 2/4 de 6 de la tarda teníem previst anar a veure l'espectacle "Roc, fes-li un petó!" però com que encara faltàven dues hores vam decidir marxar.

No sabíem gaire a on anar i ens vam decidir per anar a Vallvidrera amb el funicular, des de Montjuïc.

Hi vam anar agafant el Funicular de Montjuïc, que al divendres dia 24 va fer 80 anys, fins a l'altra estació, Paral·lel. A Paral·lel vam agafar la L3 (la verda) del metro fins a Diagonal, un cop a Diagonal la S2, que va a Sabadell, però nosaltres volíem anar
fins a Peu del Funicular, vam entrar al tren i vam veure que deia que no hi parava, per això vam baixar a Sarrià i allà vam preguntar perquè no si al mapa de línies deia que sí que hi parava.

Ens van dir que no hi parava perquè l'estació de Peu del Funicular és massa curta i el primer vagó no coincideix amb l'andana (es queda al túnel) per casualitat nosaltres havíem anat al primer vagó. Allà a Sarrià vam agafar la S1, la que va a Terrassa (que també para a Peu del Funicular), fins a l'estació de Peu del Funicular, aquest cop, en un dels vagons del mig.

A Peu del Funicular vam agafar el Funicular de Vallvidrera fins a Vallvidrera Superior, en quest funicular hi ha ters parades, una a cada extrem i una al mig anomenada Carretera de les Aigües.
Vallvidrera era bastant bonic, primer vam anar a un barri de cases amb vistes al mar i després al barri més comercial.


Vam tornar a Montjuïc pel mateix recorregut i amb el cotxe vam anar a sopar al Fresc Co del carrer Salvador Espriu.

Jo amb en Roc i l'Àlex

Més fotos

divendres, 24 d’octubre de 2008

dissabte, 18 d’octubre de 2008

Diumenge 12 d'octubre

El diumenge, al matí vam anar a la xocolatada d'inici de temporada del Club Atlètic Vic on vam fer les fotos d'equip i a la tarda a la Festa Cavall Fort de Vic, a la plaça, on vam veure el meu "full" de <<en Cesc, què hi diu?>> i també vam anar al Zoo d'en Pitus de la Plaça Gaudí, i a diversos llocs.

diumenge, 12 d’octubre de 2008

Migues al meu estil amb bolets

Avui, amb la meva mare ens hem inventat una nova recepta amb els bolets que vam anar a caçar divendres i pa sec que ens sobrava. La recepta es pot veure aquí.

divendres, 10 d’octubre de 2008

Bolets a Folgueroles

Avui, amb els meus avis i el meu germà hem anat a collir bolets a un bosc a prop de Folgueroles. Hem marxat de casa els avis a 2/4 de 10 del matí.

Ens hem encaminat pujant per un caminet, els primers bolets que hem trobat han sigut cames de perdiu i fredolics. El camí duïa a un pla on també hem trobat moltes més cames de perdiu i unes quantes pinenques. Llavors hem anat seguint pujant per molts camins i hem arribat a un lloc on hi havia rovellons, i més enllà, el camí de tornada farcidíssim de rossinyols de pi; a cada vora a l'esquerra n'hi havia molts. Hem arribat al cotxe altre cop amb dos cistells ben plens de bolets. També hem trobat una llenega.

dilluns, 6 d’octubre de 2008

Diumenge a Girona i les Gavarres

Ahir, vam anar a passar el dia a la zona de Girona i les Gavarres, primer de tot, vam anar al mercat de col·leccionisme (o d'antiguitats...) de Girona, sabíem que el feien perquè el dia que volia anar a fer el Cros de Girona de l'any passat, també vam anar a aquest mercat. Hi havia parades de segells, de monedes, de llibres antics, de cromos i coses de futbol, de minerals, de fòssils, de tota mena de coses. La que em va agradar més era una de monedes que ja tenien totes les d'€ de Xipre i Malta! Fins i tot n'hi havia una d'especial d'Eslovènia que era de 3€.

Quan vam acabar d'estar-nos al mercat, vam començar un recorregut per les Gavarres.
Sortíem de Girona i agafàvem la C-250 i la C-65 fins a Cassà de la Selva, un cop allà anar per la GI-664, que és la que uneix Cassà amb La Bisbal d'Empordà. Vam anar tirant per la carretera i a la meitat, ens vam trobar amb el petit poblet de Santa Pellaia, format per dues cases, una més d'abandonada i el cementiri i l'església. L'església tenia el campanar d'una forma una mica estranya.

Vam acabar d'anar per aquesta carretera a Sant Sadurní de l'Heura, un poble molt bonic, que hi ha molts gats i gossos voltant i molts túnels.

Després ens en vam anar per una carretera local que va a parar al poble de Monells, amb cases molt grans i bastants turistes estrangers. El poble està dividt en dues parts, la línia divisòria és una riera seca que passa per allà. El centre està a la banda que ve a ser la de baix, amb la plaça més gran porxada, molts túnels, carers i cases antigues... I la banda de dalt, a part de cases més normals hi ha l'església i un restaurant que hi donen bacallà. Nosaltres vam dinar al Restaurant Ca l'Arcadi, a la plaça de St. Jaume, la gran. Per casualitat, mentre esperàvem perquè ens portessin el menjar del restaurant ens vam trobar un meu tiet! Després vam anar cap al poble que tanca el triangle que forma el municipi, Cruïlles, un poble que no hi ha gaires carrers i la cosa més interesant que hi ha és la torre que hi ha al mig de la plaça. L'església és molt semblant a la de Calldetenes.

A la tarda, vam anar cap a la banda de les Gavarres del Gironès, als poblets que pertanyen al poble de Quart, per accedir-hi des de la banda que estàvem, vam haver de passar per una pista sense asfaltar que surt del km. 13 de la GI-664 que uneix aquesta carretera amb la GIV-6641.

Montnegre, el primer poble, eren dues casotes amb un molí eòlic i tot deixat, era molt lleig. Llavors, el pròxim poblet era St. Mateu de Montnegre, ja més maco però només hi havia un centre excursionista, una església i un cementiri. L'últim poble que volíem anar era Castellar de la Selva però en veure que només era una església i poca cosa més no vam ni baixar del cotxe.

Després, vam tornar a casa.

dijous, 2 d’octubre de 2008

Sortida a la Creu de Gurb

Avui sí, avui amb l'escola hem pogut anar a la Creu de Gurb amb bon temps. Hem anat a l'escola a l'hora normal de sempre (quan entràvem a 6è ha caigut un moble de caixons i ha fet molt soroll) i hem marxat a les 10 del matí, per un camí asfaltat que ve a ser la continuació de l'Avinguda Olímpia. Després, quan ja passàvem pel Mas Romeu, ens hem trobat un gossot que ens he anat seguint fins a la Creu de Gurb i a la tornada. Quan ja havíem feu un tros de camí (no de pista), ens hem parat a esmorzar, just un petit pla prop d'una torre elèctrica.

Al cap d'una estona hem anat seguint un camí que passava per darrere del cim i després pujava fort, amb pendents que el gos perseguidor també ha fet. Un cop a dalt ens hem fet fotos, hem parlat...

Quan ja tornàvem a ser al pla de l'esmorzar, hem dinat i també hem fet una competició de veure qui pujava més ràpid a una marga. Per tornar, hem passat pel mateix camí excepte el tros del mig que l'hem fet passant per la Font d'en Güell.

Per tota l'excursió hi havia moltes móres molt bones.