dissabte, 8 de setembre de 2012

Un Challenge Sprint Pro... a Catalunya?

Aquests dies inicials del setembre, a part d'acabar-se l'edició la Vuelta (que és el que acapara el gruix de l'afició al ciclisme), a l'altra banda de l'Atlàntic també hi ha competicions ciclistes importants, pertanyents a l'UCI World Tour.

Concretament aquest és el torn del ciclisme al Quebec, a les ciutats de Ciutat de Quebec i Mont-real, on celebren el Gran Premi Ciclista del Quebec i dos dies després, el Gran Premi Ciclista de Mont-real. Totes dues competicions són clàssiques (curses d'un sol dia) que estan formades per un circuit d'uns 12 quilòmetres passant pels espais més emblemàtics de cada una de les ciutats, i amb un final amb pujada. Aquesta entrada al bloc, però, no l'he fet per parlar d'aquestes dues competicions -organitzades per la mateixa empresa, el Groupe Serdy- sinó per centrar-me en una que seria més aviat d'exhibició que es disputa el dia abans del Gran Premi Ciclista del Quebec en una avinguda de la mateixa ciutat: el Challenge Sprint Pro.

Fins fa 2 dies desconeixia l'existència d'aquest tipus de proves, i menys en un lloc com al Quebec, on sembla no haver-hi tanta tradició ciclista com a Europa. El Challenge Sprint Pro és una prova ciclista per eliminatòries, com en la majoria d'esports, on hi ha el que serien vuitens de final, quarts, semifinals i la final, raó per la qual els finalistes acabaran havent corregut 4 cops, cosa que fa evident que el circuit no serà de 200, ni de 100, ni de 50km: el Challenge Sprint Pro té com a recorregut un tram de 500 metres de la Grande Allée Est amb un lleuger pendent, que els ciclistes fan dos cops, un d'anada i l'altre de tornada (de manera que a l'anada baixen i la tornada la fan pujant, després d'un gir de 180º), resultant 1km.

Arribada de la final del Challenge Sprint Pro
d'aquest any, on Zach Bell guanya
Així doncs, els 24 ciclistes participants (un per cada equip participant al GP del Quebec més una selecció de tres ciclistes canadencs) disputen de quatre en quatre el que són 6 sèries de "vuitens de final" (per ser vuitens hi hauria d'haver 8 sèries, però és la tercera ronda anterior a la final), classificant-se per als quarts els dos primers de cada una, el que fa que en cada sèrie es vegi com els participants esprinten -d'aquí el nom de la competició- per seguir vius a la competició, o bé formen una escapada en solitari uns centenars de metres abans d'acabar-se el quilòmetre. Llavors els 2 primers de cada sèrie de vuitens es juguen el passi a les semifinals en 3 sèries de quarts, i a les semifinals, en haver-hi 6 corredors que les disputen, les dues sèries són únicament de 3 corredors, però igualment es classifiquen els 2 primers per passar a la gran final.

Si bé aquesta competició no és un gran esforç dels participants, permet, com va dir Enrique Sanz (Movistar Team) entre els quarts i les semis abans-d'ahir, passar una bona estona. El "problema" és que no hi participen, de tros, els millors esprintadors del món (potser el més conegut de l'última edició era l'australià Matthew Goss, que va acabar tercer després que el canadenc Zach Bell, del modest equip SpiderTech, es fes amb la victòria).

A partir del fet que no hi participin els millors esprintadors i que, per què no, podria haver-hi una competició amb el mateix format sobre llambordes (mal anomenades adoquins, que és un barbarisme, no com pavès, tot i que no està normalitzat), se m'ha acudit que Catalunya és un dels millors llocs per organitzar el que podria anomenar-se "Challenge Cobble Pro" (llamborda és cobble en anglès). És a dir, una competició amb el mateix format d'eliminatòries i final sobre un circuit amb llambordes d'un o dos quilòmetres que es pot confeccionar perfectament als centres històrics d'algunes ciutats catalanes com Vic -on n'he ideat i comprovat in situ un, que hi ha a continuació- o Girona, per exemple.

Mostra Recorregut de 2km sobre llambordes per Vic en un mapa més gran

El carrer de Sant Antoni a punt d'arribar
 a la plaça dels Màrtirs
I per què Catalunya? Per una raó molt senzilla, a part de l'existència de carrers amb llambordes a diverses ciutats: la Volta a Catalunya es disputa uns dies abans, a finals de març, gairebé simultàniament, de la trilogia de clàssiques de Flandes (l'E3 Harelbeke, la Gant-Wevelgem i el Tour de Flandes), que tenen trams sobre aquest tipus de sòl, cosa que en faria del "Challenge Cobble Pro" un entrenament perfecte per aquestes tres competicions flamenques, o si més no serviria per començar a entreveure quins especialistes sobre pavès faran una bona temporada (en la d'enguany segur que hauria guanyat Tom Boonen). I si no, almenys per poder-los veure en terres catalanes on no solen venir, ja que la Volta a Catalunya no és per al mateix tipus de corredors. Aquesta circumstància fa que no sigui com al Quebec, on els participants al Challenge Sprint Pro també participen a la clàssica del dia següent, sinó que caldria portar un corredor més als 9 de la Volta, però tota la infraestructura de l'equip ja estaria muntada per als 9 de la Volta. 

També es podrien invitar equips no World Tour, sinó Professionals Continentals, que en no tenir l'obligació de córrer la Volta a Catalunya no la corren, però que sí que el interessaria potser participar a la prova sobre llambordes ja que sí que participen a la trilogia flamenca. Es tracta del Landbouwkrediet-Euphony, el Topsport Vlaanderen-Mercator, l'Accent.jobs-Willems Veranda's, el Farnese Vini-Selle Italia, el NetApp o l'Europcar. També podrien participar-hi una selecció de catalans si els números no quadren per les eliminatòries.

I entre una cosa i l'altra, faria que la Volta a Catalunya tingués aquesta minicompetició prèvia que li donaria encara més ressò internacional, especialment als llocs on se segueixen més aquestes clàssiques flamenques que les voltes d'una setmana, i tot i que en desconec els detalls, no crec que sigui gaire car organitzar-ho.