dilluns, 31 d’agost de 2009

Dia en un sender equivocat

Ahir, en motiu de l'aniversari d'en Marçal, volíem anar a fer un sender a la Vall d'en Bas, en un que vam veure que passava pel camí medieval de les Olletes i el Salt de Sallent.
A la guia que miràvem, deixava molt clar que el camí sortia des del lloc on es deixava el cotxe, a la barrera que prohibeix el pas a vehicles no autoritzats al restaurant Can Turó, de Sant Privat d'en Bas.

Justament allà, ja hi havia un indicador que indicava cap al Salt de Sallent, feia passar pel mig del restaurant, i et ficava en un frondós bosc amb pujades espectaculars.

Un cop vam travessar el restaurant, només vam veure un indicador que indicava el camí al Salt de Sallent, que el vam anar seguint. Hi havia un arbre ple de bolets al tronc.

A la guia, deia que s'havia de seguir el camí al Salt de Sallent pel "camí dels Matxos", i, en aquest punt ens vam equivocar de camí.

El cartell que ho indicava, de fusta clavat en un arbre (del mateix color que la fusta, és clar), ens el vam passar i vam fer les fortes contínues pujades per un camí que més que un camí era un torrent, quan plovia. El cartell el vam veure quan ja tornàvem després d'haver decidit fer marxa enrere perquè el camí seguia pujant sense parar. El camí que seguíem duïa al Puigsacalm.


Un cop passada l'aventura vam buscar lloc per dinar. Primer a Puigpardines, un nucli minúscul de la Vall d'en Bas amb una església i una casa de colònies, on no sabíem on podíem menjar i per tant vam anar fins a l'àrea recreativa de Xenacs, prop de Les Preses, on vam dinar. Llavors vam acabar de veure l'àrea de Xenacs i vam tornar cap a casa.
A la foto, la plaça "Carbonera" dels Xenacs.
Per cert, ahir va guanyar el Nàstic 0 a 1 contra el Múrcia, gol de Roberto.

dilluns, 24 d’agost de 2009

El Mundial d'Atletisme 2009 a Berlin

Durant aquests dies s'ha fet el Mundial d'Atletisme a Berlin.

A mi m'ha agradat molt i l'he trobat distret, ja que no tots els atletes eren dels països que sempre solen ser en els mundials (Alemanya, França, Estats Units, Itàlia...), sinó que també ni havia de països petits i amagats del Carib, com Antigua i Barbuda i Saint Kitts and Nevis, entre d'altres, a part de Jamaica, el país al qual són els millors atletes i els guanyadors de moltes proves, com les de 100, 200 i 4x100 metres llisos, totes guanyades per l'Usain Bolt, de Jamaica.

D'altra banda, el que no em va agradar gens és que desqualifiquéssin a la Natalia Rodriguez, de Tarragona i del Nàstic (per això volia que guanyés), ja que, a més, les altres atletes de la mateixa prova deien que les tocaven i els hi feien cops sempre, i el que va passar és que per casualitat la que va caure, la Gelete Burka, d'Etiòpia, va caure com podria haver aguantat l'equilibri.

A més, la van desqualificar sense que la federació d'Etiòpia hagués dit res. Si tantes ganes tenien de desqualificar-la, per mi tenien més motiu per haver trepitjat l'herba (perquè li era impossible anar pels carrils, ja que tenia enganxada a la que va caure), que no pas per suposadament haver fet caure a una altra atleta. (La foto és de la web del Diari de Tarragona)

Aquí hi ha el vídeo de tota la cursa:

dilluns, 17 d’agost de 2009

Un sender molt ben indicat de la Serra del Catllaràs

Ahir vam anar a passar el dia a un sender per la serra del Catllaràs, a la zona del poblet de Sant Jaume de Frontanyà, situat a la comarca del Berguedà.

Vam arribar a Sant Jaume de Frontanyà, el poble més petit de Catalunya (31 habitants) a les 9 del matí, vam travessar-lo, pel carrer principal, passant per davant de l'ajuntament, una casa com les altres, el monestir i molts trossets amb herba que hi diu que no s'hi aparqui, on hi havia "aparcat" un cavall.

El sender que fèiem nosaltres era un d'uns 8 quilòmetres, combinant primer el PR-C 51 i el GR-241. El primer tram és compartit pels dos senders, fins que arriba a una bifurcació, i després, al Coll de le Creu Melosa, es tornen a trobar. El que vam fer va ser fer el primer tram compartit, després seguir pel PR-C 51 i quan es troben, tornar pel GR-241 i tornar a fer el tram compartit.

Començava pel carrer de Dalt (difícil de reconeixer ja que no hi ha plaques amb el nom dels carrers), que és el que hi ha el restaurant "Ca l'Eloi". Fins a la bifurcació, tot és pujada, per un caminet petit i estret, algun cop pujant "graons" de pedra, amb algun tros molt emboscat, com si fos un túnel natural.

Un cop arribats a la bifurcació, vam haver de seguir una pista amb herba, pedres i no gaire sol (crec que era per l'hora), amb alguns trossos de pujada no pas fluixa. En el primer tros de pista, passàvem per sobre del cingle de les Forques, pel Pla de les Forques o de la Creu, des d'on es veu molt bé Sant Jaume. Més endavant, també pel costat de la pista, vam veure una bassa, no molt gran, pleníssima de gripaus i granotes. A simple vista semblava que només n'hi havia dues o tres, però quan t'hi entretens una mica, ja se n'hi trobàven fins i tot fins a 15.

Vam fer uns trosos més de pista, desviant-nos i canviant de pista algun cop, i vam arribar un un lloc on vèiem que e sender abandonava la pista i pujava per un caminoi quasi envaït per la vegetació on a ningú se li acudiria passar. Aquí vam veure de com de bé estava indicat el sender, a quasi cada metre hi havia un senyal dels que hi ha als arbres, fins a arribar a una carena.

Fins al Coll de la Creu Melosa, el sender anava passant per un altre caminet seguint la carena, des d'on es començaven a veure vistes a les muntanyes com la Tossa d'Alp, el Puigllançada, el Tossal de Rus o el Coll de Pal, entre d'altres.

Seguint i seguint per la carena, vam arribar al Pla de la Lleona, la meitat del recorregut i a on ens vam parar uns minuts. Allà es veien moltes muntanyes, a part de les d'abans, també el veia el Montseny, Montserrat, Cabrera...

Llavors, pel el camí, un altre cop sent pista amb herba i passant pel mig d'un grup d'unes 10 vaques, vam arribar al Coll de la Creu Melosa, a l'encreuament de camins, on vam canviar cap al GR-241, que baixava primer per un caminet petit i després, molt tros, per una pista entre arbres, sobretot pins.

Al cap de mitja horeta d'anar baixant per la pista, quan va acabar de baixar, vam dinar a sota l'ombra d'un arbre en un petit espai pla amb herba.

Havent dinat vam acabar de fer el sender per la mateixa pista, fins una mica més enllà de Can Frontanyà, una masia que a l'estiu és una casa de colònies, on es ficava en un caminet molt difícil de trobar sense les indicacions.

Per aquest camí vam acabar tornar a ser a la bifurcació i vam tornar tornant a fer el tram que havíem fet al començament.

Quan ja vam tornar a ser a Sant Jaume, vam anar a visitar el monestir, que estava obert, a fer un gelat i cap a casa un altre cop.

Sabíem el sender perquè el vam veure a la web de les rutes del Palau Robert, el que passa és que el vam escurçar una mica en un tram que s'havia de continuar i després tornar a la Creu Melosa.

dijous, 6 d’agost de 2009

Vacances a Madrid i voltants

Aquest any hem anat de vacances a Madrid. Durant cada dia de les vacances, he anat escrivint un dietari de què anàvem fent i l'he passat aquí el bloc. L'ordre a aquí al bloc està de que comença per baix (el primer dia a sota de tot) cap a dalt. De manera que per llegir-ho per ordre, s'ha de baixar una mica.