Ahir, en motiu de l'aniversari d'en Marçal, volíem anar a fer un sender a la Vall d'en Bas, en un que vam veure que passava pel camí medieval de les Olletes i el Salt de Sallent.A la guia que miràvem, deixava molt clar que el camí sortia des del lloc on es deixava el cotxe, a la barrera que prohibeix el pas a vehicles no autoritzats al restaurant Can Turó, de Sant Privat d'en Bas.
Justament allà, ja hi havia un indicador que indicava cap al Salt de Sallent, feia passar pel mig del restaurant, i et ficava en un frondós bosc amb pujades espectaculars.
Un cop vam travessar el restaurant, només vam veure un indicador que indicava el camí al Salt de Sallent, que el vam anar seguint. Hi havia un arbre ple de bolets al tronc.
A la guia, deia que s'havia de seguir el camí al Salt de Sallent pel "camí dels Matxos", i, en aquest punt ens vam equivocar de camí.
.JPG)
El cartell que ho indicava, de fusta clavat en un arbre (del mateix color que la fusta, és clar), ens el vam passar i vam fer les fortes contínues pujades per un camí que més que un camí era un torrent, quan plovia. El cartell el vam veure quan ja tornàvem després d'haver decidit fer marxa enrere perquè el camí seguia pujant sense parar. El camí que seguíem duïa al Puigsacalm..JPG)
Un cop passada l'aventura vam buscar lloc per dinar. Primer a Puigpardines, un nucli minúscul de la Vall d'en Bas amb una església i una casa de colònies, on no sabíem on podíem menjar i per tant vam anar fins a l'àrea recreativa de Xenacs, prop de Les Preses, on vam dinar. Llavors vam acabar de veure l'àrea de Xenacs i vam tornar cap a casa.A la foto, la plaça "Carbonera" dels Xenacs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada