dimarts, 27 d’octubre de 2009

1r a la Marxa i Caminada (cursa) de Sils

Aquest matí hem anat a fer la Marxa i Caminada, que n'haurien de dir cursa de Sils, a la comarca de la Selva.

Ens hem hagut de llevar més d'hora que a altres curses, ja que corríem, en Marçal a les 9.40 i jo cinc minuts després, però amb el canvi d'hora ja era una mica més normal. Hem marxat a les 8 i 20 minuts i a les 9 ja hi hem sigut. Tant jo com en Marçal corríem 600 metres, per un carrer -asfaltat-, cap al final del poble, al costat del pavelló esportiu.

El circuit era anar i tornar d'un tros de carrer de 300 metres de llarg. Ha sigut més fàcil que fa unes setmanes a Santa Coloma de Farners, ja que no feia tanta calor i era de més poca distància, el d'avui.

A la meva cursa, jo, he quedat primer (d'un total de 2), però que ens hem disputat el primer lloc tota l'hora i fins i tot al final. A la meteixa cursa, a més, també hi corrien la categoria femenina i les dues de la categoria d'edat anterior.

També, a tots els participans ens han donat una medalla, una ampolla d'aigua, un entrepà de botifarra i una mena de magdalena.

Després d'haver esperat una bona estona per l'entrega de premis, tant jo (he quedat 1r) com en Marçal (ha quedat 3r), hem pujat al remolc que hi havia amb tots els trofeus i l'Alcalde i el Regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sils ens han donat els trofeus.

Un cop ens es han donat hem marxat i hem para a l'ermita de Sant Marçal, del terme de Santa Coloma de Farners, que havíem vist indicada anant-hi. Per arribar a l'ermita hem hagut de trencar a la dreta (direcció Sta. Coloma) i després d'haver passat pel mig d'una serrdora surera amb un viver d'arbres plantats, i llavors per un altre camí ara ja sense asfaltar fins a l'ermita.

L'ermita estava enfilada en un turonet amb alzines sureres. És una ermita amb un porxo, al davant de la porta, és del sege XVIII. L'ermita estava tancada però gràcies a una foto amb flash que hem fet hem sapigut com era. En aquest mateix turó hi ha dues antenes, una en funcionament i una altre, més enfilada i rovellada, que ja no deu funcionar i amb dues coses molt rares.

Un cop vist si que ja hem marxat cap a casa definitivament.

dissabte, 24 d’octubre de 2009

La nova línia de metro de Bcn: L9 (i L10)

Dissabte passat (17-10-2009) vam anar, tot el dia, a Barcelona.

Al matí vam aprofitar per anar a la Festa dels Súpers, ja que en Marçal hi volia anar. A diferència d'altres anys, que havíem fet una cua gegant per gran part de la Ronda Litoral i els carrers de Montjuïc, aquest any hem volgut estalviar-nos-la i per això vam aparcar el cotxe capa a la zona universitària i amb el metro (L3), el Funicular de Montjuïc i l'autobús especial de la Festa dels Súpers (gratuït) que vam trobar just quan sortíem de l'estació del funicular, vam estalviar molt més temps.

Vam donar un volt primer per les grades de l'estadi i després per les parades que hi havia al darrere. Només d'arribar, vam veure com a davant nostre estaven gravant a les grades amb dos dels personatges del Super 3.

Quan es va anar acostant l'hora de dinar, vam baixar de Montjuïc a peu fins a la Plaça Espanya, on vam buscar restaurant per dinar.

Ho vam fer al Suarna, A l'Avinguda Paral·lel, just després de sortir de la Plaça Espanya.
A la tarda vam fer una cosa completament diferent de la del matí, vam angafar la L1 del metro i vam anar fins a Fondo, on ens hi esperava una visita guiada per la nova estació de la nova L9 del metro de Barcelona situada allà.

Com que encara faltava una estoneta perquè comencés la visita (a les 5), vam anar a passejar una mica per aquell barri -el de Fondo-, on gairebé tota la població era xinesa. En un "supermercat" xinès que vam anar (estava tot desordenat, les maletes amb els cigrons i les begudes amb la roba), hi vam comprar el diari "La Voz de China", que el fan a Barcelona però està TOT en xinès.

Quan vam sortir-ne, ens vam adonar que ja només faltaven 5 minuts perquè començés la visita, a les 5, de manera que ràpidament ens en vam anar cap a l'estació, on ens van deixar passar sense pagar pel fet de que anéssim a la visita.

El primer que ens va dir la guia van ser les normes de seguretat, que no parléssim pel mòbil, que seguíssim a la guia... i que no féssim fotos, de manera uqe només tinc les del dossier que ens va donar al final, on està molt ben explicat tot el procediment, quant ha valgut, de quin tipus serà cada estació...

Llavors vam anar cap al vestíbul i ens va explicar tot el sistema de les tuneladores, de què estan fetes, com són de grosses, i els tipus d'estació que hi haurà a la línia. Un tipus d'estació és el normal, amb una andana a cada costat de la via o una andana central amb una via a cada costat, el tipus d'estació en un viaducte, a la Zona Franca, on com que no es pot excavar a sota terra perquè està tocant el mar el metro estarà a la superfície, en un viaducte, i les estacions del "tipus L9", fetes amb un pou d'atac, un pou molt fondo, ja que no es pot excavar l'espai que ocuparia tota l'estació ja que hi ha molts edificis i poc espai per fer-hi les obres, i amb la tuneladora de 12 metres de diàmetre hi haurà una andana a la part superior del túnel i l'altra a l'inferior. També ens va posar el parell de vídeos que hi havia preparats que ensenyaven imatges de les obres, virtuls de cada tipus d'estació...

Un cop explicat tot això, vam anar cap a les andanes a comprovar tot el que ens havia explicat. Per anar-hi, s'ha de baixar pel que era el pou d'atac amb els ascensors d'alta capacitat rapidíssims, que connecten el vestíbul amb les andanes en 15 segons, els 50 metres de profunitat que hi ha de diferència. Un cop al vestíbul de les andanes, hi ha unes escales, curtes, que unes pugen cap a una andana i unes altres, baixen cap a l'altra. A l'andana hi ha unes portes, com a l'estació de Provença (L6 i 7), que s'obren juntes amb les del tren i així no hi ha perill que ningú caigui a la via. Les estacions que entreren en funcionament d'aquí a unes setmanes seran les del ramal Santa Coloma de Gramanet, ja que també hi haurà la L10, que estàrà formada pels dos ramals sud i el tros central compartit amb l'L9. Totes les de Sta. Coloma seran del tipus L9 menys la de Can Zam. Seran les estacions de Can Peixauet (a 40 metres de profunditat), la de Santa Rosa (a 44, 44 metres de profunditat), la de Fondo (que és la que hem visitat, connecta amb l'L1 i està a 48,73 metres de profunditat), la d'Església Major (a 56,32 metres de profunditat), la de Singuerlín (a 61,53 metres de profunditat) i la de Can Zam, que és del tipus normal, en que anomenen "entre pantalles". Per acabar, tots els trens de la línia seran dels automàtics, sense conductor.

Acabada la visita vam tornar a fer les 18 estacions de metro més les que havíem fet al matí, des de Plaça Espanya, de la L3 fins a on teníem aparcat el cotxe.

diumenge, 11 d’octubre de 2009

A l'Ermita de Sant Roc (Gurb) i al Puig de l'Obiol (Serra de Milany)

El dimecres, amb la resta de grups de 1r d'ESO del Callís, vam anar tot el matí (menys a la primera hora, que vam fer mates), a l'ermita de Sant Roc, que està a Gurb, més o menys al peu de la muntanya de la Creu de Gurb.

Vam sortir a les 9 del Callís en direcció ca a Gurb passant pel camí que continua des de l'Avinguda Olímpia de Vic, per les cases de Sant Joan Xic, El Cassany, El Güell (on a prop hi ha la Font del Güell on a vegades hi havíem anat a 6è), Can Brodon i, la següent ja era els Terrers, que per anar-hi ens havíem de desviar i un grup considerable de gent havia agafat el mal camí, i gràcies als del meu grup que érem els únics que miràvem el mapa que ens havien donat, els vam avisar de que s'havien perdut, anaven al camí que va a Can Barnoles.

Ens vam tornar a incorporar a la pista de Terrers, cap a Sant Andreu de Gurb, Cal Monjo, Cal Doctor, el Puig i al caminet que duu fins a l'ermita de Sant Roc, on hi havien fet una xocolatada per nosaltres. Allà vam estar-nos-hi fins a l'hora de tornar. Vam entrar a l'ermita, amb uns bancs molt petits i la decoració d'uns quadres de la Pilarin Bayés.

D'altra banda, avui hem anat, amb el meu pare, a pujar el Puig de l'Obiol, de 1543,6 metres. El Puig de l'Obiol està a la Serra de Milany, als termes de Vidrà i Vallfogona del Ripollès, i per tant a Osona i al Ripollès, està al límit.

Hem sortit a les 10 de Calldetenes (abans hem anat al mercat...) i hem arribat a les 11 a Vidrà, trobant-nos una cua a la C-17, que n'hem saltat un tros passant per dins de Torelló.

Vidrà era el nostre punt de sortida, on hi passa el GR-3, igual que a dalt del cim, i per tant l'hem anat seguint tota l'hora. Primer ens hem anat enfilant per la pista del Palou Xic, alguns trossos mig encimentada, on hi feia una pujada bastant forta per ser al començament, que envoltava el Puig Castellar. A cap d'un quilòmetre i mig, ens hem desviat per un caminet molt dret fins al Palou Xic, una casa molt ben arreglada. Allà també hi havia unes bales de palla cobertes de plàstic i una bassa.

Tot seguit ens hem perdut una mica un cop que hem seguit recte per una pista, ja que algunes marques de la pintura del sender estaven desgastades per la pluja i no les havíem vist. Per sort després ja ens hem tornat a incorporar al camí bo. El tros d'on ens hem perdut era molt bonic, amb uns faigs que estaven aguantats per una roca i se'ls hi veia les arrels.

Durant a tot el camí hi havia molts bolets (suposo que dolents), i especialment en un tros de molta humitat i ombra de faigs, just abans d'arribar al Coll de Cristòfol.

Al Coll de Cristòfol hi havia quatre vaques, un arbre gegant i, uns metres més enllà, els Plans d'en Coll (o una cosa així), on hi havia 4 4x4's removent el camí. A partir d'allà enshem desviat de la pista que hi havia i ens hem començat a enfilar per uns prat d'herba i pel Collet de l'Home Mort, on hi ha una creu amb doble creuer, de dues línies horitzontals, que ara, buscant per internet, he vist la llegenda del qual hi són.

Fa uns 300 anys, l'amo de la casa del Barretó, que està una mica més avall del Collet de l'Home Mort i el de la casa de Moreu, que està prop de Ciuret, es van enamorar de la mateixa noia, i cadascú tenia els seus motius per quedar-se-la, però un dia en Moreu va decidir matar a en Barretó per quedar-se-la ell, i el va matar al Coll del Forn, prop de Ciuret, on allà hi ha una creu també d'aquestes característiques, i, per fidelitat, el criat d'en Barretó, va matar a en Moreu al que ara se'n diu el Coll de l'Home Mort, i també hi van posar aquest tipus de creu per recordar-ho. Per tant, l'"Home Mort" és en Moreu.

Pel que fa a nosaltres hem anat seguint pel sender, que de mica en mica (o de cop), s'anava enfilant semblant que s'arribava però encara faltava més. En aquest lloc on després d'arribar al cim hem dinat, ens hem trobat un rovelló podrit i llavors d'unes pujadetes de pedres, per fi hem arribat al Puig de l'Obiol, sense cap mena de vista, ja que esta envoltat d'arbres, però si amb un pessebre que una placa de fusta amb el nom de la muntanya li fa de sostre. No ens hi hem quedat gaire estona perquè a part del pessebre i la placa no hi havia res més, i era molt estret pels arbres.

Llavors hem baixat a una mena de plaa la mateixa altura que el cim on hi havia aquí sí moltes vistes, fins i tot de Montserrat, i havent dinat hem baixat pel mateix camí.

En pujar hem tardat dues hores i mitja i per baixar, una i mitja.

Després d'haver-nos parat a Santa Maria de Besora, hem arribat altre cop a casa ja a la tarda.

La foto dels quadres de la Pilarin Bayés de l'Ermita de Sant Roc són de la web deandar.com.


diumenge, 4 d’octubre de 2009

La Festa Major de Calldetenes 2009

Diumenge passat, el dia 27 de setembre, amb la mare i en Marçal vam passar el dia a la Festa Major de Calldetenes. Al matí, vam anar a buscar l'àvia de Calldetenes i vam anar a veure, tots quatre, les tres exposicions que s'organitzen per la Festa Major a diferents llocs del poble.

La primera va ser la del Concurs de Còmics, on n'hi havia alguns que eren molts bons -a les fotos hi ha els 1rs premis de les diverses categories i aquests més bons-, com un d'un "regal de merda", un d'una bruixa... L'exposició era al vestíbul de l'Auditori-Teatre.

Llavors vam anar a l'ajuntament on hi havia la d'Artistes Locals, amb quadres, sobretot però també amb làmpades pintades, figures amb material reciclat, gerros pintats, roba, plats i fins i tot un banc fet de trencadís! Tot això fet per gent de Calldetenes.

Ja que érem a la plaça 11 de Setembre en Marçal va anar a unes atraccions que hi havia (les de sempre) que cada any són més cares.

Després vam anar a la tercera i última exposició, la de labors del Casal Parroquial a la que no havíem estat mai. Tot eren coses fetes de roba (labors), tovallons, tovalloles, coixins, estovalles, quadres o fotos fetes de roba, mocadors...

Finalment, abans de tornar a casa, vam anar a veure els dos carrer que hi havia engalanats, el de França, que hi havia una mena d'exposició a la vorera, del vi, del procés per fer-lo... i a l'altre carrer engalanat, el de tot el Barri de les Escoles/Zona Esportiva (el meu), hi havia molts números, un calendari... (no s'acabava d'entendre).

A la tarda, vam anar a veure un dels esdeveniments grossos de la Festa Major d'aquest any, la baixada de carretons, que venia a ser l'helicòpter de l'any passat. Pel que vaig comptar, n'hi havia 19, de carretons, que van anar baixant unes 3 o quatre vegades cada carretó, i suposo que el que tardava menys (perquè ho cronometraven), guanyava. El recorregut era des de la Plaça del Padró, enfilada dalt d'un turó (tot edificat), baixant pels carrers Puigsacalm, Guilleries, Blanqueig i Passeig de les Adoberies, on hi havia la meta (mapa). Hi havia carretons de tota mena, de d'alguns de bastant normals, sense res d'especial, fins a una piscina inflable amb rodes, un matalàs amb tres rodes, un amb llums, amb dues bicis velles amb una tela a sobre... Amb el fort pendent que fan aquells carrers, pensava que en caurien més. I els revolts estaven plens de gent mirant sense cap protecció.

Més fotos (de les exposicions, la baixada de carretons, els carrers engalanats...)