dimarts, 23 de juny de 2009

L'acampada de final de curs a Blanes

Com fan per final de curs els de 6è de l'Andersen cada any, el dijous i el divendres passat vam anar a fer una acampada a Blanes, de viatge de final de curs.

Ens ho vam passar molt bé.

Vaig marxar de casa ben carregat amb una motxilla que era per la roba, la tovallola i el sac de dormir, una altra amb plats de plàstic, menjar, coberts i aquestes coses que no són roba i, per acabar, una nevereta pel menjar que si el duia a la temperatura normal es podriria.

A 1/4 de 10 vam marxar de l'escola, amb l'autobús, un cap havent-ho carregat tot. El viatge va ser una mica llarg, ja que per anar a Blanes s'ha de passar per una carretera amb alguns revolts. Vam arribar al cap d'una hora i una mica més, al càmping Bella Terra.

A Blanes tots els càmpings estan junts, i quan passàvem pel carrer on es troben tots, el carrer Vila de Madrid, dèiem si era un, si era un altre...

Ens van tocar unes parcel·les al costat d'aquest carrer, que a la nit, se sentirien molts sorolls. El terra era de sorra amb pinassa dels pins que hi havia.

Un cop havent carregat totes les maletes allà, vam esmorzar i ens vam posar a muntar les tendes. Muntar-la no era fàcil; quan no es doblegava un pal, l'altre no sortia pel forat... També vam fer, amb una corda, un estenedor molt gran, que altres grups ens van demanar si els hi deixàvem. Al nostre grup érem 6: En Joan, l'Eloi, en Joel, en Sergi, en Marc i jo.

Un cop van acabar de muntar-les tots els altres grups i d'esperar una llarga estona, vam anar a la platja, la que estava al costat del càmping (només travessar una porta). Feia molt bon temps i molta gent es va estar tota l'estona a l'aigua.

Llavors, tocava cuinar el primer àpat, el dinar. Cada grup s'havia de portar el seu menjar, el que serviria per dinar, sopar, esmorzar i tornar a dinar el dia següent. I també s'havia d'espavilar a cuinar-se'l.

Un de nosaltres, havia portat les tallarines a la parmesana de les "Ideas al Plato", uqe són de sobre i fàcils de cuinar. Les vam cuinar amb uns vint minuts i ens van sortir boníssimes! Llàstima que, n'hi havia les justes i n'hi va haver que en van menjar més que d'altres... De segon plat, cadascú es va portar algna cosa seva, del tipus hamburguesa, salsitxes... Jo em vaig portar un formatge que s'ha de fregir i queda molt bo. De potres vam menjar unes maduixes que jo havia portat i altra fruita.

Després vam tenir dues horetes per fer la digestió. Anar parlant, acabar de preparar les tendes, voltar pel càmping...

Un cop feta la digestió, tots cap a la piscina. Es veu que la piscina agrada més que la platja; a mi no, jo trobo que la platja és mes divertit, excepte quan t'has de treure la sorra de tot arreu. N'hi havia dues, de piscines, una de gran quadrada i fonda, amb dos sortidors d'aigua, i una altra molt més petita, que no era gens fonda (a un extrem només se't mullaven els peus), amb l'aigua més calenta i amb un sortidor amb forma de bolet. Allà la piscina hi havia una animadors, que ens fèien ballar, aquagym... 2 hores, ens hi vàrem estar.

Tot seguit vam anar al supermercat del càmping (com a tots els càmpings, algunes coses eren força cares).

A l'hora de sopar no podiem fer servir el fugonet, de manera que vam menjar diverses coses que havíem portat: pa amb tomàquet, formatge, embotit, més maduixes...

No vam fer postres perquè, després de sopar, vam anar a donar un volt per Blanes, primer passant entre els càmping i després pel passeig Marítim, on a l'escola ens van dir que hi hauria oberta una gelateria on hi comprariem un gelat per cadascú. Però no va ser així, sinó que a comprar el gelat hi vam anar a un bar que hi havia per allà, un gelat d'aquests com el calippo... Llavors vam pujar a Sa Palomera, la roca que hi ha a Blanes. A mi em va recordar a San Juan de Gaztelugatxe (al País Basc), perquè també s'havia de pujar escales, però en petit.

Vam tornar, i finalment, havia arribat l'hora de dormir a les tendes.

No es podia dormir, amb l'autobús urbà que passava cada molts pocs minuts, la gent que tornava al càmping cridant, i el soroll que fèiem nosaltres mateixos... Era impossible. De manera que els del grup que estàvem a la tenda, ens vam quedar xerrant, escoltant l'mp4, menjant una cacauets i mirant què feien els de les altres tendes per fora. Hi havia gent que no parava de córrer, anar d'una tenda a l'altra...

Només vaig dormir 2 hores, de 2/4 de 5 a 2/4 de 7 del matí.

Vam llevar-nos, alguns més d'hora que d'altres, vam esmorzar i al cap d'una estona, també llarga com la d'abans d'anar a la platja, vam anar a la piscina fins a l'hora de dinar. Abans, però, vam haver ja de desplegar les tendes i deixar-ho tot endreçat perquè no ho haguéssim de fer tot justa abans de marxar un altre cop cap a casa.

No feia tant bon temps, el cel estava amb uns quants núvols. Era al revés. L'aigua de la gran estava més calenta que a la petita. També vam fer aquagym i vam ballar amb l'animador que hi havia, en Moisès.

Vam haver de marxar una estona abans de la piscina perquè plovisquejava. Vam aprofitar l'estona perduda de la piscina per començar a fer el dinar. Aquest dia tocava dinar el rissoto que havia portat jo. Un amb gust de bolets per la meitat del grup i un altre amb gust de formatge per l'altra meitat. No sé si el vam fer gaire bé, perquè vam tirar l'arròs directament amb l'aigua freda, sense que bullís, però va sortir ben bo. El segon plat eren una mena de croquetes.

Vam tenir una estona lliura per jugar i acabar de recollir i a les 3, vam agafar l'autobús i vam anar cap a Vic un altre cop. Estàvem tots molt cansats i hi va haver gent que s'adormia... Jo no. Vam arribar a l'escola una mica d'hora.

Van ser dos dies molt divertits.


Feu un comentari si voleu més fotos.

2 comentaris:

  1. Hola Arnau soc en Mateu ens ho vem passar molt bé a Blanes per la platja la pisina i els dinar i l'hora de anar a dormir soroll de fusta i truuuuuuuuuu de ja saps qui bueno que va ser molt guai, i passem les fotus sius plau apa fins un altre

    ResponElimina
  2. Ja m'ho pensava que us passaríeu tan bé... que se us faria tan curt! M'agrada haver llegit el teu blog perquè ara encara m'imagino més bé com va anar la cosa. Ah, i les fotos estan molt bé.

    ResponElimina