Dia 14 | 15è dia | TORNADA AMB COMUNES

Avui ha arribat el dia menys esperat, el de tornar, tot i que amb tants dies a fora ja vénen ganes.

Teníem previst marxar a les 8 però els del càmping i haver de parar a comprar pa ens han fet marxar una hora més tard.

Hem tornat pràcticament pel mateix camí que a l’anada, i la primera parada l’hem feta una hora i mitja després de marxar a l’àrea de servei de Besançon Champoux, on hem menjat una pasta que també havíem comprat. Era, com el seu nom indica, a prop a la capital del Franc Comtat.

Llavors hem seguit fins a Lió, on hi ha hagut la primera diferència respecte l’anada, i és que en comptes de passar per la D-383 –més a pròxima al centre de la ciutat- hem passat per la N-346 i l’A-46, més perifèriques.

A l’àrea de servei de Communay Nord, bastant plena de gent però amb molta sort hem trobat una de les poques taules que hi havia a l’aire lliure, veient una gent que marxava.

Hem dinat allà les coses que ens havíem endut, com pa, formatgets, llonganissa...

Hem anat tirant en bona direcció però prop de Valence hem trobat un “buchon” –tal com indica embús als panells electrònics de l’autopista, en francès- i hem pensat sortir de l’autopista a Tournon i fer un tros per carretera a veure si avançàvem l’embús.

L’experiment, però, ens ha sortit d’aquella manera, perquè entre semàfors, rotondes i travesses de pobles, només hem aconseguit veure més bé el paisatge però a la mateixa velocitat que estant parats a l’autopista, de manera que quan hem passat per les Volutes sur Rhône hem abandonat la D-86 per tornar a l’autopista, aquest cop sense “buchons”.

La parada per berenar l’hem feta, sense saber-ho, a l’estació de servei més gran d’Europa i més freqüentada de França, per les congestions de l’A-7. Aquesta és la de Montélimar. Ho hem vist en un diari local. Tot i ser el que és, encara té una cosa que, no sé si la te com a cosa tradicional del país o per deixadesa: comunes.

Això, a l’àrea de descans de Mèze, prop de Béziers, també ens ho hem trobat. En aquesta àrea, entre la pinassa, hi havia molts camins de formigues.

Hem anat seguint fins poc abans de fer-se fosc, quan hem decidit sopar a l’àrea de descans de Fitou, evidentment, amb comunes en comptes de vàters.

Poc més tard d’acabar de sopar s’ha fet fosc i hem entrat a Catalunya per la Jonquera, i a Figueres hem agafat la C-26 fins a Olot. Des d’Olot hem agafat la C-37 fins a Osona i fins a casa. Ja hi tornem a ser.

*Fotos:

1a: L'estació de servei on hem dinat, la de Communay Nord

2a: Vista de l'Estany de leucata des de l'àrea de descans de Fitou

Més fotos