Hem sortit del bungalow al matí i, anant per poblets en direcció Alemanya (est): Merxheim, Meyenheim, Hirtzfelden i Fessenheim, on hem passat pel mig d’una central hidràulica al Rin i després per un pont meitat cotxes i meitat bicis. Per tant, hi havia un semàfor que ens ha fet esperar una mica. Llavors, tot ha sigut agafar l’autopista A-5 fins a Friburg i anar fins al barri de Moosweiher, on no hi ha una zona que tenen algunes ciutats alemanyes on s’ha de pagar per la contaminació...
A aquest barri, ha sigut fàcil i gratuït d’aparcar i amb l’estació de la línia 1 del tramvia a una cantonada, que ens ha portat fins a ben a prop del centre històric, a la Haupt Bahnhof, l’estació de tren “Alta”.
D’allà en sortia el Bertoldstraße, on hem passat per la Konzerthaus (Auditori), el teatre al bar del qual hem anat i ens hem adonat que també hi havia cine...
Més endavant, hem arribat a la Rathausplatz (Plaça de l’Ajuntament), on feien un casament darrere l’altre i, per casualitat hem trobat una fira de turisme d’Alemanya, on a moltes parades, a part de donar quilos de propaganda, sobretot a la de la Selva Negra (on està Friburg) donaven gratuïtament iogurts, llet, una mena de butut de cacau, llavors de plantes... tot, a més, de la regió. Jo he agafat un iogurt (de mida bastant gran) de vainilla.
Més tard hem parat en una floristeria, on hi havia plantes que no són a Catalunya –és clar, aquí hi ha tantes flors...- i per acabar el matí, a la Münster (la Catedral), on a la seva plaça hi feien un mercat normal dels que venen hortalisses, roba, plantes, etc.
Dinar, ho hem fet al restaurant Harmonie, al que ens han fet esperar una bona estona però el menjar era bo: una Badische Flädlesuppe, que a la carta en castellà deia que era sopa de vaca de Bade, la regió; i de segon un Spätzle, una pasta també típica en forma de fideus gruixuts amb formatge i ceba.
Hem sortit del restaurant que seguia plovent (ha estat fent un estira i arronsa amb la pluja, tot el dia), i sense poder admirar tan bé hem anat cap a la zona del Konvikstraße, on hi havia plantes enfiladisses per sobre, i també moltes flors, i per l’Herrenstraße fins a un pont que accedia a l’Stadtgarten (jardí/parc de la ciutat).
Anant-hi, ens hem trobat amb l’Schwabentor, una porta de l’antiga muralla, una església on a la porta deia, en castellà, que no hi havia misses en aquesta llengua fins el setembre, i també un cotxe pintat amb el mundial de futbol de Sudàfrica.
L’Stadtgarten era molt bonic, amb moltíssimes flors i arbres –elemental, amb el temps que hi fa-, un jardí de roses i un llaquet.
Havent-ne sortit, altre cop pel pont, hem passat per l’Herrenstraße i pel Gerberau, a seques, sense straße (no sé per què), on ens hem hagut de refugiar a l’entrada d’un garatge perquè plovia molt.
Quan ha afluixat una mica, hem seguit pel Gerberau, un carrer una mica comercial i concorregut, fins a la Martinstor, una altra de les portes de la muralla, que tant a una com a la d’Schwabentor hi passa el tramvia.
Hem ja tornat cap a una estació del tramvia pel Fischerau, que passa pel costat d’un canal del Dreisam pel centre de la ciutat, que com que plovia baixava a molta velocitat.
Amb la línia 1 del tramvia hem tornat fins a Moosweiher i amb el cotxe fins al bungalow en línia recta, ja que hi ha moltes carreteretes entre els molts poblets que hi ha a la plana alsaciana, cada un d’ells amb el seu Château d’eau (torre d’aigües), algunes amb decoració, com la de Meyenheim.
Com a curiositat, en un dels pobles que hem passat a la tornada, Réguisheim, en un jardí hi havia com uns 200 ànecs, pelegrinatge?
*Fotos:
1a: La fira de turisme
2a: El Konvikstraße
3a: Jo a l'Stadtgarten amb la catdral al fons
Llàstima de pluja, perquè de totes les ciutats, la que més em va agradar (deixant a banda l'exotisme del barri antic d'Estrasburg) ha estat Friburg. Un excel·lent exponent de l'Europa verda... en tots els sentits de la paraula.
ResponElimina