dissabte, 21 d’agost de 2010

Dia 31 | 1r dia | L'ANADA

Per fi ha arribat el dia, l’esperat dia de marxar de casa cap a Alsàcia, que és una regió de França situada al nord-est, amb la frontera alemanya a l’est, amb el Rin, la suïssa al sud i amb la Lorena i el Franc Comtat a l’oest, separada pels Vosges.

Quan ho hem acabat de preparar tot, a les 7 del matí, hem marxat de casa en direcció Olot i Figueres, per l’Eix Vic-Olot pels túnels de Bracons i un cop ens hem hagut de ficar a dins de Figueres, hem entrat a l’AP-7 –l’autopista- on abans d’entrar a França hem parat a l’àrea de servei de la Jonquera, ja que ens semblava que seria més barat que a França, però ha sigut car igualment.

Llavors hem entrat a França per l’autopista A-9 “La Catalane” i després “La Languedocienne” , on en sentit contrari –per sort- hi havia una gran cua causada una vegada per un accident, i quan no per un peatge, a part de que n’hi havia més, de cotxes, que deurien ser tots els europeus que anaven a la costa catalana o al Marroc.

Dues hores després hem parat a l’àrea de descans (diferencio àrea de servei i de descans segons hi hagi bar, botiga...) on ja hem dinat, tot i que fossin ¾ de 12 perquè ja hi havia altres francesos que dinaven. Aquesta era l’àrea de Mas du Roux, prop de Montpeller.

Ens hem trobat algunes cues per l’”efecte tafaner” a l’A-9 i a l’A-7 “Autoroute du Soleil” i pels peatges fins a la sortida per anar als Alps on tots els francesos han sortit i s’han acabat els embussos.

Sense cues fins al final, hem seguit a l’A-7 fins a Lió, tot i que abans hem parat a l’àrea de servei de St. Rambert d’Albon, on hi havia cotxes de pràcticament tot Europa.

A Lió hem agafat l’autovia D-383, que ve a ser el primer cinturó d’aquesta ciutat, amb la que hem anat fins a l’enllaç amb l’A-42, tot seguit l’A-40 i l’A-39 “Autoroute Verte”, que ha estat la més distreta de totes, ja que per començar l’asfalt era vermell, i estava envoltada de boscos, que discorria un tros per la zona del Jura, on com que ja feia dues hores que no paràvem, hi hem parat a la seva àrea de servei, la millor que he vist jo, molt ben enjardinada, amb parcs, i per acabar una exposició! Estranyament era d’entrada lliura, i hi havia, al pis inferior, una exposició sobre pesca amb hams, que amb una lupa es podien veure molt bé, sorolls... A la planta baixa tot de productes, que deurien ser els tradicionals d’allà, que es podien olorar (hi havia una foto)...

El disseny de l’edifici també estava molt bé.

Per acabar, prop de Dole, hem agafat l’A-36 “La Comtoise” fins a la sortida 15 que ja era a Alsàcia. En aquesta carretera també hem pogut veure camions de tot Europa.

Un cop a la sortida 15 hem anat a Issenheim on havent travessat el poble i a mig camí de Guebwiller, hem arribat al nostre càmping, el Camping le Florival.

El càmping no és que sigui molt gran, però el bungalow sí, a més és de 6 persones perquè no en tenien més de 4, i hi ha molts arbres i cap pujada. Com que no en deuen reservar gaires de 6 persones als del voltant no hi ha ningú.

*Fotos:

1a: La cua que hi havia a l'altre sentit de l'A-9

2a: Parc de l'àrea de servei del Jura amb la sala d'exposicions.

3 comentaris:

  1. Per França, a mesura que vas tirant cap al nord, ni que sigui només visitant les àrees de servei de l'autopista, et vas adonant que deixes enrere una Europa un pèl menys neta, noble, culta, rica i feliç, que diria el poeta. Siguem optimistes, però, i pensem que els del sud cada vegada serem més europeus, en el bon sentit de la paraula.

    ResponElimina
  2. Estic d'acord amb que les àrees de servei son cap al nord cada vegada més netes i ordenades, reflex de la societat que hi ha al voltant. En lo de noble, culta, rica i sobretot feliç ja no hi estaria tant d'acord, però vaja, l'expressió també serviria per explicar el perquè jo també porto els darrers anys fent l'Autorute du Soleil en sentit contrari al sol.

    ResponElimina
  3. No, Joan, era ben bé per citar el poeta, en un poema -l'Assaig de càntic en el temple- penso que encara avui força vigent, fins i tot en la pseudointencionalitat política que devia tenir en aquell temps. I és veritat, feliços potser no ho són tant, però nobles, cults i rics, em fa l'efecte que n'hi ha més per allà dalt que per aquí baix. No ho sé...

    ResponElimina