dissabte, 21 d’agost de 2010

Dia 1 | 2n dia | MULHOUSE I PISCINA FRANCESA

Avui, com que és just el dia després del viatge cap aquí Alsàcia, hem volgut anar a un lloc a prop i que no ens ocupés el temps de tot el dia. Aquest lloc ha sigut Mulhouse, la tercera ciutat més important d’Alsàcia però la segona més gran, amb 110.000 habitants.

Des del càmping, a Issenheim, hi hem anat senzillament per la D-430, amb només 20 quilòmetres.

La ciutat estava molt ben indicada i hem anat seguint les indicacions cap al centre fins que hem arribat a la Place Franklin, fora però molt a prop del centre històric, on per anar-hi hem passat per la Rue Pierre et Marie Curie, on hi ha l’ajuntament no històric sinó l’actual, que estava ple de flors, i uns banys romans al davant.

Al final del carrer hem arribat a l’avinguda que delimita el centre històric on hi ha un carrerot petit de pas exclusiu per a vianants però que ens ha dut en uns pisos comercials nous, però tancats perquè és diumenge.

Després d’uns 50 metres, però, hem arribat a la Place de la Réunion, que és la principal, amb el Temple de St-Ettienne, el més gran de la ciutat i l’Hôtel de la Ville, l’antic ajuntament, on ara hi ha l’oficina de turisme i el museu d’Història al qual hem anat.

A la primera planta hi havia la sala de fer les reunions, tal com era abans, i llavors al segon pis tota una sèrie d’objectes, maquetes, vestits, monedes... que explicaven la història. En una segona part de la segona planta també hi havia joguines antigues, representacions de les parts d’una casa típica del Sundgau, la zona amb turons de Mulhouse, i quadres dels personatges històrics de la ciutat.

Un vigilant del museu ens ha dit que a la Place Guillaume Tell –un carrer més avall- hi havia un altre museu gratuït (el de les Belles Arts) però que no hem anat, tot i que sí al Parc Steinbach de davant.

Tot seguit hem volgut –sobretot en Marçal- seguir un “sender” pel centre històric que hi havia marcat que ens ha portat a la Place de la Concorde, amb unes ovelles de ferralla pintades, i cap a uns carrers més uniformes però amb cases antigues i la biblioteca.

Després, per la Grand’Rue hem arribat a la dels Franciscans on hi havia un convent, cases amb jardins o mixtes de manufactures i habitatge...

Per aquí ja hem arribat un altre com a l’Av. du Président Kennedy, on hi passa el tramvia i on hem agafat el cotxe per anar a dinar al càmping.

A Mulhouse, també era curiós que tots els senyals de carrers estaven en alsacià a part de en francès.

Després d’estar-nos al bungalow per dinar, eren quarts de 4 de la tarda i volíem anar a visitar el poble de Guebwiller, el que tenim també al costat del càmping, però feia molta calor i hem decidit anar a la piscina “comarcal”, que com que està al costat del càmping, pels d’aquest és gratuïta.

Ja estàvem a punt de ficar-nos a l’aigua quan al meu pare, a en Marçal i ami, una socorrista que parlava en anglès ens ha dit que amb els banyadors que portàvem –els típics amples i que poden semblar pantalons- no ens podíem banyar. Es veu que és a tot França. Sort però, que a la sortida hem trobat una màquina expenedora de banyadors, dels legals, dels que van ajustats. Ens han fet gastar 34€ en banyadors. I llavors, hem anat a la piscina, on hi havia una zona verda grandiosa.

A les 6, poc abans que tanquessin la piscina, hem marxat i com que ja no feia tanta calor hem visitat Guebwiller, on hem seguit la visita que proposa la propaganda turística que vam agafar del càmping en arribar el primer dia.

El recorregut passava des d’on hem aparcat (Rue de la Gare), per la Place Jeanne d’Arc, amb l’església de Notre-Dame, molt gran, i monumental, llavors per algunes cases més velles o d’Art-Noveau, i a una plaça l’Hôtel de la Ville. Hem seguit per l’avinguda principal –plena de flors per tot arreu- i hem vist un castell, el Château Le Burgstall, enganxat a un supermercat (o més ben mirat el supermercat enganxat al castell), i l’església de St. Léger, amb dos campanars.

Finalment hem tornat pels carrerots de la ruta, que passaven per un antic barri obrer, l’antiga comanderie...

Ha començat a ploure cap al final i hem hagut de córrer cap al cotxe per tornar al bungalow.

*Fotos:
1a: Jo a l'Hôtel de la Ville
2a: Jo a un dels carrers principals de Guebwiller

3 comentaris:

  1. L'anècdota de la piscina, on ens van impedir banyar amb els banyadors amples, va ser sucosíssima. A l'entrada de la piscina ens van dir que era a tot França, per qüestions higièniques. No ho sé, potser per la nostra escassa (per no dir nul·la) cultura 'piscinera', aquí també passa? Algú en sap res d'aquesta normativa?

    ResponElimina
  2. I el cas aparentment simpàtic de les ovelles fetes amb ferralla... que ens van agradar. Al final, segons explicava un diari local, els comerciants s'hi oposaven perquè turistes i vianants badaven davant aquells curiosos bidons amb cap i potes, "ovelles" fetes per un escultor que restava interès a la cosa comercial.

    ResponElimina
  3. Jo m'hi he trobat en balnearis i en piscines cobertes. No recordo haver-ho vist en piscines descobertes.

    ResponElimina