POST 130 EN DIFERENTS IDIOMES: El problema del pres i les 2 portes

Català: En motiu de que aquest sigui el post 130 d'aquest bloc, el faré sobre un problema de matemàtiques (o de llengua), i, a més, en diferents idiomes. El problema és aquest:

En una cel·la d'una presó, hi ha un pres, 2 portes de sortida i 2 guardians, un a cada porta. El pres sap que una sortida porta ala llibertat, i que l'altra porta a estar tota la vida més a la presó. També sap, que un guardià sempre diu la veritat i que l'altre sempre diu mentides. No té perquè estar el que diu mentides a la porta que et duu tota la vida més a la presó ni al revés.

Sabent tot això, el pres ha de fer una pregunta a qualsevol dels dos guardians (el pres, tampoc sap quin és el guardià que diu la veritat i el que diu mentides). QUINA PREGUNTA HAURÀ DE FER PER SABER QUINA ÉS LA PORTA DE LA LLIBERTAT?

La resposta, el dia 31 d'agost.

Español (castellà):
Con motivo de que éste sea el post 130 de este blog, lo haré sobre un problema de matemáticas (o de lengua), y, además, en diferentes idiomas. El problema es este: En una celda de una prisión, hay un preso, 2 puertas de salida y 2 guardianes, uno en cada puerta. El preso sabe que una salida lleva a la libertad, y que la otra lleva a estar toda la vida más a la cárcel. También sabe, que un guardián siempre dice la verdad y que el otro siempre dice mentiras. No tiene porqué estar el que dice mentiras en la puerta que te lleva toda la vida más a la cárcel ni al revés. Sabiendo todo esto, el preso tiene que hacer una pregunta a cualquiera de los dos guardianes (el preso, tampoco sabe cuál es el guardián que dice la verdad y lo que dice mentiras). QUÉ PREGUNTA DEBERÁ HACER PARA SABER CUÁL ES LA PUERTA DE LA LIBERTAD? La respuesta, el día 31 de agosto.

English (anglès):
By reason of that is the 130 post in this blog, I will do on the math problems (or languages), and also in different languages. The problem is this: In a cell in a prison, a prisoner, 2 doors and 2 output guards, one on each door. The prisoner knows that a free wing exit door and another door to be over a lifetime in prison. We also know that a guardian always tells the truth and the other always tells lies. It has to be said that lies at the door that leads you over a lifetime in prison or the other way around. Knowing all this, the prisoner must ask a question to either guardians (the prisoner, nor know what the Guardian says that the truth and the lies he says). QUESTION WHAT WILL BE MADE TO KNOW WHAT IS THE GATE OF FREEDOM? The response, on the 31st August.

Shqipe (albanès):
Nga arsye se është e 130 në këtë blog post, Unë do të bëj në matematikë probleme (ose gjuhë), dhe edhe në gjuhë të ndryshme. Problemi është ky:

Në një qelizë në një burg, një të burgosuri, 2 dyer dhe 2 output rojet, një në çdo derë. I burgosuri e di se një e krahut të lirë dhe një tjetër dalje dyer dyer të gjatë tërë jetës në burg. Ne gjithashtu e dimë se një mbrojtës i thotë gjithmonë të vërtetën, e të tjera dhe gjithmonë i thotë gënjeshtra. Ajo ka për të të thuhet se qëndron në derë që çon ju gjatë tërë jetës në burg ose anasjelltas. Njohja e gjithë kjo, të burgosurve duhet të kërkojë një pyetje ose kujdestarët (e të burgosurve, e as që e dinë se çka Guardian thotë se me të vërtetën dhe ai thotë gënjeshtra). PYETJA E ÇKA DO TË MADE DI TE CILAT ESHTE E DERA LIRIA? Përgjigja, më 31 gusht.

Deutsch (alemany):
Mit Grund dafür ist die 130 Post in diesem Blog werde ich über die mathematische Probleme (oder Sprachen), und auch in verschiedenen Sprachen. Das Problem ist folgendes: In einer Zelle in einem Gefängnis, einem Gefangenen, 2 Türen und 2-Wachen, einer an jeder Tür. Der Gefangene weiß, dass eine freie Flügel Ausfahrt Tür und eine weitere Tür zu mehr als ein Leben lang im Gefängnis. Wir wissen auch, dass ein Vormund immer die Wahrheit sagt und der andere sagt immer liegt. Es muss gesagt werden, dass liegt an der Tür, führt ein Leben im Gefängnis oder in die andere Richtung um. Wissen, all dies, die Gefangenen müssen eine Frage stellen, entweder Wächter (die Gefangenen, noch wissen, was der Guardian, dass die Wahrheit und das liegt, sagt er). Frage, was wird zu wissen, was ist das Tor der Freiheit? Die Antwort, am 31. August.

Български (búlgar):
Като причина за това е 130 публикувате в този блог, аз ще направя по математика проблеми (или езици), а също и на различни езици. Проблемът е това:

В една клетка в затвора, затворник, 2 врати и 2 изходни устройства, по една на всяка врата. Затворникът знае, че свободното крило изходната врата и една врата за да бъде над живота си в затвора. Ние също така знаем, че настойник винаги казва истината, а другият винаги разказва лъжи. То трябва да се каже, че лежи на вратата, която води сте над живота в затвора, или друг начин.

Знаейки всичко това, затворника трябва да зададете въпрос или настойници (затворника, нито знам какво Guardian казва, че истината и лъжата, казва той). QUESTION КАКВО ЩЕ БЪДАТ НАПРАВЕНИ да знам какво е портата НА СВОБОДА?

В отговор, на 31 август.

Hrvatski (croat):
Zbog toga je 130 post na ovom blogu, ja ću na matematičke probleme (ili jezika), tako i na različitim jezicima. Problem je ovaj:

U ćeliju u zatvor, zatvorenik, 2 vrata i 2 izlazne stražara, jedan na svakom ulazu. Zatvorenik zna da je slobodan izlaz krila vrata do vrata, a drugi se preko doživotno u zatvoru. Također smo znali da se skrbnik uvijek govori istinu, a drugi uvijek govori laži. On je kazao da se nalazi na ulazu da vas vodi kroz vijek u zatvoru, ili obrnuto.

Znajući sve to, na zatvorenik mora postaviti pitanje da ili skrbnika (u zarobljenik, niti znaju što je Guardian kaže da je istina i laži kaže). Pitati što će biti ZNATI ŠTO JE vrata SLOBODA?

Odgovor, kolovoz 31.

Dansk (danès):
På grund af at der er 130 indlæg i denne blog, vil jeg gøre på matematiske problemer (eller sprog), og også på forskellige sprog. Problemet er dette:

I en celle i et fængsel, en fange, 2 døre og 2 output vagter, én på hver dør. Fangen ved, at et frit fløj exit døren og en anden dør, der skal gennem et helt liv i fængsel. Vi ved også, at en værge altid fortæller sandheden, og den anden altid fortæller løgne. Det skal siges, der ligger ved siden af døren, der fører dig gennem et helt liv i fængsel eller den anden vej rundt.

Vide alt dette, fangen skal stille et spørgsmål til enten vogtere (fangen, og heller ikke vide, hvad Guardian siger, at sandhed og løgne, siger han). Spørgsmål: Hvordan vil blive stillet til at vide, hvad der gaten MED FRIHED?

Reaktionen på den 31 august.

Slovenský (eslovac):

Z dôvodu, že je 130 príspevok v tomto blogu, budem robiť na math problémy (alebo jazyky), a taktiež v rôznych jazykoch. Problém je tento:

V cele vo väzení, väzeň, 2 dvere a 2 výstup stráže, po jednom na každé dvere. Väzeň vie, že slobodný odchod krídla dverí a ďalšie dvere, ktoré majú byť po celý život vo väzení. Vieme tiež, že opatrovník vždy hovorí pravdu a druhý vždy hovorí, že klame. Je potrebné povedať, že leží pri dverách, ktoré vedie vás po celý život vo väzení, alebo naopak.

To všetko s vedomím, že väzeň musí klásť otázku, buď strážci (väzeň, aby vedeli, čo Guardian tvrdí, že pravdy a lži, říká). Otázku, čo budú vedieť, čo je brána slobody?

Reakcie na 31. augusta.

Slovenski (eslovè):
Zaradi tega je 130 objava na tem blogu, bom o math težave (ali jezikih), in tudi v različnih jezikih. Problem je v tem:

V celico v zapor, zapornik, 2 vrati in 2 izhodna straže, po eno na vsako vrata. Zapornik ne ve, da je prost izhod krilu vrat in druga vrata, ki se v celotnem življenju v zaporu. Vemo tudi, da je varuh vedno pove resnico in drugi vedno govori laži. Treba je dejal, da je v vrata, ki vas vodi skozi vse življenje v zaporu ali pa obratno.

Vedoč vse to, je zapornik mora vprašati niti skrbniki (v zapornik, niti ne vedo, kaj je varuh pravi, da je resnica in laži reče). VPRAŠANJE KAJ BO treba vedeti, kaj so vrata SVOBODE?

V odgovor na 31. avgust.

Eesti (estonià):
Tõttu, mis on 130 postitus selles blogis, ma teen kohta math probleeme (või keeltes), ja ka erinevaid keeli. Probleem on järgmine:

Ühes küvetis vangla kinnipeetavat, 2 ust ja 2 väljund kaitsepiirded, üks uks. The vang teab, et vaba tiiva väljumise ukse ja teine uks on kogu elu jooksul vanglas. Teame ka, et eestkostja alati räägib tõtt ja teine alati ütleb valesid. Tuleb öelda, et on ukse juures, mis viib teid kogu elu vanglas või teisel viisil ringi.

Teades kõike seda, et vang peab küsimuse kas eestkostjate (vangi, ega tea, mida Guardian ütleb, et tõde ja asub ta ütleb). KÜSIMUS MILLEKS tehakse teada, milline on värav VABADUSEL?

Vastus kohta 31. august.

Suomi (finès):

Sen vuoksi, että on 130 post tässä blogissa, aion tehdä laskutoimitukset ongelmia (tai kielillä), ja myös eri kielillä. Ongelma on tämä:

Kun solu vankilaan, vanki, 2 ovet ja 2 tuotos suojukset, yksi kullekin ovelle. Vanki tietää, että vapaa-siipi poistua oven ja toinen ovi on koko elinaikana vankilassa. Tiedämme myös, että vartija kertoo aina totuuden ja muille aina kertoo valheita. On sanottu, että on ovea, joka johtaa sinut koko elinaikana vankilassa tai toisin päin.

Tietäen tämän, vangin on kysyä joko holhoojat (vanki, eikä tiedä, mitä Guardian kertoo, että totuus ja valheita hän sanoo). KYSYMYS MITÄ saadaan Tiedän, mikä on GATE VAPAUTEEN?

Vastaus, 31. elokuuta.

Français (francès):
En raison de cela est dans les 130 post de ce blog, je vais le faire sur les problèmes de mathématiques (ou des langues), et aussi dans différentes langues. Le problème est le suivant:

Dans une cellule dans une prison, un prisonnier, 2 portes et 2 sorties gardes, un sur chaque porte. Le prisonnier sait que la liberté de l'aile et l'autre porte de sortie à la porte sur une durée de vie en prison. Nous savons aussi que le tuteur dit toujours la vérité et l'autre dit toujours des mensonges. Il faut dire qui est à la porte qui vous mène sur une durée de vie en prison ou dans l'autre sens.

Sachant tout cela, le prisonnier doit se poser une question à deux tuteurs (le prisonnier, ni savoir ce que le Guardian affirme que la vérité et les mensonges qu'il dit). QU'EST-CE QUE LA QUESTION SERA FAITE DE SAVOIR QUELLE EST LA GRILLE DE LA LIBERTE?

La réponse, le 31 er août.

Ελληνικά (grec):

Λόγω του ότι είναι το 130 post σε αυτό το blog, θα κάνω σχετικά με την μαθηματικά προβλήματα (ή γλώσσες), καθώς επίσης και σε διάφορες γλώσσες. Το πρόβλημα είναι το εξής:

Σε ένα κελί σε μια φυλακή, ένας κρατούμενος, 2 θύρες εξόδου προφυλακτήρες και 2, ένα για κάθε θύρα. Ο κρατούμενος ξέρει ότι μια ελεύθερη πτέρυγα πόρτα εξόδου και μια άλλη πόρτα για να είναι κατά τη διάρκεια της ζωής του στη φυλακή. Γνωρίζουμε επίσης ότι θεματοφύλακας πάντα λέει την αλήθεια και τα άλλα πάντα λέει ψέματα. Πρέπει να πούμε ότι είναι η πόρτα που σας οδηγεί κατά τη διάρκεια της ζωής του στη φυλακή ή το αντίστροφο.

Γνωρίζοντας όλα αυτά, ο κρατούμενος πρέπει να θέσω ένα ερώτημα είτε κηδεμόνων (το κρατούμενο, δεν γνωρίζουμε ποιες είναι οι Guardian λέει ότι η αλήθεια και τα ψέματα που λέει). Ερώτημα τι θα γίνει να ξέρουμε τι είναι η Πύλη της ελευθερίας;

Η απάντηση, για την 31η του Αυγούστου.

हिन्दी (hindi):

उस की वजह से इस ब्लॉग में 130 पद, मैं गणित समस्याओं (या भाषाओं पर) हो जाएगा, और भी अलग अलग भाषाओं में है. समस्या यह है:

एक जेल, एक कैदी, 2 दरवाज़े और 2 उत्पादन गार्ड, एक प्रत्येक दरवाजे पर में एक सेल में. इस कैदी है कि एक स्वतंत्र पंख निकास द्वार और दूसरा दरवाजा जेल में एक जीवन भर से अधिक होने का पता है. हम यह भी है कि एक संरक्षक हमेशा सच और झूठ हमेशा कहता अन्य कहता है. कहा जा करने के लिए यह है कि दरवाजे पर झूठ है कि जेल में एक जीवनकाल या दूसरी तरह के आसपास के ऊपर तुम ले जाता है.

यह सब जानने के बाद, इस कैदी या तो संरक्षक के लिए (इस कैदी, एक सवाल पूछना चाहिए और न ही पता संरक्षक जो कहती है कि सच और झूठ वे कहते हैं). क्या पता है क्या स्वतंत्रता का द्वार है बनाया जाएगा प्रश्न?

यह प्रतिक्रिया, 31 अगस्त को.

Magyar (hongarès):
Miatt ez a 130 hozzászólás ebben a blogot, úgy fog tenni a matematikai problémák (vagy nyelv), valamint a különböző nyelveken. A probléma ez:

Egy cellában egy börtön, fogoly, 2 ajtó és 2 kimenet őrök, egy-egy ajtó. A rab tudja, hogy a szabad szárnya exit ajtó és egy másik ajtó a életen át a börtönben. Azt is tudjuk, hogy a gondnok mindig megmondja az igazat, a másik mindig azt mondja hazudik. El kell mondani, hogy hazugság az ajtón, ami akkor több mint egy életre a börtönökben, vagy pedig fordítva.

Tudva ezt, a foglyot meg kell kérdezni a kérdés, hogy vagy a biztonsági őröket (a fogoly, és nem tudom, mi a Guardian azt állítja, hogy az igazságot és a hazugságokat mond.) Kérdést, hogy milyen lesz tudni, hogy mi van kapujának szabadság?

A válasz, augusztus 31-jén.

Bahasa Indonesia (indonesi):

Oleh karena itulah 130 posting di blog ini, saya akan melakukannya pada masalah matematika (atau bahasa), dan juga dalam bahasa yang berbeda. Masalahnya adalah ini:

Dalam sel di penjara, seorang tawanan, 2 pintu dan penjaga 2 output, satu pada setiap pintu. Tawanan yang tahu bahwa gratis sayap keluar dari pintu ke pintu lain dan berakhir di penjara seumur hidup. Kami juga mengetahui bahwa seorang wali selalu memberitahu kebenaran dan lainnya selalu memberitahu terletak. Ia harus mengatakan yang terletak di depan pintu yang mengarahkan Anda selama di penjara seumur hidup atau lainnya di sekitar jalan.

Mengetahui semua ini, tawanan harus mengajukan pertanyaan kepada salah satu wali (yang tawanan, dan tidak tahu apa yang Guardian mengatakan bahwa kebenaran dan terletak ujarnya). PERTANYAAN APA AKAN DIBUAT TO KNOW WHAT IS THE GATE OF FREEDOM?

Respon, pada 31 Agustus.

Italiano (italià):
In ragione di ciò è il 130 post di questo blog, lo farò sulla matematica problemi (o le lingue), e anche in diverse lingue. Il problema è questo:

In una cella di una prigione, un prigioniero, a 2 porte e 2 guardie di uscita, uno per ogni porta. Il prigioniero sa che una libera uscita ala porta e un'altra porta ad essere più di una vita in prigione. Sappiamo anche che un custode dice sempre la verità e l'altro dice sempre bugie. Va detto che si trova presso la porta che conduce una vita più in carcere o il contrario.

Sapendo tutto questo, il prigioniero deve porre una domanda a uno dei tutori (il prigioniero, né sa che cosa il Guardian afferma che la verità e la menzogna che dice). QUESTIONE CHE COSA SARA 'FATTA PER SAPERE COSA E' LA PORTA DI LIBERTÀ?

La risposta, il 31 ° agosto.

Latviešu (letó):
Dēļ, kas ir 130 post šajā blogā, es darīšu par math problēmas (vai valodās), kā arī citās valodās. Problēma ir šī:

In šūna ir cietumā, ieslodzīto, 2 durvīm un 2 izejas sargi, pa vienam katrā durvīm. Par gūsteknis zina, ka brīva spārnu izejas durvju un citu durvju, kas visas dzīves laikā cietumā. Mēs arī zinām, ka aizbildņa vienmēr stāsta patiesību un citiem vienmēr stāsta slēpjas. Ir jāsaka, ka ir pie durvīm, kas ļauj jums visas dzīves laikā cietumā vai otrādi.

Zinot visu to, ieslodzītais ir uzdot jautājumu, vai nu aizbildņiem (turpmāk ieslodzīto, kā arī zināt, ko Guardian saka, ka patiesība un ir viņš saka). Jautājumu, tiks veikti ZINĀT KAS IR GATE BRĪVĪBAS?

Atbildi, augustā 31.

Lietuvių (lituà):
Dėl to, kad yra 130 postą šio dienoraščio, aš dėl matematikos problemų (ar kalbomis), taip pat skirtingų kalbų. Problema yra tokia:

Į ląstelių į kalėjimą, kalinio, 2 durys ir 2 išėjimo apsaugus, po vieną durų. Kaliniui žino, kad nemokama Sparnas išėjimo durys ir kitos durys turi būti per visą gyvenimą kalėjime. Taip pat mes žinome, kad globėjas visada sako tiesą, o kitas visada sako melas. Reikia pasakyti, kad tenka prie durų, kuri veda jus per visą gyvenimą kalėjime arba atvirkščiai.

Žinant visa tai, kaliniui turi užduoti klausimą arba globėjai (kaliniui, nei žinoti, kas Sergėtojų sako, kad tiesa ir melas sako). KLAUSIMAS KAS bus ŽINOTI KAS YRA vartai LAISVĖ?

Atsako, nuo rugpjūčio 31.

Malti (maltès):
Minħabba li hija l-130 post f'dan blog, I se do dwar il-matematika problemi (jew lingwi), u wkoll fil-lingwi differenti. Il-problema hija din:

F'ċellola f'ħabs, unier, 2 bibien u 2 output guards, wieħed fuq kull bieb. Il-priġunier jaf li ħielsa ġwienaħ ħruġ u ieħor bieb bieb biex matul il-ħajja fil-ħabs. Nafu wkoll li l-gwardjan dejjem ma jqarrqux u l-oħra dejjem jgħidlekx tinsab. Irid jingħad li tinsab fil-bieb li jwassal inti tul ħajjithom fil-ħabs jew bil-maqlub.

Jaf dan kollu, il-priġunier għandu jitlob xi mistoqsija jew gwardjani (-ħabsin, u lanqas ikunu jafu l-Guardian jgħid li l-verità u l-jinsab jgħid). MISTOQSIJA X'SE JKUN made TKUN TAF X'INHU IL-LIBERTÀ TA 'Gate?

Ir-rispons, fuq Awissu 31.

Nederlands (holandès):
Volgens de reden van dat de 130 posten in dit blog, ik zal doen op de wiskundige problemen (of talen), en ook in verschillende talen. Het probleem is dit:

In een cel in een gevangenis, een gevangene, 2 deuren en 2 output bewakers, een op elke deur. De gevangene weet dat een vrije vleugel afslag deur en een deur te worden over een levensduur in de gevangenis. We weten ook dat een voogd altijd de waarheid vertelt en de andere altijd vertelt leugens. Het moet gezegd dat ligt aan de deur die leidt je een leven lang in de gevangenis of de andere manier rond.

Het kennen van dit alles, de gevangene moet een vraag stellen aan hetzij voogden (de gevangene, en evenmin weet wat de Guardian zegt dat de waarheid en de leugens zegt hij). VRAAG WAT WILL BE MADE TO KNOW WHAT IS THE GATE VAN VRIJHEID?

De reactie, op 31 augustus.

Norsk (noruec):
Som grunn av det er 130 innlegg i denne bloggen, vil jeg gjøre på matematiske problemer (eller språk), og også i forskjellige språk. Problemet er dette:

I en celle i et fengsel, en fange, 2 dører og 2 output vakter, en på hver dør. Fangen vet at et fritt fløyen avslutte døren og en annen dør til å være over en livstid i fengsel. Vi vet også at en verge alltid forteller sannheten, og den andre alltid forteller løgnene. Det må sies som ligger ved døren som fører deg over livet i fengsel, eller omvendt.

Vite alt dette, fangen må stille et spørsmål til enten verger (fangen, og heller ikke vet hva Guardian sier at sannheten og ligger han sier). Hva vil bli gjort for å vite hva som er porten av frihet?

Responsen på 31 august.

Polski (polonès):
Z powodu, że jest 130 post w tym blogu będę robić w sprawie problemów matematycznych (lub językach), a także w różnych językach. Problem polega na tym:

W celi w więzieniu, więzień, 2 drzwiami i 2 wyjścia strażników, jeden na każde drzwi. Więzień wie, że wolny skrzydło drzwi i wyjść innym drzwi, które mają być w trakcie całego życia w więzieniu. Wiemy również, że strażnik zawsze mówi prawdę i mówi zawsze jest inne. Należy stwierdzić, że leży na drzwi, które prowadzi w trakcie całego życia w więzieniu lub na odwrót.

Wiedząc to wszystko, więzień musi zadać pytanie albo opiekunów (osadzonego, ani wiedzieć, co mówi, że strażnik prawdy i kłamstwa mówi). ZAPYTANIE CO będzie wiedzieć, co jest brama WOLNOŚĆ?

W odpowiedzi na 31 sierpnia.

Português (portuguès):
Em razão do que é o 130 post neste blog, vou fazer a matemática sobre problemas (ou idiomas), e também em várias línguas. O problema é este:

Em uma cela numa prisão, um prisioneiro, 2 portas de saída e 2 guardas, um em cada porta. O prisioneiro sabe que uma porta e sair livre asa outra porta a ser ao longo da vida na prisão. Sabemos também que um guardião diz sempre a verdade e o outro diz sempre mentiras. É preciso que se diga que está na porta que leva você ao longo da vida na prisão ou o contrário.

Sabendo tudo isto, o preso deve fazer uma pergunta a qualquer tutores (o prisioneiro, nem sei o que o Guardian diz que a verdade e as mentiras que ele diz). PERGUNTA QUE SERÃO FEITOS PARA SABER QUAL É O portão da liberdade?

A resposta, em 31 ago.

Român (romanès):
Prin urmare, care este de 130 post din acest blog, o voi face cu privire la probleme de matematica (sau de limbi) şi, de asemenea, în diferite limbi. Problema este aceasta:

Într-o celulă într-o închisoare, un prizonier, 2 usi si 2 iesire paznici, câte unul pe fiecare usa. Detinutul ştie că o aripa liberă uşa de ieşire şi de o altă uşă pentru a fi pe o durata de viaţă în închisoare. Ştim, de asemenea, că un gardian spune mereu adevărul şi de a spune mereu alte minciuni. Ea trebuie să fi spus că se află la uşă pe care vă conduce pe o durata de viaţă în închisoare sau invers.

Ştiind toate acestea, a detinut o întrebare trebuie să îi ceară să fie tutorilor (prizonierul, şi nici nu ştiu ce The Guardian afirmă că adevărul şi minciuni spune el). ÎNTREBARE CE se va face să ştii ce este poarta DE LIBERTATE?

Răspunsul, pe 31 august.

Русский (rus)

В силу этого является 130 поста в этом блоге я буду делать по математике проблемы (или языков), а также на различных языках. Проблема заключается в следующем:

В камере в тюрьме, заключенный, 2 двери и 2 выхода охранников, один на каждой двери. Заключенный знает о том, что свободный выезд крыла двери и другую дверь будет в течение срока в тюрьме. Мы знаем также, что опекун всегда говорит правду, а другой всегда говорит ложь. Следует сказать, что лежит в дверь, которая ведет вас в течение жизни в тюрьме, или наоборот.

Зная все это, заключенный должен задать вопрос, либо опекунов (заключенный, не знаю, что "Гардиан" утверждает, что истина и ложь он сказал). Вопрос о том, что будет знать, что IS THE GATE свободы?

В ответ на 31 августа.

Српски (serbi):
Због тога је 130 пост на овом блогу, ја ћу на математичке проблеме (или језика), тако и на различитим језицима. Проблем је овај:

У ћелију у затвор, затвореник, 2 врата и 2 излазне стражара, један на сваком улазу. Затвореник зна да је слободан излаз крила врата до врата, а други се преко доживотно у затвору. Такође смо знали да се старатељ увек говори истину, а други увек говори лажи. Он је казао да се налази на улазу да вас води кроз век у затвору, или обрнуто.

Знајући све то, на затвореник мора поставити питање да или старатеља (у заробљеник, нити знају шта је Гуардиан каже да је истина и лажи каже). Питати што ће бити ЗНАТИ ШТА ЈЕ врата СЛОБОДА?

Одговор, аугуст 31.

Svenska (suec):
göra om math problem (eller språken), och även på olika språk. Problemet är detta:

I en cell i ett fängelse, en fånge, 2 dörrar och 2 utgångsenergi vakter, en på varje dörr. Den fånge vet att en fri flygeln stänga dörren och en annan dörr som under en livstid i fängelse. Vi vet också att en väktare alltid talar sanning och den andra alltid talar lögner. Det måste sägas som ligger vid dörren som leder dig under en livstid i fängelse eller tvärtom.

Att veta allt det här, fången måste ställa en fråga till antingen vårdnadshavare (fången, och inte heller vet vad Guardian säger att sanningen och det är han säger). Fråga: Vad kommer att göras för att veta vad som är grinden MED FRIHET?

Svaret, den 31 augusti.

Tagalog (tagal):
Dahil sa atipan ng pawid ay ang 130 post sa blog na ito, ako ay gagawin sa mga problema sa matematika (o mga wika), at din sa iba't-ibang mga wika. Ang problema ay ito:

Sa isang cell sa isang bilangguan, ang isang bilanggo, 2 mga pinto at 2 output guards, isa sa bawat pinto. Ang mga bilanggo alam na ang isang libreng lumipad at lumabas sa pinto ng isa pang pinto sa loob ng isang buhay sa bilangguan. Alam din namin na ang isang tagapag-alaga palaging nagsasabi ang katotohanan at ang iba pang mga laging nagsasabi lies. Ito ay dapat sinabi na lies sa pinto na nangunguna sa inyo sa loob ng isang buhay sa bilangguan o sa iba pang mga paraan sa paligid.

Alam ang lahat ng ito, ang bilanggo ay dapat na humingi ng isang katanungan sa alinman tagapag-alaga (ang bilanggo, at hindi rin alam kung ano ang Guardian says na ang katotohanan at ang lies siya says). TANONG ANO AY GINAWA NA DAPAT MALAMAN ANO ANG Gate NG KALAYAAN?

Ang sagot, sa Agosto 31.

ไท (tai):

เหตุที่เป็น 130 โพสต์ในบล็อกนี้ฉันจะทำในคณิตศาสตร์ปัญหา (หรือภาษา) และในภาษาที่แตกต่างกัน. ปัญหานี้เป็น:

ในเซลล์ในคุกเป็นเชลย, 2 ประตูและ 2 เอาต์พุต guards หนึ่งในแต่ละประตู. เชลยที่รู้ว่าฟรีปีกอื่นๆออกจากประตูและประตูที่ผ่านไปตลอดชีวิตในคุก. นอกจากนี้เราจะทราบว่าผู้คุ้มครองเสมอบอกความจริงและอื่นๆเสมอบอกอยู่. ได้ที่จะกล่าวว่าอยู่ที่ประตูที่ทำให้คุณเหนืออายุในการจำคุกหรืออื่นๆทาง รอบ.

รอบรู้ทั้งหมดนี้ที่เชลยต้องถามเพื่อทั้งผู้ปกครอง (ที่เชลยและไม่มีผู้คุ้มครองรู้กล่าวว่าความจริงและที่อยู่ที่เขากล่าว). คำถามจะทำรู้คืออะไรประตูแห่งเสรีภาพ?

การตอบสนองใน 31 สิงหาคม.

Türkçe (turc):

Bu nedenle bu blogu yılında 130 yazı, ben matematik problemleri (veya dilleri üzerinde) yapacak ve ayrıca farklı dil bulunuyor. Sorun şu:

Hapis, bir mahkum, 2 kapı ve 2 çıkış korumaları, her biri bir kapıya bir hücreye. Mahkum bir ücretsiz kanat çıkış kapı ve başka bir kapı hapishanede ömür boyu üzerinde olmaya bilir. Ayrıca, bir dost her zaman gerçeği ve her zaman yalan söyler diğer söyler biliyorum. Söylenebilir çok olduğu için kapıda yatıyor bu hapishanede ömür boyu veya tersi üzerinden ulaşıyorsunuz.

Bütün bunları bilmek, mahkumu da veliler için (mahkumu, bir soru sormak gerekir, ne de bildiğiniz Guardian ne diyor bu gerçeği ve diyor yatıyor). NE biliyor musun FREEDOM OF kapı yapılacak SORU?

Bu yanıt, 31 Ağustos tarihinde.

Українська (ucraïnès):

В силу цього є 130 поста в цьому блозі я буду робити з математики проблеми (або мов), а також на різних мовах. Проблема полягає в наступному:

У камері у в'язниці, укладений, 2 двері та 2 виходу охоронців, один на кожних дверей. Ув'язнений знає про те, що вільний виїзд крила двері та іншу двері буде протягом терміну у в'язниці. Ми знаємо також, що опікун завжди говорить правду, а інший завжди говорить неправду. Слід сказати, що лежить у двері, що веде вас протягом життя у в'язниці, або навпаки.

Знаючи все це, ув'язнений повинен поставити запитання, або опікунів (укладений, не знаю, що "Гардіан" стверджує, що істина і брехня він сказав). Питання про те, що буде знати, що IS THE GATE свободи?

У відповідь на 31 серпня.

Tiếng Việt (vietnamita):

Bởi vì đó là 130 bài đăng trong blog này, tôi sẽ làm về những vấn đề toán học (hoặc ngôn ngữ), và cũng có trong nhiều ngôn ngữ khác nhau. Vấn đề này:

Trong một tế bào trong một nhà tù, một prisoner, 2 cửa ra vào và 2 đầu ra bảo vệ, một trong những trên mỗi cửa. Các prisoner biết rằng miễn phí đi theo lối ra cánh cửa và một cửa để được qua đời trong một nhà tù. Chúng tôi cũng biết rằng một người giám hộ luôn luôn nói sự thật và luôn luôn nói khác nằm. Nó phải được nói, nằm ở cửa đó sẽ dẫn bạn qua đời trong một nhà tù hay cách khác xung quanh.

Hiểu biết tất cả những điều này, các prisoner phải đặt một câu hỏi đến, hoặc người giám hộ (các prisoner, và cũng không biết những người giám hộ cho biết, sự thật và nằm, anh nói). CÂU HỎI GÌ sẽ được thực hiện dưới BIẾT LÀ GÌ cửa ngõ FREEDOM?

Những câu trả lời, ngày tháng tám 31.

Gràcies a:

13 hores fent de voluntari

El dia 27 de juny, dissabte passat, a les pistes d'atletisme de Vic van fer el Campionat de Catalunya Junior i Promesa.

Vaig arribar a les vuit del matí, mentre que els nens havien d'arribar a les 9 (vaig anar-hi a les 8 perquè em van dir aquesta hora).

Durant les tretze hores, vaig fer tot tipus de feines: Posar cons per separar carrils, recollir avisos de marxa, posar i treure tanques i startings, controlar el marcador (posar-hi la marca que havien fet), fer de secretari (dir: llança ..., preparada ... i a la caiguda ...), penjar horaris a les parets, entre de moltes altres coses. També m'hi vaig quedar a dinar i em van donar una samarreta i una gorra.

A les 9 del vespre ja me'n vaig anar.

S'ha acabat el curs!

El dia 23, es va acabar el curs 2008-2009, de manera, que ja he acabat el curs de 6è i per tant, també del CEIP Andersen. L'any que ve aniré a fer 1r d'ESO a l'IES Jaume Callís.

El passat dia 20, a l'escola s'hi va celebrar la Festa Major, on els de 6è hi vam organitzar una gimcana amb molta participació.

L'acampada de final de curs a Blanes

Com fan per final de curs els de 6è de l'Andersen cada any, el dijous i el divendres passat vam anar a fer una acampada a Blanes, de viatge de final de curs.

Ens ho vam passar molt bé.

Vaig marxar de casa ben carregat amb una motxilla que era per la roba, la tovallola i el sac de dormir, una altra amb plats de plàstic, menjar, coberts i aquestes coses que no són roba i, per acabar, una nevereta pel menjar que si el duia a la temperatura normal es podriria.

A 1/4 de 10 vam marxar de l'escola, amb l'autobús, un cap havent-ho carregat tot. El viatge va ser una mica llarg, ja que per anar a Blanes s'ha de passar per una carretera amb alguns revolts. Vam arribar al cap d'una hora i una mica més, al càmping Bella Terra.

A Blanes tots els càmpings estan junts, i quan passàvem pel carrer on es troben tots, el carrer Vila de Madrid, dèiem si era un, si era un altre...

Ens van tocar unes parcel·les al costat d'aquest carrer, que a la nit, se sentirien molts sorolls. El terra era de sorra amb pinassa dels pins que hi havia.

Un cop havent carregat totes les maletes allà, vam esmorzar i ens vam posar a muntar les tendes. Muntar-la no era fàcil; quan no es doblegava un pal, l'altre no sortia pel forat... També vam fer, amb una corda, un estenedor molt gran, que altres grups ens van demanar si els hi deixàvem. Al nostre grup érem 6: En Joan, l'Eloi, en Joel, en Sergi, en Marc i jo.

Un cop van acabar de muntar-les tots els altres grups i d'esperar una llarga estona, vam anar a la platja, la que estava al costat del càmping (només travessar una porta). Feia molt bon temps i molta gent es va estar tota l'estona a l'aigua.

Llavors, tocava cuinar el primer àpat, el dinar. Cada grup s'havia de portar el seu menjar, el que serviria per dinar, sopar, esmorzar i tornar a dinar el dia següent. I també s'havia d'espavilar a cuinar-se'l.

Un de nosaltres, havia portat les tallarines a la parmesana de les "Ideas al Plato", uqe són de sobre i fàcils de cuinar. Les vam cuinar amb uns vint minuts i ens van sortir boníssimes! Llàstima que, n'hi havia les justes i n'hi va haver que en van menjar més que d'altres... De segon plat, cadascú es va portar algna cosa seva, del tipus hamburguesa, salsitxes... Jo em vaig portar un formatge que s'ha de fregir i queda molt bo. De potres vam menjar unes maduixes que jo havia portat i altra fruita.

Després vam tenir dues horetes per fer la digestió. Anar parlant, acabar de preparar les tendes, voltar pel càmping...

Un cop feta la digestió, tots cap a la piscina. Es veu que la piscina agrada més que la platja; a mi no, jo trobo que la platja és mes divertit, excepte quan t'has de treure la sorra de tot arreu. N'hi havia dues, de piscines, una de gran quadrada i fonda, amb dos sortidors d'aigua, i una altra molt més petita, que no era gens fonda (a un extrem només se't mullaven els peus), amb l'aigua més calenta i amb un sortidor amb forma de bolet. Allà la piscina hi havia una animadors, que ens fèien ballar, aquagym... 2 hores, ens hi vàrem estar.

Tot seguit vam anar al supermercat del càmping (com a tots els càmpings, algunes coses eren força cares).

A l'hora de sopar no podiem fer servir el fugonet, de manera que vam menjar diverses coses que havíem portat: pa amb tomàquet, formatge, embotit, més maduixes...

No vam fer postres perquè, després de sopar, vam anar a donar un volt per Blanes, primer passant entre els càmping i després pel passeig Marítim, on a l'escola ens van dir que hi hauria oberta una gelateria on hi comprariem un gelat per cadascú. Però no va ser així, sinó que a comprar el gelat hi vam anar a un bar que hi havia per allà, un gelat d'aquests com el calippo... Llavors vam pujar a Sa Palomera, la roca que hi ha a Blanes. A mi em va recordar a San Juan de Gaztelugatxe (al País Basc), perquè també s'havia de pujar escales, però en petit.

Vam tornar, i finalment, havia arribat l'hora de dormir a les tendes.

No es podia dormir, amb l'autobús urbà que passava cada molts pocs minuts, la gent que tornava al càmping cridant, i el soroll que fèiem nosaltres mateixos... Era impossible. De manera que els del grup que estàvem a la tenda, ens vam quedar xerrant, escoltant l'mp4, menjant una cacauets i mirant què feien els de les altres tendes per fora. Hi havia gent que no parava de córrer, anar d'una tenda a l'altra...

Només vaig dormir 2 hores, de 2/4 de 5 a 2/4 de 7 del matí.

Vam llevar-nos, alguns més d'hora que d'altres, vam esmorzar i al cap d'una estona, també llarga com la d'abans d'anar a la platja, vam anar a la piscina fins a l'hora de dinar. Abans, però, vam haver ja de desplegar les tendes i deixar-ho tot endreçat perquè no ho haguéssim de fer tot justa abans de marxar un altre cop cap a casa.

No feia tant bon temps, el cel estava amb uns quants núvols. Era al revés. L'aigua de la gran estava més calenta que a la petita. També vam fer aquagym i vam ballar amb l'animador que hi havia, en Moisès.

Vam haver de marxar una estona abans de la piscina perquè plovisquejava. Vam aprofitar l'estona perduda de la piscina per començar a fer el dinar. Aquest dia tocava dinar el rissoto que havia portat jo. Un amb gust de bolets per la meitat del grup i un altre amb gust de formatge per l'altra meitat. No sé si el vam fer gaire bé, perquè vam tirar l'arròs directament amb l'aigua freda, sense que bullís, però va sortir ben bo. El segon plat eren una mena de croquetes.

Vam tenir una estona lliura per jugar i acabar de recollir i a les 3, vam agafar l'autobús i vam anar cap a Vic un altre cop. Estàvem tots molt cansats i hi va haver gent que s'adormia... Jo no. Vam arribar a l'escola una mica d'hora.

Van ser dos dies molt divertits.

Feu un comentari si voleu més fotos.

Ja estem a Blanes

Els de 6è ja estem a Blanes, al càmping Bellaterra de viatge de final de curs.

Sopar de 6è

Ahir vam fer el Sopar de 6è. Vam sopar, (una mena de pica-pica d'embotit, coca, pa amb tomàquet...), l'entrega de l'orla i la representació dels balls que havíem preparat.

Si voleu fotos, deixeu un comentari amb l'email (@).

Milla de la Prosperitat: 3r!

Dissabte passat vam anar a la Via Júlia de Barcelona, a córrer la 2a Milla de la Prosperitat (Prosperitat és el barri). Havia de córrer a les 11 i 10 minuts. Fins a aquella hora, vaig anar escalfant, mirant el circuit (era sortir des de la Plaça Llucmajor, fer tota la Via Júlia, i tornat, també per la Vic Júlia).

La cursa va començar amb una mica de retard, ja que abans havien de fer l'entrega de premis. Quan va començar la cursa, van dir que no es podia córrer per les voreres, sinó per la calçada, i justament la que corria al meu davant, estava corrent per un tros de vorera. L'speaker, quan jo vaig arribar a l'arribada, va dir: -I ja arriba l'Arnau amb un gran esprint!

Vaig fer la cursa amb 6 minuts i 53 segons (era una milla, 1.609 m) i vaig arribar tercer, de manera que em van donar un trofeu (va ser una copa), vaig haver de pujar al podi...

Per dinar, ens havíem endut entrepans de casa i vam dinar al parc del Turó de la Peira, tot ple de pins, dels que hi havien hagut abans que ho edifiquéssin tot, àrea de pícnic... Vam pujar a dalt del turó, des d'on es veia tot Barcelona.

Anant-hi, vam passar pel barri de Can Peguera. Era molt curiós, perquè tot eren cases de planta baixa i petitíssimes, cases barates, totes de color blanc, amb carrers peatonals, amb un trosset de jardí molt petit... I al costat, es veien els altíssims blocs de pisos de Nou Barris. Les cases les van construïr al 1929 i són el barri de cases barates més ben conservades de Barcelona.

Fotos

Bicicletada i activitats al Gurri

Avui al matí, amb la resta de 6è hem fet la bicicletada que organitza l'Ajuntament de Vic cada any el Dia Mundial del Medi Ambient. Cada any es va a la ribera del riu Gurri, i allà es fan unes activitats. Aquest any, ham fet activitats sobre el riu, les seves cuques i la seva vegetació.

Hem sortit de l'escola cadascú amb la seva bici, després d'esperar força estona sense saber si es faria la bicicletada o no, perquè plovia una mica. Al Sucre ens ham trobat amb els del Sentfores i hem anat cap a la ribera del Gurri.

Primer de tot, ens han donat xocolata desfeta i coca, per esmorzar, i llavors hem fet les 3 activitats que hi havia preparades.

La primera que hem fet ha sigut la d'observar "macro-invertebrats" del riu, en grupets petits. Hi havia tota mena de cuques, fins itot un cargol. També hem vist com un dels monitors, es ficava a dins del riu per agafar-ne.

La següent ha sigut la de la vegetació. Un noi ens ha explicat quina vegetació hi ha i perquè, com era el riu abans, que la vegetació que hi ha no és la pròpia de la riba del Gurri, perquè hi havia ortigues...

Finalment, hem fet l'activitat, en que ens explicaven un conte d'una anguila. Més aviat era el seu cicle, la seva vida. Travessava l'Atlàntic, pujava pel Ter...

Quan ha acabat el conte, hem agafat les bicis i hem tornat cap a l'escola.

Matí al Turó de l'Home

El passat diumenge al matí, amb el meu pare vam anar a pujar el Turó de l'Home, de 1.706 metres d'altura.

A les 9 vam arribar a Passavets, un dels dos llocs ds d'on s'hi pot accedir a peu; l'altre és des de Fontmartina, més endavant, cap al Vallès. Tota la pujada va ser igual, ziga, zaga, ziga, zaga... anar pujant. Era tot per dintre el bosc. Pujant, no vam trobar a ningú més que pugés. El desnivell era de 511 m., en uns 5100 metres de dictància que s'havien de fer. Per tant, el pendent era del 10%.

Cap al tram final, ja no hi havia arbres, era tot d'herba.

A totes les guies i als plànols deia que aproximadament es tardava 1 hora i 45 minuts a arribar al cim, però nosaltres vam tardar una miqueta menys, 1 hora i mitja.
A dalt del cim hi havia un observatori meteorològic, antenes... Des d'allà dalt, es podia veure, fins i tot, Barcelona.
Després, quan vam tornar a baixar, se'ns va fer més curt.

Quan tornàvem en cotxe cap a casa, ens vam parar a una urbanització abandonada que quan l'estaven construïnt, la van deixar. Era la urbanització "Cases del Bosc", de Viladrau (fotos).

Més fotos (i vídeo)

Derrota injusta del Nàstic a Girona

El dissabte, vam anar a veure el derbi català de 2a A, el Girona-Nàstic.

Les entrades, eren bastant cares (almenys pel preu que crec que haurien de tenir); 25€ per persona a un dels gols. A tribuna, valien 40€ (no hi havia grada general, a l'altra banda del camp). Nosaltres anàvem amb la intenció de comprar-les per un dels gols, quan se'ns va acostar un senyor i ens va dir que ens deixava 3 carnets de soci seus per un preu més rebaixat que el de les taquilles. Vam anar amb les entrades d'aquell home al gol sud, tot i que era com si estiguéssim a tribuna perquè hi havia la seva ombra.

Durant tota una hora abans de començar el partit la gespa s'anava regant.

Va començar el partit, jo volia que guanyés el Nàstic. A la primera part el partit va estar bastant igualat, tot i que d'ocasions el Nàstic en tenia més. A la mitja part, 0-0.

A la segona part va ser bastant igual a la primers, però amb gols. Va seguir tenint més ocasions el Nàstic, i va marcar un gol, en Jordi Alba (no el vaig veure perquè era a l'altra banda del camp).

7 minuts més tard, en una de les primeres ocasions del Girona, fa gol. Va ser el primer gol tonto. Una falta que va provocar un jugador del Nàstic tocant la pilota amb les mans. Ja estaven empatats a 1 gol.

Tot el públic, pràcticament del Girona, estaca eufòric. I, al cap de 5 minuts més, va fer un altre gol el Girona, ja que la defensa del Nàstic estava molt lluny. Hi van haver 5.208 espectadors a l'estadi de Montilivi de Girona. Al final, Girona 2-Nàstic 1.

Crònica de la web del Nàstic:

El Gimnàstic de Tarragona ha perdut per 2 gols a 1 al camp del Girona i ha trencat així una bon ratxa de 5 partits, en què havia aconseguit 11 dels 15 punts disponibles. Tot i el resultat, el Nàstic no ha fet un mal partit i fins i tot s'ha avançat. Els gols, però, han arribat a la segona part, tot i que en la primera s'ha pogut veure bon futbol i diverses ocasions per als dos conjuns. Cal destacar les internades de Jordi Alba, que ha fet el que ha volgut durant tot el partit. El Nàstic ha aconseguit avançar-se ja en la segona part, gràcies a Jordi Alba, que s'ha quedat sol davant Ponzo i no ha fallat. El Girona, però, ha empatat poc després en una jugada desafortunada, en què Cherfa ha refusat la pilota però ha tocat en un jugador del Girona. Gerard ho ha aprofitat i ha marcat de cap. La sort encara havia de somriure més als gironins i en una falta a la frontal de l'àrea feia el definitiu 2 a 1, després que la barrera desviés la pilota. Els granes no han pogut empatar i han vist com el gironins s'enduien els tres punts.

Crònica de la web del Girona:

El Girona ha aconseguit la segona victòria consecutiva en vèncer el Gimnàstic de Tarragona a casa per 2 a 1. Els tarragonins s’han avançat en el marcador però Gerard, que en dos partits ha fet tres gols, i Cañas han aconseguit donar al volta al marcador. El jove japonès Hiroshi Ibusuki ha debutat com a titular en l'onze inicial i ha rebut una forta ovació en ser substituït a la segona part per Paco Esteban. Amb aquesta victòria, els gironins sumen 48 punts. El Girona visita la setmana vinent el camp de l’Eibar.

Més fotos

Itinerari pel centre de Vic

Divendres passat tots els 6è, vam anar a fer una excursió pel centre de Vic.

Es vam dividir en 4 grups i ens van anar explicant coses sobre les cases, els carrers, la història...

Vam sortir de la plaça Major, on vam veure les cases de Tolosa, Costa..., després vam anar cap a la plaça St. Felip, el carrer de les Escoles, vam esmorzar a la plaça Abat Oliba, a la Catedral, per la rambla del Bisbat (pel costat del riu Mèder), per les places de Malla i Montrodon i a la plaça de l'Estudiant, passant pel Temple Romà i el Palau dels Montcada.

L'autobús per tornar cap a l'escola el vam agafar a la olaça Sta. Clara.

Setmana del Medi Ambient a l'escola

Aquesta setmana, a l'escola ha sigut la setmana del Medi Ambient (la segona del curs). Alguns dies vam fer algunes activitats.

El dilluns a la tarda, vam fer les activitats típiques d'aquest tipus de setmana. Recollir fulles i pedres, plantar algunes plantes on no n'hi hagi... Cadascú feia dues activitats d'aquestes, jo vaig fer la d'arreglar unes jardineres i traspassar d'un lloc a un altre el compostatge.

Dimarts, també a la tarda, els de 3r ens van ensenyar com funcionarà la nova deixalleria de l'escola, feta amb els diners que es van recaptar del mercat de les 3R que es va fer la primera setmana del Medi Ambient. A la tarda, sense ser relacionat amb lescola ni amb el medi ambient, amb l'Eloi vam anar a fer el càsting del Bocamoll infantil.

Dijous al matí, vam fer l'excursió, a la Planta de Triatge. Primer de tot, vam anar en una mena de classe, que ens van explicar quins materials es poden reciclar, com funciona tota la maquinària d'allà, com separen els diferents residus... A continuació ens vam posar unes armilles i vam anar a veure les màquines, com es separava, com ho posaven com daus, com ho ficaven a dintre de camions...

Finalment, divendres al matí vam anar a assajar a la plaça Major per fer la cantata de Les Veus Misterioses que faríem al vespre. I, al vespre, vam anar a fer la cantata. A l'espai d'El Temps de TV3 van connectar amb la càmera de Vic i vam sortir a l'escenari. La plaça estava tota decorada amb pancartes que havien fet les diferents escoles de Vic per la Setmana de la Ciutadania.

Fotos (de la plaça Major decorada) *Pròximament les fotos de la cantata

Dia atlètic, a Olot i Calella

Ahir vam anar a fer un volt per Catalunya en motiu de l'atletisme.

Al matí vam anar a les Pistes d'Atletisme d'Olot, en una jornada de promoció normal, per mirar de fer marca d'alguna prova per tal de podar anar al Campionat de Catalunya Individual. Les pistes d'Olot, a més, són diferents perquè són les úniques que tenen arbres pel mig.

La primera prova era la de Triple, la que a mi m'agrada més. Jo tenia la marca de 7,56 metres i la vaig superar. S'havien de fer tres salts, al primer vaig fer 7,51, al segon 7,47 i, al tercer, 7,60.

La següent era de 150 metres llisos, que no se la marca que vaig fer i per tant tampoc si entro al Campionat de Catalunya Individual. A la sortida de la cursa, on també hi havia el fossat d'aigua dels obstacles, hi havia un gripau, a dintre del fossat.

Finalment, l'ultima prova era de llançament de javelina, que normalment no m'acaba d'anar gaire bé (l'última vegada vaig fer 3 nuls) i vaig fer marca, de 10,10...

Quan vaig acabar am marxar cap a Calella, on a la tarda havia de competir al Campionat de Catalunya de Clubs.

Vam dinar al McDonald's de Santa Susanna, que, com es podia veure, havia guanyat molts premis de McDonald's més net d'Espanya.

A les 3 del migdia vam arribar a les Pistes d'Atletisme de Calella.

Com que era un Campionat de Catalunya de Clubs, cada atleta només pot competir a dues proves, i segons la classificació de cada prova cada equip obté tants punts.

Com que encara faltava estona per començar, ens van dir que anéssim a una ombre que hi havia al costat d'un camp de futbol, al qual hi estaven jugant altres nens; però, al cap de 10 minuts, ens van trobar allà jugant. Jo penso que tampoc estava tant malament, que juguéssim, ja estàvem escalfant.

Després, ens van fer anar en una ombra en un lloc bastant amagat. Estàvem menjant alguna cosa quan passa un home per allà el costat i diu: -Res de porros, eh!

Ens va fer a tots molta gràcia. Després, ja vam començar a competir.

A mi em va tocar fer llançament de Pes (una de les proves que sé fer menys, ja que, a més, no l'hem feta cap dia en els entrenaments). Només vaig fer 5 metres.

La següent prova era a les 18.35 h i tot just eren quarts de 5, i vam anar a fer un volt per Calella. En un pas a nivell de la via del tren, s'hi van acumular un pilot de cotxes, ja que era via única i el tren de l'estació, per poder tirar endavant, havia d'esperar que n'arribés un en sentit contrari.

Tota l'hora els cotxes de la gran cua que s'havia format anaven pitant i fent soroll.

Es va acabar l'estona i vam tornar a anar a les pistes, la prova que havia de fer era el relleu de 4x80 metres. Jo, com és habitual, corria tercer (era el tercer de l'equip en portar el testimoni del relleu).

Encara no han publicat els resultats.

Més fotos

Eurovision 2009

Ahir van fer el Festival d'Eurovision 2009. Va guanyar Noruega:

*Per veure el vídeo en millor qualitat clicka HQ.

2n va quedar ISLÀNDIA i 3r AZERBAIDJAN

Totes les cançons dels altres països.

Excursió a TV3 i al Park Güell

El dijous, amb l'escola vam anar a fer una excursió. Vam anar a TV3 i al Park Güell (no sé perquè ho escriuen amb k Parc, a mi m'agrada més amb c). Vam marxar al cap d'1 hora i mitja d'estar a l'escola amb autobús, cap a Barcelona.

Vam arribar a TV3, però abans d'entrar-hi, vam esmorzar en un parc que hi ha allà el costat. Un cop havent esmorzar, vam anar cap a dintre TV3 i ens van ensenyar les instal·lacions, que feia cada treballador (el realitzador, el regidor...), vam entrar a alguns platós, com el d'El Club, l'Hora Q, Ànima... També a alguna unitat mòbil.

Quan ja vam acabar la visita, vam tornar a agafar l'autobús fins al Parc Güell, passant per molts carrers amb pujades baixades... El viatge va ser bastant divertit. Un cop allà, vam anar a veure la plaça, el llangardaix, la sala de les columnes, on vam dinar, i altre cop a la plaça, on ens hi vam poder estar una estona jugant, mirant uns músics que tocaven...

Allà a quarts de 4 vam tornar cap a Vic; el viatge també va ser bastant divertit pels carrers que passàvem...

Fotos

Milla de la Sagrada Família: 21è de 115

Diumenge passat vam anar a Barcelona, perquè jo corria a la Milla de la Sagrada Família.

Com sempre, vam arribar una hora abans de la cursa. Primer vam anar en un bar, després vaig anar a mirar el circuit, que consistia en donar una volta i mitja al conjunt de tres illes, la de l'edifici de la Sagrada Família i les de parc amb arbres... del costat, en total 1609 metres.

Havia plogut molt, i això va fer retardar una mica les curses de les diferents categories. La meva cursa era la penúltima, després de les internacionals.

Poc més tard de l'hora prevista, vaig córrer, amb un bon sol. Vaig sortir que en vaig avançar a bastants, fins i tot, en algun moment, havia arribat a anar el 5è, crec.

Al final vaig arribar el 21è de 115 que corrien. Vaig tardar a fer-ho 6 minuts i 46 segons. Aquesta cursa no es corria ni amb xip (que es el que es posa a les vambes) ni cronometraven a veure quan tardàvem per saber la marca, sinó que al dorsal hi havia un codi de barres.

Em van donar una samarreta de record.

Fotos | Classificació

Dues victòries del CB Vic a Vic

Durant el mes d'abril, vaig anar a veure dos dels tres partits del CB Vic que es van fer a Vic.

El primer va ser contra el Ford Burgos, que van guanyar 73 a 69 punts. Fotos

L'altre que vaig anar a veure va ser contra el Mallorca, que el Vic va estar guanyant de 12 punts molta estona i al final van acabar 84 a 79. Fotos

Entremig dels dos partits, van guanyar-ne un altre contra l'Illescas, també jugat a Vic però que no hi vaig anar.

Sant Jordi

Ahir va ser el dia de Sant Jordi.

A l'escola, els de 6è vam tenir dues parades, una de roses i l'altra de llibres. A cada parada hi havia 3 persones venent, que es canviaven cada 30 minuts. A mi em va tocar vendre roses des de les 9.30 a les 10 h (no va venir gaire gent) i llibres de les 13.30 a les 14 (no va venir a comprar absolutament ningú), només alguna mestra que en tenia de reservats.

A 2/4 de 12 van fer l'entrega dels Premis Literaris de Sant Jordi de l'escola. Jo estava bastant nerviós, ja que havia presentat 6 treballs. Vaig tenir sort i vaig guanyar-ne tres:

• 1r Premi de contes pel conte "Sense amics però... llestot!", fet per jo sol. Em van donar un diploma, un clavell vermell i el llibre "L'home del bosc".

• 1r Premi de treballs d'investigació pel treball "Abebe Bikila", fet per en Mateu, l'Aleix i jo. Ens van donar un diploma, un clavell vermell i el llibre "L'aiguamoll dels cocodrils".

• Accèssit de diaris personals pel diari "Al Delta de l'Ebre", fet per jo sol. Em va donar un diploma i un clavell blanc.

Com que havia de fer parada a l'hora de dinar (dinem de 2/4 de 2 a les 2), vaig haver de dinar més d'hora, amb els nens més petits.

A la tarda els de 4t van fer una obra de teatre.

Els premis

Vacances de Setmana Santa a Euskadi

Per Setmana Santa, del dia 9 (dijous Sant) al 12 (diumenge) vam anar de vacances a Euskadi, al poblet de Sopuerta, a Biscaia.

Dijous dia 9:

Ens vam llevar a les 5 del matí volent marxar a les 6, però al final vam marxar a 3/4 de 7. Un cop que vaig engegar la tele, vaig veure que feien la Volta ciclista a Euskadi, i justament aquells dies passava per la zona que estaríem nosaltres. Sopuerta està a la província de Biscaia, i per això vam agafar l'eix transversal i l'autopista fins a la sortida de Llodio, passant per Logroño. Ens vam parar a diverses àrees de servei. Per l'autopista vam creuar el meridià 0º.

A Llodio teníem previst dinar-hi, ja que ja s'acostava l'hora, però no hi vam trobar cap restaurant obert (el dijous Sant) els restaurants estaven tancats.

Per una carretereta, llavors, vam arribar a Sodupe o si que en vam trobar un i ens hi va quedar. Era el restaurant Gorbitxu, en el que ens hi van fer esperar molt. Les forquilles d'aquest restaurant, tenen el mànec de fusta, com si fóssin un ganivet.

Després de passar per Güeñes, Gordexola, Zalla (ens hi vam perdre una mica), i molts poblets més, vam arribar a la casa rural que havíem reservat, la Casa Rural Batzarki, al nucli d'Avellaneda, davant de la Casa de Juntas, que és un es reunien els "junteros" de tots els pobles de la comarca de Las Encartaciones, a la que estava. I la casa rural era l'edifici on s'allotjaven els junteros.

Ens va tocar l'habitació Gorosti. La casa tenia un saló molt gran on tots els hostes podien anar a mirar-hi la tele, jugar a jocs de taula...

Més tard vam anar a visitar el poble de Sopuerta, començant pel nucli de San Martín de Carral o Carral sol, que hi havia d'haver una oficina de turisme del poble però no la vam trobar. A les cases els des forns de pa els hi van a deixar el pa a la porta, i així no l'han d'anar a comprar. per Carral hi passava un riuet amb un pont molt maco. Vam parar-nos al bar La Bodeguilla per berenar; nosaltres volíem sopar a dintre l'habitació una llonganissa i fuet que teníem amb pa, però pa no que en teníem. Els hi vam dir, tot explicant-los-hi d'on érem... als del bar i ens van donar mitja barra.

L'altre nucli que vam anar a visitar, va ser Mercadillo, el més important i on hi havia l'ajuntament, no hi havia res d'especial. Per acabar de passar la tarda, vam anar a mirar amb cotxe el municpi de Galdames, un de vei, on tot eren cases bastant disperses amb un nucli semblant al de Mercadillo.

Vam tornar a Avellaneda i vam seguir un tros d'un cami que duu a Bezi, un altre nucli, on hi havia ovelles al costat, amb dues demolt petites que no paraven d'anar cap a nosaltres (hi havia una reixa).

Vam sopar a dintre de l'habitació, tal com vam fer també els altres sopars.


Divendres dia 10:

Divendres vam anar a visitar Bilbao, anant-hi, vam passar per petits pobles de Zalla, tot enganxats l'un a l'altre.

1. Otxaran Goikoa
2. La Retola
3. Otxaran
4. L'Ahedo
5. La Flor
6. La Barga
7. Laisequilla

I encara potser me n'he descuidat algun; tots eren de 4 o 5 casotes.

Després per Zalla i Güeñes, on no hi paren d'haver passos a nivell del Feve que va per allà i, només per Güeñes, una gran fàbrica de sabons que fei una pudor horrible, que arribava fins i tot a la casa rural (a uns 10 km.). A continuació s'agafa una "carretera local" de 4 carrils (BI-636) fins a Bilbao.

Tant a Llodio com a Sopuerta, Zalla, Sodupe però sobretot a Bilbao, moltes cases tenien la bandera de l'Athletic de Bilbao a la finestra o al balcó. No sé si és perquè farien la final de la Copa del Rei o perquè ja les tenien sempre. Vam esmorzar a Bilbao, ja que ens vam llevar molt d'hora, i, per tant, també vam arribar molt d'hora a Bilbao. Vam fer-ho a la gelateria Alaska.

L'únic problema que hi havia era que anava plovent. Primer de tot vam anar a casc antic, a la catedral, la Plaza Nueva, que estava també plena de banderes de l'Athletic... També hi havia una pastisseria amb pastissos de l'Athletic, i una botiga de records d'Euskadi amb només coses de l'Athletic.

Vam anar seguint pel costat de la Ría passant pel pont de Calatrava i per davant d'un edifici fet de diferents estils, un tros de fa segles, un altre d'obra vista, un altre com de gratacel, un tros gris, i un altre de vidre; fins al Guggenheim.

Ens vam fer unes quantes fotos amb l'aranya de ferro que hi havia i després vam voler entrar a visitar-lo. Vam marxar sense visitar res, ja que hi havia tanta cua que arribava a fora del recinte i vam pensar que no valia la pena fer tanta cua.

Vam marxar a buscar restaurant, ja per dinar a una altra zona, aprofitant que hi havia l'EuskoTran, el tramvia de Bilbao des del Guggenheim fins a San Mamés.

A San Mamés vam buscar restaurant però no n'hi havia. Vam veure l'estadi de l'Athletic de Bilbao per fora (només era ferro pintat de color blanc).

Com que volíem anar amb metro, per veure com era, fins a on arribava..., vam anar un altre cop al centre, per dinar a un restaurant que havíem vist, però ja aprofitant que havíem pagat el metro, vam anar fins a final de zona (com que només són dues línies i són rectes, hi ha diverses zones de pagament), a Bolueta, una estació a l'aire lliure, i , després, sense sortir de l'andana, vam recular fins a l'Estació de Casco Viejo, al casc antic.

Vam dinar al restaurant que havíem vist, un de normalet, ni molt car ni molt barat. Com que plovia, tothom estava al petit menjador interior i tota la gent estàvem molt junts, i, a més, ens van fer dinar en una taula de la terrassa, de dos, mentre que nosaltres érem quatre. L'espai no era gaire gran però van anar rapidíssims a portar-nos el menjar, a diferència del dia anterior.

A la tarda, com que ja havíem vist molt de Bilbao, vam anar als pobles costaners de Plentzia i Gorliz, però com que plovia no eren gaire bonics, i la platja de Gorliz estava en obres.

Per tornar vam fer servir el GPS, que ens va fer passar per algunes carreteres una mica estranyes, i per una que s'enfilava, no la vam veure i ens la vam saltar...

Ens vam parar uns 10 minuts a Leioa, a comprar coses que necessitàvem per sopar (a l'habitació). Ens va fer molta gràcia el nom del supermercat que vam anar, és una mica estrany, però com que els del supermercat eren xinesos, vaig pensar que volia dir alguna altra cosa; es deia: Supermercado TITA.

Vam seguir anant cap a la casa rural per les indicacions del GPS fins que vam veure que ens volia fer passar per un pont molt estrany, el pont de Biscaia (l'únic patrimoni de la humanitat d'Euskadi), i, quan vam veure que era per mitjà d'un transbordador, vam decidir no passar-hi, pensant-nos que seria molt car.

I vam seguir anant en contra del GPS, que ens volia fer passar pel pont sense que ell sapigués que s'ha de pagar, fins que vam travessar la Ría per una altre pont.

Després ja vam seguir les indicacions del GPS fins a la casa, fent-nos passar quasi per Cantabria (vam entrar a Sopuerta per la mateixa direcció que la que havíem seguit per marxar al matí.


Dissabte dia 11:

Avui tocava anar a la costa biscaïna (al parc natural d'Urdaibai i més cap a Bilbao).

Vam marxar una mica més tard que divendres, però no molt. Vam agafar les mateixes carreteres fins a Bilbao, i, després vam agafar la N-634 fins a Amorebieta on vam trencar cap a la carretera que passa per Gernika-Lumo fins a Mundaka, el primer poble.

A la carretera d'Amorebieta a Gernika hi havia una gasolinera de fusta.

A Mundaka hi havia un port normalet, no molt gran i uns miradors molt amplis, des del voltant de l'església i la pista de frontó, es podia veure la Ría de Mundaka, que fa el parc d'Urdaibai, amb marismes..., es podia veure el mar, amb una plataforma pel gas molt lluny, l'illa d'Ízaro, l'altra banda de la ría...

Després semblava que plovisquejava fins que es va posar a ploure més fort, quan arribàvem a Bermeo, el poble més gran i turístic de la zona, amb el cel tapat i plovent, semblava molt lleig, per això ens en vam anar cap a seguir la carretera que havíem planejat. De cop i volta, quan vam sortir de Bermeo, va parar de ploure, però ja que havíem marxat, vam voler anar al Cap de Matxitxako, el punt més al nord del País Basc.

Hi havia dos fars, un de vell, es que tenía accés amb cotxe per tothom, i que estava més a la vora del mar, i l'altre, el que funciona ara, més elevat, i sense accés per tothom en cotxe. Només vam anar a la zona del vell. Hi havia un cartell que deia que si hi havia boira, és a dir, que els vaixells no podien veure la llum del far, sonava una forta sirena.

Com que ja no plovia, vam tornar a Bermeo, tot era diferent, sense pluja, semblava un altre poble. Ens hi vam quedar a dinar, al restaurant Sollube. Com que era dissabte, en aquest poble hi havia molts homes en grup que anaven a dinar tots junts a algun restaurant, a menjar tapes... Per pujar als carrers que no donàven a la platja, s'havia de pujar unes escales molt llargues.

Vam acabar de dinar i vam maxar del poble. La carretera que volíem anar pel costat de la costa estava tallada per esllavissades i vam haver de fer força volta. Vam arribar a Bakio, l'últim poble dels que volíem visitar, on tot eren apartaments i pisos. En un bar de Bakio que vam anar, tenien música de Catalunya, perque resulta que un dels del bar havia viscut a Torelló.

A l'oficina de turisme ens van dir que era, la d'allà, la platja més llarga de Biscaia. I que, la carretera de San Juan de Gaztelugatxe, on volíem anar després, també estava destrossada per esllavissades.

Vam anar a San Juan de Gaztelugatxe* tal com ens va dir la de l'oficina, des del restaurant Eneperi, anar seguint el camí que duu fins al peu dels 232 graons que pugen a l'ermita.

*San Juan de Gaztelugatxe és una ermita molt enfilada situadaal cim d'una illa de pedra al mar, al costat de la costa, el qual per pujar-hi s'ha de passar per 232 graons.

Vam seguir el camí, molt enfangat per les pluges del matí, i amb molt pendent, per això podies anar patinant tota l'hora.

Vam arribar a baix de tot, al peu de les escales i vam començar a pujar els 232 graons, i, parant-nos un cop, vam tardar només 11 minuts. Un cop a dalt hi havia la bandera d'Euskadi, una caseta per menjar-hi alguna cosa que t'hagis portat... i una ermita, que es podia tocar la campana estirant una corda, que al meu germà, en Marçal li va agradar molt i no la va parar de tocar; tothom va riure. Després ens vam fer una foto amb la bandera i, el meu pare després la va fer als que ens l'havien feta i en Marçal, va anar corrents a la campana per tocar-la moltes vegades més, penjat com un mico a la corda.

Després vam baixar i vam tornar a pujar al restaurant, on, al cotxe, vam berenar, molt cansats.

Vam tornar a la casa, però passant un altre cop per davant del Supemercado TITA, i també pel pont, que vam demanar quan valia i ens van dir que 4 persones només 2,40 €!, que ens va deixar a Portugalete i des d'aquí vam anar cap a la casa.


Diumenge dia 12:

Diumenge ja tocava tornar cap a casa (Calldetenes), i vam marxar, encara una mica més tard que dissabte, cap a Catalunya, però passant per diferent camí que per on hi vam anar. En comptes de per Logroño, per Sant Sebastià.

Encara que tornéssim, ens vam parar a alguns pobles i anàvem per carreteretes i per la nacional.

Ens vam parar en un bar d'Ibarrangelu. Ens volíem parar a Lekeitio però no vam trobar aparcament. I el mateix va passar amb Ondarroa.

Llavors, ja a Guipúscoa, sí que ens vam parar a Itziar, amb una església molt gran que estaven batejant a nens.

Vam seguir per l'N-634 fins a Sant Sebastià. En alguns llocs de la carretera, passava que, com que passava pel costat del mar, al sentit que anàvem nosaltres (estàvem a la banda de la carretera que no dóna al mar) passava per un petit túnel i a l'altre sentit seguia descobert.

Vam arribar a Sant Sebastià i vam dirigir-nos a l'Oficina de Turisme, seguint les ordres d'uns cartells que hi havia a cada cantonada per un passeig que anava seguint pel costat del riu Urumea. Llavors vam agafar-hi informació i ja vam decidir què visitaríem.

Vam anar cap a la Parte Vieja, el casc antic, on vam dinar al restaurant Intza, on vam menjar tapes però ens les servien, no estàvem a la barra. Veig demanar-ne una que es deia Ropa Vieja, que era una truita amb carn, ceba i pebrot verd.

Vam acabar de visitar la Perte Vieja i després vam anar al Passeig Marítim, on vam baixar fins al mar i se'm va mulla tota una sabata.

Vam tornar al cotxe fent drecera, el teníem al carrer Prim, i pel carrer San Bartolomé, vam anar fins a la Catedral i allà al costat hi havia el cotxe.

Ara sí que ja vam tornar cap a casa, per l'A-15, que passa pel mig d'unes muntanyes i valls molt boniques, i després per l'autopista, parant-nos també en alguna àrea de descans o servei fins a casa.

I, a prop d'Imárcoain, hi havia un aqüeducte molt gran.

En una àrea de servei de Navarra, hi venien una mena de brioixos d'arròs amb forma de pa de pessic.

Fotos

On comprar roses i llibres per Sant Jordi?

EL DIA DE ST. JORDI (23-4) PODREU ANAR A ROSES I
LLIBRES AL CEIP ANDERSEN DE VIC.

OBERT DES DE LES 8.15 A LES 17.15 h

*Els diners guanyats es destinaran a pagar part de l'acampada
de final de curs a Blanes.

Vacances de Setmana Santa a Euskadi

Abans del 20 d'abril, la crònica de les vacances de Setmana Santa a Euskadi, a Sopuerta.

2a Jornada dels Campionats Comarcals d'Osona

Diumenge passat, vaig anar a la 2a Jornada dels campionats Comarcals d'Osona.

Com l'altra setmana, vaig fer 4 proves, però totalment diferents.

La primera va ser llançament de pes, que el dia que el vaig fer a Badalona em va anar més bé, ja que crec que no pesava tant. Que jo vaig sentir, la marca més bona meva va ser 4,37 m.

Després vaig fer Triple salt (que m'havia apuntat a atletisme precisament perquè m'agradava aquesta prova). Com que no ho havia fet mai, no sé si vaig saltar molt o poc. La millor marca va ser de 7,28 m. Al primer salt, em vaig fer mal al turmell.

La següent prova va ser de relleu de 4x200 m., jo que m'havia fet mal, no volia ni podia córrer, però com que érem 8, per no deixar penjats a 3, vaig córrer tot i que vàrem quedar últims (com a la setmana anterior, a mi ja me l'havien donat que anàvem últims).

La quarta i última prova va ser de 3 km marxa, 7 voltes i mitja anant ràpid sense córrer. Quatre vam fer un grupet i vam anar junts al llarg de tota la cursa. De sis que érem, jo vaig quedar 4t, i del grupet, que vam arribar tots junts, 2n. El primer del grupet va ser en Mateu.

Obres institut 4

A les obres pel nou institut de Calldetenes, ja des de fa unes quantes setmanes, encara han escapçat més el turó. El camí que és la continuació del carrer Girona, l'han eixamplat i també, el camp que serveix d'aparcament i de trial, n'han agafat un tros per fer el que serà l'avinguda Francesc Macià. Amb la meva mare i el meu germà vam anar-hi a fer un volt pels voltants de totes les obres i més endavant amb els avis a veure-ho des del barri del Serrat. Vaig fer-ne unes quantes fotos. 

A més, a la web noetperdis.com hi ha un plànol de Calldetenes un cop amb els carrers que hi ha previstos per fer.

1a Jornada dels Campionats Comarcals d'Osona

Durant 4 setmanes, a Vic es fan els Campionats Comarcals d'Osona d'atletisme.

Avui, era el primer dia i jo he fet 4 proves.

La primera era llargada, amb tres intents. Jo m'he superat la meva marca, tenia 3,19 m i al primer salt he fet 3,28 m, però es que al segon, n'he fet 3,40 m. Els altres 4 salts (perquè he passat a la millora, 3 salts més), m'han anat com em solien anar a mi, 3 metres i poc més.

Després he fet la prova de javelina. No l'havia provat mai, i, per això no m'ha sortit gaire bé. Ho he fet tot nul, no era l'únic, però. El primer cop perquè he anat massa cap a un costat, la javelina. El segon perquè no ha caigut bé. I, finalment el tercer la javelina ha anat bé però jo no m'he aguantat i he tocat la línia un cop la javelina ja s'havia clavat.

La tercera prova ha sigut la de 80 metres llisos, he quedat quart de 5, tot i que tota la cursa ha estat molt igualada, en algun moment he arribat a anar primer, crec. Els quatre primers hem arribat quasi a l'hora. Llavors ha corregut la segona sèrie, que potser han fet pitjor temps.

Ja cap a les 12 del migdia, he fet una prova de relleus, 4x80 m. Hi havia quatre equips, dos de masculins i dos de femenins. El meu equip, hem quedat últims, molt enganxats al tercer. Jo corria tercer, el testimoni me l'havien donat que anàvem últims i jo l'he donat havent avançat als de davant (és a dir, si hem quedat últims, a mi no m'han pas avançat). Per desgràcia el que feia l'esprint l'han avançat un altre cop.

Per cert, avui al migdia s'ha jugat el partit més llarg de l'història de la lliga espanyola des de que no es poden no es poden empatar els partits (si ho he entès bé); han fet quatre pròrrogues. jugaven el Ricoh Manresa contra el Regal FC Barcelona (122 a 117). I el Roncato CP Vic és el campió de la Copa del Rei de hoquei patins, després d'haver guanyat per 2 a 1 al FC Barcelona Sorli-discau a la pista del Liceo.

CB Vic 69-CB Valladolid 77 (LEB Or)

Ahir al vespre vaig anar a veure el CB Vic contra el CB Valladolid de bàsquet al pavelló de Vic.

Va ser el segon dia amb més espectadors al pavelló. El partit va començar molt igualat, al llarg de tota la primera part van estar amb molt poca diferència de punts un equip de l'altre. Van acabar-la empatats a 37.

Al tercer quart, en canvi, al mateix temps, el Valladolid va fer 11 punts més que el Vic, un parcial de 13 a 2. Des d'aquí, el Vic va anar perdent la resta del partit. Al final, van quedar 69 a 77. Estadístiques del partit.

Més fotos

La deixalleria de Calldetenes

Fa mitja hora, més o menys, amb el meu avi hem anat a la deixalleria municipal de Calldetenes. La idea era anar-hi per deixar-hi unes cadires de casa nostra però al final hi hem portat moltes més coses i les cadires se les han quedat els avis.

La deixalleria està als afores del poble, a la zona del polígon industrial i les Quatre estacions (situació al Google Maps). És quadrada, amb una tanca que l'envolta i amb tot de contenidors gegants pels plàstics, les coses de fusta (hi havia una guitarra que sonava molt bé), per l'oli...

Per llençar coses a alguns contenidors s'ha de passar per un pas elevat molt alt i divertit de passar. Només ens hi hem estat uns 5 minuts i al acabar a l'avi li han demanat el nom.

Més fotos

Dissabte 28 de març: 15 minuts amb el llum apagat

Tal com diu el grup del Facebook "YO APAGARÉ LA LUZ PARA DARLE UN RESPIRO AL PLANETA", el dissabte dia 28 de març podem, per donar-li un respir al planeta, hem d'apagar el llum 1 HORA, DE LES 20:30 A LES 21:30. L'idea vé de Colòmbia.

Avui... Sant Arnau

Avui és el meu sant. A part del 14 de març, Sant Arnau també ho són el 10 i 16 de febrer, el 18 de juliol..., però jo el celebro avui.

Cros del Roser (Sant Julià de Vilatorta) 2009

Avui al matí, fa poca estona, he anat a córrer el Cros del Roser de Sant Julià de Vilatorta. Als horaris de la web, deia que els de la meva categoria havíem de córrer poc després de les 10, però resulta que estaven equivocats, que eren els de l'any passat. Sense saber-ho, hi hem anat a quarts de 10 del matí i ja ens han dit que estava mal posat; aquesta estona només hem mirat el circuit, de 1690 m. que jo crec que eren més, com a mínim uns 1720. L'hora definitiva que jo havia de córrer era a les 12 i 5 minuts però com que el meu germà corria a les 11 i 20 hi hem tornat a anar a les 11. M'he esperat fins a les 12 menys 20 per entrenar i tal com estava previst he corregut a les 12 i 5.

A la cursa, per desgràcia, com a Manlleu a la de Sant Silvestre, hi havia molts nens que es colaven i quedaven millor classificats.

Jo crec que he quedat 11è, i com que és un cros escolar i no de clubs (encara que m'hagin apuntat com del C. A. Vic), jo he quedat 1r dels de la meva escola, el CEIP Andersen de Vic.

Més fotos | Classificació

Colònies al Delta de l'Ebre

Tota la setmana, de dilluns fins avui, amb l'escola hem anat de colònies al delta de l'Ebre. La casa, més ben dit el Camp d'Aprenentatge, estava a Sant Carles de la Ràpita. És en una casa molt gran, a l'Avinguda de la Constitució 67, davant del CAP del poble. Anteriorment, a l'escola vàrem decidir a quina habitació dormiria cadascú, jo, en una de 12 persones.

A les Terres de l'Ebre, parlen diferent que a la resta de Catalunya, diuen lo en comptes d'el, dorada (peix) es diu moixarra, dolent es diu roí, veritat es diu tat entre de moltes altres paraules.


Dilluns 2 de març:

Vam haver d'anar a l'escola a 2/4 de 9 del matí, com sempre, i carregadíssims de maletes... i a les 9 ja vam marxar cap a Sant Carles.

El viatge a ser molt llarg, al voltant de 3 hores, i ens vam parar a l'àrea de servei d'El Mèdol (prop de Tarragona), on hi havia restaurant, quiosc... del Medas.

A quarts d'una vam arribar a la casa i ens la van presentar, juntament amb els monitors, l'Alons, l'Òscar, l'Emili i en Marc; també el de manteniment, en Víctor, i el cuiner, en Vicent. Ens van dir que estaven desembussant o fent alguna cosa a bona part de la casa i que havíem d'anar a dinar a un restaurant.

Vam anar al restaurant Cranc Roig, però tot i ser un restaurant, ens van donar el mateix, arròs amb salsa de tomàquet, pollastre i una mandarina de les d'allà, molt grosses però molt bones; fins i tot hi havia el mateix cuiner, al restaurant, en Vicent. L'aigua era d'una marca que almenys jo no l'havia vist mai.

Després de dinar ens van deixar estar una estona en un parc de palmeres que hi havia a prop i llavors, amb els tres grups que van fer, vam pujar a la Torreta, una torre que hi ha en un turó de Sant Carles. A mi em va tocar anar al grup anomenat "plantes", amb l'Alons. Hi vàrem pujar, a la Torreta, seguint unes instruccions d'un full amb una brúxola, l'Alons ens va escollir el camí més llarg però no va estar pas malament. A Sant Carles, hi ha un pont, al qual el vam passar per sota, que està al mig del carrer, sense travessar res en concret; ens van explicar que servia per passar d'una banda a l'altra de la via d'un trenet que s'havia fet per la zona que no va arribar a funcionar mai.

Mentre hi pujàvem, ens vam parar en un tros del camí on es veia molt bé el delta, i allà vam jugar al joc "Guaita, guaita i mira el mapa". El joc es tractava de que, amb un mapa del delta, poséssim la brúixola sobre Sant Carles i diguéssim a quants graus de Sant Carles estaven els llocs que ens deia l'Alons; cada encert tenia un punt de premi. La meva parella, l'Estebin i jo, vam guanyar.

Vam acabar de pujar a la Torreta, ens hi vam estar 2 minuts i vam baixar per uns carrers que feien molta baixada molt de pressa.

Tot seguit, ens vam instal·lar a les habitacions i vam anar a donar un volt fins al mar, tot sisè junts.

A 2/4 de 9 vam sopar un puré de verdures, lluç arrebossat i un iogurt, de la marca Milbona (del Lidl).

La resta del vespre el vam passar al pati de la casa, on hi havia bitlles catalanes per jugar, i mirant Crackòvia.


Dimarts 3 de març:

Aquest va ser el dia de visitar el riu Ebre. Al matí, després d'esmorzar un croissant i llet, vam agafar l'autobús, de la companyia Hife, fins al restaurant Nuri, prop de Deltebre.

Allà hi havia un port, el de Deltebre, i vam agafar una barca (no sé ben bé que era) per anar seguint el riu fins a la desembocadura, primer reculant una pica, tirant cap amunt. Des de la barca, vam agafar mostres d'aigua del fons i de la superfície del riu, vam agafar plàncton, vam mirar, amb el disc de Secchi, la transparència de l'aigua (que ens va donar 240 metres), tot dues vegades, una encara a 5 km de la desembocadura, i l'altra a la desembocadura. Mentre navegàvem, vam veure les illes de Buda i de Sant Antoni, i fèiem un full d'observació d'ocells i altres coses que vèiem.

Vam dinar macarrons, llom amb patates fregides i una poma.

A la tarda vam fer classe, a l'aula dels Alfacs, els del grop de les plantes, i vam analitzar l'aigua, si era dolça, salobre (entre dolça i salada) o salada. La hipòtesi que vam fer era:

• Superfície a 5 km de la desembocadura: Salobre
  
• Fons a 5 km de la desembocadura: Salobre
• Superfície a la desembocadura: Salada
• Fons a 5 km de la desembocadura: Salada

I va resultar que era dolça, dolça, dolça i salada.

De 2/4 de 6 a les 7 ens van deixar anar sols pel poble. Hi havia alguns carrers que no van ser el que ens pensàvem i va començar a ploure.

Vam sopar sopa, 11 croquetes (jo n'havia demanat 5, com molta gent, i per repetir en vaig demanar dues i me'n van posar 6 més) i iogurt.

El vespre el vam acabar de passar organitzant jocs a la classe divertits per grups. Nosaltres en vam fer un de penyores.


Dimecres 4:

Aquest dia estava planejat anar en bici a donar una volta a la llacuna de l'Encanyissada, i aixi ho vam mig fer.

Vam sortir de la casa en bici, després de fer uns 10 minuts de classe ensanyant-nos el que faríem.

El recorregut va ser primer per carrers del poble, la carretera asfaltada que hi ha per anar de Sant Carles al delta, camins de carro sense asfaltar i al final un petit pont sobre d'un canal. Era tot ple d'arrossars, casetes petites, sèquies, canals i desguàssos...

Ens vam parar en un lloc ample al costat de l'Encanyissada, que hi havia dues cases, amb un mirador per observar els ocells...

Ens hi vam passar molta estona, mirant per uns aparells. que en dèiem telescopis. Vam veure molts ocells diferents: el Martinet Blanc, el Cabussó Emplomallat, l'Ànec Coll-verd i l'Àdena, el Flamenc (molts), la Fotja, la Polla d'Aigua, la Gavina Riallera o vulgar, el Bernat Pescaire, el Gavià Argentat, el Corb Marí, l'Arpella vulgar i l'Oreneta.

Desgraciadament, va començar a ploure un mica i vam haver de girar cua, tornar cap a la casa sense acabar de donar la volta.

Tot i això, ens vam parar uns minuts en un lloc molt brut prop del mar. Tot i ser brut, hi havia bledes plantades (tant les bledes com el terra era fet pels humans), sota roques, que les tiràvem al mar, puces d'aigua... Hi havia unes comportes per regar els arrossars, que hi havia més ampolles d'aigua tirades queno pas aigua.

Vàrem arribar a la casa a les 3, feia molt vent i ja no plovia tant. Vam dinar els entrepans, el plàtan i els cacauets que ens havíem de menjar de picnic a l'Encanyissada, i vam fer classe, aquest cop amb un joc d'andevinar que eren uns ossos que donava l'Alons a quatre persones (ho havien d'endevinar ells amb els ulls tapats).

A les 5 vam anar al port, on vam veure un vaixell de fusta molt gran. Mentre anàvem a la llotja, per la vora del mar del port, vaig agafar musclos, cargoles i estrelles de mar que hi havia per terra o per les menes de torratxes que hi havia per pescar els pops.

A la llotja es venien molts peixos, i gambes, galeres, cargols... Ens van donar una galera viva.

Tornar cap a la casa, ho vam poder fer sols, en grup de 3 o 4 persones.

Aquest cop vàrem sopar estofat de carn i patata, salsitxa amb tomata (que deia allà) i iogurt.

Més tard, al vespre, vam haver de fer petits teatres en grups petits.


Dijous 5:

Aquest va ser el dia més divertit de totes les colònies.

Vam anar a peu al port, i vam agafar la barca (tampoc sé ben bé què és), anomenada Xiringuito de la Costa, que vam fer el recorregut des del port, cap a les muscleres de Sant Carles, el xiringuito, i altra vegada al port, tot a la Badia dels Alfacs. A la barca també hi havia uns jubilats.

Vam pujar a la barca i tot anava bé, anàvem fent un full "Autobingo" de tot el recorregut, on s'havia d'omplir caselles posant serveis del port, coses de les muscleres i la pesca, l'estat del mar...

El mar estava arrissat, no estava calmat però li faltava ben poc. Ens van ensenyar una musclera, com funciona perquè hi vinguin els musclos, ens va estirar una corda plena de musclos... Vam fer el mateix que al riu, agafar plàncton, agafar aigua del fons i de la superfície de la badia...

Al xiringuito el mar ja començava a bellugar-se més, i vam haver de passar per un pont de fusta fins a una mena de coberta on ens van ensenyar tota mena d'arts de pesca, les cordes de les muscleres, xarxes... I també ens van ensenyar a fer un nus concret.

Vam tornar a pujar a la barca i el mar estava esveradíssim, tothom va haver d'anar a la part coberta de la barca i les ones eren fortíssimes i grans. Quan feia uns 3 minuts que tornàvem les ones encara van ser més grans fins al punt que van escolar-se per les finestres i ho van inundar tot. Molta gent tenia por. La barca es movia molt i cada cop ens mullàvem més.

Vam arribar a Sant Carles que tots estavem ben molls. Tot això, per culpa del vent. En aquest dia, a més, les barques de pesca no van sortir a treballar per por del vent.

Per dinar vam menjar unes llenties amb arròs molt bones, costelles de porc i una taronja.

A la classe de la tarda, amb microscopis vam mirar el plàncton del riu que vam agafar dimarts i el del mar, del dia.

Llavors, com dimarts ens van deixar anar sols i pràcticament tot sisè va anar a la botiga de caramels... anomenada Makondo, la més popular de Samt Carles i després a comprar un regal.

Vam sopar sopa de peix amb una carn arrebossada amb amanida i un iogurt.

Es va acabar el dia fent un petit teatre anomenat "Monesòvia"(derivat del Polònia de TV3), dedicat a en Mone, perquè marxa, i després li vam donar el regal que li vam comprar i després, discoteca.


Divendres 6 de març:

Avui, ens hem despertat una mica més tard, ja que el dia abans havíem anat a dormir molt tard, i hem fet les maletes, hem esmorzat un brioix amb sucre, i no un croissant com els altres tres esmorzars.

Llavors hem tingut una estona per acabar de fer la maleta, que jo ja la tenia acabada, i després ens hem reunit tot sisè amb l'Emili i hem fet una mena de resum i fent grups de tres persones, jo amb l'Eloi i en Joan, hem fet una gravació amb micròfon dient com voldriem que fos el delta de l'Ebre en el futur.

A quarts d'una hem dinat i després hem marxat cap a l'autobús.

Aquest cop el viatge se m'ha fet més curt. Ens hem parat 10 minuts a l'àrea de servei de "Porta de Barcelona", on hi havia un Medas.

A les 5 hem arribat a l'escola altre cop.

Fotos

Estem de colònies

Amb l'escola, aquesa setmana, de dilluns a divendres, al Camp d'Aprenentatge del delta de l'Ebre.

Dilluns vam anar, un cop havíem arribat, a la Torreta, dimarts a l'Ebre i avui amb bici.

Adéu Moneeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee!!!

Avui al matí, en Mone, ens ha dit que plegaria de treballar a l'Andersen, que ja no ens farà classes. Diu, que ha d'anar a treballar a u lloc del Departament d'Educació de la Generalitat a Manresa.

Sense ell, sisè, ja no serà el que era. Adéu.

CB Vic 70-Beirasar Rosalía 68 (LEB Or) [POST 100]

AQUEST ÉS EL POST Nº 100 D'AQUEST BLOC!!!Divendres al vespre, amb el meu pare, vaig anar a veure el 4t partit que es juga al nou pavelló municipal de Vic, del CB Vic de la categoria LEB Or.

Aquest cop jugaven contra el Beirasar Rosalía de Santiago de Compostela, el penúltim de la classificació.

Al començament del partit semblava que el Vic s'hagués de distanciar molt al marcador, però no, tot i que tots dos equips feien molt pocs punts, el Rosalía anava guanyant de 2 a 6 punts tota l'hora.

No va ser fins al començament del tercer quart que el Vic es va posar per davant, per 6 punts. I, fins al final del partit, igual que a la primera part però guanyant el Vic. Al final, quan faltaven pocs segons, si el Rosalía feia basquet farien pròrroga, i si feien triple, el partit l'hagués guanyat el Rosalia per 70 a 71; però per sort no va encistellar i varen quedar 70 a 68. Estadístiques del partit.

Per cert, avui a la tarda el Nàstic de Tarragona de futbol ha guanyat 1 a 3 amb l'Alacant.

Més fotos

Problemes a l'esprint

Ahir, a l'escola vam fer el concurs matemàtic de "Problemes a l'esprint". El concurs, on hi podien participar totes les escoles de Catalunya, consistia en fer un seguit de problemes, algun no gaire fàcil, com més ràpid possible. A l'escola estava previst fer-los al matí, però no hi havia connexió a Internet i al final ho vam haver de fer a la tarda. Els primers i obligatoris si es participava, els vàrem encertar tots a la primers (al primer cop que els vam introduir al formulari de respostes), i tota la classe es va posar a cridar. Després n'hi havia dos d'opcionals que crec que serveixen per apujar la puntuació, el primer no el vam encertar (per un error molt estrany), però com que hi ha dues oportunitats ja el vam fer bé, a la segona, i el segon el vam endevinar i ens van dir que enhorabona, que els havíem encertat tots en poc menys d'una hora.

Avui a la tarda, hem sabut que hem quedat quarts, d'un total de 22 (o 23 si comptem que el Col·legi Sant Pau Apòstol de Tarragona tenia dos equips).

Resultats

Carnaval a l'Andersen 2009

Aquesta setmana, és la de Carnaval. A l'escola (CEIP Andersen), el dilluns el Carnestoltes, que és un moneder, representant la crisi econòmica, va fer el pregó. Cada dia hem de dur una cosa diferent.

• Un moneder buit (dimarts)
• Una gorra per demanar caritat (dimecres)
• Un cartell per demanar caritat (dijous)
• Anar tots disfressats (divendres)
  

Jo trobo que el que hem de portar dimecres i el de dijous, s'hi assembla molt, és el mateix però representat d'una altra manera.

Demà a la tarda anirem a passar la tarda del Dijous Llarder a la Font del Güell.

L'Home Cigonya

Ahir al matí, a 2/4 de 10, vam anar al teatre del Centre Cívic Remei-Estadi a veure l'obra "L'Home Cigonya".

Era un espectacle de titelles, però els dos titellaires també feien de personatges. Els titellaires eren dels "Titiriteros de Binéfar" (Aragó). Es tractava d'una bassa amb animals i nens, fins que un dia vénen excavadores per construir-hi pisos i destruir-ho tot.

Fullet informatiu

Obres institut 3: Festa a Calldetenes

Ja des de fa uns dies, als pals que hi van posar a davant de casa hi han penjat uns fils vermells amb uns altres de curts que els hi pengen, de manera que sembla que hi hagi feta una festa. També han escapçat un tros de turó del trial, i ara fan el trial al camp on també hi ha l'aparcament i les obres.

Per cert, el cap de setmana passat el meu pare va comprar uns flams de formatge, eren una mica cars però molt bons. Eren de la marca "La Ermita de San Pedro".

Més fotos (tant de les obres com dels flams)

Dissabte passat, a Badalona

Dissabte passat vaig anar a les pistes d'atletisme de Badalona, a la 5a Jornada de Promocio (pista), vaig fer llargada.