Tota la setmana, de dilluns fins avui, amb l'escola hem anat de colònies al delta de l'Ebre. La casa, més ben dit el Camp d'Aprenentatge, estava a Sant Carles de la Ràpita. És en una casa molt gran, a l'Avinguda de la Constitució 67, davant del CAP del poble. Anteriorment, a l'escola vàrem decidir a quina habitació dormiria cadascú, jo, en una de 12 persones.
A les Terres de l'Ebre, parlen diferent que a la resta de Catalunya, diuen lo en comptes d'el, dorada (peix) es diu moixarra, dolent es diu roí, veritat es diu tat entre de moltes altres paraules.
Dilluns 2 de març:
Vam haver d'anar a l'escola a 2/4 de 9 del matí, com sempre, i carregadíssims de maletes... i a les 9 ja vam marxar cap a Sant Carles.
El viatge a ser molt llarg, al voltant de 3 hores, i ens vam parar a l'àrea de servei d'El Mèdol (prop de Tarragona), on hi havia restaurant, quiosc... del Medas.
A quarts d'una vam arribar a la casa i ens la van presentar, juntament amb els monitors, l'Alons, l'Òscar, l'Emili i en Marc; també el de manteniment, en Víctor, i el cuiner, en Vicent. Ens van dir que estaven desembussant o fent alguna cosa a bona part de la casa i que havíem d'anar a dinar a un restaurant.
Vam anar al restaurant Cranc Roig, però tot i ser un restaurant, ens van donar el mateix, arròs amb salsa de tomàquet, pollastre i una mandarina de les d'allà, molt grosses però molt bones; fins i tot hi havia el mateix cuiner, al restaurant, en Vicent. L'aigua era d'una marca que almenys jo no l'havia vist mai.
Després de dinar ens van deixar estar una estona en un parc de palmeres que hi havia a prop i llavors, amb els tres grups que van fer, vam pujar a la Torreta, una torre que hi ha en un turó de Sant Carles. A mi em va tocar anar al grup anomenat "plantes", amb l'Alons. Hi vàrem pujar, a la Torreta, seguint unes instruccions d'un full amb una brúxola, l'Alons ens va escollir el camí més llarg però no va estar pas malament. A Sant Carles, hi ha un pont, al qual el vam passar per sota, que està al mig del carrer, sense travessar res en concret; ens van explicar que servia per passar d'una banda a l'altra de la via d'un trenet que s'havia fet per la zona que no va arribar a funcionar mai.
Mentre hi pujàvem, ens vam parar en un tros del camí on es veia molt bé el delta, i allà vam jugar al joc "Guaita, guaita i mira el mapa". El joc es tractava de que, amb un mapa del delta, poséssim la brúixola sobre Sant Carles i diguéssim a quants graus de Sant Carles estaven els llocs que ens deia l'Alons; cada encert tenia un punt de premi. La meva parella, l'Estebin i jo, vam guanyar.
Vam acabar de pujar a la Torreta, ens hi vam estar 2 minuts i vam baixar per uns carrers que feien molta baixada molt de pressa.
Tot seguit, ens vam instal·lar a les habitacions i vam anar a donar un volt fins al mar, tot sisè junts.
A 2/4 de 9 vam sopar un puré de verdures, lluç arrebossat i un iogurt, de la marca Milbona (del Lidl).
La resta del vespre el vam passar al pati de la casa, on hi havia bitlles catalanes per jugar, i mirant Crackòvia.
Dimarts 3 de març:
Aquest va ser el dia de visitar el riu Ebre. Al matí, després d'esmorzar un croissant i llet, vam agafar l'autobús, de la companyia Hife, fins al restaurant Nuri, prop de Deltebre.
Allà hi havia un port, el de Deltebre, i vam agafar una barca (no sé ben bé que era) per anar seguint el riu fins a la desembocadura, primer reculant una pica, tirant cap amunt. Des de la barca, vam agafar mostres d'aigua del fons i de la superfície del riu, vam agafar plàncton, vam mirar, amb el disc de Secchi, la transparència de l'aigua (que ens va donar 240 metres), tot dues vegades, una encara a 5 km de la desembocadura, i l'altra a la desembocadura. Mentre navegàvem, vam veure les illes de Buda i de Sant Antoni, i fèiem un full d'observació d'ocells i altres coses que vèiem.
Vam dinar macarrons, llom amb patates fregides i una poma.
A la tarda vam fer classe, a l'aula dels Alfacs, els del grop de les plantes, i vam analitzar l'aigua, si era dolça, salobre (entre dolça i salada) o salada. La hipòtesi que vam fer era:
De 2/4 de 6 a les 7 ens van deixar anar sols pel poble. Hi havia alguns carrers que no van ser el que ens pensàvem i va començar a ploure.
Vam sopar sopa, 11 croquetes (jo n'havia demanat 5, com molta gent, i per repetir en vaig demanar dues i me'n van posar 6 més) i iogurt.
El vespre el vam acabar de passar organitzant jocs a la classe divertits per grups. Nosaltres en vam fer un de penyores.
Dimecres 4:
Aquest dia estava planejat anar en bici a donar una volta a la llacuna de l'Encanyissada, i aixi ho vam mig fer.
Vam sortir de la casa en bici, després de fer uns 10 minuts de classe ensanyant-nos el que faríem.
El recorregut va ser primer per carrers del poble, la carretera asfaltada que hi ha per anar de Sant Carles al delta, camins de carro sense asfaltar i al final un petit pont sobre d'un canal. Era tot ple d'arrossars, casetes petites, sèquies, canals i desguàssos...
Ens vam parar en un lloc ample al costat de l'Encanyissada, que hi havia dues cases, amb un mirador per observar els ocells...
Ens hi vam passar molta estona, mirant per uns aparells. que en dèiem telescopis. Vam veure molts ocells diferents: el Martinet Blanc, el Cabussó Emplomallat, l'Ànec Coll-verd i l'Àdena, el Flamenc (molts), la Fotja, la Polla d'Aigua, la Gavina Riallera o vulgar, el Bernat Pescaire, el Gavià Argentat, el Corb Marí, l'Arpella vulgar i l'Oreneta.
Desgraciadament, va començar a ploure un mica i vam haver de girar cua, tornar cap a la casa sense acabar de donar la volta.
Tot i això, ens vam parar uns minuts en un lloc molt brut prop del mar. Tot i ser brut, hi havia bledes plantades (tant les bledes com el terra era fet pels humans), sota roques, que les tiràvem al mar, puces d'aigua... Hi havia unes comportes per regar els arrossars, que hi havia més ampolles d'aigua tirades queno pas aigua.
Vàrem arribar a la casa a les 3, feia molt vent i ja no plovia tant. Vam dinar els entrepans, el plàtan i els cacauets que ens havíem de menjar de picnic a l'Encanyissada, i vam fer classe, aquest cop amb un joc d'andevinar que eren uns ossos que donava l'Alons a quatre persones (ho havien d'endevinar ells amb els ulls tapats).
A les 5 vam anar al port, on vam veure un vaixell de fusta molt gran. Mentre anàvem a la llotja, per la vora del mar del port, vaig agafar musclos, cargoles i estrelles de mar que hi havia per terra o per les menes de torratxes que hi havia per pescar els pops.
A la llotja es venien molts peixos, i gambes, galeres, cargols... Ens van donar una galera viva.
Tornar cap a la casa, ho vam poder fer sols, en grup de 3 o 4 persones.
Aquest cop vàrem sopar estofat de carn i patata, salsitxa amb tomata (que deia allà) i iogurt.
Més tard, al vespre, vam haver de fer petits teatres en grups petits.
Dijous 5:
Aquest va ser el dia més divertit de totes les colònies.
Vam anar a peu al port, i vam agafar la barca (tampoc sé ben bé què és), anomenada Xiringuito de la Costa, que vam fer el recorregut des del port, cap a les muscleres de Sant Carles, el xiringuito, i altra vegada al port, tot a la Badia dels Alfacs. A la barca també hi havia uns jubilats.
Vam pujar a la barca i tot anava bé, anàvem fent un full "Autobingo" de tot el recorregut, on s'havia d'omplir caselles posant serveis del port, coses de les muscleres i la pesca, l'estat del mar...
El mar estava arrissat, no estava calmat però li faltava ben poc. Ens van ensenyar una musclera, com funciona perquè hi vinguin els musclos, ens va estirar una corda plena de musclos... Vam fer el mateix que al riu, agafar plàncton, agafar aigua del fons i de la superfície de la badia...
Al xiringuito el mar ja començava a bellugar-se més, i vam haver de passar per un pont de fusta fins a una mena de coberta on ens van ensenyar tota mena d'arts de pesca, les cordes de les muscleres, xarxes... I també ens van ensenyar a fer un nus concret.
Vam tornar a pujar a la barca i el mar estava esveradíssim, tothom va haver d'anar a la part coberta de la barca i les ones eren fortíssimes i grans. Quan feia uns 3 minuts que tornàvem les ones encara van ser més grans fins al punt que van escolar-se per les finestres i ho van inundar tot. Molta gent tenia por. La barca es movia molt i cada cop ens mullàvem més.
Vam arribar a Sant Carles que tots estavem ben molls. Tot això, per culpa del vent. En aquest dia, a més, les barques de pesca no van sortir a treballar per por del vent.
Per dinar vam menjar unes llenties amb arròs molt bones, costelles de porc i una taronja.
A la classe de la tarda, amb microscopis vam mirar el plàncton del riu que vam agafar dimarts i el del mar, del dia.
Llavors, com dimarts ens van deixar anar sols i pràcticament tot sisè va anar a la botiga de caramels... anomenada Makondo, la més popular de Samt Carles i després a comprar un regal.
Vam sopar sopa de peix amb una carn arrebossada amb amanida i un iogurt.
Es va acabar el dia fent un petit teatre anomenat "Monesòvia"(derivat del Polònia de TV3), dedicat a en Mone, perquè marxa, i després li vam donar el regal que li vam comprar i després, discoteca.
Divendres 6 de març:
Avui, ens hem despertat una mica més tard, ja que el dia abans havíem anat a dormir molt tard, i hem fet les maletes, hem esmorzat un brioix amb sucre, i no un croissant com els altres tres esmorzars.
Llavors hem tingut una estona per acabar de fer la maleta, que jo ja la tenia acabada, i després ens hem reunit tot sisè amb l'Emili i hem fet una mena de resum i fent grups de tres persones, jo amb l'Eloi i en Joan, hem fet una gravació amb micròfon dient com voldriem que fos el delta de l'Ebre en el futur.
A quarts d'una hem dinat i després hem marxat cap a l'autobús.
Aquest cop el viatge se m'ha fet més curt. Ens hem parat 10 minuts a l'àrea de servei de "Porta de Barcelona", on hi havia un Medas.
A les 5 hem arribat a l'escola altre cop.
A les Terres de l'Ebre, parlen diferent que a la resta de Catalunya, diuen lo en comptes d'el, dorada (peix) es diu moixarra, dolent es diu roí, veritat es diu tat entre de moltes altres paraules.
Dilluns 2 de març:
Vam haver d'anar a l'escola a 2/4 de 9 del matí, com sempre, i carregadíssims de maletes... i a les 9 ja vam marxar cap a Sant Carles.
El viatge a ser molt llarg, al voltant de 3 hores, i ens vam parar a l'àrea de servei d'El Mèdol (prop de Tarragona), on hi havia restaurant, quiosc... del Medas.
A quarts d'una vam arribar a la casa i ens la van presentar, juntament amb els monitors, l'Alons, l'Òscar, l'Emili i en Marc; també el de manteniment, en Víctor, i el cuiner, en Vicent. Ens van dir que estaven desembussant o fent alguna cosa a bona part de la casa i que havíem d'anar a dinar a un restaurant.
Vam anar al restaurant Cranc Roig, però tot i ser un restaurant, ens van donar el mateix, arròs amb salsa de tomàquet, pollastre i una mandarina de les d'allà, molt grosses però molt bones; fins i tot hi havia el mateix cuiner, al restaurant, en Vicent. L'aigua era d'una marca que almenys jo no l'havia vist mai.
Després de dinar ens van deixar estar una estona en un parc de palmeres que hi havia a prop i llavors, amb els tres grups que van fer, vam pujar a la Torreta, una torre que hi ha en un turó de Sant Carles. A mi em va tocar anar al grup anomenat "plantes", amb l'Alons. Hi vàrem pujar, a la Torreta, seguint unes instruccions d'un full amb una brúxola, l'Alons ens va escollir el camí més llarg però no va estar pas malament. A Sant Carles, hi ha un pont, al qual el vam passar per sota, que està al mig del carrer, sense travessar res en concret; ens van explicar que servia per passar d'una banda a l'altra de la via d'un trenet que s'havia fet per la zona que no va arribar a funcionar mai.
Mentre hi pujàvem, ens vam parar en un tros del camí on es veia molt bé el delta, i allà vam jugar al joc "Guaita, guaita i mira el mapa". El joc es tractava de que, amb un mapa del delta, poséssim la brúixola sobre Sant Carles i diguéssim a quants graus de Sant Carles estaven els llocs que ens deia l'Alons; cada encert tenia un punt de premi. La meva parella, l'Estebin i jo, vam guanyar.
Vam acabar de pujar a la Torreta, ens hi vam estar 2 minuts i vam baixar per uns carrers que feien molta baixada molt de pressa.
Tot seguit, ens vam instal·lar a les habitacions i vam anar a donar un volt fins al mar, tot sisè junts.
A 2/4 de 9 vam sopar un puré de verdures, lluç arrebossat i un iogurt, de la marca Milbona (del Lidl).
La resta del vespre el vam passar al pati de la casa, on hi havia bitlles catalanes per jugar, i mirant Crackòvia.
Dimarts 3 de març:
Aquest va ser el dia de visitar el riu Ebre. Al matí, després d'esmorzar un croissant i llet, vam agafar l'autobús, de la companyia Hife, fins al restaurant Nuri, prop de Deltebre.
Allà hi havia un port, el de Deltebre, i vam agafar una barca (no sé ben bé que era) per anar seguint el riu fins a la desembocadura, primer reculant una pica, tirant cap amunt. Des de la barca, vam agafar mostres d'aigua del fons i de la superfície del riu, vam agafar plàncton, vam mirar, amb el disc de Secchi, la transparència de l'aigua (que ens va donar 240 metres), tot dues vegades, una encara a 5 km de la desembocadura, i l'altra a la desembocadura. Mentre navegàvem, vam veure les illes de Buda i de Sant Antoni, i fèiem un full d'observació d'ocells i altres coses que vèiem.
Vam dinar macarrons, llom amb patates fregides i una poma.
A la tarda vam fer classe, a l'aula dels Alfacs, els del grop de les plantes, i vam analitzar l'aigua, si era dolça, salobre (entre dolça i salada) o salada. La hipòtesi que vam fer era:
- Superfície a 5 km de la desembocadura: Salobre
- Fons a 5 km de la desembocadura: Salobre
- Superfície a la desembocadura: Salada
- Fons a 5 km de la desembocadura: Salada
De 2/4 de 6 a les 7 ens van deixar anar sols pel poble. Hi havia alguns carrers que no van ser el que ens pensàvem i va començar a ploure.
Vam sopar sopa, 11 croquetes (jo n'havia demanat 5, com molta gent, i per repetir en vaig demanar dues i me'n van posar 6 més) i iogurt.
El vespre el vam acabar de passar organitzant jocs a la classe divertits per grups. Nosaltres en vam fer un de penyores.
Dimecres 4:
Aquest dia estava planejat anar en bici a donar una volta a la llacuna de l'Encanyissada, i aixi ho vam mig fer.
Vam sortir de la casa en bici, després de fer uns 10 minuts de classe ensanyant-nos el que faríem.
El recorregut va ser primer per carrers del poble, la carretera asfaltada que hi ha per anar de Sant Carles al delta, camins de carro sense asfaltar i al final un petit pont sobre d'un canal. Era tot ple d'arrossars, casetes petites, sèquies, canals i desguàssos...
Ens vam parar en un lloc ample al costat de l'Encanyissada, que hi havia dues cases, amb un mirador per observar els ocells...
Ens hi vam passar molta estona, mirant per uns aparells. que en dèiem telescopis. Vam veure molts ocells diferents: el Martinet Blanc, el Cabussó Emplomallat, l'Ànec Coll-verd i l'Àdena, el Flamenc (molts), la Fotja, la Polla d'Aigua, la Gavina Riallera o vulgar, el Bernat Pescaire, el Gavià Argentat, el Corb Marí, l'Arpella vulgar i l'Oreneta.
Desgraciadament, va començar a ploure un mica i vam haver de girar cua, tornar cap a la casa sense acabar de donar la volta.
Tot i això, ens vam parar uns minuts en un lloc molt brut prop del mar. Tot i ser brut, hi havia bledes plantades (tant les bledes com el terra era fet pels humans), sota roques, que les tiràvem al mar, puces d'aigua... Hi havia unes comportes per regar els arrossars, que hi havia més ampolles d'aigua tirades queno pas aigua.
Vàrem arribar a la casa a les 3, feia molt vent i ja no plovia tant. Vam dinar els entrepans, el plàtan i els cacauets que ens havíem de menjar de picnic a l'Encanyissada, i vam fer classe, aquest cop amb un joc d'andevinar que eren uns ossos que donava l'Alons a quatre persones (ho havien d'endevinar ells amb els ulls tapats).
A les 5 vam anar al port, on vam veure un vaixell de fusta molt gran. Mentre anàvem a la llotja, per la vora del mar del port, vaig agafar musclos, cargoles i estrelles de mar que hi havia per terra o per les menes de torratxes que hi havia per pescar els pops.
A la llotja es venien molts peixos, i gambes, galeres, cargols... Ens van donar una galera viva.
Tornar cap a la casa, ho vam poder fer sols, en grup de 3 o 4 persones.
Aquest cop vàrem sopar estofat de carn i patata, salsitxa amb tomata (que deia allà) i iogurt.
Més tard, al vespre, vam haver de fer petits teatres en grups petits.
Dijous 5:
Aquest va ser el dia més divertit de totes les colònies.
Vam anar a peu al port, i vam agafar la barca (tampoc sé ben bé què és), anomenada Xiringuito de la Costa, que vam fer el recorregut des del port, cap a les muscleres de Sant Carles, el xiringuito, i altra vegada al port, tot a la Badia dels Alfacs. A la barca també hi havia uns jubilats.
Vam pujar a la barca i tot anava bé, anàvem fent un full "Autobingo" de tot el recorregut, on s'havia d'omplir caselles posant serveis del port, coses de les muscleres i la pesca, l'estat del mar...
El mar estava arrissat, no estava calmat però li faltava ben poc. Ens van ensenyar una musclera, com funciona perquè hi vinguin els musclos, ens va estirar una corda plena de musclos... Vam fer el mateix que al riu, agafar plàncton, agafar aigua del fons i de la superfície de la badia...
Al xiringuito el mar ja començava a bellugar-se més, i vam haver de passar per un pont de fusta fins a una mena de coberta on ens van ensenyar tota mena d'arts de pesca, les cordes de les muscleres, xarxes... I també ens van ensenyar a fer un nus concret.
Vam tornar a pujar a la barca i el mar estava esveradíssim, tothom va haver d'anar a la part coberta de la barca i les ones eren fortíssimes i grans. Quan feia uns 3 minuts que tornàvem les ones encara van ser més grans fins al punt que van escolar-se per les finestres i ho van inundar tot. Molta gent tenia por. La barca es movia molt i cada cop ens mullàvem més.
Vam arribar a Sant Carles que tots estavem ben molls. Tot això, per culpa del vent. En aquest dia, a més, les barques de pesca no van sortir a treballar per por del vent.
Per dinar vam menjar unes llenties amb arròs molt bones, costelles de porc i una taronja.
A la classe de la tarda, amb microscopis vam mirar el plàncton del riu que vam agafar dimarts i el del mar, del dia.
Llavors, com dimarts ens van deixar anar sols i pràcticament tot sisè va anar a la botiga de caramels... anomenada Makondo, la més popular de Samt Carles i després a comprar un regal.
Vam sopar sopa de peix amb una carn arrebossada amb amanida i un iogurt.
Es va acabar el dia fent un petit teatre anomenat "Monesòvia"(derivat del Polònia de TV3), dedicat a en Mone, perquè marxa, i després li vam donar el regal que li vam comprar i després, discoteca.
Divendres 6 de març:
Avui, ens hem despertat una mica més tard, ja que el dia abans havíem anat a dormir molt tard, i hem fet les maletes, hem esmorzat un brioix amb sucre, i no un croissant com els altres tres esmorzars.
Llavors hem tingut una estona per acabar de fer la maleta, que jo ja la tenia acabada, i després ens hem reunit tot sisè amb l'Emili i hem fet una mena de resum i fent grups de tres persones, jo amb l'Eloi i en Joan, hem fet una gravació amb micròfon dient com voldriem que fos el delta de l'Ebre en el futur.
A quarts d'una hem dinat i després hem marxat cap a l'autobús.
Aquest cop el viatge se m'ha fet més curt. Ens hem parat 10 minuts a l'àrea de servei de "Porta de Barcelona", on hi havia un Medas.
A les 5 hem arribat a l'escola altre cop.
... i ara, un dia d'aquests, ens ensenyes la casa de colònies i fins i tot podríem pujar al "Xiringuito de la costa". Però si hi ha mala mar jo no sé si m'atreviré ;-)
ResponEliminaCarme Cara
hola Arnau ja et vaig dir que et comentaria en el bloc, vueno he comentat perquè t'has enrotllat com el paper de "water" jeje apa noi adeu
ResponEliminaEiiiiiiiiiiiii, està molt bé aquest diari de les colònies. La sortida en barco amb les ones ha d'haver set divertida! I què li vau regalar? Llorenç
ResponElimina