Dia 8 | Delft i la Haia

Avui ha sigut el nostre últim dia a Utrecht i l'hem aprofitat per acabar de visitar les rodalies.

Ha sigut el torn de dues de les ciutats més importants, Delft i la Haia.

La previsió d'avui era de pluja i així ha sigut mentre recorríem l'autopista A-12 en direcció la Haia fins a la sortida 6 per la qual hem arribat a Delft, passant per Pijnacker, on hem vist algun hivernacle amb tulipes o altres plantes que es veien generalment verdes.

Un cop hem arribat a Delft ens hem dirigit cap al pàrquing Phoenix, al costat del centre històric. L'avinguda principal per on anar-hi estava en obres i semblaven una mica decadents. A més, hi havia les vies de tren en un viaducte al costat que tampoc semblava molt nou. Tampoc estava gaire ben indicat i un cop ens hem ficat en una estació d'autobusos, però al final, a les 11, hem aparcat al pàrquing, amb molta seguretat perquè s'havien d'obrir les portes i tot cada cop que entrava un cotxe.

Hem sortit del pàrquing i a les portes també hi havia un aparell per on passar el tiquet del pàrquing perquè s'obrissin. Tot i això, han estat obertes tota l'estona.

El primer que ens hem trobat ha sigut una oficina de turisme automàtica, que consistia en un aparell amb forma de parquímetre però que tenia un mànec amb el que es feia sortir un plànol amb informació de la ciutat. Així ja hem aconseguit el plànol que volíem i a més ha sigut gratuït, no com a altres oficines de turisme com la de Den Bosch.

A continuació hem arribat a l'Oude Delft, segurament el canal més bonic de la ciutat, amb cases renaixentistes. Cap allà hi havia l'Oude Kerk, amb un rellotge a cada una de les quatre cares del campanar. A més, si abans plovia tal com estava previst, ara hi havia un cel ben blau. La veritat és que els del temps d'aquí a Holanda no l'encerten gaire. La vista del campanar cridava l'atenció perquè els quatre rellotges estven posats a part, no estaven enganxats a la paret.

Més endavant hem arribat a l'oficina de turisme fixa on sí que cobraven els plànols. El més curiós de l'oficina era, però, un plat que es podia fer amb ceràmica de Delft, molt famosa. Hi havia una càmera gravant i la imatge gravada es veia al plat amb esgrafiats de color blau, que és com és aquesta ceràmica.

Uns metres després hem arribat a la Markt, la plaça central i gegant del centre històric on hi ha dos dels edificis més turístics de la ciutat, l'Stadhuis i la Nieuwe Kerk. L'Stadhuis, l'ajuntament, és d'estil renaixentista com molts d'altres edificis de Delft, i també amb els porticons vermells com en d'altres; i la Nieuwe Kerk, de la qual també en destaca molt el campanar, que per incendis i explosions va haver de restaurar-se diversos anys i per això és de diferents colors, marró, gris, negre i un altre cop gris a dalt de tot. En aquesta església, si hi havia la tomba de l'inventor del microscopi a l'Oude Kerk, en aquesta hi havia la de Guillem d'Orange, el príncep d'Holanda a l'època en què va fer-se independent d'Espanya, ja que el van assassinar en aquesta ciutat. A ambdues esglésies, protestants, feien pagar per entrar. Un cop hem acabat de veure la Markt, plena de botigues de records amb ceràmica de Delft que en una d'elles ens han fet fora en demanar-los canvi (dient: Out, out!), hem tornat a anar cap al cotxe. Però pel mig m'he comprat un dels menjars més típics d'Holanda, un entrepà d'arengs crus. La veritat és que era boníssim, sempre que no pensis que t'estàs menjant un peix cru. És el mateix tipus d'entrepà que vam veure menjant un home a Gouda, que després es va menjar el mateix peix sense pa a l'estil Pingu. A part de bo era força barat comptant que és peix i que pot servir perfectament de primer plat d'un dinar, crec que valia 2 euros i mig.

Cap allà a quarts d'una hem arribat als afores de Delft, a un taller-botiga de ceràmica de Delft, on fan visites guiades cada deu minuts amb bastants idiomes. Entre aquests hi havia el castellà, i al cap d'uns cinc minuts d'arribar a la recepció ha arribat el senyor que ens ha explicat la visita. S'ha explicat bastant bé en castellà, comptant que no era la seva llengua i a més també hi havia uns visitants que l'han volguda en francès. L'única cosa que estava una mica fora de lloc era la ceràmica "bizcocho", que semblava una mica estrany. Primer ens ha explicat el procés de cocció de la ceràmica i, després, al pis de dalt, hem vist com en una paret hi havia penjats diversos plats il·lustrant tot el procés de decoració. Primer es pinten amb una pintura especial i i després, en tornar-se a coure, l'esmalt fa una reacció que torna els colors que eren més clars més intensos i el negre, de color blau. Una part de l'explicació han sigut els certificats de ceràmica de la Delft Pottery De Delftse Pauw, que era el nom del taller-botiga i el certificat que demostra que la ceràmica és de Delft, i no és falsificada com deu ser la de la majoria de botigues de records. En

aquest segon pis hem pogut fer fotos i veure com un treballador estava pintant un gerro amb cinc forats per posar flors, i la botiga, amb infinitat de gerros, plats i altres figures fetes d'aquesta ceràmica tan particular. Tot i que és un lloc que costa trobar a les guies, és prou recomanable.

Sortint del barri del taller-botiga de ceràmica, després d'haver-nos esperat uns cinc minuts perquè un semàfor es posés verd, hem agafat les autopistes A-13, A-4 i A-12 per arribar a la Haia, la capital administrativa d'Holanda. Només d'arribar ja hem vist un pilot de grans edificis nous que només havíem vist a Holanda el primer dia des del tren. Enmig de gratacels hem arribat a la part suposadament del centre històric, almenys turístic, i hem aparcat al pàrquing Markthof, que era semblant al Phoenix de Delft, pel fet que les portes d'entrada eren automàtiques, però no s'hi assemblava en que aquest no era tan modern i les places del pàrquing eren una mica estranyes. En alguns llocs eren petites i ben juntes i a d'altres, ja cap al final on hi havia menys cotxes, unes places gegants com per autobusos. Evindentment hem aparcat a aquestes perquè el cotxe llogat no es pot ratllar. L'altra diferència amb el de Delft era el preu. Aquell valia 2€ per hora i aquest 50 cèntims més. Cal tenir en compte, tot i això, que el parquímetre surt molt més car i a més cal vigilar que no s'acabi el temps.

L'aparcament Markthof estava en un carrer cèntric que era la Chinatown de la Haia. Fins i tot els cartells del carrer, el Gedempte Gracht, estaven escrits en xinès! I no només els noms dels carrers, uns missatges gravats a la vorera que deien que en néixer l'home és bo per la natura o una cosa així, estaven gravats també en xinès! En aquest carrer, on buscàvem restaurant però que eren bastant llardosos tots, per llardós hem anat al McDonald's del carrer del costat. No ha sigut difícil trobar un McDonald's ja que a les grans ciutats des d'un McDonalds veus el McDonald's veí.

Allà mateix hi havia un grandiós edifici blanc on hi havia l'ajuntament actual, l'oficina de turisme i la biblioteca. A l'oficina de turisme he demanat per un mapa i ja me l'han començat a guixar abans de "donar-me'l". He posat "donar-me'l" entre cometes perquè no era donar, sinó a canvi de dos euros i mig! Ho sento molt però se l'han hagut de quedar guixat perquè els he dit que amb el de la guia ja feia. Llavors hem anat a la biblioteca per veure-la i era espectacular. Tota una primera planta més aviat de mediateca, amb sales immenses amb ordinadors, per llegir, amb taules per connectar els portàtils, sofàs... Als dos pisos següents hi havia els llibres. El de dalt de tot estava dedicat a la secció infantil amb contes amb molts idiomes. N'hi havia en català, al costat dels escrits en urdu. Llàstima que, amb els pocs llibres que hi havia en català, no tinguessin gaires més llibres per llegir els nens haiencs que llegeixen en català que una bíblia il·lustrada. Sortint de l'edifici hem vist un dels tramvies de la Haia. Sobta una mica que en una ciutat tan moderna hi hagi uns tranvies tan vells, iguals que els que també hi havia a Delft, que a més ni ho volen dissimular, estan pintats del mateix color que ho devien estar fa 50 anys, beix i vermell.

Llavors hem anat a veure el Binnenhof, que ara és la seu del Parlament i del Govern d'Holanda. Abans, al segle XIII, havia sigut el pavelló de caça dels comtes d'Holanda. A l'interior hi ha dues places obertes al públic on hi destaca la Ridderzaal, la sala dels Cavallers, que era una sala de banquets. Dins d'aquella plaça amb parets de totxo tamné hi cridava l'atenció una font amb detalls daurats amb molts sortidors on tothom s'hi feia fotos. És un bon lloc per fer parada tot visitant La Haia, ja que hi ha força bancs.

Un cop hem recorregut el Binnenhof, amb un lleó vermell en relleu a cada portal, hem arribat a Korte Vijberg des d'on es podia contemplar el gran estany rectangular que dóna a una de les cares del Binnenhof. Llavors hem anat pel Lange Voorhout on hi havia moltes cases importants i escultures gegants al mig del passeig. Una era força curiosa perquè amb un pal de fusta que travessava un cap gegant per les orelles, si es movia feia moure a unes figures de dos xinesos que hi havia al costat. Menys el pal, totes les escultures eren de metall. Una altra escultura d'aquestes gegants era d'un altre xinès agenollat rient.

Al final d'aquest passeig hem arribat a la plaça on hi ha una de les façanes del Paleis Noordeinde, que és on fa les seves funcions de reina Beatriu d'Holanda, ja que el palau, d'estil clàssic, pertany a la família dels Orange, la família reial, des de l'època de Guillem V. A la història d'Holanda hi ha tantíssims Guillems que costa força seguir-los a tots, ja que n'hi ha algun que rep més d'un nom, com el Guillem II, també d'Orange i "el Taciturn". Justament a la plaça on hem anat a veure aquest palau hi havia una escultura d'aquest Guillem, el II, d'Orange o el Taciturn.

Ja marxant per anar a veure la Grote Kerk, hem vist un autobús d'Astúries que feia el que n'anomenen una visita panoràmica, veure el palau sense baixar de l'autobús.

La Grote Kerk, l'església gran, no era gaire bonica ja que era tota de totxo a l'estil de moltes d'Holanda, tenen uns quants detallets d'algun estil i després tota la resta és de totxo. Llavors hem passat per carrers molt comercials i hem tornat a la Chinatown per anar a buscar al cotxe, aquest cop entrant per un portal d'estil ben bé xinès.

Com que era ja mitja tarda i encara ens quedaven moltes coses per veure, com la ciutat de Leiden i la zona on a la primavera es veuen els tulipans florits, ho hem deixat córrer pensant que ja hi tornaríem més endavant algun any a la primavera. D'aquesta manera, hem arribat a l'apartament Kanne d'Utrecht a les 7 en punt de la tarda, després d'haver tornat per la A-12.

Just a aquella hora han començat el Nàstic-Espanyol de la Copa Catalunya que he pogut mirar per tv3.cat, que em van dir que no emetien fora de l'Estat Espanyol equivocadament. L'àrbitre ha fet un error gegant en no xiular penal a en Tuni a la primera part amb el que el Nàstic podria haver guanyat el partit o almenys empatar-lo, ja que després l'Osvaldospanyol ha fet 2 gols.

Finalment, aquesta tarda també hem anat al Jumbo, on hem vist un curiós i profitós aparell en el qual en ficar-hi una ampolla de litre i mig, sigui d'aigua o d'algun refresc, et dónen un tiquet de descompte de 25 cèntims pel supermercat. Llàstima que ja havíem llençat quasi totes les ampolles d'aigua... Un home que teníem al davant hi ha guanyat més de quatre euros.

Fotos:

1a: La Nieuwe Kerk de Delft

2a: L'entrepà d'arengs

3a: La botiga del taller de ceràmica

4a: Jo al Binnenhof de la Haia