Dia 14 | La tornada

Avui ha sigut l’últim dia de les vacances, el dia que sempre arriba tan ràpid, tot i que aquest cop ja feia gràcia per, almenys, tornar a veure el cel blau i el sol ja que a Holanda, d’això, no gaire.

Com en l’anada, tornem en avió. El nostre avió ha marxat a un quart d’una del migdia, així que des que ens hem llevat que hem anat ben pautats per arribar a l’hora a tot arreu. Ja havíem començat a fer les maletes ahir al vespre, i per tant només ha quedat acabar d’enllestir alguna coseta respecte aquest tema. Així, cap allà a dos quarts de 10 hem abandonat la Houseboat Alternatief, deixant les claus a dins, com amb l’Apartament Kanne d’Utrecht.

Tot seguit hem creuat, per un pas inferior, les vies paral·leles al Dijksgracht, el carrer de la casa-barca, i hem esperat 5 minuts a que arribés un tramvia de la línia 26 en direcció a la Centraal Station. Per sort al tramvia no hi havia cap revisor tipus “Geoffry”, i hem pogut estar amb les maletes a l’espai que coincideix amb la porta de la cabina del revisor. A la Centraal Station, final de línia, hem baixat i allà el més normal que hauria fet un turista és agafar un tren de la NS (la “Renfe” holandesa) cap a l’Aeroport de Schiphol i llestos. Per això, però, cobren 3 euros amb 70 cèntims per bitllet, cosa que surt una mica cara. Com que nosaltres encara ens sobrava temps, i teníem la targeta de 48 hores de transport públic de GVB (la companyia que opera els busos urbans, tramvies i el metro d’Amsterdam) il·limitat, amb validesa fins a un quart d’onze, ja que és de 48 hores, no de dos dies, hem agafat la línia 5 del tramvia en direcció Amstelveen-Binnenhof. L'hem agafada, aquesta línia, després que a la mateixa Centraal Station passés un tren d'aquesta línia i se'ns escapés, ja que ha passat per una via per la que no solen passar el trens d'aquesta línia, i de tan ràpid que ha anat ha deixat la mare d'una nena a fora del tramvia, amb la nena a dintre.

Amb el tramvia que hem pogut agafar hem tingut dues sorts, la primera és que ens n'ha tocat un de molt nou i ample, bo per les maletes. L'altra és relativa al revisor, ja que no n'hi havia i per tant no ens ha fet apartar d'enlloc i a més, a l'hora de fer el check-out, quan ja se'ns havia acabat la validesa de la targeta (era més tard d'un quart d'onze), ningú ens ha dit res.

Hem deixat el tramvia a l'estació anomenada "Station Zuid", on hem agafat, aquí sí, el tren de la NS cap a Schiphol. Els bitllets d'aquest tren, però, en comptes de 3,7€, cadascun, ens han valgut només 3€ els d'adult i 2€ l'infantil per a en Marçal. Això ha suposat un estalvi de 3,8€, que hauria pogut ser de 5€ si la màquina expenedora de tiquets funcionés amb Visa o Mastercard, targetes que a Holanda no accepten quasi enlloc. Per això hem hagut d'anar a comprar els bitllets a la taquilla, on ens han cobrat 50 cèntims més per bitllet però en contrapartida ens ha fet el descompte d'un bitllet infantil. És a dir, que perdent una mica de temps que tampoc necessitàvem desplaçant-nos a Amsterdam Zuid, hem estalviat 3,8€, poc més del que val un bitllet per anar a l'aeroport des de la Centraal Station, això sí, tenint el tramvia gratuït.

Hem agafat l'Intercity de les 10 i 38 minuts i en 6 minutsjustos ha arribat a l'aeroport de Schiphol. Sempre es diu que s'ha d'arribar dues hores abans d'enlairar-se a l'aeroport, aquest cop hem anat una mica tard -hauríem d'haver arribat a un quart d'onze- però no se'ns ha escapat pas.

Tot i així, conscients que anàvem una mica tard, hem anat força ràpid cap a la zona de fer la facturació de les maletes i el check-in, on primer hem perdut una mica de temps buscant un mostrador buit per pesar les maletes i així evitar que els de Transavia ens cobressin per sobrepès. Primer ja pensàvem que no podríem pesar-les ja que a la primera no ens ha anat la bàscula, perquè miràvem el contador de pes del mostrador del costat, però després i per sort ja ens n'hem adonat i hem hagut de repartir el pes una mica millor. També havíem de tenir en compte que les maletes no podien sobrepassar la mida permesa, de 55x35x20 centímetres. A les 11 i 5 minuts les nostres dues maletes per facturar ja estaven a a cinta transportadora i nosaltres hem anat a passar el control de seguretat. Anant-hi hem vist que l'embarcament al nostre avió començaria a les 11 i 35 minuts, de manera que sabent que només quedava mitja hora ens hem afanyat considerablement, un cop passat el control de seguretat. Aquest control ha estat totalment diferent al de l'aeroport de Girona-Costa Brava.

Per començar m'han fet treure l'ordinador de la funda, a part de de la maleta, i un cop tret me l'han fet obrir. la situació era bastant incòmoda perquè l'ordinador estava a la cinta transportadora camí de la inspecció amb raigs làser i s'anava movent. Un cop obert l'ordinador el guàrdia de seguretat ja devia haver començat a sospitar de mi en veure que una tecla, ja "j", estava sortida (l'ordinador va ser de regal i de no gaire qualitat, igual que els de l'EDUCAT 1X1). No li ha donat més importància i me l'ha tornat a fer ficar a la funda. D'altra banda no s'ha fixat que a dins de la funda hi havia una capseta amb un llapis electrònic, una targeta de memòria per la càmera de fer fotos i una targeta de memòria RAM per a l'ordinador. Llavors m'han fet passar a mi pel detector de metalls i sorprenentment m'ha sonat. No sé si és perquè ha detectat el prop d'un litre i mig d'aigua que portàvem que m'he begut abans del control, però m'ha sonat i seguidament un dels tres guàrdies de seguretat que hi havia m'ha preguntat si entenia l'anglès. Li he dit que sí i m'han començat a fer gestos. A veure, si he dit que els entenia en anglès, per què no m'hi parlen en comptes de fer gestos? Els dos guàrdies de seguretat restants m'han inspeccionat a fons per veure si portava algun volum amagat per sota la roba. També m'han aixecat la samarreta per veure si portava cinturó havent-los desobeït quan han dit a tothom que se'l tragués (jo no en portava) i en canvi no m'han fet treure les vambes, on sí que hi podria haver portat alguna cosa oculta. Total, que m'han deixat marxar amb la incògnita de què era el que ha fet sonar el detector de metalls i hem anat rapidíssimament, quasi corrent, cap a la porta D85, que estava a la punta de l'aeroport. Allà, on hem arribat pocs minuts abans de les 11.35, encara ens han fet esperar.

Al cap d'aquests minuts d'espera ha arribat l'hostessa i ha passatels nostres bitllets amb codi de barres per la seva màquina. Almenys aquí han fet servir el codi de barres i no ens han estripat.

Llavors, a les 12 del migdia, hem pujat a l'avió, aquest cop per un passadís, i no baixant a la pista i per una escala. L'avió aquest cop era pintat amb els colors de Transavia, que és l'aerolínia amb què també volem a la tornada, igual que els seients, que eren verds. Però els bitllets han seguit sent de KLM. Uns minuts més tard l'avió s'ha enlairat. Aquell dia no plovia però el cel estava cobert. Així, hem travessat tots els núvols i l'avió, la majoria del trajecte, ha sobrevolat tota una capa de núvols impressionant, que cobria tot Holanda, Bèlgica i gran part del tros francès que hem passat. A dalt, es veia el cel blau que no veia amb tanta amplitud des de feia dies. Quan l'avió, cap a tres quarts de dues, ha sobrevolat el Rosselló, aleshores hem pogut veure el paisatge de sota nostre ja que la capa de núvols s'havia acabat. A partir de la Catalunya Nord, doncs, no hi havia cap núvol i es reconeixia la costa on hi ha Cotlliure, Cervera de la Marenda, el Cap de Creus, el Golf de Roses, l'Escala, Girona i tota la Costa Brava fins que pels volts d'un quart de tres de la tarda l'avió ha aterrat a l'aeroport de Barcelona-el Prat.

Un cop a l'aeroport ha anat tot a la perfecció. El nostre avió ens ha deixat a la terminal 2, la vella, i no hi havia gaire ningú, per no dir que fins que ha arribat el nostre avió estava desèrtic. Hem arribat els primers a la cinta 23 de recollida d'equipatges i les nostres maletes han sortit de les primeres, de manera que no hem hagut de fer res més que sortir de l'aeroport i anar cap a casa, amb el tiet Toni, que ens hi ha portat. I una altra vegada, ja tornem a ser a casa.

Foto:

1a: El nostre avió encara a Schiphol

2a: La vista des de l'avió: núvols

3a: La pantalla de la cinta d'anar a buscar les maletes, a l'Aeroport de Barcelona-el Prat