dijous, 1 de setembre de 2011

Dia 13 | Amsterdam amb el Canalbus

Avui, últim dia de visita de les vacances, l'hem passat anant generalment amb el Canalbus, un vaixell que circula pels canals d'Amsterdam, gastant l'últim tiquet de la Holland Pass.

Hem marxat a les 10 del matí de la casa-barca i anant a buscar el tramvia 26 cap a la Centraal station hem mirat al parquímetre del carrerot de la casa-barca a veure quant valia per hora per si el dia del P+R l'haguéssim deixat aquí o si en comptes de tornar el cotxe a l'oficina abans-d'ahir no l'altre el tornéssim demà a l'aeroport. La clavada que ens haurien fotut! 3€ per hora de les 9 del matí fins a les 12 de la nit!

Bé, un cap hem baixat del tramvia a la Centraal Station hem anat a l'oficina de turisme a comprar els bitllets per anar durant 24 hores tant com vulguéssim amb el Canalbus i a les 10.35 ha sortit el nostre Canalbus, de la línia blava. Hi havia quatre línies, la blava, la vermella, la taronja i la verda. Només ens hem hagut d'esperar uns 5 minuts per començar a navegar en direcció al Nemo, la Passenger Terminal, que és la terminal de passatgers del port, i a la pròxima parada és on hem baixat, la de l'Artis Zoo. Cal dir que el conductor d'aquest Canalbus era molt trempat, anava demanant si volíem baixar a cada parada...

No hem baixat a l'Artis Zoo per anar al zoo d'Amsterdam sinó per anar a visitar el barri, que és un dels que surt a les guies, juntament amb els del centre històric. Avui hem dedicat el dia a visitar els barris no tant turístics però que són igualment visitables, i amb història. Però que no són pas barric com l'Indische Buurt.

Aquest primer barri era el Plantage, que com el seu nom indica era una plantació d'arbres on s'anava a passejar fins el 1848, quan es va fer el barri. allà hi va anar a viure sobretot la classe mitjana jueva de la indústria de la talla de diamants. El primer que hem vist és l'Entrepotdok, una gran edifici que el segle XIX eren els magatzems de la Companyia de les Índies Orientals, i ara ha estat restaurat conservant les façanes havent-hi vivendes i cafeteries als baixos. Per allà també hi ha el molí De Gooyer, que vam veure ahir des de l'autobús 22, que és el més cèntric dels 6 molins que queden a Amsterdam.

Aleshores hem anat a l'Henri Polaklaan, un carrer molt verd, amb molts arbres que pràcticament el cobrien, on les cases tenen el seu jardinet molt ben cuidat al davant. En aquest carrer també hi ha el Vakbondsmuseum, on s'explica tota la història del sindicat dels treballadors de diaments, els jueus que vivien al Plantage... També hem passat pel costat de l'Artis Zoo, on hi havia en un descampat una mena de zoo per la gent que no va a veure el de veritat, amb animals de ferralla molt curiosos, un mico, un cangur, una mena de dinosaure... En record als jueus víctimes de la 2a Guerra Mundial també hi ha l'antic teatre Hollandsche Schouwburg, on van ser detinguts els jueus abans de ser deportats a camps de concentració. Ara és una escola.

Un cop vist el Plantage hem agafat la línia 14 del tramvia fins a la Rembrandtplein, una plaça que a la nit es veu que està molt animada. Al centre de la plaça hi ha una estàtua del pintor Rembrandt i una font estranya amb un roc qualsevol. Aleshores hem anat cap al Reguliersgracht, un canal que diuen que és dels més bonics d'Amsterdam i, ja ho era, tenia molt arbres, els ponts cridaven l'atenció ja que quan n'hi havia un al carrer hi havia un bony... Però no era res de l'altre món. Un cop hem recorregut un tros d'aquest canal hem arribar a l'Amstelkerk, una església que havia de ser de fusta provisionalment i s'hi ha quedat, sent curiosament de color blanc.

També és de color blanc el Magere brug, el pont que diuen que és el més bonic d'Amsterdam, i és d'aquests típics de contyrapès holandesos. El nom segurament prové de la seva estretor. Amb tot el tema de les llets, ja hem deduït que magere, a més de voler dir desnatat, també vol dir estret. En el cas làctic seria estret en greixos?

Un cop hem travessat aquest bonic pont, des d'on es veu l'Amstelsluizen, el lloc on es regula el cabal i es controles tots els canals de la ciutat, ens hem esperat a la parada del Canalbus situada a l'Hermitage, un annex d'un museu de Sant Petersburg a Amsterdam.

Al cap d'una estona ha arribat el Canalbus de la línia vermella que volíem agafar. El conductor no ha ancorat el vaixell, de manera que en pujar s'anava movent i hi havia perill de caure al canal. Aquest cop el vaixell anava bastant ple però ens hem pogut asseure cap endavant. A més no tan sols teníem visió als costats sinó que el sostre també és de vidre, i per tant es pot veure el gris cel.

Aquest conductor, a diferència del d'abans, no preguntava per parar enlloc fins que quan li ha semblat, s'ha parat al Rijksmuseum, passant-se la parada on volíem baixar nosaltres, i allà ha baixat a fer el cigarret. Després hem vist que com que aquell tros d'anar al Rijksmuseum, a la nostra parada, la Leidseplein, hi para després de passar pel Rijksmuseum. Però nosaltres no estàvem disposats a esperar tant, hem baixat i hem agafat un tramvia, crec que de la línia 7, i a la parada següent ja hem arribat a la Leidseplein.

La Leidseplein és amb diferència la més animada, almenys de dia, i estava plena de terrasses de restaurants. Just al costat hi ha el Leidsestraat, el carrer de Leiden, que també és molt comercial i animat, a més de ser de vianants. És un cas estrany, però, ja que no hi poden passar cotxes però, en canvi, sí que hi poden passar tramvies, per via única. Allà nosaltres hi hem dinat uns entrepans, en un banc del Prinsengracht, davant d'una barca abandonada. Igual que amb les bicis, de barques n'hi ha tantes que tampoc es valoren gaire, i és freqüent veure'n d'abandonades a les vores dels canals. D'altra banda, el Prinsengracht és un dels tres canals que formen el Grachtengordel, una ampliació del centre històric que es va fer el segle XVII, gràcies a un increment de la riquesa. El Grachtengordel el formen el Herengracht, el Keizersgracht i el Prinsengracht fent un cinturó al centre històric. Des del banc on hem dinat teníem les vistes d'un dels lavabos descoberts per anar a pixar que estava molt freqüentat.

Hem acabat de dinar i s'ha posat a ploure, i no fent xim-xim com quasi sempre sinó que aquest cop més fort. Hem entrat a un Etos a refugiar-nos i, mentre miràvem al carrer, hem vist com mentre unes noies s'estaven fent una foto, al Leidsestraat, el conductor del tramvia estacionat que tenien al darrere estava traient la llengua la que sortia a la foto. Llàstima que no hagi sigut a temps de fer-li una foto jo per tenir l'exemple d'empleat de tramvia trempat. L'exemple tipus Geoffry evidentment no el tinc perquè no estava per fer-li fotos i em fés fora del tren.

Hem vist que no parava de ploure i per tant hem seguit visitant el Leidsestraat amb paraigües. Tot seguit hem anat a veure el tros del herengracht al que anomenen corba daurada per l'esplendor de les cases que hi ha, tot i que no hi hem sabut veure diferències amb les altres, només que aquestes no eren de totxos sinó cobertes de gres, que era més car pel fet d'haver-lo d'importar.

Llavors hem tornat al Leidsestraat i seguidament hem tornat a girar a la dreta per visitar el Bloemenmarkt, el mercat de les flors. El mercat era petit ja que el carrer era molt curs, però deu ser el lloc del món on hi ha més bulbs de tulipà a la venda del món. N'hi havia a pilots i de tots tipus i colors. N'hi havia en bossetes, a granel, dins d'esclops de ceràmica de Delft, grans, petits, foscos, clars... També hi havia altres plantes, com tota una gran paret amb bossetes amb llavors i també cactus amb un plàstic amb forma de cul d'ampolla perquè no es mullin quan plou. Al mateix carrer del mercat també hi havia una de les botigues que a les guies recomana com a especialitzades. la de coses nadalenques. Era una botiga, bastant gran, on hi venien coses de Nadal durant tot l'any, amb el llumets... No s'hi podia fer fotos, però, i si se'n fa una sense fer cas a la foto per força es veu un dels cartellets de "No photos" i queda malament.

Un cop vist aquest mercat de les flors tan turístic, hem agafat un tramvia de la línia 24 cap al barri de De Pijp, on també hi ha un important mercat. Hem baixat a la parada de la Marie Heinekenplein, que té aquest nom degut a que al darrere hi ha la fàbrica original de la coneguda cervesa Heineken. El més curiós d'aquesta plaça no era la fàbrica cervesera sinó un restaurant anomenat barça, que tot i el nom no tenia cap més signe identificatiu com l'escut ni els colors blau i grana.

Després hem anat fins a l'albert Cuypstraat, on cada dia s'hi celebra l'Albert Cuypmarkt, que segons una guia els paradistes diuen que és el mercat més conegut del món. No sé si serà el més conegut però sí almenys un dels més interessants dels que he visitat, tenint en compte a més que no era al centre històric de cap ciutat sinó en un barri que estava destina a ser obrer, tal com ho confirma l'uniformitat de les cases, totes de totxo amb moltes finestres blanques de tres en tres i amb un ganxo que no sé per a què serveix a la testera de cada façana.

Proves de com de curiós era aquest mercat era en primer lloc el suc de taronja. No solament en aquest mercat sinó a molts llocs que hem vist a tot Holanda, un got de suc de taronja no pas petit, acabat de fer, val només 1€! I això no sent el país de les taronges. Per 4,50€, que és el que cobren a Catalunya per un got, aquí et donaven una ampolla de litre. i com he dit no era cosa de només una parada, al mercat n'hi havia tres a aquest preu. També cridava l'atenció una parada on et confirmaven quen els rellotges eren d'aigue ficant-los-hi. Sent un mercat de barri també sobtava bastant no sentir els típics crits dels paradistes que solen fer en castellà, sinó que allà lògicament eren en holandès. El que sí que es podia entendre era com uns venien un quilo de maduixes a 1€ també. Relatiu a la fruita s'ha de destacar que a moltes parades la mostraven tallada, perquè vegis que està bé interiorment. En una parada de fruita lluïen una foto de com la reina Beatriu un dia hi va anar a beure un suc de taronja. També valien 1€ deu ous, ja que aquí en comptes de dotzenen o mitges dotzenes els ous es venen per desenes. Un cop també hem entrat en una botiga, que a diferència de les del centre ja no estava tan arreglada, però allà s'hi podia veure tota una col·lecció d'espècies a la venda. En una parada de formatges també ens han fet la tradicional clavada, volent comprar un formatge verd amb gust de pesto. Tampoc hi faltava la samarreta falsificada del Barça, en aquesta ocasió ja amb l'anunci de la Qatar Foundation. I una de les coses més singulars que hi havia, igual que a Edam, era una església amb bar. Aquest bar almenys tenia forma d'església, ja que costava pensar que allò era una església amb la música alta de l'interior.

Però el més culminant ha estat, sens dubte, una parada d'embotits. Hi havia una pissarra ben grossa on indicava una oferta d'Spaanse Fuet (fuet espanyol), i que per curiositat hem anat a veure'l per saber d'on era. La sorpresa ha estat quan hem vist la marca Can Duran, que és un fuet que s'elabora a Calldetenes! Els hauríem pogut dir que no només tenien fuet tal com presumien sinó que també tenien somalla. Tindrien l'exclusiva de la somalla a Holanda!

Una vegada vist, doncs, l'Albert Cuypmarkt, hem donat per acabada la visita a Amsterdam i hem agafat la línia taronja del Canalbus, que és la que té el recoregut més llarg, que ens ha portat fins a la Passenger Terminal. Aquest trajecte el conductor també s'ha parat en passar pel Rijksmuseum, fins i tot ha canviat, i n'ha passat a haver-n'hi un que crec que per l'aspecte hauria d'estar jubilat, amb la barba blanca mal afaitada.

Hem passat per la banda de la Centraal Station més llunyana a la casa-barca i hem vist un espectacular pàrquing de quatre plantes exclusivament per a bicicletes.

A la Passenger Terminal, al costat de l'escola de música, molt moderns i de disseny exteriorment, hem baixat del Canalbus, ja que és molt a prop de la casa-barca. Casualment a la mateixa parada del Canalbus hi havia un orgue de carrer, però automàtic. D'aquesta manera, hem posat punt i final a les visites de les vacances d'aquest any, ja que demà tornarem.

Fotos:
1a: El Canalbus
2a: El zoo de ferralla del Plantage
3a: El Magere Brug
4a: Bulbs al Bloemenmarkt
5a: Suc de taronja a 1€
6a: Fuet de Can Duran de Calldetenes

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada