dijous, 1 de setembre de 2011

Dia 12 | L'Oude Zijde i el Van Gogh

Avui, quan ja falten només dos dies de visita per marxar, hem dedicat el dia a acabar de visitar el centre històric d'Amsterdam, al matí, i a visitar al museu de Van Gogh a la tarda.

Hem sortit de la casa-barca allà a les deu del matí i un quart d'hora més tard hem arribat a l'oficina de turisme de la plaça de la Centraal Station a
realitzar una brillant idea, a comprar quatre bitllets de transport públic il·limitat durant 48 hores, de manera que cap Geoffry de torn no ens podria renyar, sempre que féssim el check out, ni cap revisora amable ens cobraria 2,60€ per un bitllet senzill.

Aleshores, a peu, hem anat cap al Zeedijk, un dels carrers principals de l'Oude Zijde, la part més antiga del centre històric, que hem anat a visitar avui. Al número 1 hi hem vist l'altra de les dues cases de fusta que queden a Amsterdam, després de veure la del Begijnhof, i en aquesta ara hi ha la cafeteria "In Aepjen", que vol dir els simis, ja que aquí hi guardava, el propietari, els micos que li portaven els mariners a canvi d'allotjament. A a paret de l'interior hi ha també dibuixos de simis. A l'altra banda del carrer hi havia una porta a la Sint Olofskapel, amb escultures de calaveres a la portalada.

Per allà hi havia una botiga de records que aquest cop no la cito per les samarretes falsificades sinó pel bon dependent que hi havia. Com deu fer amb tots els seus clients, ens ha preguntat d'on érem, pensant que parlàvem en italià, si de "Torino", "Milano"... Aleshores li hem dit que érem de Barcelona, per allò que és el que més coneixen si no vols dir "Spain", i automàticament ha dit "Ah! Catalonia...! Catalonia not Spain, not Spain!", I tot seguit ens ha dit el nom d'en Messi i d'en Xavi.

Més endavant, havent travessat l'Oudezijds Voorburgw
al, un canal amb els ponts plens de bicicletes aparcades, hem arribat a la Chinatown d'Amsterdam, on absolutament totes les botigues eren xineses i gran part de la gent que s'hi passajava era també xinesa. A més, igual que a la Haia, el nom del carrer -Zeedijk- a la mateixa placa estava en xinès, igual que d'altres cartells oficials com el que indicava la prohibició d'aparcar bicicletes a davant d'un temple budista que també hi havia, al més pur estil xinès. De veritat, entre les mesquites de Rotterdam i el temple budista d'Amsterdam no sé quins en muntarien aquí. Pel que fa als establiments xinesos no només eren basars i restaurants, sinó que n'hi havia de tots tipus, forns de pa, rostisseries d'ànecs, supermercats...

Al final del Zeedijk hem arribat a la Nieuwmartkt, on hi ha la Waag, l'edifici de la bàscula on especialment hi pasaven productes de ferreria. Al mateix edifici, amb moltes torretes, hi hvia la seu de cada un dels gremis. A la seu del gremi de cirurgians on s'hi feien les classes d'anatomia hi va pintar un quadre molt famós Rembrandt. Abans de ser la bàscula era on es celebraven les execucions i ara l'ocupa un restaurant.

Després hem anat tirant pel Kloveniersburgwal i hem passat per la Trippenhuis, dels germans Trip que eren dos dels mercaders més importants en el tema de la ferreria i l'armeria , al segle XVII. També hem vist l'Oostindisch Huis, que havia sigut la seu de la companyia de les Índies Orientals al segle XVII, i després va servir d'aduana. Uns metres més endavant hem arribat a l'Oudemanhuispoort, un passadís que duu a un pati on es venen llibres de segona mà, que abans havien sigut botigues també d'or i plata. Tal com el nom indica, la casa estava destinada a la gent gran que no tenien casa (Oudeman). Tant l'Oudemannhuis com l'Oostindisch Huis ara formen part de l'Universitat d'Amsterdam. Ens hem estat una estona mirant aquestes parades del pati de l'Oudemanhuis fins que la senyora de la parada ens ha fet fora dient que eren per vendre i no per mirar.

Tot seguit hem anat camí a la Waterlooplein, on hi ha un mercat d'antiguitats i de roba, passant per l'Oude Hoogstraat, un carrer on hi havia moltes "Coffee Shops" que en realitat eren bars on venien drogues, només calia mirar als aparadors on hi havia xupa-xups de color verd. També hem passat per la Zuiderkerk, que feia aquell horari d'obre tard i tanca d'hora.

Una minuts més tard hem arribat a la Waterlooplein, on com he dit hi ha un gran mercat d'antiguitats, roba... a bon preu i parades molt estranyes. La que m'ha agradat més era la de roba militar. Hi havia un pilot d'abrics d'exèrcits de les 1a i 2a Guerres Mundials, especialment de la Unió Soviètica i dels metges, ja que lògicament no hi havia res relatiu a l'exèrcit alemany de la 2a Guerra Mundial perquè sinó el venedor gòtic de la parada no estaria allà. Fins i tot hi havia màrcares per no inhal·lar gasos tòxics. Com no podia ser d'altra manera, en aquest mercat també hi havia la típica parada de samarretes d'equips de futbol falses. Aquest cop la del barça portava de publicitat "barca" i l'escut hi deia CATALONIA al lloc de FCB, hi havia una estrella al lloc de la pilota i al lloc de la creu hi havia una senyera amb el fons blanc i com si l'escut estigués mig
arrencat, hi havia també una franja de color blanc.

Just al costat de la Waterlooplein hi havia la Sinagoga Portuguesa, ja que molts dels jueus expulsats de la península Ibèrica, especialment els portuguesos, anaven a refugiar-se a Holanda. La sinagoga estava situada allà ja que abans de feri l'ajuntament-òpera al damunt, allà hi havia el barri jueu.

Aquests jueus no eren pas pobres, ja que la sinagoga és molt luxosa i té algunes parts fetes de fusta del Brasil, que era molt cara, comprada per comerciants. com en una sinagoga que vam anar fa tres anys a Budapest als tres homes ens han fet posar aquella mena de barret. Una part de la sinagoga estava en restauració, com els lavabos, que han fet bastant de disseny, amb rajoles velles. La visita a la sinagoga era o bé emb un full o bé amb un audioguia. He triat l'audioguia però ho hagués canviat ja que la velocitat amb que explica és molt ràpida i costa que t'entri tot al cap.

Ja eren quarts de dues del migdia i per això hem agafat la línia 9 del tramvia fins a la plaça Dam, la principal i més gran, i, tot i que hem vist alguns restaurants argentins, que abunden, que estaven bé de preu i feien bona pinta, hem preferit tornar a anar al KFC que tant ens va agradar ahir, i de pas així hem anat ràpid.

Sortint del KFC hem agafat la línia 24 del tramvia, més vell que els altres, ja que veig que n'hi ha de dos tipus, els nous i més amples, i els vells i estrets als quals a més no hi ha revisor.

El tramvia ens ha portat fins a a Museumplein, on hi ha el Rijksmuseum, el museu nacional d'art d'Holanda, en un edifici molt imponent, i en un segon terme hiha el Van Gogh Museum en un edifici força més normal i gris.

Allà ens hem saltat la llarga cua que hi havia per entrar gràcies a la Holland Pass. Al museu de Van Gogh la visita més completa també era amb els maleïts audioguies i la situació era bastant estressant, ja que hi havia gent caminant d'una banda a l'altra, posant-se a davant dels quadres, sense deixar llegir els plafons en anglès que sí que s'entenien i per acabar no es podia fer fotos, tot i que hi havia algun japonès que no se n'estava de fer-ne alguna, amb la conseqüent enxampada del vigilant. En fi, que em sembla que em va agradar més el Prado de fa dos anys, ja que a més allà les obres eren variades, no com aquí que lògicament tot era d'en Van Gogh, anar vaient cels blaus del sud de França i en mirar per la finestra veure el cel gris holandès... Per suposat el museu també tenia la seva botiga amb tot de productes pintats amb girasols del famós quadre d'en Van Gogh. Fins i tot una bici, hi havia.

Quan hem sortit, però, miraculosament el cel ha estat una estona blau, tot i que el sol no feia gens d'escalfor -ni falta que feia, ja s'estava bé amb fresca-.

Volent aprofitar al màxim la targeta de 48 hores de transport públic il·limitat hem anat, amb la línia 3 del tramvia, fins a l'Oosterpark, un altre dels grans parcs d'Amsterdam, tot i que no tan com el Voldelpark d'abans-d'ahir, en aquest s'hi sentien els cotxes. Aquest era generalment una gran extensió de gespa molt verda envoltada d'un passeig amb arbres. També hi havia una rosalia on hi anaven a parar tots els vagabunds amb gossos deslligats.

Uns deu minuts més tard hem volgut tornar cap a la casa-barca amb la línia 22 del bus d'Amsterdam, però per error l'hem agafat en la direcció oposada i ens ha dut en un barri més humil amb tots els carrers iguals, amb blocs de no més de 4 pisos, però. El barri es deia Indische Buurt. Hem baixat aquí perquè és quan ens hem adonat que no anàvem bé. Però tot i això ja hem pogut aprofitar la visita en aquell barri anant a comprar ous, aigua i llet que ens feien falta a un Albert Heijn que hi havia.

Llavors hem tornat a agafar l'autobús en la direcció correcta però aquest cop el que s'ha equivocat ha sigut el conductor, en no parar-se quan li havíem demanat mitjançant un botó que es parés al davant del Nemo, el museu de ciència que hi ha molt a prop de la casa-barca. Però bé, al final s'ha parat a la Centraal Station i des d'allà ja hem anat fins a la casa-barca a peu.

Fotos:
1a: Bicis als ponts sobre un canal
2a: El barri xinès
3a: La Sinagoga Portuguesa
4a: La Museumplein, amb el Rijksmuseum al fons

1 comentari:

  1. Això de la casa barca és una molt bona idea. M'ho apunto a tasques pendents.
    Com la vareu trobar?

    ResponElimina