D'aquesta manera hem sortit de la casa-barca allà a quarts de deu i hem esgotat el bitllet d'anada i tornada per anar cap al P+R de Zeeburg II a agafar el nostre cotxe, anant amb el tramvia 26. Allà el mateix guàrdia de seguretat ens ha bescanviat els bitllets de tramvia pel tiquet del pàrquing i hem pagat, en total 8€ per l'aparcament de tota la nit i el transport públic d'anar i tornar. Això sí que ha sortit molt a compte.
Aleshores hem agafat la carretera N-247, la més curta i ràpida per anar a Edam, a veure, com he dit, l'espectacle del mercat dels formatges.
Abans d'arribar-hi hem anat a posar gasolina al cotxe, ja que li'n quedava poca, i a un poble proper a Edam anomenat Volendam, que de fet són del matex municipi, a una oficina del banc ING a treure diners, amb la comissió corresponent. Cap a les onze hem arribat a l'aparcament del mercat d'Edam, on ens han cobrat crec que 4 euros, per pagar a la gent ja bastant gran que t'indicaven on havies d'aparcar. Per les condicions de l'aparcament, aquest hauria de ser gratuït ja que era tot d'herba força llarga i amb uns cartronots perquè els cotxes no s'enfonsessin.
Un cop hem sortit del cotxe hem anat seguint les indicacions cap a Kaasmarkt, que coincidien amb una petita processó de gent que també venia del pàrquing, on hi havia moltíssims cotxes aparcats. Aleshores hem anat recorrent un carrer decorat amb banderes d'Holanda fins que hem arribat a la plaça del Kaasmarkt, on es concentrava tota la gentada. Allà hem tingut sort ja que hem trobat, a la cantonada de just a l'entrada de la plaça des d'on nosaltres veníem, una gent que marxava i així hem pogut veure un tros del mercat des de primera fila.
El mercat era tal com explicava al museu dels formatges d'Alkmaar d'ahir. En primer lloc hi havia els formatgers, o els pagesos, com se'n vulgui dir, que porten els seus formatges en barca. Aleshores negocien amb els comerciants el preu donant-se cops de mà, i un cop han acordat el preu els portadors de formatges, que havien tingut un gremi propi, porten els formatges del formatger cap al comerciant, sobre unes fustes que duen penjades amb cordes a les espatlles.
Ara suposo que tot això és una mena de teatre i, a més, tant comerciants, com formatgers, com portadors de formatge, la majoria tenen un mínim de 60 anys. Ben bé igual que els del pràrquing. Crec que s'ho deuen repartir, una setmana faig de portador i l'altra vaig a cobrar el pàrquing...
En fi, que feia força gràcia veure tot l'espectacle, especialment dels portadors de formatges corrent amb el seu estat de forma.
Un cop ja n'hem tingut prou de veure l'espectacle hem anat recorrent el carrer del canal per on arribaven les barques dels formatges fins a l'església, protestant al seu estat pur, amb una exposició de quadres i gerros de ceràmica, una mena de llibreria petita on també venien CD's i finalment un bar amb taules. Tot dins l'església.
Lògicament hi havia un espai buit amb pocs bancs al mig que suposo que és per fer l'equivalent a la missa i finalment, al costat de la sortida, ua llarga cua de gent per anar als lavabos de l'església. Llavors, un cop vist més o menys Edam, tot ple de gent, hem anat cap a visitar el poble veí, Volendam. En aquest també hi havia molta gent, tot i que no tanta, i aquí hi hem dinat. És un poble costaner, ja que dóna amb el Markermeer, que seria un mar tancat, pel dic que vam passar ahir a la tarda, si no fos pel canal que passa pel nord d'Amsterdam. Molts restaurants dels que hi havia al carrer del costat del mar -no dic la platja perquè mai deu fer sol per banyar-s'hi- hi havia peix i per seguir la tradició, hem anat a comprar-ne del que es menja cru en una parada de peix ambulant. He demanat dos entrepans d'aquests de brioix, un de salmó i el més típic, el d'arengs, que no són arengades (les arengades son sardines premsades amb salmorra, i els arengs són arengs, no sardines).
Per les postres ens han clavat en una altra paradeta, aquest cop de gofres, en què destacava molt el preu de 2€, que és el que en realitat valia el gofre sense res. En canvi, amb xocolata blanca i maduixes valia 5€ i el preu estava ben amagat.
Per acabar hem acabat d'anar a donar un volt per aquest carrer ple de botigues de records i amb les cases verdes, no tant de totxo sinó de fusta.
Cap allà a les tres hem anat tornant a Amsterdam, aquest cop per la carretera que voreja el Markenmeer, que amb el cel blau seria més maca. Però avui ens ha tocat el paisatge típic, l'ennuvolat i amb el mar gris-verdós.
Pel camí hem passat per Monnickendam, que a les guies també el recomanava però un cop hi hem passat pel mig amb el cotxe hem vist que no n'hi havia per tant i, el que sí que era indispensable era Marken, situat en una illa incomunicada fins el 1957, quan van construir-hi un dic. D'aquest poble a les guies en parlava molt però com que el temps tampoc hi ajudava gaire a que ens semblés bonic, en veure que s'havia de pagar un pilot per l'aparcament, em sembla que era uns 4€ més 50 cèntims per cada ocupant del cotxe, hem decidit no anar a visitar aquest poble espoliador. No per res pel mig del dic d'accés en aquest poblot hi havia una bona colla de cotxes aparcats i de gent caminant pel carril bici cap a Marken.
Així doncs, hem anat seguint la carretereta en direcció a Amsterdam. Ens ha cridat molt l'atenció una gent que anava pel costat de la carretera en biquini i banyador, com si tornessin de la platja amb molta calor -hi devia haver uns 15ºC- i per això hem parat un moment el cotxe i hem pujat cap a l'elevació que hi havia entre la carretera i el mar, per veure si no hi hagués una platja o una cosa així, però no, només hi havia herbotes i quatre pedres. No hem tingut gaire més temps per esbrinar d'on venia aquella gent tan acalorada de banyar-se perquè un gos molt pelut semblava que ens volgués empaitar.
La carretera també passava pel mig de molts prats amb pastures de vaques i pocs quilòmetres després hem arribat a la metròpolis d'Amsterdam. Allà no ens hem perdut ja que anàvem seguint una avinguda que era alhora la S-100, que feia molts revolts ja que vorejava un canal. Una estona després hem trencat a l'avinguda Overtoom, on hi ha l'oficina d'Europcar per tornar el cotxe. Però les vies del tramvia partien el carrer i nosaltres estàvem a una banda i l'oficina a l'altra, de manera que hem hagut d'anar a girar a la plaça de Surinam per arribar-hi. Ja feia estona que pensàvem en la gasolina, ja que, com que havíem anat a carregar-ne el dipòsit al matí, el contador marcava que estava ple, però hem fet més de 40 quilòmetres des d'aleshores. Li hem preguntat al de l'oficina si cobraven cap recàrrec per posar gasolina al seu sortidor que tenien allà, i ens ha dit que "6 euros extra". Per això li hem preguntat on era la gasolinera més propera i hem anat a posar gasolina a un preu raonable, i per tant li hem tornat el cotxe amb el dipòsit ple i s'han hagut d'empassar les ganes de posar cap sobrecàrrec, després de també inspeccionar si hi havia cap ratllada. A més, com que havia plogt una mica, els hem tornat el cotxe moll, tal com ens el van donar a Utrecht.
Eren les 5 de la tarda i, com que estàvem a prop, hem anat al Vondelpark, el parc principal i més cèntric d'Amsterdam on la gent va a passejar, a córrer, a anar en bici -bé, això ho fan a tot arreu- i a emborratxar-s'hi alguns a la zona on hi havia un roserar, tot i els senyals de prohibicó de consumir alcohol. Aquest parc era un d'aquells en què tot i estar al mig d'una gran ciutat, no s'hi sentia el soroll de cap cotxe. Hem passat una estona recorrent el parc, tot molt verd i amb zones protegides on no es podia accedir. També hi havia uns quants estanys.
Hem sortit al cap d'una hora per anar a agafar el tramvia per tornar cap a la casa-barca però mentre ens esperàvem a la parada, hem vist un Albert Heijn, un supermercat, on hem anat a comprar algunes coses que ens feien falta després de veure que a l'armari de la cuina hi havia poca cosa més que te. Cal dir que aquest supermercat, o per ser a Amsterdam o per ser Albert Heijn, era una mica més car que el Jumbo d'Utrecht, d'on en una bossa reutilitzable vam endur-nos alguna cosa cap aquí a Amsterdam. En aquest supermercat era interessant un xoriço i un fuet que hi havia de la marca Stegeman. Hi deia: xoriço català i fuet de Madrid. No es van confondre? Bé, de fet, al xoriço ells en diuen "chorita".
En mitja hora hem comprat tot el que necessitàvem i hem agafat, primer, un tramvia de la línia 3 on la revisora, molt amable, ens ha dit que la Strippenkaart que teníem d'Utrecht a Amsterdam no era vàlida des del 2008 o no sé des de quan i que havíem de comprar quatre targetes d'una hora de transport públic il·limitat a 2,60€ cada un. Al tramvia també hi havia un home canari que viu a Amsterdam que ens ho ha explicat a la seva manera, que sort que no ens l'hem cregut perquè als autobusos tampoc era vàlida, la Strippenkaart, tot i que ell deia que sí.
A la parada de Van Wostraat hem baixat del tramvia de la línia 3 i hem pujat a un de la línia 25 on no hem tingut tanta sort amb el revisor. Hem arribat al tramvia i hem passat les targetes que hem comprat per 2,60€ al tramvia d'abans i s'encenia un llumet vermell en comptes del verd. Aleshores el revisor, que hem anomenat "Geoffry", ens ha dit una cosa semblant a "No!, No!", i en anar cap a ell ens anava preguntant, en un anglès molt holandès, "Fen, Feeeeeen?!". Hem deduït que volia dir when i li hem dit que veníem de la línia 3. Aleshores, molt més emprenyat i amb la seva cara rodona amb quatre cabells rossos que s'anava tornant cada cop més vermella, ens ha anat dient un parell de cops check out! check out!, ja que es veu que en sortir dels tramvies s'ha de fer un check out, s'ha de validar la targeta a la sortida. Ens ha perdonat de no haver fet el check out, tot i que molt emprenyat, i ens ha donat un llibret amb el reglament dels transports públics d'Amsterdam en una dotzena d'idiomes, dient "Look, your language!", tot i que en català no hi estava.
En Geoffry estava realment amargat, ja que renyava a tots els passatgers i especialment als que es posaven en un espai molt ample al davant de la porteta de la seva cabina, que per fer-los marxar feia veure que l'obria i, després, amb les sotregades del tramvia tornava a tancar quan els havia espantat a tots.
Un cop hem arribat a la parada de l'escola de música, la nostra, hem volgut baixar per una de les portes per sortir, ja que així ho indicaven uns dibuixets de color verd d'una sortida, però ves per on per megafonia el Geoffry ens ha dit alguna cosa en holandès, però que ja hem interpretat que ens tornava a renyar, i hem hagut de sortit per una altra porta, això sí, fent el check out i amb la cua entre cames. Quin home!
Fotos:
1a: El Kaasmarkt d'Edam
2a: L'església d'Edam
3a: El Vondelpark d'Amsterdam
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada