Avui ha sigut el primer dia que hem visitat Amsterdam a fons, visitant al matí el Nieuwe Zijde, que és la part nova del centre històric. A quarts de 10 hem sortit de la casa-barca i hem anat fins a l”estació, on hem girat a l”esquerra per anar cap al Nieuwendijk. La plaça de l”estació, així com tots els ponts que travessen l”Open Haven Front, el canal de davant de l”estació, estan plens de vies, carrils bus, carrils bici, voreres i obres que fan que tot sigui bastant embolicat. Durant aquesta estona el cel s”a anat tapant però, de moment, no plovia.
El Nieuwendijk és un dels carrers més comercials d”Amsterdam i és únicament de vianants, tot i que quan hi hem passat, calia esquivar les furgonetes que abasteixen a les botigues, amb el fum que això suposa. En aquest carrer hi predominen les botigues de records on a totes hi ha les mateixes samarretes i els mateixos imants. Una botiga era tan cutre que hi venien samarretes totalment falsificades del Barça i del Reial Madrid. La del Barça tenia un escut amb la mateixa forma que el real però tot ple a dins de blaugrana, i llavors un home enfilat a sobre una pilota. El coll també era diferent. La del Madrid l”escut encara era semblant, però a l”interior hi deia Football Club Madrid, i de publicitat hi deia «madrid» amb les lletres del bwin.
Un cop hem acabat de recórrer el Nieuwendijk hem arribat a la plaça Dam, que és la principal d”Amsterdam, on hi ha tres edificis importants. Un és el Palau Reial, que es fa servir pels actes oficials. Es va construir per ser l”ajuntament més gran del món, quan van deixar de dependre dels espanyols, i després va ser el Palau Reial. L”edifici, i fins i tot ho diu a les guies, els va sortir molt lleig, ja que a més és molt fosc i els fils de la catenària dels tranvies no el deixen veure bé. A sobre, estava mig en obres i a aquella altura del dia ja havia començat a fer un xiri-miri pel que no calia dur paraigües, ningú en duia, però el cel era gris i no ajudava gaire a veure bonics els llocs. I si el Palau Reial no era gaire bonic, menys ho era el Monument Nacional dedicat a les víctimes de la 2a Guerra Mundial, una mena d”obelisc arrodonit blanc, on es veu que al mur del darrere hi ha unes urnes amb terra de les províncies d”Holanda, però no les he vist enlloc.
El tercer edifici important de la Dam és la Nieuwe Kerk, l”església nova, que va haver de construir-se a segle XIV després que la vella (Oude Kerk) es quedés petita. Ara, però, no s”hi celebra cap mena d”acte religiós per falta de fidels. El més cridaner de l”església és una reixa daurada que hi ha a la part de l”absis, que delimita el lloc on està enterrat l”almirall De Ruyter. L”església es va cremar diverses vegades i amb l”Alteració van saquejar-la, però d”un incendi n”ha sobreviscut l”orgue, que estava en reparació en cremar-se l”església, i era especial perquè tenia una cobertura pintada. És un misteri con s”aguanta un púlpit gegant que hi ha en un costat de la nau, ja que semblaria que ha de caure perquè penja d”una columna. Albert Vinckenbrinck va trigar 15 anys a tallar-lo.
Després de sortir de l”església estava previst anar pel Nieuwezijds Voorburgwaal però hem vist que hi passaven tramvies i el carrer no era gaire encantador, massa cotxes a més. Per tant, hem anat cap a la Dam un altre cop i allà pel Kalverstraat, que ve a ser la continuació del Nieuwendijk perquè també és de vianants i molt comercial. Allà hem trobat una de les esglésies catòliques antigament clandestines, la del Papagai. Rep aquest nom tan curiós perquè a la façana hi ha un papagai, que és amb què identificaven la casa. A l”interior de l”església n”hi ha un altre. Per dins, l”església té un aspecte d”església normal i corrent gòtica.
Uns metres després hem trencat a la dreta, per un arc, cap a uns patis que conduïen al museu d”història, però que hem fet servir de drecera. Era interessant una exposició de les figuretes de plata o alguna cosa semblant que fan els nens que visiten el museu, o més ben dit, que visiten els seus pares mentre ells estan col·locats fent les figuretes o també unes rajoles amb relleu pintades com si fossin ceràmica de Delft. Totes estaven a l”aire lliure, en un dels patis, en una mena d”armariets.
Passats els patis hem arribat a una de les entrades del Begijnhof, que segons les guies estan molt amagades. El Begijnhof és un pati aïllat de la resta de centre històric, on hi havien viscut una congregació de monges catòliques, les Begintjes, a canvi que eduquessin als pobres i tinguessin cura dels malalts, al segle XIV. Amb la Reforma la seva església va ser llogada per un grup de pesbiterians anglesos i escocesos i, d”aquesta manera, les Begintjes i altres catòlics es reunien en una església catòlica clandestina en una casa del davant, on per cert són molt espavilats, no deixen entrar turistes a l”església però sí que hi tenen una botigueta de records... Una cosa curiosa que hi va haver en aquesta església eren les relíquies del Miracle d”Amsterdam, consistent en que, una vegada li van donar una hòstia (hòstia d”església) en un moribund i aquest la va vomitar a sobre d”una llar de foc. Però el vomitat de l”hòstia no va cremar-se, i aquest és el miracle.
En canvi l”Engelese Kerk, la dels presbiterians, era molt maca i alegre, amb banderes de diversos llocs del Regne Unit, dels Estats Units i del Canadà, i la paret estava pintada de color blau cel. Al pati també hi ha la casa més vella d”Amsterdam, de l”any 1420. És una de les dues úniques amb la façana de fusta perquè el 1521 van prohibir-se pels incendis més fàcils d”originar-s”hi. Llavors hem sortit per un passadís que ens ha portat a l”Spui, una plaça on hem anat cap al Rokin, un carrer principal al que hi ha restaurants. Nosaltres hem anat a dinar al Rokin de més amunt de la Dam, el Damrak, en un Kentucky Fried Chicken al davant de l”antiga borsa dissenyada per Berlage, on he menjat 10 aletes de pollastre picants boníssimes.
Havent dinat ens hem endinsat al barri vermell del Marmorsstraat, on per donar-te la benvinguda s”hi sent una olor de porro força forta i es miri a on es miri es veu una Sex Shop. Aquest era bàsicament el paisatge, amb moltes Sex Shops per tot arreu, a més dels típics aparadors amb una prostituta a dins, o bé amb les cortines tancades si és que no està disponible o que està treballant. Fins i tot a la guia, on hi ha un apartat de botigues especialitzades, hi recomana una botiga de condons, on n”hi ha de molt variats: en forma de la torre Eiffel, de l”Estàtua de la Llibertat, de pastanaga, de tigre... Això només a l”aparador. D”altra banda, i especialment als llocs amb més bars, és igual si les drogues són legals o no, si en vols fumar o no, que passejant pels carrers ja respires tant fum que un queda ben col·locat. Per allà al mig hi ha l”Oude Kerk, que hem visitat i que m”ha agradat més que la nova. Primer de tot perquè, com que aquí sí que s”hi fan actes, hi ha cadires per seure, i llavors perquè la decoració és més atípica, amb el sostre de fusta amb dibuixos amb el fons daurat, i l”exposició d”art contemporani que hi havia. Algunes obres d”art eren una projecció audiovisual d”una dona que pela pomes i amb les peles al terra, una d”una taula amb diferents objectes sense cap sentit i amb unes esponges lligades... En aquesta església hi ha enterrada la dona de Rembrandt, Saskia. L”orgue d”aquesta església no parava de sonar i deixar de sonar i no la feia gaire acollidora pere aquest motiu.
Llavors, com que ens sobrava temps, hem volgut anar a visitar l'Amstelkring, una casa-musau on hi havian una capella clandestina de l'edat moderna a l'àtic, de quan la religió catòlica estava prohbida a Holanda. A l'entrada, però, hi havia un rètol ben gros advertint que, tot i estar obert el museu, que estava en restauració i no hi eren presents totes les coses del museu. A més, hem sentit uns catalans que en sortien que es queixaven que no hi havia res i que els havien estafat. Per això no hi hem acabat anant.
Més tard se'ns ha acudit que podíem anar a visitar, amb el tiquet que taníem destinat a l'Amstelkring de la Holland Pass, la casa on va viura l'Anna Frank, on es poden veure les habitacions on s'amagaven durant la Segona Guerra Mundial... però el guàrdia de seguretat ens ha dit que no l'acceptaven, després de tota la caminada que havíem fet per arribar-hi. A més, hi havia un pilotàs de cua, tot i que pensava que l'Anne Frank Huis era un dels llocs en què amb la Holland Pass t'estalviaves la cua.
Plovia bastant fort i per això ens hem anat a refugiar a la Magna Plaza, un centre comercial on ho tenien tot caríssim. Llavors, quan ha parat de ploure, hem anat en direcció a la casa-barca perquè ja consideràvem que havíem vist prou coses, passant per la Sint Nicolas Kerk, una església molt grossa amb dos campanars que estava tancada, per l'horari holandès d'obre tard i tanca d'hora i també hem passat per la Centraal Station, per veure-la com era per dins i comprar alguna cosa a un mini-supermercat. No parava gaire de ploure i cap allà a les 7 hem arribat a la casa-barca.
Fotos:
1a: Samarreta falsificada del Barça
2a: La casa més vella d'Amsterdam, de les poques de fusta
3a: El Damstraat, al barri vermell
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada