dimarts, 21 d’agost de 2012

8è dia: Sort i la vall de Cardós

Avui ha sigut un dia més descansat que ahir i que el que serà demà. Al matí, cap a les 10, hem anat cap a la capital del Pallars Sobirà, Sort, per visitar-la i passar-hi la primera meitat del dia. no hem trigat gaire més de mitja hora en arribar-hi i aparcar a l'avinguda de la Generalitat, al costat del riu Noguera Pallaresa ple de pals penjats per a practicar la baixada d'aigües braves en eslàlom.

L'espai d'expressió ciutadana
El desinfectant de mans
De camí cap al centre hem vist que hi havia l'administració de loteria "La Bruixa d'Or" allà mateix i, tot i que un número de la loteria de Nadal és tan possible que toqui allà com a un altre lloc, hem comprat algun número no fos cas que després toqués i no n'haguéssim tingut. Llavors hem seguit l'avinguda fins a l'església de Sant Feliu, força normal, i hem seguit pel carrer Major, el més central de la ciutat, amb botigues però sense gaire res més d'interessant. També hem pujat al castell dels Comtes de Pallars, en ruïnes i amb unes obres al davant, i després de passar per l'antiga presó, tancada, hem tornat cap al cotxe per dinar a l'apartament d'Alins. Dues coses curioses que hem vist de tornada al cotxe són, per una banda, una cartellera a l'estació d'autobusos anomenat "espai d'expressió ciutadana" (no a tot arreu hi són) i per l'altra, en un supermercat de la cadena Plusfresc, un desinfectant de mans per fer-lo servir abans de fer la compra.

Campanar de Santa Maria de Cardós
Havent dinat i esperat que passessin les hores de més sol, hem anat cap a la veïna vall de Cardós, al costat de la vall Ferrera. Si a la Ferrera el poble principal (i únic municipi) és Alins, a la Vall de Cardós un dels més importants és Ribera de Cardós. En l'hora que era el sol encara no ens deixava veure gaire bé què hi havia al poble però hi destaca l'església de Santa Maria (com la majoria, romànica), que té el campanar de planta quadrada força gran, i no és ben bé al mig del poble sinó prop del riu, enmig dels arbres.

El pròxim poble on hem parat és Lladrós (bé, abans hem anat a Cassibrós, molt petit i gairebé abandonat), un poble sobre un turó amb l'església al capdamunt, bastant semblant als altres si no fos per les mores que hi havia cap amunt. En molts pobles del Pallars destaquen algunes cases que no tenen les parets exteriors amb la pedra al descobert, sinó que són parets llises, normalment blanques. A Lladrós també n'hi havia algunes, més grosses que les de pedra. Devien ser les dels més rics del poble.

Hem continuat pujant per la vall, riu amunt (la Noguera de Cardós en aquest cas), per canviar de municipi i arribar a Lladorre, un poble al costat del riu amb l'església amb les parets blanques enfilada en un altre turó separada del nucli més habitat. En aquest poble hi havia gallines pel carrer (res fora del normal) i algunes de tancades en corrals a les finestres reixades de les cases (tampoc res de l'altre món). El que sorprenia era la presència de closques de cargols just sota aquestes finestres de les gallines, on semblava que no poguessin arribar.

Ja prop de les 7 hem seguit vall amunt per desviar-nos una mica cap al poble d'Aineto, bastant petit, com Cassibrós, però amb més vida i unes vistes molt bones al pantà de Tavascan i al poble que li dóna el nom.

Semblaria que anant seguint cap amunt hauríem d'anar a visitar l'últim poble gran de la vall, Tavascan, però no, perquè tenim previst d'anar-hi demà ja que la visita al Complex Hidroelèctric de Tavascan és a les 5 (ja eren les 7). De tornada cap a Alins hem parat a un altre dels municipis de la vall, Esterri de Cardós, on esperàvem trobar-hi alguna botiga o bar però no n'hi havia, però sí a Ainet de Cardós, on hem parat a la botiga de Cal Joanet, on fan els iogurts que vam menjar fa uns dies, per comprar algunes aigües. També hem parat a Ribera de Cardós un altre cop, que semblava un altre poble sense el sol de quarts de 5 de la tarda. Allà hem visitat una exposició del Memorial Democràtic sobre la Guerra Civil als Pirineus i els búnquers de defensa (búnquers franquistes) del poble.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada