10è dia: Les valls d'Àneu

L'església del monestir de Sant Pere del Burgal,
amb l'absis "estrany"

Avui és el penúltim dia de les vacances, i l'hem passat a les valls d'Àneu, aprofitant les visites guiades que ofereix l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu als seus satèl·lits. A les 10 del matí hem estat davant de l'església d'Escaló, una vila closa a l'entrada de les valls d'Àneu, per començar la visita guiada al monestir de Sant Pere del Burgal. Des del poble d'Escaló fins al monestir hi ha entre 500 metres i 1 km de camí a fer a peu, que hem fet amb uns 20 minuts. Un cop al monestir, al que en queda del monestir, la guia ens ha explicat tot el context històric de l'època en què el monestir estava habitat, i llavors hem entrat dins del que era l'església, que destaca per tenir dos absis, un a cada banda, el motiu del qual no s'acaba de saber, segurament perquè les misses eren "itinerants". De tot el que ens ha explicat, també de les pintures (una còpia, les originals estan al MNAC, Museu Nacional d'Art de Catalunya o com en vulguin dir), és important saber que no se sap res del cert, ja que a mesura que van fent excavacions i estudis descobreixen coses noves i es capgira tot. Fins i tot es dubta del segle en què va ser construït el monestir. La visita és molt interessant i és recomanable anar-hi per conèixer tota la història que ens ha explicat.

Espelmes a Sant Pere del Burgal

Cap a les 12, quan hem acabat la visita guiada a Sant Pere del Burgal, hem donat un volt per la vila closa d'Escaló, hem anat al bar del Centre d'Interpretació de les Viles Closes inaugurat també molt recentment, i hem anat en direcció Baiasca per veure les úniques pintures romàniques originals que s'han conservat in situ, sense portar-les al MNAC, ni al Museu Diocesà de la Seu d'Urgell, ni al Museu de Toledo (a l'estat nord-americà d'Ohio), on estan repartides la resta. No obstant, hem començat a recórrer la carretera d'accés a Baiasca i en veure el mal estat en què està i que tampoc anàvem molt sobrats de temps, hem decidit no anar-hi i anar cap a la Guingueta d'Àneu per veure uns dels búnquers de la línia P (en tots els Pirineus) que va fer construir Franco després de la Guerra Civil per prevenir cap retorn dels republicans, un atac alemany durant la 2a Guerra Mundial o alguna intervenció dels aliats o dels maquis, i que ara formen part de la Xarxa d'Espais de Memòria del Memorial Democràtic. En concret aquest és el Centre de Resistència 76, que hauria hagut de funcionar si haguessin construït tots els elements, si no haguessin fet el pantà de la Torrassa just al davant... He posat "hauria hagut" perquè... no es van utilitzar mai!!! Tot i això, fins l'any 1985, és a dir, ja amb democràcia, se'n van anar fent revisions (unes revisions que si més no per tapar certs símbols "predemocràtics" també caldrien fer...). Nosaltres, com que no teníem tot el matí, hem anat a visitar dos dels elements que formaven en CR-76: un niu de metralladora al costat del pont sobre el pantà a la Guingueta, i una mica més riu amunt, unes trinxeres i un refugi que precisament segurament va pagar la companyia Hidroelèctrica de Catalunya ja que el pantà de la Torrassa que van construir reduïa la seva funcionalitat. Allà mateix també hem vist un observatori d'animals del pantà i de pescadors que se submergeixen a l'aigua, que almenys és més útil...

Convindria una revisió...

Havent tornat de la mini caminada dels búnquers hem anat cap a Unarre, al mateix municipi de la Guingueta d'Àneu, per anar a dinar, avui en un restaurant, a la Casa Tonya. En aquest restaurant només tenien menú degustació, el funcionament del qual al principi sembla una mica complicat però ha resultat ser tot molt bo, i amb alguns plats tradicionals del Pallars. Com que hem dinat una mica tard no hi ha hagut gaire temps entre acabar de dinar i la propera visita, a les 5 de la tarda, a la formatgeria de la Roseta de Gavàs, un altre poble a la mateixa vall que Unarre (on per cert hi havia un altre conjurador!), més amunt, amb la que deu ser la carretera amb més sots del país...

El niu des de fora

Així doncs, a les 5 en punt hem començat la visita a la formatgeria on el formatger ens ha explicat (en castellà, ja que hi havia una gent de Madrid...) com fa els formatges, amb llet crua, sense pasteuritzar. Primerament ens ha explicat el que fa ell, exteriorment amb una aparença força normal, després del que anomena de "la padrina" i finalment, el del Tupí, que és el que hem comprat ja que no ens ha cobrat entrada per l'explicació. En aquesta formatgeria s'escolta (el que el formatger diu), es veu (hi ha tots els estris per fer els formatges allà mateix) i especialment s'olora, ja que tota la casa fa una forta olor de formatge!

El pantà de la Torrassa

Per acabar, encara hem tingut temps d'anar a visitar, a les 6, l'església de Santa Maria d'Àneu, que a la visita de St. Pere del Burgal del matí ens havien dit que era una de les esglésies principals del Pallars. A diferència de St. Pere del Burgal, on la localització, estil artístic, etc. estava molt ben pensat i encertat, Santa Maria d'Àneu és una d'aquelles esglésies que els caldria una bona repassada i potser ni amb això estaria bé. El cas és que la van fer al mig d'una plana amb aigua a poca distància sota terra, hi ha bassals, al presbiteri millor no pujar-hi, baranes pintades de tots colors, un sostre que sembla el de les Drassanes de Barcelona, finestres tapades amb caixes de cartró desplegades... Recordant-se de Sant Pere del Burgal, el que destaca a les pintures de Santa Maria d'Àneu, les originals també traslladades, és la figura d'Ot, que s'assembla molt a una que també hi ha a St. Pere del Burgal i que podria solucionar molts dubtes sobre les dates i la història dels dos edificis.

Santa Maria d'Àneu

Un cop acabada la visita en aquesta curiosa església hem tornat cap a Alins, on a la tele ja jugava el Barça contra el Dinamo de Bucarest. Al vespre, després de sopar, hem anat a donar un volt pel poble i hem vist que a l'altra banda de la carretera hi havia una piscina, una mena de parc on tot de gent sopava, i una mena de parc d'aquests de fer exercici per a gent d'1 a 100 anys segons un cartell. Per allà també hi ha l'ajuntament, on tenien roba estesa en una finestra... A Alins deuen tenir altres ordenances!