dimarts, 21 d’agost de 2012

6è dia: La Vall Ferrera

Avui, per tercer cop en aquestes vacances, hem deixat l'aparthotel per anar cap un altre lloc, en aquest cas, el Pallars Sobirà. Cap a quarts de 10 hem abandonat el poble de Llorts en direcció la Seu d'Urgell. A la duana no ens han et parar, tot i que hi havia una mica de cua gens comparable amb la que ens hem trobat després a la N145 abans d'arribar a la Seu d'Urgell a causa d'unes obres que ha fet que el viatge ens ocupés tot el matí.

El conjunt d'edificis de la serradora d'Àreu
Un cop a la Seu hem anat en direcció el port del Cantó, i un cop hem arribat a Sort hem tirat cap al nord, cap a Llavorsí primer, on ens hem parat en una parada a peu de carretera a comprar fruita i hortalisses i llavors a Alins, a la Vall Ferrera, on tenim reservat un apartament de la Casa la Canal, pertanyent a la Casa Bortomico. Durant el matí el pla era visitar el bosc de Virós però ja era molt tard quan hem arribat a la Vall Ferrera, de manera que hem anat directament, com he dit, a l'apartament. I si l'apartament d'Andorra ens havia semblat molt ampli, acollidor, amb moltes coses... aquest encara és millor! No té wi-fi com el de Llorts, però té moltes habitacions, i són amples (menjador, cuina, lavabo i dos dormitoris, a part d'un balcó), i tota mena d'objectes i aparells: rentaplats, rentadora, torradora, parxís, dòmino, espremedor de taronges, TV, diversos cubells per reciclar (fins i tot de la fracció orgànica quan no hi ha contenidors per a aquesta!), tots els mobles i el sostre de fusta (ja que dels tres pisos de la casa tenim el de dalt de tot, el tercer) rústics... A l'apartament mateix hem dinat i estat fins una estona abans de les 5 de la tarda, que és l'hora que es fan les visites guiades a la Serradora d'Àreu, situada al nucli de la Força d'Àreu, a la capçalera de la Vall Ferrera.

La serradora
El conjunt de la serradora d'Àreu consta de 2 edificis. Al primer que hem visitat hi havia un molí fariner, com els que hi ha a molts llocs amb riu, consistent en una mola que el riu fa moure per moldre el gra per fer farina, i just al costat hi havia una mini central elèctrica formada per només una turbina que antigament (es va construir el segle XIX) subministrava l'energia elèctrica de tot el poble d'Àreu. Han posat les dues coses en funcionament i tot seguit hem sortit de l'edifici per veure com l'aigua baixava canalitzada i feia girar una roda hidràulica entre les dues construccions. Uns minuts més tard hem anat a veure l'altre edifici, el de la serradora, que és el que anàvem a veure. Es tracta d'una serradora feta de fusta (metàl·lic només hi ha la serra), una mica feta pols, i l'únic esforç humà que calia fer quan la serradora estava en òptimes condicions era "encarrilar" el tronc i abaixar un ferro perquè l'aigua topés amb tot el mecanisme que s'encarregaria de fer la resta de la feina, generalment moure el tronc cap a la serra i moure la mateixa serra.

El bosc de Virós
El vessant "pelat" de la vall Ferrera des del bosc de Virós
La visita, molt interessant, ha acabat a quarts de 7, i ha sigut llavors quan hem anat al bosc de Virós, on volíem anar al matí. S'ha de dir que si el port de Cabús, que comunica Alins i Tor amb Andorra, estigués asfaltat a la part catalana ens hauríem estalviat tota la volta que hem hagut de fer al matí pel port del Cantó, i això només per evitar que passin quatre contrabandistes que acaben passant-hi perquè van en 4x4's... Així doncs al cap de mitja hora hem arribat a les bordes de Virós, on s'acaba la carretera que surt del poble d'Araós, al començament de la Vall Ferrera, i hem començat a caminar pel que és un dels boscos més extensos de Catalunya, i estava realment ben cuidat ja que forma part del parc natural de l'Alt Pirineu i de la Fundació Territori i Paisatge, de l'antiga Caixa Catalunya, ara Catalunya Caixa i vés a saber què serà després: deixarà d'estar tan ben cuidat si aquesta caixa, amb la seva obra social, desapareix? També estava molt ben senyalitzat, almenys el tros que hem fet de l'itinerari "de les Bordes de Buiro". Si haguéssim tingut tot el temps per fer-lo al matí hauríem fet el sender complet però ara a la tarda, com que tot el recorregut passava pel mateix tipus de bosc, una gran pineda de pins roigs amb una planta que s'estén per terra, hem optat per fer una passejada més curta però circular pel mig d'aquest bonic bosc tan ben arreglat. Fins i tot cal demanar permís i pagar 5€ per anar a caçar bolets, tal com s'indica a l'entrada del Parc Natural! Al cap d'una horeta hem tornat a ser a les bordes de Virós, a uns 25m de les quals hi ha l'ermita reconstruïda de Sant Lliser de Virós, al mig del bosc.

Sant Lliser de Virós
Llavors hem tornat a baixar cap a Araós i hem tornat a Alins per la mateixa carretera, l'única que hi ha que recorri tota la Vall Ferrera, la L-510. Volíem anar a visitar Tor però ja s'havia fet força tard; les muntanyes ja feien ombra, de manera que ho hem deixat per demà.
A Alins hem anat a comprar algunes coses en un supermercat-bar bastant car on indiquen el preu d'una llauna de tonyina i no de tot el paquet de tres llaunes i on tenen el pa fet a les 10 del matí, i també hem aprofitat l'estona per anar a deixar-li el meu DNI a la propietària de l'apartament (ens els ha de demanar a tots els hostes) i de pas ens ha explicat tota mena de coses comercials-contrabandistes dels Pirineus: que la gent dels pobles del Pallars Sobirà va a comprar a Sort, i si no a la Seu d'Urgell,  la gent de Tremp a Balaguer, i que tot i tenir Andorra al costat que no hi van gaire. També ens ha explicat algunes anècdotes amb la Guàrdia Civil un dia que portaven patates a uns familiars, que les van parar a Llavorsí pensant que venien d'Andorra, i també un dia que d'Andorra portaven pans i pollastres i, en canvi, no els hi van regirar tot. Ens ha dit que les botigues andorranes fins i tot arriben a tenir tractes amb la Guàrdia Civil, quan per exemple et regalen una camisa i te l'acaben cobrant a la duana... I que, amb la crisi, el contraban reneix (encara més) pel port de Cabús.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada