Avui ha sigut un dels dies més divertits de tot.
Ens hem llevat ben d'hora i hem anat a l'estació de Recoletos per agafar un tren fins a Cercedilla, un poble a prop de la Sierra Norte. Un cop a l'estació de Cercedilla, n'hem agafat un altre bastant vell i "carraca" (ja és fet expressament), fins a Cotos, un port de muntanya on hi comencen molts senders per la Sierra.
Nosaltres, avui hem fet el sender nº 3 pel Parc Natural de Peñalara, que abans eren pistes d'esquí i les van clausurar per fer-hi el parc natural actual. La nostra ruta ha anat des de Cotos fins a la Laguna Grande de Peñalara, un llac de muntanya.
Hem anat caminant durant una horeta i mitja passant per dues fonts, la del Cubeiro i després la del Cedrón. També pel Mirador de la Gitana, on es poden veure les pistes d'esquí que hi han a les muntanyes del costat.
Hem arribat a la laguna, passant per una caminet de fusta al qual no podíem sortir perquè l'herba estava protegida.
Hem dinat un entrepà tornant per un altre caminot amb mé pujades i hem tornat a arribar a Cotos, a 3/4 de 3 pensant-nos que se'ns escaparia el tren (en marxa un cada hora, als 3/4), però resulta que a 3/4 de 3 no en marxa cap.
Ens hem hagut d'esperar una hora a l'estació.
Més enllà del mèrit que ja representa que desmuntessin la pista d'esquí per reconvertir-la a parc natural, a Peñalara hem pogut veure com pot arribar a assolir-se un cert equilibri entre la massificació de la muntanya i la preservació de l'hàbitat natural. Tal com expliques, els excursionistes/turistes només podíem passar per una estreta passarel·la de fusta (a les fotos es deu poder veure bé), i no te'n podies apartar. A canvi de sacrificar l'espai de sota la passarel·la, de ben segur que la resta de l'entorn, tot i notant-la, no es ressenteix tant de la presència humana com algunes parts del nostre Pirineu que algun dia semblen les Rambles.
ResponElimina