Avui ja hem començat a visitar el centre, la part sud (La Latina), que de Barcelona ve a ser el Raval, on hem anat al mercat del Rastro, també la part est, el Madrid dels Borbons (així ho diu a la guia que tenim), el començament del Retiro, la zona de Chueca i el Museu de Cera. Hem marxat a quarts de 10 del matí amb el metro fins a la Puerta de Toledo. Hem seguit uns quants carrerots i hem arribat al mercat del Rastro. Quan passàvem pel costat de la Puerta de Toledo, idèntica que la d'Alcalá, he pensat, que, per què la d'Alcalá és tan famosa i la de Toledo no? Ens endinsàvem al mercat per més carrerots, amb parades de trastos vells, o no tan vells, com ràdios pràcticament noves i digitals, o telèfons com el que té molta gent a casa. A una parada bastant "top manta", però sense manta ni el que hi solen vendre, sinó joguines velles, com una que volia el meu germà, que la mare va demanar quan valia i, pel que era, era caríssim, valia 40€! "Una joya, eso es una joya, es maravilloso", deia l'altre venedor. I la noia que venia la joguina, que ja sabia què pensàvem, anava rebaixant: "Nena, nena, que te lo pongo por 20€!, Nena, Nena, 10€!". I si ho haguéssim volgut per 2€, ens ho haurien vengut igualment. Al final, no ho hem comprat pas. Més endavant, dsprés de moltes paradetes, hem arribat a una secció que, almenys a mi, no m'agradava tant, tot un passeig grandiós ple de parades de roba com a molts altres mercats qualsevols. Un cop, teníem gana i hem anat a un restaurant de tapes on venien uns "croquetones" (croquetes molt grans) de pernil per 1€. Hem acabat de mirar les paradotes de roba, que ja eren quarts d'1. Al mercat també hi havia un carrer on tot eren gàbies i ocells dels que es solen tenir a casa, menjar per animals... I fent alguns carrers plens de gossos corrent, amb places sense ni un sol arbre, hem arribar a la plaça Tirso de Molina, on hi ha una font on noies s'hi remullaven els peus. Ja havíem arribat al "Madrid dels Borbons", i hem anat a dinar al restaurant "Corzo", un restaurant molt autèntic (vull dir gens turístic), típic d'anar els avis de la zona. Tot i així, el menjar era molt bo i barat: revuelto de ajetes, un salmó amb patates molt bo i les postres, per només 8,50€. Hem acabat de veure la zona, amb places plenes de bars i hotels, amb la casa que va morir i viure en Cervantes, la d'en Lope de Vega, l'hotel Palace de 5*****L, el Congreso de los Diputados, la plaça Cánovas del Castillo amb la Fuente de Neptuno, l'església de San Jerónimo el Real, fins que hem arribat al Retiro. Era al començament de la tarda i hi feia una calor espantosa, de manera que hem pensat d'anar-hi un altre dia al matí i hi fés més fresqueta. Ens hem dirigit cap a la zona de la plaça de Chueca. El barri feia pinta de ser bonic, però entre que hi havia moltes obres i que no hi havia cap lloc obert tret dels bars, estava tot sense ningú ni res, excepte uns homes que cridaven molt que fins i tot hi havia la Policia Nacional. De manera que hem marxat un altre cop. En aquest barri hi havia dos carrers singulars, un era la calle Almirante, on encara ara s'hi concentren botigues de dissenyadors de roba importants i l'altre era la calle Barquillo on hi ha moltes botigues de productes electrònics i informàtics. Però tot estava tancat. Hem anat a la recerca d'un gelat per berenar, i hem arribat a un restaurant/gelateria de la Plaza Colón. I, quan hem acabat, hem anat al Museu de Cera ue hevíem vist. Les entrades, una mica cares, incloïen un viatge amb el Tren del Terror, que més que potr feia riure, un "simulador", que ha sigut molt divertit, tot i que no sé què tenia a veure amb la cera i, finalment, dues galeries. Una de petita amb només gent important d'abans, sobretot reis i l'altra amb moltes més figures d'esportistes, pintors, , quadres, polítics, la família reial... Ens ha agradat molt tot i que a la família reial hi faltava alguna figura. Llavors hem tornat pel carrer Hermosilla fins a l'apartament.
El Museu de Cera no tinc adjectius per qualificar-lo: masclista, racista... serien alguns d'ells. Escassíssima presència femenina entre els immortalitzats en cera. I no s'hi val allò que reflecteix la història, i que la història ha marginat les dones... El problema, de fet, és aquest, és un museu que s'ha quedat antiquadíssim, que dóna una visió totalment esbiaixada de la història.
ResponEliminaIgual que s'han carregatl al "pobre" Marichalar (en deuen haver fet cera per a les espelmes de Palau?), també es podrien carregar les escenes de la submissió dels "indis" als conqueridors espanyols, i els que realcen les figures d'aquests colonitzadors. Qualsevol sudamericà que ho visiti no sé què li semblarà...