Avui ha sigut un dia més aviat de museus.
Al matí, hem anat al Museu dels Bombers, situat a Vallecas.
Hem agafat les línies 2, 6 i 1 del metro fins a arribar a l'estació de Portazgo, just al costat de l'estadi del Rayo Vallecano, el Teresa Rivero.
Però nosaltres hem anat tirant pujant per un barriot de pisos encimbellats fins al garatge número 8 del parc de bombers de Vallecas.
Ens ha obert un bomber molt trempat i hem començat a veure l'immens garatge ple de camions, cascos, diaris antics, uniformes, escuts... La majoria de camions ja eren amb motor, però n'hi havia alguns que havien d'anar tirats de cavalls o de persones, amb la part de davant arrodonida, però n'hi havia alguns que havien d'anar tirats de cavalls o de persones, de forma molt quadrada... Tots amb la data de creació i la primera utilització. Un de molt estrany n'era un que al llarg del camió, tenia diferents portetes petites, una pels cascos, una per la mànega...
Dels cascos, hi ha la seva època d'utilització i el país (n'hi havia fins i tot de Singapur). També hi havia els cotxes del cap que anava amb els camions, entre de moltes altres coses curioses.
Abans de tornar cap a l'apartament, hem preguntat al senyor que hi havia al davant del camp del Rayo a veure si podiem entrar per visitar-lo, però ens ha dit que no perquè estava en obres i ple "d'escombros". Ens hem hagut de conformar en donar la volta al camp pel carrer.
Llavors hem agafat el metro per tornar però en comptes de baixar a Goya hem baixat a las Ventas, per veure si tal com ens va dir el propietari de l'apartament aparcar allà era gratis. I si que ho era.
Aleshores hem dinat a l'apartament i a la tarda, hem volgut anar a algun museu.
En principi volíem anar al de la Moneda i el Timbre, però se'ns ha fet una mica tard i ja tancaven. Llavors, després d'estar molta estona sense saber a on anar, hem decidit anar al Centro Cultural Conde Duque, on hi ha exposicions, i, per tant, hem agafat el metro per anar-hi i quan ja faltaven poques estacions per arribar-hi, se m'ha acudit anar a l'estació abandonada de Chamberí, que estava feta un museu de com era abans el metro de Madrid.
Hem baixat a l'estcaió d'Iglesia, després d'haver vist l'estació des de dins del metro. Hem anat fins a la plaça de Chamberí i allà hem baixat fins a sota terra. Ens han donat un fullet d'informació a tots i ens han dit que si volíem, al cap de 10 minuts farien una visita guiada gratis. I que abans, mentre no la feien, podíem mirar un vídeo de la història del metro de la ciutat. Ha començat la visita guiada i ens han explicat moltíssimes coses, m'ha agradat molt.
L'estació estava feta sobretot perquè fos econòmic, semblant a l'exterior i per la gent que no sabia llegir.
DESCRIPCIÓ/CURIOSITATS DE L'ESTACIÓ I EL METRO:
Al matí, hem anat al Museu dels Bombers, situat a Vallecas.
Hem agafat les línies 2, 6 i 1 del metro fins a arribar a l'estació de Portazgo, just al costat de l'estadi del Rayo Vallecano, el Teresa Rivero.
Però nosaltres hem anat tirant pujant per un barriot de pisos encimbellats fins al garatge número 8 del parc de bombers de Vallecas.
Ens ha obert un bomber molt trempat i hem començat a veure l'immens garatge ple de camions, cascos, diaris antics, uniformes, escuts... La majoria de camions ja eren amb motor, però n'hi havia alguns que havien d'anar tirats de cavalls o de persones, amb la part de davant arrodonida, però n'hi havia alguns que havien d'anar tirats de cavalls o de persones, de forma molt quadrada... Tots amb la data de creació i la primera utilització. Un de molt estrany n'era un que al llarg del camió, tenia diferents portetes petites, una pels cascos, una per la mànega...
Dels cascos, hi ha la seva època d'utilització i el país (n'hi havia fins i tot de Singapur). També hi havia els cotxes del cap que anava amb els camions, entre de moltes altres coses curioses.
Abans de tornar cap a l'apartament, hem preguntat al senyor que hi havia al davant del camp del Rayo a veure si podiem entrar per visitar-lo, però ens ha dit que no perquè estava en obres i ple "d'escombros". Ens hem hagut de conformar en donar la volta al camp pel carrer.
Llavors hem agafat el metro per tornar però en comptes de baixar a Goya hem baixat a las Ventas, per veure si tal com ens va dir el propietari de l'apartament aparcar allà era gratis. I si que ho era.
Aleshores hem dinat a l'apartament i a la tarda, hem volgut anar a algun museu.
En principi volíem anar al de la Moneda i el Timbre, però se'ns ha fet una mica tard i ja tancaven. Llavors, després d'estar molta estona sense saber a on anar, hem decidit anar al Centro Cultural Conde Duque, on hi ha exposicions, i, per tant, hem agafat el metro per anar-hi i quan ja faltaven poques estacions per arribar-hi, se m'ha acudit anar a l'estació abandonada de Chamberí, que estava feta un museu de com era abans el metro de Madrid.
Hem baixat a l'estcaió d'Iglesia, després d'haver vist l'estació des de dins del metro. Hem anat fins a la plaça de Chamberí i allà hem baixat fins a sota terra. Ens han donat un fullet d'informació a tots i ens han dit que si volíem, al cap de 10 minuts farien una visita guiada gratis. I que abans, mentre no la feien, podíem mirar un vídeo de la història del metro de la ciutat. Ha començat la visita guiada i ens han explicat moltíssimes coses, m'ha agradat molt.
L'estació estava feta sobretot perquè fos econòmic, semblant a l'exterior i per la gent que no sabia llegir.
DESCRIPCIÓ/CURIOSITATS DE L'ESTACIÓ I EL METRO:
- Els "azulejos" que envoltaven els anuncis de l'estació tenien un color diferent a cada estació i així la gent que no sabia llegir, podia saber a on havia de baixar pel color de l'estació.
- Els empleats que venien els bitllets eren noies sense casar-se (va ser una de les primeres feines exclusivament per a noies), i, hi havia gent que utilitzava el metro només per veure a les noies.
- Amb els anuncis de l'andana, feien servir el mateix mètode per canviar d'anunci amb el del dibuix de la línia, ho pintaven blanc per sobre i ho dibuixaven per sobre de les rajoles, i així no havien de comprar rajoles pintades per cada anunci nou.
Generalment és això. Encara que sigui una estació abandonada, la via no que ho és i cada 4 minuts passava el metro i feia molt soroll.
Un cop acabada la visita, hem tornat a peu a l'apartament passant per la plaça Alonso Martinez i el mercado de la Paz, el mercat del barri de Salamanca.
Un cop acabada la visita, hem tornat a peu a l'apartament passant per la plaça Alonso Martinez i el mercado de la Paz, el mercat del barri de Salamanca.
Visitant una ciutat és interessant apartar-se dels guions predissenyats per les guies i visitar museus interessants com el dels Bombers i -molt recomanable- el del Metro, que recrea a la perfecció com era l'estació al 1919, quan va obrir el Metro de Madrid. La visita guiada, a més, molt interessant. Es troba a faltar una cosa semblant en alguna de les estacions "fantasma" abandonades de Barcelona. I és que la història de Madrid i d'Espanya, sí que hi deuen haver jugat alguna cosa els Àustries i els Borbons (per bé o per mal, segurament més mal que bé), però també els bombers i els empleats i empleades del Metro. Espectacular la norma que permetia a les noies treballar al Metro... fins que es casessin. Després, cap a casa!
ResponElimina