Avui ha sigut el principal dia de visitar el centre històric de Madrid, el "Madrid dels Austrias", com diu a la guia.
Abans de começar a visitar, hem anat a esmorzar a la xocolateria "Valor", on hem demanat tots una tassa de xocolata desfeta amb xurros que ens havia recomenat el propietari de l'apartament.
Hem agafat el metro, que absolutament a totes les estacions hi havia uns múltiples anuncis amb en Cristano Ronaldo, fins a arribar a La Latina, prop d'on feien el mercat del Rastro ahir, és des d'on hem començat a visitar, per la Puerta de los Moros, que, en aquell barri, és on els tenien a tots reclosos.
Després hem baixat fins a l'església de San Francisco el Grande que tenien tancat. És una de les esgésies més grans de la ciutat. Un cop vista per fora, hem tronat a la Plaza de la Paja, que, l'època medieval era el lloc més central de la ciutat. En aquesta plaça, tots els restaurants eren vegetarians. També hi havia un cartell que deia que no es donéssin diners als músics ambulants per la contaminació acústica.
Al cap d'una miqueta, hem tirat cap a la plaça de la Morería, on antigament hi havia la mesquita dels musulmans que tenien reclosos.
El següent lloc interessant que hem visitat ha sigut l'església de San Pedro i, després, la plaza de la Villa, on hi ha l'ajuntament i altres edificis importants com la Torre de los Lujanes.
Llavors hem anat per tot un seguit de carrerots, on a un d'ells hi havia una placa que posava que Madrid, abans, en comptes de dir-se així, es deia Magerit.
Després d'això, hem arribat al de los Cuchilleros, on hi ha el restaurant més vell del món encara obert, "El Botín". Just abans d'arribar a la Plaza Mayor, hem passat per la Colegiata de San Isidro, la que abans d'haver-hi l'Almudena era la catedral més important a Madrid. I també pel Palacio de Santa Cruz, que ara l'ocupa el Ministeri d'Afers Exteriors. Abans hi havia hagut una presó molt important.
Finalment, hem arribat a la plaza Mayor i ens hem posat a buscar un restaurant no gaire car. Hem acabat anant al restaurant "Valle del Tiétar". Jo he demanat uns espaguetis a la carbonara i de segon, "pollo al ajillo". La cosa més bona, però, han sigut les postres: una "tarta de queso" amb melmelada boníssima (tot i que una mica petita).
Havent dinat hem acabat de veure la plaza Mayor, pràcticament tota emb només botigues de records i restaurants.
A la tarda hem anat a la calle Arenal, un carrer molt bonic i comercial, on ens hi hem parat a algunes botigues, fins a la plaza del Oriente, davant del Palau Reial. Allà, fa 200 anys, era tot un barri de carrerots estrets i bruts. Ho van fer tirar tot a terra i ara hi ha el Palau Reial i la Catedral de l'Almudena, que l'hem anat a visitar. Dins de la catedral, tot era molt nou, es notava que era feta fa poc, tot era diferent de les altres. Fins i tot, les espelmes eren de plàstic amb una bombeta.
Per acabar, hem anar caminant al mercado de San Miguel. Abans era un mercat normal com tots, però ara, és una mena de galeria de botigues selectes.
Al vespre, a quarts d'onze, hem anat a donar un volt i hem vist la Puerta de Alcalá, la font de Cibeles i la Plaza Mayor, tot il·lumnat.
Abans de começar a visitar, hem anat a esmorzar a la xocolateria "Valor", on hem demanat tots una tassa de xocolata desfeta amb xurros que ens havia recomenat el propietari de l'apartament.
Hem agafat el metro, que absolutament a totes les estacions hi havia uns múltiples anuncis amb en Cristano Ronaldo, fins a arribar a La Latina, prop d'on feien el mercat del Rastro ahir, és des d'on hem començat a visitar, per la Puerta de los Moros, que, en aquell barri, és on els tenien a tots reclosos.
Després hem baixat fins a l'església de San Francisco el Grande que tenien tancat. És una de les esgésies més grans de la ciutat. Un cop vista per fora, hem tronat a la Plaza de la Paja, que, l'època medieval era el lloc més central de la ciutat. En aquesta plaça, tots els restaurants eren vegetarians. També hi havia un cartell que deia que no es donéssin diners als músics ambulants per la contaminació acústica.
Al cap d'una miqueta, hem tirat cap a la plaça de la Morería, on antigament hi havia la mesquita dels musulmans que tenien reclosos.
El següent lloc interessant que hem visitat ha sigut l'església de San Pedro i, després, la plaza de la Villa, on hi ha l'ajuntament i altres edificis importants com la Torre de los Lujanes.
Llavors hem anat per tot un seguit de carrerots, on a un d'ells hi havia una placa que posava que Madrid, abans, en comptes de dir-se així, es deia Magerit.
Després d'això, hem arribat al de los Cuchilleros, on hi ha el restaurant més vell del món encara obert, "El Botín". Just abans d'arribar a la Plaza Mayor, hem passat per la Colegiata de San Isidro, la que abans d'haver-hi l'Almudena era la catedral més important a Madrid. I també pel Palacio de Santa Cruz, que ara l'ocupa el Ministeri d'Afers Exteriors. Abans hi havia hagut una presó molt important.
Finalment, hem arribat a la plaza Mayor i ens hem posat a buscar un restaurant no gaire car. Hem acabat anant al restaurant "Valle del Tiétar". Jo he demanat uns espaguetis a la carbonara i de segon, "pollo al ajillo". La cosa més bona, però, han sigut les postres: una "tarta de queso" amb melmelada boníssima (tot i que una mica petita).
Havent dinat hem acabat de veure la plaza Mayor, pràcticament tota emb només botigues de records i restaurants.
A la tarda hem anat a la calle Arenal, un carrer molt bonic i comercial, on ens hi hem parat a algunes botigues, fins a la plaza del Oriente, davant del Palau Reial. Allà, fa 200 anys, era tot un barri de carrerots estrets i bruts. Ho van fer tirar tot a terra i ara hi ha el Palau Reial i la Catedral de l'Almudena, que l'hem anat a visitar. Dins de la catedral, tot era molt nou, es notava que era feta fa poc, tot era diferent de les altres. Fins i tot, les espelmes eren de plàstic amb una bombeta.
Per acabar, hem anar caminant al mercado de San Miguel. Abans era un mercat normal com tots, però ara, és una mena de galeria de botigues selectes.
Al vespre, a quarts d'onze, hem anat a donar un volt i hem vist la Puerta de Alcalá, la font de Cibeles i la Plaza Mayor, tot il·lumnat.
Què dir de les botigues de records? Toros, toros i més toros... i no és perquè sigui català (i antitaurí), però és que penso que l'hipertaurinisme de les botigues de records d'Espanya no reflecteix en absolut l'afició que hi ha (ja no a Catalunya, sinó també a Espanya) a aquest espectacle. Fins i tot dissenyadors que se les donen de moderns acaben fent records amb referències als toros. I si fessin un pas endavant i es busquessin algun altre referent "nacional"?
ResponElimina