Avui hem passat gran part de dia a museus, de quadres de pintures.
Hem marxat cap a les nou del matí cap al Museo del Prado, passant per Retiro.
Hem entrat per la Puerta de Velázquez, la central.
Hem començat a visitar tal com deia el plànol amb les sales enumerades, per la primera planta, on es concentraven més de la meitat de les moltes obres que hi ha exposades. A aquesta planta, on ens hi hem estat tot el matí, hi hem vist quadres italians, francesos, britànics, alemanys i espanyols. De tots aquests el que m'ha agradat més ha sigut el "Sátiros atacando a las Ninfas", d'en Rubens, en Jan Wildens i en Frans Snyders, el 1r per les persones, el 2n pel paisatge i el 3r pels animals.
Hem acabat de veure la planta i hem anat a dinar a un restaurant que estava molt bé, l'Azul del Fúcar. Fúcar era el nom del carrer. Era vegetarià, però tenien coses no vegetarianes. Tenia uns ventiladors molt bons, ja que a fora feia un aire molt calent (sort ue tot el dia l'hem passat a museus amb aire condicionat), i a més, era barat (7,90€ el menú). A més, tenia connexió a Wifi gratis. Jo he demanat salmorejo i pastel de carne.
Després de dinar, hem anat a acabar de visitar el Prado. Primer hem anar a veure la col·lecció del Tesoro del Delfín, una col·lecció que tenia el fill del rei Lluís XIV de França, l'anomenat Defín. Consistia en moltes copes de cristall de roca amb altres materials molt valuosos.
Llavors hem vist la segona planta, de pintura espanyola del segle XVIII (Goya) i finalment la planta baixa, on hi havia obres famoses de fora d'Espanya, excepte les més velles, de l'època dels Reis Catòlics i abans. Entre les estrangeres, hi havia les d'en Durero (pintura alemanya), que són les que m'han agradat més.
A la planta baixa, també hi hem vist escultures de fins a 500 anys aC.
El tipus d'obra que m'ha agradat més han sigut els "Bodegons", que són els quadres, normalment petits, en els que hi ha menjar.
Hem sortit del Prado que ja era a mitja tarda, i ens hem dividit; amb el pare i en Marçal hem anat a buscar algun museuot per visitar. La mare ha anat a donar un volt pels carrers del centre.
Primer volíem anar al Postal i Telegràfic, però ens han dit que s'havia traslladat a Aravaca (a l'altra punta de Madrid), el proper que hem intentat visitar he sigut el del Reloj "Grassy", que resulta que estava en obres. I, per fi, hem trobat el de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
Aquest museu és el segon més important de quadres... per darrere del Prado.
Sobretot n'hi havia de l'Alonso Cano, en Ribera, en Murillo i en Goya (com a tot arreu, fins i tot la nostra estació de metro es diu així). Hem acabat de visitar-lo i hem tornat a l'apartament.
Hem marxat cap a les nou del matí cap al Museo del Prado, passant per Retiro.
Hem entrat per la Puerta de Velázquez, la central.
Hem començat a visitar tal com deia el plànol amb les sales enumerades, per la primera planta, on es concentraven més de la meitat de les moltes obres que hi ha exposades. A aquesta planta, on ens hi hem estat tot el matí, hi hem vist quadres italians, francesos, britànics, alemanys i espanyols. De tots aquests el que m'ha agradat més ha sigut el "Sátiros atacando a las Ninfas", d'en Rubens, en Jan Wildens i en Frans Snyders, el 1r per les persones, el 2n pel paisatge i el 3r pels animals.
Hem acabat de veure la planta i hem anat a dinar a un restaurant que estava molt bé, l'Azul del Fúcar. Fúcar era el nom del carrer. Era vegetarià, però tenien coses no vegetarianes. Tenia uns ventiladors molt bons, ja que a fora feia un aire molt calent (sort ue tot el dia l'hem passat a museus amb aire condicionat), i a més, era barat (7,90€ el menú). A més, tenia connexió a Wifi gratis. Jo he demanat salmorejo i pastel de carne.
Després de dinar, hem anat a acabar de visitar el Prado. Primer hem anar a veure la col·lecció del Tesoro del Delfín, una col·lecció que tenia el fill del rei Lluís XIV de França, l'anomenat Defín. Consistia en moltes copes de cristall de roca amb altres materials molt valuosos.
Llavors hem vist la segona planta, de pintura espanyola del segle XVIII (Goya) i finalment la planta baixa, on hi havia obres famoses de fora d'Espanya, excepte les més velles, de l'època dels Reis Catòlics i abans. Entre les estrangeres, hi havia les d'en Durero (pintura alemanya), que són les que m'han agradat més.
A la planta baixa, també hi hem vist escultures de fins a 500 anys aC.
El tipus d'obra que m'ha agradat més han sigut els "Bodegons", que són els quadres, normalment petits, en els que hi ha menjar.
Hem sortit del Prado que ja era a mitja tarda, i ens hem dividit; amb el pare i en Marçal hem anat a buscar algun museuot per visitar. La mare ha anat a donar un volt pels carrers del centre.
Primer volíem anar al Postal i Telegràfic, però ens han dit que s'havia traslladat a Aravaca (a l'altra punta de Madrid), el proper que hem intentat visitar he sigut el del Reloj "Grassy", que resulta que estava en obres. I, per fi, hem trobat el de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando.
Aquest museu és el segon més important de quadres... per darrere del Prado.
Sobretot n'hi havia de l'Alonso Cano, en Ribera, en Murillo i en Goya (com a tot arreu, fins i tot la nostra estació de metro es diu així). Hem acabat de visitar-lo i hem tornat a l'apartament.
A la Carme i a mi ens va sorprendre gratament que a tu i en Marçal (12 i 6 anys, respectivament) us interessés tant el Prado. És un museu que, pel que fa a pintura, es fa veure, però penso que pocs nens el deuen seguir amb l'interès que el vau seguir vosaltres. Felicitats!
ResponEliminaAquí també m'agrada destacar el restaurant El Azul, al carrer del Fúcar. Dels pocs amb wifi que vam trobar durant les vacances, i mira que vam dinar quasi cada dia a fora. Tenir wifi, pels restaurants i establiments oberts al públic, hauria de començar a ser un atractiu més, que els pot portar clients. Com tenir aire condicionat, ara, o ja fa anys, els que tenien tele. A Madrid, en vam trobar només a El Fúcar i a la cafeteria de tots els Corte Inglés, i a El Espinar, al pub irlandès El Boyullo. Una bona pensada, sobre per part d'El Azul i El Boyullo.