dilluns, 26 de març de 2018

Periple a l'est [1] - Venècia

Primer dia de viatge. Si es pot dir així, perquè de fet el trajecte va començar dissabte al vespre i el final del dia d’avui és una mica difús. 

Parada després d'entrar a Itàlia
Poc que ho hauria dit que en un futur proper hauria anat a visitar Venècia! Però bé, la combinació de busos de Barcelona a Sarajevo implicaven fer-hi transbord, i vaig pensar que no havia de deixar perdre poder visitar-la. Així doncs, es pot dir que durant el dia d’avui he anat a fer el guiri a l’històrica capital del Vèneto (on, per cert, la bandera del Vèneto, curiosa per la seva forma estranya, és molt present). No obstant, això no ha estat fins les 4 de la tarda, quan hi he arribat, perquè abans m’he empassat el major nombre d’hores seguides amb bus de la meva vida, disset. 

En efecte, ahir a les 10 del vespre agafava un bus a l’Estació del Nord de Barcelona, no sense abans patir per arribar a l’hora per culpa d’uns metros que anaven més lents que mai a sortir de les estacions. 

"People mover" a Tronchetto
Possiblement per haver arribat just a l’hora, no vaig pensar estratègicament on calia seure dels llocs que quedaven al bus, que no eren gaires. Per tant, el meu criteri poc meditat sobre on asseure’m al bus va ser tenir la finestra al costat, i així va ser. No havia pensat, en canvi, en la possibilitat d'estar triant un seient amb la palanca per reclinar-lo espatllada; i sí, així va ser. Els paisatges nocturns per la finestra no van ser gran cosa i aconseguir dormir va ser una tasca complicada, amb alguna escena digna de Mr. Bean buscant el rellotge després que em caigués a terra un cop que me l’havia tret per estar més còmode.

El Canalasso
Al llarg del trajecte hem parat a Montpeller, Grenoble, a la frontera d’Itàlia –al mig dels Alps-, a Torí –on ha marxat molta gent i m’he pogut canviar de seient- i a Milà, a més de Venècia-Mestre (la part “interior” de Venècia). Jo he baixat a Venècia-Tronchetto, la darrera parada, ja “dins del mar” però prou sllunyada del centre com per haver d’agafar un “people mover”, que en diuen, un transport automàtic que funciona per cable que duu fins a piazzale Roma. 

La bandera del Vèneto
Un cop arribat del tot, he anat recorrent els carrers del centre, tot veient els principals monuments, res d’especial que no facin els milions de turistes que rep la ciutat. M’he quedat una mica amb les ganes de pujar en un traghetto, que és el servei semblant a una góndola per travessar el gran canale per 2€, però quan hi anava a anar ja havien plegat per avui. M’imagino la quantitat de gent que es deu fer la foto amb el traghetto com a succedani dels típics passejos amb góndola que es fan, pels quals cal pagar un o dos ulls de la cara (depenent de la durada del passeig). 

Quan al vespre ha arribat l’hora de menjar alguna cosa més que el que portava a sobre i una focaccia d’espinacs i formatge que he comprat a mitja tarda, he demanat una pizza Margherita al Campo Santa Margherita. 

Un de tants carrerons estrets
I amb tot això s’ha fet fosc. El meu proper bus –des d’on estic acabant d’escriure això- sortia a les 2 menys 10 de Venècia-Mestre, i en arribar havia comprat bitllet per l’últim tren des del centre (estació de Santa Lucia), que sortia a les 12 i 20. Per tant, em quedava estona per voltar però no li he acabat de trobar l’encant; alguns carrers estaven desèrtics i amb una il·luminació força pèssima, i jo carregat amb una bona motxilla –encara que sense gaire res de valor. 

Llavors, no se m’ha acudit res més que esperar unes tres hores a l’estació de tren de Venècia Santa Lucia, on he començat a escriure fins que me n’he desdit de seguir-ho fent allà. I a davant de l’estació de Mestre, on calia esperar durant una hora el bus, amb prou feines hi havia lloc per seure. Un parell que devien anar amb més pressa són dos nois que m’he trobat, que feien pinta d’anar d’un lloc a l’altre una mica com jo, que pel que m’han explicat havien vingut a Mestre des del centre corrent per la via del tren i s’havien fet talls –duien les mans ben ensagnades- o per l’estil. 

I apa, intento dormir –avui amb seient reclinable- que encara no em despertaré al país que toca (tot i que el conductor m'ha assegurat que si cal em vindrà a despertar)!

Per cert, aprofito per demanar si algú té alguna opinió formada respecte el model de negoci i de funcionament de l'empresa Flixbus, amb la qual he fet aquests dos primers trajectes. Darrerament he sentit veus que vindria a ser com l'"uberització" del servei de transport de viatgers amb bus i coses per l'estil, però no acabo de veure-hi gaire res d'especial més enllà de l'ús que fan d'internet per a l'adquisició de bitllets.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada