Periple a l'est [0]

Després que una bona amiga m'ho suggerís, he decidit recuperar el blog per explicar el dia a dia del viatge que faré aquesta Setmana Santa, com havia fet fa anys durant les vacances. Això sí, ja avanço que segur que no serà res tan regular, extens i descriptiu com llavors, sinó que l'única regla pretenc seguir serà, bastant, escriure el que em passi pel cap quan em vingui de gust (i que la mena d'ordinador que m'enduc i la seva bateria no m'ho impedeixin, que no em sorprendria).

A grans trets, l'objectiu del viatge és anar a portar-li un parell de fuets de la Plana a en Joel, que aquests mesos està instal·lat d'Erasmus a Sarajevo, la capital de Bòsnia i Hercegovina. Ara bé, agafar un avió directe fins allà i tornar era massa simple (i car, aquestes dates), de manera que m'he planificat una espècie de periple a través de diversos països, que no sé si sortirà rodó, esperem que sí! El que de ben segur acabarà més aviat quadrat sóc jo, dels trajectes que em menjaré per aquests móns.

També em fa certa gràcia d'aquest viatge el fet que, en gran part, el faré sol, cosa que no he fet mai fins ara. I m'imagino que, a banda de recórrer tot de llocs insospitats, esdevindrà una mena de viatge "introspectiu" prou interessant -o no, suposo que això deu dependre de les ganes de capficar-s'hi que s'hi posin. Anar escrivint el que em sembli per aquí, potser serà la manera de seguir acompanyat, d'alguna manera.

Començant a pensar en aquesta faceta del viatge -i sense que, en absolut, s'hi pugui comparar-, després de l'emotiu Ovidi4 de l'aniversari de Setembre d'ahir, i en vistes del que previsiblement em perdi marxant aquests dies, em ve al cap la situació d'aquelles que han hagut de marxar per força. Especialment quan demà m'aproximi, per poc que sigui, a Ginebra. En particular per l'Anna, pels moments de tendresa que ha dedicat a totes les que ho hem necessitat en alguns tràngols, si bé ella, com totes les exiliades, no ho està gens, de sola. En fi, que aquest paràgraf escrit més amb el cor que amb correcció lingüística serveixi per al record que sento i que em feia il·lusió expressar.

Ah, i ja per acabar, dir que per donar-li més emoció a la cosa, en principi no diré el lloc on aniré el dia següent, així que si us pica la curiositat i no sou de les tantes persones amb qui m'he esplaiat amb la ruta, ja descobrireu on em porta l'autobús que agafo aquest vespre! De moment m'he mogut fins a Barna ;)

Vaig ben proveït de mitjons i carquinyolis.