dijous, 25 de febrer del 2010

Cros de Tona

Diumenge passat vam anar a fer un altre dels crosos de la lliga comarcal d'Osona, el de Tona, tot i que aquest ja s'havia fet altres anys.
Sabíem que les curses començaven a les 11 del matí i per tant hi vam arribar a les 10, i encara o hi havia ningú, exceptuant els organitzadors. El primer que vàrem fer és anar a mirar el circuit, que era simplement anar donant voltes al Parc Roqueta, amb una baixada espectacular que baixava fins a un lloc per coure carn, a la part nord del "pou Roqueta" i llavors remuntar el tros baixat fent una altra pujada amb el mateix pendent i a més amb un esglaó natural al final. Al cap d'una estona ja va anar arribant tothom i ja vam començar a entrenar, i també, amb aquesta estona es van anar desglaçant els bassals de fang, però no van embrutar tant com els de Sant Boi de Lluçanès.


A les 11 va començar la cursa, de 5 voltes al parc (per tant 2100 metres) a la meva categoria d'infantil masculí. Per sort aquesta setmana no hi va haver embolics i al finar vaig quedar 10è, encara que resulta que en aquest només donaven medalla fins al 7è (què deu tenir el número 7 que sigui el límit de medalles...), i no als 10 primers com s'ha fet a la majoria dels crosos de la lliga comarcal.

dimarts, 16 de febrer del 2010

Fotos del Carnaval de Calldetenes

Diumenge, anant a peu cap a casa els avis, vam enganxar la rua del Carnaval de Calldetenes, anomenat Karkamal, d'aquest any. Només hi havia tres carrosses, a part de la molta gent que anava en elles i la que es disfressava sense formar part de cap grup dels de les carrosses.

divendres, 12 de febrer del 2010

Mostra de pessebres de Calldetenes

Durant els mesos de desembre i gener, la Mostra de Pessebres de Calldetenes que es fa cada any, aquest celebrava la seva 25a edició. No sé si és per això, aquest any hi havia dos pisos de pessebres, els dos pisos del Casal Parroquial, quan normalment només hi havia la planta baixa amb exposició.

Hi havia molts tipus de pessebres diferents, des de grans monuments (catedrals, monestirs) amb les figures del pessebre, a pobles també molt grans (el tamany del pessebre, no el poble), a una casa o una mena d'establia amb el naixement de diverses cultures (una japonesa, per exemple), un pessebre dels barrufets, i fins i tot les diverses esglésies de la Vall de Boí amb les respectives figures a cada una.

diumenge, 7 de febrer del 2010

Cros de Prats: fred i gel, Cros de St. Boi: calor i fang

Després d'haver anat fa 15 dies a la 2a Jornada d'Hivern a Palafrugell -vaig fer 8,32 de triple salt- avui hem anat al següent cros de la Lliga Comarcal de Cros Escolar d'Osona, el de Sant Boi de Lluçanès.

Ens hi hem arribat per Sant Bartomeu i Perafita, a 1/4 d'11, temps que ha sigut suficient per anar primer a mirar el circuit, jo, de la categoria Infantil, una volta B i una de C. La B era fer unes quantes giragonses per un descampat, que feia 600 m i la C, que era donar una volta a l'anomenat Pla Moner (segons l'ICC), des de la zona esportiva fins al Vilar de Sant Boi, que costa de creure però només feia 1500 m. A les 11 s'ha donat la sortida, amb un xiulet ja que la pistola no acabava de funcionar, i hem començat a fer l'enfangadíssim cros, al que fart d'anar esquivant els bassals, ja he anat tirant recte sense donar importància al que m'he enfangat al final.

Així doncs, un cop acabada la cursa, que els infantils corríem juntament amb els cadets, la mateixa distància (no crec que un del 98 hagi de córrer el mateix que un del 95) i per això hi podria haver hagut algun embolic sense saber-ho que ha fet que jo, que havia arribat 12è a la meta, i que hi havia cadets pel mig (concretament 3 en total), pel poc que han de córrer el més normal seria que quedéssin per davant da bastants infantils, i per tant em donarien medalla, ja que hauria quedat entre els 10 primers dels infantils. Però, o bé els cadets han quedat per darrere (cosa bastant estranya) o ha passat vés a saber què, que el cas és que no m'han donat medalla perquè "he quedat 11è". I hem esperat quasi una hora per l'entrega de premis, que per sort a en Marçal sí que li n'han donat.

Fotos de la 2a Jornada d'Hivern a Palafrugell | Classificació de la 2a Jornada d'Hivern a Palafrugell | Fotos del Cros de St. Boi

dijous, 21 de gener del 2010

ENIGMA (fins a l'abril)

Què és això de la foto?

Feu les resopostes en un comentari. La solució, estarà penjada el mes d'abril.

diumenge, 17 de gener del 2010

Cros de Vic

Aquest matí hem anat a córrer el Cros de Vic.

Hi hem sigut just a 1/4 d'11, poc més d'una hora abans de córrer, pels temes d'anar a buscar el dorsal... I que aquests d'aquí a prop la gent a vegades hi arriba més d'hora.

Primer de tot hem anar a fer tot el circuit, ja corrent, que aquest consistia a donar la volta al perímetre de diversos nivells o zones del parc, o bosc... La veritat, semblava que s'hagués de córrer més que no pas només els 1840 metres que ens tocava córrer a la meva categoria, infantil masculí.

Un cop recorregut tot hem estat tota l'estona entrenant i finalment, ja competint al cros.

Al final he quedat 9è de la categoria però 8è comarcal, i per això m'han donat una medalla, com a 8è comarcal.

dijous, 14 de gener del 2010

Cavalcada de Reis Calldetenes 2010

Com des de ja fa uns anys, la cavalcada de Reis, l'anem a veure a Calldetenes, el poble a on vivim. Aquest any la vam anar a veure ja quan entraven a la plaça Onze de Setembre, i així poder-los veure més bé quan passen per aquí -més a poc a poc, sense carrosses- i poder saludar-los, ja que si anteriorment els anem a veure a algun altre lloc hem de córrer per anar-hi, i poder escoltar tota de "retransmissió" de quan passen per davant l'ajuntament, a la plaça, a la que també hi havia un petit pessebre vivent.
AVUI FAIG 13 ANYS!!!

dijous, 7 de gener del 2010

Fa un any nevava, i ara torna a nevar

El 7 de gener de l'any passat, el 2009, estava tot nevat (a la zona de Calldetenes, almenys), i ara, el 7 de gener actual, està tornant a nevar. A veure si es queda una mica la neu -cosa que no està fent ara-! El dia 21 de desembre també va nevar, i sí que es quedava al terra, en canvi, avui que crec que està nevant més estona, no es queda al terra.

dimarts, 5 de gener del 2010

Matí al Laberint d'Horta

Abans-d'ahir, al matí, vam anar al parc del Laberint d'Horta, situat a la part nord (més amunt que les rondes) del districte d'Horta-Guinardó. Vam anar-hi en motiu del meu aniversari, tot i que és el dia 14 però s'escau en dijous i el cap d'aquella setmana no ens va bé.

De fet, al Laberint d'Horta ja hi havíem anat fa 2 o 3 anys, però no l'havíem acabat de veure i per això vam tornar-hi.

Vam començar per la part que no havíem vist, el Fals Cementiri i el Jardí Romàntic. Al Fals Cementiri, no li vaig veure res semblant a un cementiri, real o fals, potser és que no vam passar-hi, però si és per això, el mapa no hi havia el camí per anar-hi. A la zona que crec que hi havia el Fals Cementiri, vam trobar-hi la Cabana de l'Ermità, una porta gegant de fusta molt ben feta. Llavors, vam seguir el camí recte cap al Jardí Romàntic. Era tot ple d'unes plantes, totes iguals, distribuïdes en rectangles per mig del que seria un camí molt ample, amb alguns arbres pel mig. Allà també hi havia el Refugi del Pagès, que no era tan bonic com la Cabana de l'Ermità però almenys es podia veure què hi havia a dintre (res) i com era.

Vàrem desfer tot el camí per un de lateral, que hi havia unes roques apilotades amb un cartell del parc indicant "Cascada", però no hi havia aigua. Per aquest camí també vam passar per la Font Romàntica, plena de verdet o algun tipus de vegetació i finalment per un parterre, al qual s'entrava per una porta xinesa.

Un cop acabada aquesta part del parc, vam anar a la més important i a la que hi havia molta més gent, el Laberint. Està molt bé però hi ha alguns dels arbres que separen cada un dels passadissos que no ha crescut gaire i es pot veure a on hi ha els culs-de-sac. Al mig hi havia una estàtua d'Eros. Al davant del laberint, hi ha una mena de palau, un "Pavelló Neoclàssic", amb una bassa al darrere a la qual hi havia molts peixos, alguns de malalts, peruqè l'aigua no era que estigués molt neta, però n'hi havia molts. Em va cridar l'atenció una mena de capa estranya que es feia, crec al moment de caure una grana o una cosa semblant d'algun arbre, es feia una capa molt fina, cada cop més gran, de colors no gaire propis d'un estany com aquell (és la foto del final). Algú sap què és?

Un cop vist tot això, vam passar pel costat del "Petit Laberint" i per davant de les portes -tancades- del Jardí dels Boixos i del Jardí Domèstic, que només s'hi pot entrar a les visites quiades perquè "són massa fràgils i no suporten un gran nombre de gent".

A l'hora de dinar, teníem previst anar al restaurant "La Esquinica", al Pg. Fabra i Puig 296 però estava tancat per vacances, i per això vam anar a un que vam trobar a la Rbla. del Poblenou, el Xorús, que hi havia una aigua que no ens havíen donat mai a cap altre restaurant, la "Cabreiroá", d'Ourense.
Per cert, a la tarda, vam anar al Diagonal Mar i, anant-hi, vam veure un semàfor amb el llum verd penjant d'un fil. I encara feia llum! (foto a l'àlbum de Picasa "Més fotos"). I el Nàstic, aquell mateix dia, vam guanyar 0 a 1 al camp del Cadis i ara ja és 6è i a dos punts de l'ascens.

divendres, 1 de gener del 2010

divendres, 25 de desembre del 2009

BON NADAL!
ON NADAL!!!
N NADAL!!!
NADAL!!!
ADAL!!!
DAL!!!
AL!!!
L!!!
!!!

Aquí hi ha un vídeo del que li ha pogut passar al Pare Noel aquesta nit. Sort que nosaltres tenim els Reis i el Tió!



el títol del vídeo -Weihnachten- és Nadal en alemany.

dijous, 24 de desembre del 2009

Més cançons per fer cagar el tió

Com ja fa un any, poso unes quantes cançons que he trobat per fer cagar el tió. Poso les que m'han cridat una mica l'atenció pel que diuen que almenys aquí, no solem dir quan caguem el tió:

  • La primera, de la zona del Camp de Tarragona fa servir el que s'estima més algú, segons algunes versions diferents que hi ha, diu el que s'estima més el tió o el que el pica. També hi ha una variació en les dues versions, que en una ho diu en present i a l'altra en futur, que el picarà, a més de que també utilitzen diferents verbs:
(aquesta fa servir el que s'estima més el tió)
Rabassó de vinya vella,
tu que ets tort i maligual,
t’estimes més les casquetes
que els torrons de Nadal.
Caga tió,
sinó et dono un cop de bastó!

El Molar, Priorat

(i aquesta el que s'estima més el que el pica)

Rabassol de vinya vella,
tu que ets tort i mal igual
més m'estimo la teva merda
que no pas anar a jornal.

Caga tió,
sinó et fotaré un cop de bastó!

La Selva del Camp, Baix Camp

  • La segona, de la zona del Pla de Lleida, sorprèn l'ús de les taronges com a regal, a part del torró:
(en verd, les variacions en la versió de Preixana)
Tió de Nadal
no caguis (cagos) arengades,
que són salades;
caga torrons
que són més (ben) bons,
(i) caga taronges
que són ben dolces.

Lleida, Segrià i Preixana, Urgell

  • Aquesta, la tercera, del Pirineu Occidental (de Catalunya), crida l'atenció pel fet que també digui que cagui arengades, quan normalment de diu que no en cagui perquè són massa salades:
Tronca de Nadal,
dóna figues,
dóna caramels,
dóna arengades
que són salades.
Llesp (El Pont de Suert), Alta Ribagorça

  • Finalment, poso una que he trobat en aranès, popular de la Vall d'Aran:
Nadau tidún,
raja tidún,
se nu vos rajar
te daré un cop de bastún.

(la traducció que jo crec que és):
Tió de Nadal,
caga (o raja...) tió,
si no vols cagar (o rajar)
et donaré un cop de bastó.


La foto de dalt de tot és d'un tió d'un any de Platja d'Aro, Baix Empordà.

Fonts: etnocat.org, festamajor.biz i panoramio.com