Abans-d'ahir, al matí, vam anar al parc del Laberint d'Horta, situat a la part nord (més amunt que les rondes) del districte d'Horta-Guinardó. Vam anar-hi en motiu del meu aniversari, tot i que és el dia 14 però s'escau en dijous i el cap d'aquella setmana no ens va bé.
De fet, al Laberint d'Horta ja hi havíem anat fa 2 o 3 anys, però no l'havíem acabat de veure i per això vam tornar-hi.
De fet, al Laberint d'Horta ja hi havíem anat fa 2 o 3 anys, però no l'havíem acabat de veure i per això vam tornar-hi.
Vam començar per la part que no havíem vist, el Fals Cementiri i el Jardí Romàntic. Al Fals Cementiri, no li vaig veure res semblant a un cementiri, real o fals, potser és que no vam passar-hi, però si és per això, el mapa no hi havia el camí per anar-hi. A la zona que crec que hi havia el Fals Cementiri, vam trobar-hi la Cabana de l'Ermità, una porta gegant de fusta molt ben feta. Llavors, vam seguir el camí recte cap al Jardí Romàntic. Era tot ple d'unes plantes, totes iguals, distribuïdes en rectangles per mig del que seria un camí molt ample, amb alguns arbres pel mig. Allà també hi havia el Refugi del Pagès, que no era tan bonic com la Cabana de l'Ermità però almenys es podia veure què hi havia a dintre (res) i com era.
Vàrem desfer tot el camí per un de lateral, que hi havia unes roques apilotades amb un cartell del parc indicant "Cascada", però no hi havia aigua. Per aquest camí també vam passar per la Font Romàntica, plena de verdet o algun tipus de vegetació i finalment per un parterre, al qual s'entrava per una porta xinesa.
Vàrem desfer tot el camí per un de lateral, que hi havia unes roques apilotades amb un cartell del parc indicant "Cascada", però no hi havia aigua. Per aquest camí també vam passar per la Font Romàntica, plena de verdet o algun tipus de vegetació i finalment per un parterre, al qual s'entrava per una porta xinesa.
Un cop acabada aquesta part del parc, vam anar a la més important i a la que hi havia molta més gent, el Laberint. Està molt bé però hi ha alguns dels arbres que separen cada un dels passadissos que no ha crescut gaire i es pot veure a on hi ha els culs-de-sac. Al mig hi havia una estàtua d'Eros. Al davant del laberint, hi ha una mena de palau, un "Pavelló Neoclàssic", amb una bassa al darrere a la qual hi havia molts peixos, alguns de malalts, peruqè l'aigua no era que estigués molt neta, però n'hi havia molts. Em va cridar l'atenció una mena de capa estranya que es feia, crec al moment de caure una grana o una cosa semblant d'algun arbre, es feia una capa molt fina, cada cop més gran, de colors no gaire propis d'un estany com aquell (és la foto del final). Algú sap què és?
Un cop vist tot això, vam passar pel costat del "Petit Laberint" i per davant de les portes -tancades- del Jardí dels Boixos i del Jardí Domèstic, que només s'hi pot entrar a les visites quiades perquè "són massa fràgils i no suporten un gran nombre de gent".
A l'hora de dinar, teníem previst anar al restaurant "La Esquinica", al Pg. Fabra i Puig 296 però estava tancat per vacances, i per això vam anar a un que vam trobar a la Rbla. del Poblenou, el Xorús, que hi havia una aigua que no ens havíen donat mai a cap altre restaurant, la "Cabreiroá", d'Ourense.
Per cert, a la tarda, vam anar al Diagonal Mar i, anant-hi, vam veure un semàfor amb el llum verd penjant d'un fil. I encara feia llum! (foto a l'àlbum de Picasa "Més fotos"). I el Nàstic, aquell mateix dia, vam guanyar 0 a 1 al camp del Cadis i ara ja és 6è i a dos punts de l'ascens.
Molt bé, l'explicació, Arnau, tot i que pel meu gust, potser et centres molt en destacar els defectes del parc i no tant en les virtuts, que penso que en tenia més que no pas defectes. Una visita recomanada per a un diumenge de tardor a Barcelona.
ResponElimina