Més cançons per fer cagar el tió

Com ja fa un any, poso unes quantes cançons que he trobat per fer cagar el tió. Poso les que m'han cridat una mica l'atenció pel que diuen que almenys aquí, no solem dir quan caguem el tió:

• La primera, de la zona del Camp de Tarragona fa servir el que s'estima més algú, segons algunes versions diferents que hi ha, diu el que s'estima més el tió o el que el pica. També hi ha una variació en les dues versions, que en una ho diu en present i a l'altra en futur, que el picarà, a més de que també utilitzen diferents verbs:

(aquesta fa servir el que s'estima més el tió)
Rabassó de vinya vella,
tu que ets tort i maligual,
t’estimes més les casquetes
que els torrons de Nadal.
Caga tió,
sinó et dono un cop de bastó!
El Molar, Priorat

(i aquesta el que s'estima més el que el pica)

Rabassol de vinya vella,
tu que ets tort i mal igual
més m'estimo la teva merda
que no pas anar a jornal.

Caga tió,
sinó et fotaré un cop de bastó!

La Selva del Camp, Baix Camp

• La segona, de la zona del Pla de Lleida, sorprèn l'ús de les taronges com a regal, a part del torró:

(en verd, les variacions en la versió de Preixana)
Tió de Nadal
no caguis (cagos) arengades,
que són salades;
caga torrons
que són més (ben) bons,
(i) caga taronges
que són ben dolces.
Lleida, Segrià i Preixana, Urgell

• Aquesta, la tercera, del Pirineu Occidental (de Catalunya), crida l'atenció pel fet que també digui que cagui arengades, quan normalment de diu que no en cagui perquè són massa salades:

Tronca de Nadal,
dóna figues,
dóna caramels,
dóna arengades
que són salades.
Llesp (El Pont de Suert), Alta Ribagorça

• Finalment, poso una que he trobat en aranès, popular de la Vall d'Aran:

Nadau tidún,
raja tidún,
se nu vos rajar
te daré un cop de bastún.

(la traducció que jo crec que és):
Tió de Nadal,
caga (o raja...) tió,
si no vols cagar (o rajar)
et donaré un cop de bastó.

La foto de dalt de tot és d'un tió d'un any de Platja d'Aro, Baix Empordà.

Fonts: etnocat.org, festamajor.biz i panoramio.com

La "prèvia" del "campionat de Vic" dels 1rs d'ESO

Dimarts a la tarda, tots els de 1r d'ESO del Callís, vam anar a les pistes d'atletisme de Vic per fer la "prèvia" d'una mena de campionat d'atletisme per promocionar aquest esport, al qual hi participen tots els alumnes de 1r d'ESO de tots els instituts de Vic. Les "prèvies" les fa cada institut per separat, que cada un hi va un dia diferent, i els de l'IES Jaume Callís hi vam anar dimarts a la tarda, per tant de 3 a 5.

En aquesta mena de campionat, hi ha 5 proves diferents, la de 800 i 50 metres llisos, també 50 però amb tanques (de la mida de nens de quart i cinquè), salt de llargada i llançament de pilota medicinal, que serveix per entrenar a fer llançament de pes, i no per ser una prova.

La meva classe, la D, vam seguir l'ordre:

1. 50 metres llisos: Vam tenir dos intents, primer vaig fer 7 segons 39 centèsimes, i el segon, amb vambes de claus, 7 amb 16.
   
2. Salt de llargada: Vaig fer la meva millor marca, 4,20 metres.
3. 50 metres tanques: A l'únic intent que vam tenir (alguns en van demanar un altre), vaig fer 7 segons 9 dècimes.
4. Llançament de pilota medicinal: Com que això no és cap prova d'atletisme, i per tant no ho entrenem com si ho fós, sinó com a entrenament per a altres, i no en fem la tècnica per tirar-la lluny, només vaig fer 3,50 m.
5. 800 metres llisos: Era l'última prova i era opcional fer-la. Jo la vaig fer i encara no ens han dit les marques ni les posicions.
   

Cros de Prats de Lluçanès = FRED

Avui al matí hem anat al cros escolar (que jo competeixo com a CA Vic, però) de Prats de Lluçanès.

Com que enlloc vam trobar l'horari, hi hem anat per ser-hi a 2/4 de deu, ja que sí que per exemple a la web de l'ajuntament de Prats, deia que començava a 2/4 d'onze, i per tant ser-hi una hora abans. Però com que no sabíem pas a quina hora havia de córrer, es veu que hi hem arribar una hora i mitja abans, a 2/4 de deu! -ja que em tocava córrer a les 11-. I, avui, feia moltíssim fred.

A les deu ha començat a arribat tothom però el fred no afluixava pas. Hem començat a escalfar, pel circuit de 1900 metres del cros, amb molts canvis de sòl, ja que era per un descampat, per l'entrada d'un garatge d'unes cases, pel carrer Rafael Casanova, sense asfaltar i pel costat d'una línia d'arbres entre el carrer R. Casanova i la ctra. de Gironella. I resulta que pel descampat, amb l'herba ben alta en un bon tros, després hi havia un terra de pedra que ha fet que no poguéssim anar amb vambes de claus.

Hem anat escalfant dins a les 11, i amb el fred que no havia disminuït gens, i jo corria amb màniga i pantalons curts, i sense guants, que és el que més falta em feia, de cara al fred.

He corregut i al final he quedat 8è, de manera que ens hem hagut d'esperar una hora i mitja més pel lliurament de premis, al que em donarien la medalla que he guanyat.

Un cop me l'han donat, ja hem marxat cap a casa.

Més fotos

El pessebre d'aquest any

Ahir, com que ja comença a ser Nadal, a casa nostra vam fer el pessebre.

La caixa a la qual el fem des de ja fa uns anys, és la mateixa, però aquest any, hem vist que al nostre jardí hi ha crescut molta molsa, i l'hem recollida d'allà, que a més n'hi ha de diferents tipus, segons el lloc on estava, al jardí lateral, era d'una mena, la del darrere era d'una altra.... Per tant, la molsa és del nostre jardí. Tot i així, també hi hem posat herbes, branques, sorra... (que ens va dur l'avi) i per suposat, les figures. Aquest any no n'hi hem posat cap de nova, però respecte el de l'any passat trobo que ens ha quedat més bé. El de l'any passat es pot veure aquí.

Aquest és el pessebre d'aquest any:

Més fotos

Demà, la presentació de "LA VIDA ESCOLAR EN UN CURS, COSES QUE NO SEMPRE S'EXPLIQUEN"

Demà a les 8 del vespre, a l'Auditori Marià Vila d'Abadal del Sucre (Vic), presentaran el llibre de Jaume Carbonell i Àngel Serra que han fet, amb el títol de "LA VIDA ESCOLAR EN UN CURS, COSES QUE NO SEMPRE S'EXPLIQUEN", en el qual, per fer-lo, van anar a fer el seguiment de tot un curs -el passat- a l'Andersen, l'escola que jo anava abans, ja que ara ja faig ESO a l'IES Jaume Callís. Amb això, sortim molts alumnes de l'Andersen (com per exemple jo amb tot el dels blocs)...

Una invitació per l'acte, de l'editorial Graó, l'editora del llibre

D'altra banda, el dilluns passat (el dia 30 de novembre), amb tots els de l'optativa de Descobrim Vic, vam anar a fer una excursió per Vic, a la que vam estar davant de 8 edificis i vam haver de fer-ne una mena d'anàlisi segons les preguntes que teníem en un full. Vam anar-ne a fer de tots els estils existents a Vic.

Finalment, diumenge el Nàstic de Tarragona va guanyar per 2 a 1 contra el Castelló.

El bloc de la Geografia, ara també en anglès

A partir d'avui, el meu bloc de la Geografia (bgeografia.blogspot.com), també està en anglès. Els posts anteriors, però, només estan en català. La nova pregunta és d'endevinar un país amb les pistes que hi ha allà.

El pomelo

Dissabte, com quasi bé cada setmana, vam anar a comprar, i, a la secció de fruita del supermercat, vam veure una fruita que no estàvem gaire acostumats a veure, els pomelos. Era tota verda, amb algunes franges de color groc. El tacte era més o menys com el d'una taronja (ja que són de la mateixa família, taronges, aranges... pomelos) i el tamany, com el d'un formatge de "tetilla gallega".

Així que, ahir diumenge, ens el vam menjar per les postres del dinar. A mi em va agradar, era com una taronja, però una mica més dur, potser és perquè estava verd, més amarg, i amb algunes peloies dures que costen de mastegar, potser és que no es mengen, normalment.

El pomelo, fins i tot, al plàstic del supermercat que l'envoltava duia unes instruccions, en francès, però.

Més fotos

L'enjardinament del parc de les obres del Torrental

Avui el matí, amb el meu pare, hem anat a veure com estaven les obres de la zona del Torrental de Calldetenes, a davant de casa nostra, on últimament hi feien força barrinades. Ens havien dit que ja han plantat arbres i han, més o menys, fet visitable al que serà el parc del Torrental, al costat del torrent (de Sant Marc), tallant les herbes que hi havia i no deixaven passar. Ara ja és una altra cosa, comença de darrere el pavelló -en construcció- i va fins el que serà el final del nou barri seguint el torrent, que un cop abandona els carrers del costat, torna a ser el paisatge natural i salvatge de sempre.

També, han tallat absolutament tots els pollancres gegants que hi havia allà, ja que no són autòctons i no deixen créixer a altres espècies ni dónen vida a animals de quan hi ha aigua al torrent. Tot i així, hi han deixat la majoria d'arbres que hi havia, alzines, uns pins, saüc... Els que han plantat, també són d'aquestes espècies però petits, i sense fulles (és normal, a la tardor). A la primavera, quan floreixin, es veurà més el que hi han plantat i com queda realment. A l'extrem del parc més allunyat del centre del poble hi hauna mena de mur de pedres aguantades per un filferro, i amb un tub gegant que deu ser d'algun afluent del torrent. A més, al llarg de tot el parg, està ple dels forats que fan els molts conills que hi ha allà, que abans deurien estar amagats entre les mates.

Després hem anat cap a la zona del futur carrer de Tarrés, on es veïa el parc com tota la urbanització des de dalt, ja que aquell carrer s'enfila molt cap amunt.

Canviant de tema, de les moltes tapes que hi haurà del clavegueram, ara només hi ha un forat de ciment amb els tubs tapat amb una fustota, de manera que un pot ficar-s'hi a dintre i quedar-s'hi, i per sota del carrer principal (av. Francesc Macià), n'hi ha un amb escales i un túnel molt ample al un pot passar-hi per dintre i tot.

Més tard, un cop acabat de veure el futur parc, hem anat cap al sector de les obres ja acabades d'asfaltar la continuació del carrer Santa Eugènia, que va fins al finar del carrer del Serrat, i la continuació de l'avinguda dels Països Catalans, que ara ja arriba fins a la cruïlla del carrer Termes amb el del Serrat. El més sorprenen d'aquestes obres, a part de les pujadetes que va fent l'av. Països Catalans a causa de que s'han anat fent de mica en mica, és el final de la mateixa avinguda, en el que, el carrer s'estreteix i arriba al carrer del Serrat, i no a la cruïlla d'aquest amb el carrer Termes, que podria haver arribat perfectament sense haver-se estretit i per tant haver pogut fer que no fos de direcció única. Pel tros on penso que hi hauria d'haver, també, carrer en comptes d'estretir-se, han fet una mena de cosa amb unes pedres amb ciment i un arbre, amb la vorera d'una banda que arriba cap al carrer del Serrat, i la de l'altra, baixa en picat cap al carrer Termes.

Més fotos (amb un mapa de la zona d'obres)

El cros de Girona i el dinar del restaurant de la "Setmana de la Patata"

Diumenge passat es va fer el 12è cros Ciutat de Girona, i, per tant, hi vam anar a córrer.

Jo corria a 3/4 de 12, de manera que vam marxar de casa a 2/4 de 10 per ser-hi just una hora abans de córrer, primer per veure el circuit, que era pels prats d'herba del voltant del pavelló de Fontajau, ple de pujades i baixades, algunes sense cap sentit. El mapa, igual que l'any passat i potser des de sempre, estava equivocat, ja que, jo que havia de fer dues voltes mitjanes, indicava les mitjanes cap a un altre llos, que segurament també hauria sigut de la mateixa distància, però ens feien anar pel recorregut equivocat de sempre.

Primer vam anar-lo a veure, i llavors, em vaig passar tota l'estona escalfant, que em va passar bastant ràpida, tot i haver arribat a l'hora.

Jo, en aquest cros, estrenava les vambes de claus, que al de Calldetenes vaig descobrir que m'anaven petites les que tenia.

Un cop havent escalfat, a 3/4 de 12 vam començar a córrer el cros (els de la meva categoria, és clar), que, en una volta (n'havíem de fer dues), primer estava pla, després baixava, tornava a pujar pels que fèien la volta petita incorporar-se en un carril de dalt, tornava a baixar i, finalment, feia una grandíssima pujada per arribar un altre cop a l'indret de la sortida. Això, dues vegades, de manera que, més que la distància -2300 m-, fea cansar més el desnivell.

Al final, de 46 que corrien, de la meva categoria, vaig quedar el 22è amb un temps de 9 minuts 48 segons. Més tard, va córrer en Marçal i, quan vam haver acabat de tot, vam marxar de Fontajau i vam anar al Mercat del Col·leccionisme que fan cada diumenge a Girona, a la Plaça Catalunya. Tot i que molts ja plegaven, comptant que eren quarts d'una del migdia, vam aconseguir canviar 5 monedes de iens que teníem per unes de Romania, de Singapur i de l'Índia, també 5.

I com que ja s'acostava l'hora de dinar, vam anar a buscar algun restaurant del centre, i ens vam quedar amb una taverna basca de la plaça de la Independència, que, aquella setmana, era la "Setmana de la Patata", i hi havia tapes de patates cuinades de diferent manera per 3€ cada una. Jo vaig demanar-ne tres, una de patates amb 4 formatges, una de patates al cabrales i una de patates "bomba" amb carn. Em sembla que també hi havia patates amb salsa brava i truita de patates. Va ser molt bo tot, tot i que no es distingien gaire les cabrales de les 4 formatges.

Un cop havent dinat, ja vam anar cap a casa.

Més fotos | Classificació

El 55è Cros de Calldetenes

El diumenge, el dia de la setmana que se solen fer els crosos, de la setmana passada, hi va haver el 55è Cros de Calldetenes, que sempre es fa just a davant de casa meva.

Ara, amb la nova Lliga Comarcal de Cros Escolar, es pot puntuar si es queda dels primers, i aquest era el primer, d'aquesta lliga.

Els de la meva categoria, infantil masculí, corríem a 2/4 d'11, i el circuit era de 2600 metres. Des d'una hora abans de córrer, el vam anar a veure. A mi no em va agradar gaire, ja que per començar, just davant de la sortida ja hi havia una pujada curta però alta, i 30 metres més enllà, una altra, a part de que el circuit era al mig de les obres del barri que estan construïnt actualment allà. Després, el cros consistia en donar una mena de volta petita a un camp que hi havia, i, després de tornar a fer les pujades del començament i a fer-ne una de més gran pel mateix camp, molt enfangat perquè dissabte hi va ploure.

Així que, després d'escalfar una bona estona, també, em vaig posar les vambes de claus (que m'anaven petites i llavors una ungla se'm va tirar enrere o no sé què li va passar), i vam córrer el cros, fent el circuitque havíem de fer, a diferència dels pre-benjamens, en els que el jutge es va equivocar i van haver de fer repetir la cursa.

Mentre corria, el que em va sorprendre va ser que la volta gran, la segona, passava per un lloc més llarg del que jo em pensava que s'havia de passar.

Al final, vaig quedar 2n local (em van donar una medalla de l'any, ja que l'any passat semblava reutilitzada) i 20è de la general.

Avui el Nàstic de Tarragona ha jugat contra el Cartagena, el líder de 2a divisió A i ha guanyat per 0 a 2, i ara és l'equip que ha sumat més punts a fora del seu camp.

Classificació

1r a la Marxa i Caminada (cursa) de Sils

Aquest matí hem anat a fer la Marxa i Caminada, que n'haurien de dir cursa de Sils, a la comarca de la Selva.

Ens hem hagut de llevar més d'hora que a altres curses, ja que corríem, en Marçal a les 9.40 i jo cinc minuts després, però amb el canvi d'hora ja era una mica més normal. Hem marxat a les 8 i 20 minuts i a les 9 ja hi hem sigut. Tant jo com en Marçal corríem 600 metres, per un carrer -asfaltat-, cap al final del poble, al costat del pavelló esportiu.

El circuit era anar i tornar d'un tros de carrer de 300 metres de llarg. Ha sigut més fàcil que fa unes setmanes a Santa Coloma de Farners, ja que no feia tanta calor i era de més poca distància, el d'avui.

A la meva cursa, jo, he quedat primer (d'un total de 2), però que ens hem disputat el primer lloc tota l'hora i fins i tot al final. A la meteixa cursa, a més, també hi corrien la categoria femenina i les dues de la categoria d'edat anterior.

També, a tots els participans ens han donat una medalla, una ampolla d'aigua, un entrepà de botifarra i una mena de magdalena.

Després d'haver esperat una bona estona per l'entrega de premis, tant jo (he quedat 1r) com en Marçal (ha quedat 3r), hem pujat al remolc que hi havia amb tots els trofeus i l'Alcalde i el Regidor d'Esports de l'Ajuntament de Sils ens han donat els trofeus.

Un cop ens es han donat hem marxat i hem para a l'ermita de Sant Marçal, del terme de Santa Coloma de Farners, que havíem vist indicada anant-hi. Per arribar a l'ermita hem hagut de trencar a la dreta (direcció Sta. Coloma) i després d'haver passat pel mig d'una serrdora surera amb un viver d'arbres plantats, i llavors per un altre camí ara ja sense asfaltar fins a l'ermita.

L'ermita estava enfilada en un turonet amb alzines sureres. És una ermita amb un porxo, al davant de la porta, és del sege XVIII. L'ermita estava tancada però gràcies a una foto amb flash que hem fet hem sapigut com era. En aquest mateix turó hi ha dues antenes, una en funcionament i una altre, més enfilada i rovellada, que ja no deu funcionar i amb dues coses molt rares.

Un cop vist si que ja hem marxat cap a casa definitivament.

Fotos | Classificació

La nova línia de metro de Bcn: L9 (i L10)

Dissabte passat (17-10-2009) vam anar, tot el dia, a Barcelona.

Al matí vam aprofitar per anar a la Festa dels Súpers, ja que en Marçal hi volia anar. A diferència d'altres anys, que havíem fet una cua gegant per gran part de la Ronda Litoral i els carrers de Montjuïc, aquest any hem volgut estalviar-nos-la i per això vam aparcar el cotxe capa a la zona universitària i amb el metro (L3), el Funicular de Montjuïc i l'autobús especial de la Festa dels Súpers (gratuït) que vam trobar just quan sortíem de l'estació del funicular, vam estalviar molt més temps.

Vam donar un volt primer per les grades de l'estadi i després per les parades que hi havia al darrere. Només d'arribar, vam veure com a davant nostre estaven gravant a les grades amb dos dels personatges del Super 3.

Quan es va anar acostant l'hora de dinar, vam baixar de Montjuïc a peu fins a la Plaça Espanya, on vam buscar restaurant per dinar.

Ho vam fer al Suarna, A l'Avinguda Paral·lel, just després de sortir de la Plaça Espanya.

A la tarda vam fer una cosa completament diferent de la del matí, vam angafar la L1 del metro i vam anar fins a Fondo, on ens hi esperava una visita guiada per la nova estació de la nova L9 del metro de Barcelona situada allà.

Com que encara faltava una estoneta perquè comencés la visita (a les 5), vam anar a passejar una mica per aquell barri -el de Fondo-, on gairebé tota la població era xinesa. En un "supermercat" xinès que vam anar (estava tot desordenat, les maletes amb els cigrons i les begudes amb la roba), hi vam comprar el diari "La Voz de China", que el fan a Barcelona però està TOT en xinès.

Quan vam sortir-ne, ens vam adonar que ja només faltaven 5 minuts perquè començés la visita, a les 5, de manera que ràpidament ens en vam anar cap a l'estació, on ens van deixar passar sense pagar pel fet de que anéssim a la visita.

El primer que ens va dir la guia van ser les normes de seguretat, que no parléssim pel mòbil, que seguíssim a la guia... i que no féssim fotos, de manera uqe només tinc les del dossier que ens va donar al final, on està molt ben explicat tot el procediment, quant ha valgut, de quin tipus serà cada estació...

Llavors vam anar cap al vestíbul i ens va explicar tot el sistema de les tuneladores, de què estan fetes, com són de grosses, i els tipus d'estació que hi haurà a la línia. Un tipus d'estació és el normal, amb una andana a cada costat de la via o una andana central amb una via a cada costat, el tipus d'estació en un viaducte, a la Zona Franca, on com que no es pot excavar a sota terra perquè està tocant el mar el metro estarà a la superfície, en un viaducte, i les estacions del "tipus L9", fetes amb un pou d'atac, un pou molt fondo, ja que no es pot excavar l'espai que ocuparia tota l'estació ja que hi ha molts edificis i poc espai per fer-hi les obres, i amb la tuneladora de 12 metres de diàmetre hi haurà una andana a la part superior del túnel i l'altra a l'inferior. També ens va posar el parell de vídeos que hi havia preparats que ensenyaven imatges de les obres, virtuls de cada tipus d'estació...

Un cop explicat tot això, vam anar cap a les andanes a comprovar tot el que ens havia explicat. Per anar-hi, s'ha de baixar pel que era el pou d'atac amb els ascensors d'alta capacitat rapidíssims, que connecten el vestíbul amb les andanes en 15 segons, els 50 metres de profunitat que hi ha de diferència. Un cop al vestíbul de les andanes, hi ha unes escales, curtes, que unes pugen cap a una andana i unes altres, baixen cap a l'altra. A l'andana hi ha unes portes, com a l'estació de Provença (L6 i 7), que s'obren juntes amb les del tren i així no hi ha perill que ningú caigui a la via. Les estacions que entreren en funcionament d'aquí a unes setmanes seran les del ramal Santa Coloma de Gramanet, ja que també hi haurà la L10, que estàrà formada pels dos ramals sud i el tros central compartit amb l'L9. Totes les de Sta. Coloma seran del tipus L9 menys la de Can Zam. Seran les estacions de Can Peixauet (a 40 metres de profunditat), la de Santa Rosa (a 44, 44 metres de profunditat), la de Fondo (que és la que hem visitat, connecta amb l'L1 i està a 48,73 metres de profunditat), la d'Església Major (a 56,32 metres de profunditat), la de Singuerlín (a 61,53 metres de profunditat) i la de Can Zam, que és del tipus normal, en que anomenen "entre pantalles". Per acabar, tots els trens de la línia seran dels automàtics, sense conductor.

Acabada la visita vam tornar a fer les 18 estacions de metro més les que havíem fet al matí, des de Plaça Espanya, de la L3 fins a on teníem aparcat el cotxe.

• Pàgina del dossier escanejada amb la fitxa de cada estació de Sta. Coloma de Gramenet
• Més fotos i informació de l'L9

A l'Ermita de Sant Roc (Gurb) i al Puig de l'Obiol (Serra de Milany)

El dimecres, amb la resta de grups de 1r d'ESO del Callís, vam anar tot el matí (menys a la primera hora, que vam fer mates), a l'ermita de Sant Roc, que està a Gurb, més o menys al peu de la muntanya de la Creu de Gurb.

Vam sortir a les 9 del Callís en direcció ca a Gurb passant pel camí que continua des de l'Avinguda Olímpia de Vic, per les cases de Sant Joan Xic, El Cassany, El Güell (on a prop hi ha la Font del Güell on a vegades hi havíem anat a 6è), Can Brodon i, la següent ja era els Terrers, que per anar-hi ens havíem de desviar i un grup considerable de gent havia agafat el mal camí, i gràcies als del meu grup que érem els únics que miràvem el mapa que ens havien donat, els vam avisar de que s'havien perdut, anaven al camí que va a Can Barnoles.

Ens vam tornar a incorporar a la pista de Terrers, cap a Sant Andreu de Gurb, Cal Monjo, Cal Doctor, el Puig i al caminet que duu fins a l'ermita de Sant Roc, on hi havien fet una xocolatada per nosaltres. Allà vam estar-nos-hi fins a l'hora de tornar. Vam entrar a l'ermita, amb uns bancs molt petits i la decoració d'uns quadres de la Pilarin Bayés.

D'altra banda, avui hem anat, amb el meu pare, a pujar el Puig de l'Obiol, de 1543,6 metres. El Puig de l'Obiol està a la Serra de Milany, als termes de Vidrà i Vallfogona del Ripollès, i per tant a Osona i al Ripollès, està al límit.

Hem sortit a les 10 de Calldetenes (abans hem anat al mercat...) i hem arribat a les 11 a Vidrà, trobant-nos una cua a la C-17, que n'hem saltat un tros passant per dins de Torelló.

Vidrà era el nostre punt de sortida, on hi passa el GR-3, igual que a dalt del cim, i per tant l'hem anat seguint tota l'hora. Primer ens hem anat enfilant per la pista del Palou Xic, alguns trossos mig encimentada, on hi feia una pujada bastant forta per ser al començament, que envoltava el Puig Castellar. A cap d'un quilòmetre i mig, ens hem desviat per un caminet molt dret fins al Palou Xic, una casa molt ben arreglada. Allà també hi havia unes bales de palla cobertes de plàstic i una bassa.

Tot seguit ens hem perdut una mica un cop que hem seguit recte per una pista, ja que algunes marques de la pintura del sender estaven desgastades per la pluja i no les havíem vist. Per sort després ja ens hem tornat a incorporar al camí bo. El tros d'on ens hem perdut era molt bonic, amb uns faigs que estaven aguantats per una roca i se'ls hi veia les arrels.

Durant a tot el camí hi havia molts bolets (suposo que dolents), i especialment en un tros de molta humitat i ombra de faigs, just abans d'arribar al Coll de Cristòfol.

Al Coll de Cristòfol hi havia quatre vaques, un arbre gegant i, uns metres més enllà, els Plans d'en Coll (o una cosa així), on hi havia 4 4x4's removent el camí. A partir d'allà enshem desviat de la pista que hi havia i ens hem començat a enfilar per uns prat d'herba i pel Collet de l'Home Mort, on hi ha una creu amb doble creuer, de dues línies horitzontals, que ara, buscant per internet, he vist la llegenda del qual hi són.

Fa uns 300 anys, l'amo de la casa del Barretó, que està una mica més avall del Collet de l'Home Mort i el de la casa de Moreu, que està prop de Ciuret, es van enamorar de la mateixa noia, i cadascú tenia els seus motius per quedar-se-la, però un dia en Moreu va decidir matar a en Barretó per quedar-se-la ell, i el va matar al Coll del Forn, prop de Ciuret, on allà hi ha una creu també d'aquestes característiques, i, per fidelitat, el criat d'en Barretó, va matar a en Moreu al que ara se'n diu el Coll de l'Home Mort, i també hi van posar aquest tipus de creu per recordar-ho. Per tant, l'"Home Mort" és en Moreu.

Pel que fa a nosaltres hem anat seguint pel sender, que de mica en mica (o de cop), s'anava enfilant semblant que s'arribava però encara faltava més. En aquest lloc on després d'arribar al cim hem dinat, ens hem trobat un rovelló podrit i llavors d'unes pujadetes de pedres, per fi hem arribat al Puig de l'Obiol, sense cap mena de vista, ja que esta envoltat d'arbres, però si amb un pessebre que una placa de fusta amb el nom de la muntanya li fa de sostre. No ens hi hem quedat gaire estona perquè a part del pessebre i la placa no hi havia res més, i era molt estret pels arbres.

Llavors hem baixat a una mena de plaa la mateixa altura que el cim on hi havia aquí sí moltes vistes, fins i tot de Montserrat, i havent dinat hem baixat pel mateix camí.

En pujar hem tardat dues hores i mitja i per baixar, una i mitja.

Després d'haver-nos parat a Santa Maria de Besora, hem arribat altre cop a casa ja a la tarda.

La foto dels quadres de la Pilarin Bayés de l'Ermita de Sant Roc són de la web deandar.com.

Més fotos

La Festa Major de Calldetenes 2009

Diumenge passat, el dia 27 de setembre, amb la mare i en Marçal vam passar el dia a la Festa Major de Calldetenes. Al matí, vam anar a buscar l'àvia de Calldetenes i vam anar a veure, tots quatre, les tres exposicions que s'organitzen per la Festa Major a diferents llocs del poble.

La primera va ser la del Concurs de Còmics, on n'hi havia alguns que eren molts bons -a les fotos hi ha els 1rs premis de les diverses categories i aquests més bons-, com un d'un "regal de merda", un d'una bruixa... L'exposició era al vestíbul de l'Auditori-Teatre.

Llavors vam anar a l'ajuntament on hi havia la d'Artistes Locals, amb quadres, sobretot però també amb làmpades pintades, figures amb material reciclat, gerros pintats, roba, plats i fins i tot un banc fet de trencadís! Tot això fet per gent de Calldetenes.

Ja que érem a la plaça 11 de Setembre en Marçal va anar a unes atraccions que hi havia (les de sempre) que cada any són més cares.

Després vam anar a la tercera i última exposició, la de labors del Casal Parroquial a la que no havíem estat mai. Tot eren coses fetes de roba (labors), tovallons, tovalloles, coixins, estovalles, quadres o fotos fetes de roba, mocadors...

Finalment, abans de tornar a casa, vam anar a veure els dos carrer que hi havia engalanats, el de França, que hi havia una mena d'exposició a la vorera, del vi, del procés per fer-lo... i a l'altre carrer engalanat, el de tot el Barri de les Escoles/Zona Esportiva (el meu), hi havia molts números, un calendari... (no s'acabava d'entendre).

A la tarda, vam anar a veure un dels esdeveniments grossos de la Festa Major d'aquest any, la baixada de carretons, que venia a ser l'helicòpter de l'any passat. Pel que vaig comptar, n'hi havia 19, de carretons, que van anar baixant unes 3 o quatre vegades cada carretó, i suposo que el que tardava menys (perquè ho cronometraven), guanyava. El recorregut era des de la Plaça del Padró, enfilada dalt d'un turó (tot edificat), baixant pels carrers Puigsacalm, Guilleries, Blanqueig i Passeig de les Adoberies, on hi havia la meta (mapa). Hi havia carretons de tota mena, de d'alguns de bastant normals, sense res d'especial, fins a una piscina inflable amb rodes, un matalàs amb tres rodes, un amb llums, amb dues bicis velles amb una tela a sobre... Amb el fort pendent que fan aquells carrers, pensava que en caurien més. I els revolts estaven plens de gent mirant sense cap protecció.

Més fotos (de les exposicions, la baixada de carretons, els carrers engalanats...)