Una altra Volta per Barcelona

Aquesta tardor, com cada any, l'organització de la Volta Ciclista a Catalunya ja ha començat a desvetllar el recorregut de l'edició del 2017, amb novetats interessants com la contrarellotge per equips que tindrà lloc al Pla de l'Estany, i un final d'etapa al Mont Caro, al Baix Ebre. El 2013 ja vaig escriure analitzant el recorregut complet de l'edició d'aquell any de la Volta i donant-ne la meva opinió, i amb aquesta entrada vull mirar de fer una proposta de recorregut, concretament del recorregut dels últims quilòmetres de l'última etapa, previsiblement a Barcelona.

Des del 2013, el final barceloní de la Volta té lloc a Montjuïc, en un circuit que genera molt espectacle entre el públic ja que s'hi donen diverses voltes. Potser estaria bé, però, variar una mica aprofitant tots els carrers i barris interessants per al recorregut de la Volta per la seva orografia, que no són pocs, més enllà dels de la muntanya de Montjuïc.

He de dir que desconec, d'entre l'organització de la Volta, l'Ajuntament de Barcelona i altres agents que pugui haver-hi, qui té més pes en la decisió del recorregut per la ciutat, ni el mecanisme pel qual es perfila, així com qüestions tècniques que se'm poden escapar. Sí que penso, però, que per amagar als ulls del món (tenint en compte la projecció internacional de la prova) certes zones de la ciutat que no formen part del prototip de ciutat turística, molts possibles recorreguts queden directament descartats. A Montjuïc mateix, les ascensions que podrien fer-se des del barri de la Marina.

Esportivament, restringint el recorregut a les zones considerades turístiques és evident que la capacitat de variar la dificultat amb més duresa o novetats és limitada.

Socialment, és injust que una competició ciclista que no es disputa en un emplaçament fix (com un pavelló o un estadi) hagi de tenir lloc sempre en els mateixos indrets, quan no perdria nivell esportiu si no ho fes -al contrari. És més, penso que l'Ajuntament -qui m'imagino que pot posar alguna trava al recorregut en aquest sentit- hauria de promoure que un esdeveniment com un final d'etapa d'una volta ciclista s'acosti als diversos barris de la ciutat, per tal que tothom pugui gaudir-ne aprofitant que és dels pocs esdeveniments esportius que es poden anar a veure lliurement, sense pagar. Sempre que es pensi abans en la gent que hi viu que en el turisme, és clar, i que el veïnat no s'hi oposi. A més, tot i ser una competició, acostant la Volta a la gent es pot promoure, en certa manera, l'ús de la bicicleta. I la Volta, organitzada per la Unió Esportiva de Sants, tot i ser una competició d'alt nivell amb els millors ciclistes, no considero que tingui efectes nocius sobre la ciutat com altres grans esdeveniments.

Ascensió a Torre Baró

Dit això, la meva proposta de recorregut per a un final d'etapa a Barcelona és la d'aquest enllaç, un recorregut exigent pel que fa al desnivell i que passa per barris per on la Volta no ha passat, almenys en els darrers anys.

Com es pot veure, he posat en el recorregut dues ascensions més aviat curtes però de pendent elevat. En concret, les dues que penso que donen més joc i són més interessants per a un hipotètic final d'etapa, en què s'hagi de lluitar fins a l'últim moment: Torre Baró i el Carmel. Tot i així, hi ha altres barris prou atractius, com ara Roquetes o el Coll. La línia d'arribada l'he situada a davant de la Sagrada Família, un lloc que sí que és turístic però perfectament compatible amb la resta de recorregut.

El carrer de Castellví, de pujada (Street View)

Els 15 quilòmetres del final d'etapa comencen a Montcada per dirigir-se cap al barri de Vallbona, des d'on a través del viaducte entra al peu del barri de Torre Baró. A continuació, l'ascensió a Torre Baró és principalment pel carrer de Sant Feliu de Codines, que és un dels que té el pendent més fort i continuat, i segueix fins al capdamunt del barri pels carrers del Castell d'Argençola i de Castellví i la carretera antiga d'Horta a Cerdanyola, que a més té un paviment rugós, que arriba a dalt de tot de Torre Baró, a 9 km de l'arribada. En total, fent cas a la web que he enllaçat (que no sé si és del tot fiable), la pujada a Torre Baró ascendeix uns 170 metres en 3 km, amb un desnivell mitjà del 5,8%, tot i que el que realment destaca de la pujada són les fortes rampes. Per exemple, en un tram de 500m comprès pels carrers del Castell d'Argençola, de Castellví i part de la carretera antiga d'Horta a Cerdanyola, el pendent mitjà és proper al 15%.

Un cop a l'altra banda del coll, passat el castell de Torre Baró, el recorregut gira a la dreta i descendeix per la carretera Alta de les Roquetes, un traçat menys costerut que el de pujada i molt més ample, tot i que lleugerament ondulat, fins a la plaça Karl Marx, sobre la Ronda de Dalt. Una alternativa seria baixar per l'esquerra, pel mirador de Torre Baró, tot i que aleshores la resta de baixada pel barri de Roquetes seria molt més tècnica. La baixada per la carretera Alta de les Roquetes també ofereix unes bones vistes panoràmiques de tota la ciutat.

Després de creuar la Ronda de Dalt, el recorregut passa pels passeigs de Valldaura i de Fabra i Puig, el carrer del Tajo i el passeig Maragall, un tram de 2km força planer, amb només quatre canvis de direcció i molt ample, que pot ser decisiu pel que hagi pogut passar a l'ascensió a Torre Baró, abans de la darrera pujada al Carmel.

Ascensió al Carmel

Així doncs, una vegada al carrer del Llobregós el recorregut es va enfilant progressivament, fins que arriba a la rambla del Carmel -on hi ha un pont sobre el carrer molt atractiu per al públic-, que gira a l'esquerra per anar a buscar el carrer dels Agudells, a la dreta, ja amb un pendent molt més pronunciat. En plena pujada, el recorregut tomba a l'esquerra per fer un petit tram del carrer de la Conca de Tremp, sense perdre gens de pendent, abans d'encarar la pujada final, desviant-se a la dreta, per l'empinat carrer de l'Alcalde de Zalamea. Un altre cop, el carrer de l'Alcalde de Zalamea té un paviment rugós que afegeix més dificultat a la rampa de 220 metres de longitud al 16,4% de pendent, que se suma als ja més de 600 metres de recorregut ascendent des del carrer del Llobregós.

El carrer de l'Alcalde de Zalamea (des de dalt i des de baix)

La pujada al coll, de prop d'un quilòmetre en total, s'acaba de culminar pel carrer de Calderón de la Barca, i aleshores s'inicia la baixada final de 3,2 km fins a l'arribada a la Sagrada Família. La baixada té dos trams diferenciats. Els primers 1,6 km, per les corbes tancades de la carretera del Carmel i el carrer de Ramiro de Maeztu, passant per l'entrada del Parc Güell, fins a la plaça de Sanllehy. Allà s'inicien els darrers 1,6 km de baixada, totalment rectes pel carrer Sardenya fins arribar a la plaça de la Sagrada Família, on hi hauria espai per a tota la infraestructura de l'arribada.

El carrer de Llobregós (des de mitja pujada mirant cap avall,
des del pont de la Rambla del Carmel mirant cap amunt,
i el pont de la Rambla del Carmel)

El Carmel també ofereix moltes alternatives interessants. Una podria ser fer la pujada fins dalt pel carrer de la Conca de Tremp, amb un recorregut més recte i asfaltat que passant pel carrer de l'Alcalde de Zalamea. Una altra, força diferent, seria seguir pujant pel carrer del Llobregós fins al capdamunt d'aquest. El carrer del Llobregós no assoleix rampes tan pronunciades com els altres carrers, però podria aportar un altre tipus d'emoció a la pujada, pel fet de ser tota recta i ample, per un carrer principal. En total, 1,1 km a prop del 10% de pendent de mitjana. Després d'arribar a dalt del carrer del Llobregós s'hauria d'anar pel carrer del Santuari per enllaçar amb la carretera del Carmel, o bé es podria baixar pel passeig de la Mare de Déu del Coll i acabar l'etapa en un altre punt de la ciutat.

En resum, dues ascensions no gaire llargues però dures, amb pujades fortes per carrers estrets, i trams de baixada amples que obren diverses possibilitats a la cursa.