Com ja fa un any, poso unes quantes cançons que he trobat per fer cagar el tió. Poso les que m'han cridat una mica l'atenció pel que diuen que almenys aquí, no solem dir quan caguem el tió:
La primera, de la zona del Camp de Tarragona fa servir el que s'estima més algú, segons algunes versions diferents que hi ha, diu el que s'estima més el tió o el que el pica. També hi ha una variació en les dues versions, que en una ho diu en present i a l'altra en futur, que el picarà, a més de que també utilitzen diferents verbs:
(aquesta fa servir el que s'estima més el tió)
Rabassó de vinya vella, tu que ets tort i maligual, t’estimes més les casquetes que els torrons de Nadal. Caga tió, sinó et dono un cop de bastó! El Molar, Priorat
(i aquesta el que s'estima més el que el pica)
Rabassol de vinya vella,
tu que ets tort i mal igual
més m'estimo la teva merda que no pas anar a jornal.
La segona, de la zona del Pla de Lleida, sorprèn l'ús de les taronges com a regal, a part del torró:
(en verd, les variacions en la versió de Preixana)
Tió de Nadal
no caguis (cagos) arengades,
que són salades;
caga torrons
que són més (ben) bons,
(i) caga taronges que són ben dolces. Lleida, Segrià i Preixana, Urgell
Aquesta, la tercera, del Pirineu Occidental (de Catalunya), crida l'atenció pel fet que també digui que cagui arengades, quan normalment de diu que no en cagui perquè són massa salades:
