Instal·lacions públiques al servei del poble

Últimament he observat l'exemple de dues realitats ben diferents pel que fa a l'ús de les instal·lacions esportives municipals, concretament de futbol.

Per una banda, al meu poble, Calldetenes, fa uns dies es va poder observar la màxima expressió fins a dia d'avui del conflicte que hi ha amb la concessió del camp de futbol municipal, quan algú va sabotejar el sistema de reg, va foradar la xarxa de les porteries i va escriure "fills de puta" sobre una gespa artificial que, per cert, l'ajuntament encara està pagant. El conflicte de Calldetenes, sense entrar en gaires detalls perquè tampoc és que hagi seguit gaire el cas ni els curiosos posicionaments de totes les formacions de l'ajuntament aquesta legislatura i les anteriors (CiU, ERC i Poble en Marxa-CUP), és que des de fa anys el FC Calldetenes s'ha apropiat de les instal·lacions, municipals, i després de molts anys s'ha volgut regular la situació des de l'ajuntament (el que suposa que el FC Calldetenes deixi de tenir les instal·lacions com si fossin seves). A més, s'ha creat un club nou, la Unió Esportiva Calldetenes, que vindria a substituir el FC Calldetenes.

Per l'altra, fa uns dies vaig poder visitar el poble empordanès de Viladamat, l'únic on la CUP té majoria absoluta, i em va agradar molt el que posava al cartell a la porta del camp de futbol, envoltat per un mural independentista: "Poden fer ús d'aquestes instal·lacions les persones amb residència o amb familiars a Viladamat". El més lògic i just en tractar-se d'una instal·lació pública. 

Tan difícil és entendre que per fer servir una instal·lació pública, o ni que sigui entrar-hi lliurement, no ha de caldre ser soci de cap entitat (és a dir, pagar), i menys si aquesta entitat, per molta tradició (o parasitisme) que tingui al poble, no compleix les regulacions de l'ajuntament? Llavors, evidentment, si una entitat com pot ser qualsevol club del poble vol fer un ús exclusiu de les instal·lacions (per raons òbvies: durant una competició oficial el camp ha de ser només per als que competeixin, o durant uns entrenaments regulars), doncs que pagui d'acord amb el temps que estigui fent aquest ús exclusiu (deixant també una franja de temps lliure perquè les instal·lacions no estiguin ocupades tot el temps per alguna entitat).