Instal·lacions públiques al servei del poble

Últimament he observat l'exemple de dues realitats ben diferents pel que fa a l'ús de les instal·lacions esportives municipals, concretament de futbol.

Per una banda, al meu poble, Calldetenes, fa uns dies es va poder observar la màxima expressió fins a dia d'avui del conflicte que hi ha amb la concessió del camp de futbol municipal, quan algú va sabotejar el sistema de reg, va foradar la xarxa de les porteries i va escriure "fills de puta" sobre una gespa artificial que, per cert, l'ajuntament encara està pagant. El conflicte de Calldetenes, sense entrar en gaires detalls perquè tampoc és que hagi seguit gaire el cas ni els curiosos posicionaments de totes les formacions de l'ajuntament aquesta legislatura i les anteriors (CiU, ERC i Poble en Marxa-CUP), és que des de fa anys el FC Calldetenes s'ha apropiat de les instal·lacions, municipals, i després de molts anys s'ha volgut regular la situació des de l'ajuntament (el que suposa que el FC Calldetenes deixi de tenir les instal·lacions com si fossin seves). A més, s'ha creat un club nou, la Unió Esportiva Calldetenes, que vindria a substituir el FC Calldetenes.

Per l'altra, fa uns dies vaig poder visitar el poble empordanès de Viladamat, l'únic on la CUP té majoria absoluta, i em va agradar molt el que posava al cartell a la porta del camp de futbol, envoltat per un mural independentista: "Poden fer ús d'aquestes instal·lacions les persones amb residència o amb familiars a Viladamat". El més lògic i just en tractar-se d'una instal·lació pública. 

Tan difícil és entendre que per fer servir una instal·lació pública, o ni que sigui entrar-hi lliurement, no ha de caldre ser soci de cap entitat (és a dir, pagar), i menys si aquesta entitat, per molta tradició (o parasitisme) que tingui al poble, no compleix les regulacions de l'ajuntament? Llavors, evidentment, si una entitat com pot ser qualsevol club del poble vol fer un ús exclusiu de les instal·lacions (per raons òbvies: durant una competició oficial el camp ha de ser només per als que competeixin, o durant uns entrenaments regulars), doncs que pagui d'acord amb el temps que estigui fent aquest ús exclusiu (deixant també una franja de temps lliure perquè les instal·lacions no estiguin ocupades tot el temps per alguna entitat).

Blog i no bloc

Fa uns mesos l'Institut d'Estudis Catalans, la institució que normativitza la llengua catalana, va tancar el llarg debat sobre el que en anglès es coneix com a blog, una pàgina com aquesta: la forma en català de blog és blog, i no bloc (com jo habitualment escrivia i tal com l'utilitzava pel títol del meu blog), per raons bàsicament etimològiques, i és que blog no té res a veure amb una llibreta (bloc) sinó que és l'escurçament de weblog (web+blog) en anglès. Es poden trobar més arguments a favor de blog, amb els que es deu fonamentar la decisió de l'IEC, en aquest enllaç.

I de blog, bloguer i bloguera, que encara sorprenen més respecte blocaire.

Blog ja surt al diccionari de l'IEC

Neix el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans a l'institut Jaume Callís!

Deixo aquí el comunicat de la presentació del nucli del SEPC a l'institut Jaume Callís de Vic:

Alguns dels membres del SEPC Jaume Callís

Aquest dimecres al matí s’ha presentat públicament el nou nucli del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a l’institut Jaume Callís de Vic. L’acte de presentació ha tingut lloc a la sala d’actes de l’institut vigatà, i hi ha intervingut Aleix Rifà, manlleuenc militant del SEPC de la Universitat Autònoma de Barcelona. La presentació ha comptat amb la presència de prop de 70 alumnes. La portaveu nacional del SEPC no ha pogut assistir a l’acte ja que està participant a la tancada al rectorat de la UAB.

D’aquesta manera, neix a la comarca una nova organització del moviment de l’Esquerra Independentista, l’estudiantil, que se suma a les diverses assemblees locals de la CUP i a la d’ARRAN.

El SEPC és un sindicat estudiantil que té com a àmbit d’actuació els Països Catalans, amb presència a totes les universitats públiques i més d’un centenar d’instituts, i es basa en 6 eixos de treball:

Una educació pública, que garanteixi la igualtat d’oportunitats real per a totes i tots, que ens permeti accedir al coneixement sense traves acadèmiques, burocràtiques ni econòmiques, és a dir, d'accés universal, gratuït i gestionat única i exclusivament per l'administració pública sense concessions ni intromissions de capital privat. 

Una educació en català, que la nostra llengua sigui vehicular. Per afrontar els propis reptes socials, culturals i econòmics cada poble té el dret a organitzar i regular el seu propi sistema educatiu. Lluitem per un marc educatiu dels Països Catalans i volem un ensenyament català tant en llengua com en continguts.

Una educació popular, per un model educatiu transversal, multidisciplinari i integrador amb les dinàmiques socials que envolten instituts i universitats, amb un model pedagògic democràtic i participatiu que s'allunyi de la rigidesa tradicional, i que vagi encaminat a fomentar l'esperit crític.

Una educació de qualitat, amb un model educatiu que no mesuri la qualitat educativa exclusivament per la seva eficiència, sinó que inclogui criteris acadèmics i de socialització del coneixement. Entenem que l'estudiant no pot ser tractat com una consumidora de coneixement o client, sinó com una persona en formació. Aquest ensenyament ha de partir i promoure models educatius racionals i científics, defugint dogmatismes i assolint la laïcitat.

Una educació antipatriarcal, per assolir la igualtat de sexes. Així, apostem per la coeducació com a millor mètode educatiu per a assolir el nostre objectiu. Entenem que només una educació no sexista des de menudes i menuts podrà canviar la societat masclista hegemònica. Reivindiquem que l’educació té un paper important en aquesta lluita per la normalització de les diferents opcions sexuals.

Els membres del SEPC de l’institut Jaume Callís hem decidit optar per la creació del nucli sindical davant la situació actual en l’educació pública als Països Catalans, amb l’objectiu de conscienciar els i les alumnes dels constants atacs espanyolistes i privatitzadors i a lluitar contra aquests. El model d’organització del SEPC del Jaume Callís és assembleari i obert a tots els alumnes de l’institut. Es té previst dur a terme accions com van ser no celebrar el Dia de la Hispanitat o el Llaç pel Català organitzades l’any passat a l’institut per joves d’ARRAN, o fer un referèndum per declarar l’institut insubmís a la LOMQE com han fet en altres nuclis del SEPC, així com seguir les vagues i protestes que es convoquen nacionalment.

El SEPC Jaume Callís també tenim Twitter (@SEPCJaumeCallis) i Facebook (facebook.com/sepc.jaumecallis), i ja hem sortit a diversos mitjans de comunicació, com a les webs Llibertat.cat, Osona.com i EL9NOU.CAT, on també hem aparegut a l'edició en paper.

Típiques falsedats sobre els peatges d'Abertis

Entre mig de les primeres discussions més pujades de to de la CUP-AE al Parlament, primer amb el PP i després amb Ciutadans, com a cada ple cada grup va fer una pregunta al President de la Generalitat, a l'Artur Mas (són quatre vídeos: la formulació de la pregunta per part de David Fernàndez, la primera resposta de Mas, la repregunta de Fernàndez i la segona resposta de Mas). Aquest últim ple del 10 d'abril David Fernàndez va demanar-li a Mas si en el Govern hi ha voluntat per resoldre el conflicte de les multes sorgides del moviment #novullpagar. Doncs bé, mai m'hauria pensat que Mas respongués tan clarament amb les mentides típiques per justificar el pagament d'un servei públic a una empresa privada (Abertis) perquè sí. Això sí, el que va dir van ser mentides sobre els peatges però la pregunta, de si hi havia voluntat per resoldre aquest conflicte col·lectiu -s'han posat un mínim de 66.000 multes per no pagar els peatges-, no la va respondre pas.

El primer que Mas va dir va ser sobre el fet diferencial entre la situació de les autopistes a Catalunya i a la resta de l'Estat. Algunes autopistes de peatge que hi ha a Catalunya són de l'Estat, sí, però i la resta que també tenen peatge i són de la Generalitat? Per tant, no tota la culpa és de Madrid sobre les autopistes de pagament a Catalunya, ja que en una Catalunya on els convergents manen de peatges d'Abertis n'hi ha.

Següent mentida: "el concepte no vull pagar és erroni, perquè pagar, les carreteres les pagarem d'una forma, o d'una altra". Bé, això en el cas que encara s'hagin de pagar, no? Perquè de pagades ho estan, desenes de vegades s'han pogut pagar amb els diners que es recapten als peatges! Així que, Mas, si l'objectiu és pagar les autopistes (motiu pel qual hi ha els peatges, que cobra Abertis, qui va construir-les), els peatges han de suprimir-se, no fer-ho repagar i repagar ni als usuaris ni al conjunt de la ciutadania a través dels impostos.

A continuació Fernàndez diu que efectivament les autopistes ja les hem pagat, però Mas segueix defensant el monopoli d'Abertis i a sobre amb excuses antidemocràtiques i que ens pretenen hipòcrites: "Cap a on va Europa  [deu referir-se a la seva estimada Unió Europea neoliberal, no al conjunt d'un continent al que tampoc tenim perquè tenir en compte i no altres països del món], fem aquesta reflexió". Bé, doncs a França, per posar un exemple, es recapta el mateix als peatges de la xarxa de 7.000km d'autopistes de l'Estat francès que el que es recapta aquí en una xarxa de 700km. I només un terç de les autopistes europees són de peatge. I a França i Itàlia (on més n'hi ha, a part d'aquí), hi ha peatge però el cobra l'administració pública, no una empresa privada com Abertis. Cap a on va Europa? A sobre diu que són els altres països (com Espanya) els que s'han d'adaptar al model robatori dels peatges a Abertis, que Catalunya ja està on ha d'estar.

I finalment, l'excusa barata: "Cert, però una vegada s'han pagat les autopistes en quant a la seva construcció, s'han de mantenir!". Clar, i com s'ho deuen fer França, on es recapta el mateix que a Catalunya (700km), per mantenir la seva xarxa de 7.000km d'autopistes, si la quantitat de diners que ingressen tan sols pot mantenir 700km com a Catalunya? Sense anar més lluny, dels 711 milions d'euros anuals que recapta Abertis a les autopistes de Catalunya, només 90 milions són destinats al manteniment (tal com va fer públic SI, i això són dades reals de la Generalitat)! Així, a què es dedica el 87% restant dels ingressos dels peatges, Mas? Es dedica a pagar els sous astronòmics de càrrecs dins de la direcció d'Abertis, formada per polítics jubilats com Macià Alavedra (implicat en el cas Pretòria) i de no tan jubilats com el conseller Homs? A fer accions perquè Salvador Alemany rebi per part del Departament d'Interior la medalla de bronze al mèrit policial? És igual, ni que ho invertissin en coses no vergonyoses ni penoses, l'únic que Abertis hauria de tenir dret a cobrar és en el pagament de l'autopista.

Un cartell que ho resumeix tot
(mentre hi hagi pobres i rics, és clar)

Ara bé, les autopistes han de ser de peatge un cop s'han pagat? Per mi sí, però cobrant-los l'administració pública (mai Abertis ni cap empresa privada), que destini els ingressos (a part del manteniment) a subvencionar els mitjans de transport que han de ser els prioritaris al país, per la seva sostenibilitat i accessibilitat: el transport públic (públic, no privatitzat) i en bici (evidentment anar en bici és gratuït però moltes carreteres s'haurien d'adaptar i s'haurien de construir molts més carrils bici, que siguin útils). Perquè el transport públic bé que està pagat (excepte el manteniment!), i bé que el seguim repagant, i cada cop a un preu més alt! Doncs que canviïn les prioritats d'una vegada i sigui el transport privat i contaminant el que pagui, no només en quant a la construcció de la infraestructura, sinó també per pagar el transport públic -públic, necessari i a l'abast de tothom. Cap a on va Europa?

24 de març: Montjuïc ple d'estelades!

La Volta ciclista a Catalunya acaba diumenge 24 de març a Montjuïc (Barcelona), amb un espectacular circuit on els ciclistes faran 8 voltes per finalitzar la competició. La cursa es veurà, televisada, a 540 milions de llars en 163 països, de manera que és una gran ocasió per omplir els carrers de Montjuïc de gent i d'estelades!

El pas dels ciclistes per Montjuïc començarà aproximadament a un quart de 3 i l'etapa acabarà prop de tres quarts de 5 de la tarda:, amb l'arribada situada davant de la Font Màgica, a l'avinguda de Rius i Taulet. El circuit serà el mateix per a les 8 voltes excepte per a la 5a, en la qual baixaran pel carrer dels Jocs del 92 en comptes del passeig Olímpic i l'avinguda de l'Estadi, a causa de l'esprint especial de les 100 edicions del Tour de França que tindrà lloc en aquesta 5a volta.

Anàlisi del recorregut de la Volta Catalunya 2013

Per fi, a falta de només 11 dies per l'inici de la 93a edició de la Volta Ciclista a Catalunya, ha sortit publicat a la web de la cursa el recorregut complet de cada una de les 7 etapes, que tindran lloc durant la setmana entre el 18 i el 24 de març. A continuació, l'anàlisi del recorregut de cada etapa que he fet com a celebració després de tanta espera:

1a etapa: Calella-Calella (159,3km)

L'any passat la primera etapa de la Volta també va tenir com a sortida i arribada la població de Calella, al Maresme, tot i que enguany l'etapa serà més muntanyosa.

La primera dificultat comença al quilòmetre 12 amb l'alt de Collsacreu (3a categoria), després d'haver passat per Sant Pol de Mar, Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta. A continuació baixaran cap a Vallgorguina i Sant Celoni per encarar el segon port, el més dur, de l'etapa, que han anomenat "Alt del Montseny" (1a categoria), que consisteix en pujar per Sant a Maria i Sant Esteve de Palautordera (amb el primer esprint intermedi) fins gairebé el poble de Montseny, on es desviaran cap a una carretera a la dreta fina a la Costa de Montseny, on coronaran el port. Després baixaran cap a Mosqueroles i Sant Celoni i pujaran l'alt de Collsacreu a l'inrevés, baixaran pel mateix lloc on l'havien pujat fins a Calella, on hi haurà el segon esprint intermedi. Llavors aniran cap a Tordera, on hi haurà l'esprint commemoratiu de les 100 edicions del Tour de França, aproximadament al quilòmetre 100, i abans de tornar a Sant Celoni per tornar a pujar l'alt de Collsacreu pujaran el de Montsoriu (3a), entre Hostalric i Breda. Finalment arribaran a Calella després d'haver pujat l'alt de Collsacreu, a 17,9 km de l'arribada.

Possibles millores/alternatives: gairebé cap. Només que tinguin en compte si mai la Volta ha de tornar a Calella (hi ha força bona relació), que tinguin en compte l'espectacularment costeruda pujada que hi ha a l'urbanització de Can Carreres, que podria pujar-se a menys de 10km de l'arribada.

2a etapa: Girona-Banyoles (170,7km)

Girona repeteix com a inici de la 2a etapa de la Volta en una etapa per a esprintadors. 

Se sortirà per la C-65 en direcció Llagostera per anar després cap a Tossa de Mar, sense cap port puntuable. A continuació pujaran al Mirador de Sant Feliu (3a categoria), que és la carretera costanera que enllaça Tossa i Sant Feliu de Guíxols. Havent passat Sant Feliu es dirigiran a Platja d'Aro (amb esprint intermedi), Sant Antoni de Calonge i Palamós i agafaran la C-31 per anar fins a Palafrugell, on seguiran per la C-66 fins a la ciutat que acollirà l'arribada, Banyoles, passant per la Bisbal d'Empordà, Corçà, Bordils -on hi haurà l'esprint de les 100 edicions del Tour- i Celrà. Un cop a Banyoles faran 4 voltes de 9,2km a l'estany (el segon esprint intermedi serà en el primer pas per la línia d'arribada), començant per la carretera C-150a (no C-153a com diu a la web) i tornant per la GIV-5248, més estreta i amb més revolts, que passa per Porqueres.

Possibles millores/alternatives: El circuit final a Banyoles és un gran encert, no només per l'espectacle que suposa veure passar quatre cops els ciclistes per l'arribada si se sap segur que ha d'acabar en esprint, sinó també pel caràcter simbòlic que té donar voltes a un dels estanys més grans de Catalunya. Ara bé, molts trams de l'etapa podrien ser diferents i més entretinguts. Als primers quilòmetres podrien pujar a Sant Grau d'Ardenya en comptes d'anar a Tossa per la carretera més planera, si bé potser millor no posar un port tan gran a començament d'una etapa que ve a ser una de les planes de la Volta. El que sí que no hauria de ser així és el llarg tram d'autovia i carretera ampla que hi ha entre Palamós i Banyoles. El tram de C-31 entre Palamós i Palafrugell sí que no es pot solucionar a no ser que es pugi el coll de la Ganga que ja van fer l'any passat, però a partir de la Bisbal es podria anar per Monells, Madremanya i la Pera d'una banda, i per Flaçà, Sant Jordi Desvalls, Viladasens, Terradelles i Vilamarí (mapa).

3a etapa: Vidreres-Vallter 2000 (180km)

Vidreres s'estrena a la Volta Catalunya amb un inici ben estrany. Sortiran de la població selvatana cap a Caldes de Malavella i Llagostera i hi tornaran... per l'autovia C-35! En aquest 2n pas per Vidreres, al quilòmetre 33, hi haurà el primer esprint intermedi. 

Un cop donada aquesta volteta aniran per la C-63 cap a Sils, Riudarenes i Santa Coloma de Farners, on començaran a pujar l'"alt de Sant Hilari", consistent en anar a Sant Hilari Sacalm per Sant Miquel de Cladells, per la GI-551, que és de 1a categoria però en cap cas ho hauria de ser, sinó de 2a, ja que  té un coeficient de només 87. Passat Sant Hilari Sacalm van cap a Anglès passant per la sinuosa carretera d'Osor i llavors cap a Olot per la C-63 passant per la Cellera del Ter, Amer, les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Esteve d'en Bas (on hi ha el segon esprint intermedi) i les Preses. Després ja es dirigeixen per "la via ràpida" cap a Vallter 2000, per la Vall de Bianya, el túnel de Collabós (que torna a ser un port de 1a!) i avall (o amunt, més ben dit), cap a Sant Pau de Segúries, Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases, on comença la pujada a Vallter 2000, de 12km i categoria especial, amb el 7,8% de pendent mitjà, amb el final a 2.200 metres d'altura, tot i el nom de l'estació d'esquí, actualment propietat de FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). Es veu que aquesta arribada és la "cima Peris"...

Possibles millores/alternatives: Deixant a part la volteta inicial, que deu anar amb el que l'ajuntament de Vidreres ha pagat per acollir la Volta, el que clarament es podria millorar és el pas pel túnel de Collabós, que per molt de 1a categoria que digui que sigui (si s'aplica el mateix criteri que amb el de Sant Hilari segur que no ho és), sempre seria millor travessar la serralada Transversal per un port de veritat i no per un túnel. Un d'ells, segurament el més lògic, és el de Capsacosta (2a categoria) (mapa), passant pel qual s'estalviarien 300 metres. I si en volien un de 1a categoria, podien optar pel collet de Colldecarrera i el coll Mariner, per la Vall del Bac, entre Castellfollit de la Roca i Sant Pau de Segúries, tot i que llavors el recorregut augmenta uns 10km (mapa, altimetria, fotos i descripció). Una altra opció seria passar pels colls de Coubet (per on van passar l'any passat) i Santigosa, tot i que no són tan durs, o allargar una mica el recorregut passant per Sant Joan de les Abadesses i pujar la collada del Burgarès (1a) per Ogassa.

4a etapa: Llanars-Port Ainé (217km)

Llanars acollirà també per primera vegada la Volta en la sortida de l'etapa reina d'aquesta edició. 

El primer port que pujaran és el de Merolla (3a categoria), a 37km de l'inici després de passar per Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Campdevànol i Gombrèn. Tot seguit entraran al Berguedà per la Pobla de Lillet i seguiran directament cap a Guardiola de Berguedà per començar a pujar el primer port de 1a categoria del dia, que han anomenat Alt de Pedraforca segurament per les vistes que hi ha d'aquesta muntanya en aquell indret, a davant del càmping Sunsenc, però que en tot cas haurien d'anomenar de Maçaners, que està 1km després de coronar el port. Seguiran cap a Gósol pel coll de la Trapa, no puntuable, i pujaran el coll de Josa (2a categoria), que anomenen Alt de Josa del Cadí. Després passaran per Josa de Cadí i per Tuixén (on hi ha l'esprint de les 100 edicions de Tour), on començaran a pujar, per Cornellana i Adraén, el coll de Laguén (també anomenat de la Trava), sorprenentment no puntuable quan en realitat és de 2a categoria. Un cop baixat aquest últim coll passaran per la Seu d'Urgell on faran l'esprint intermedi i després de passar per la recta de Montferrer i Castellbò començaran a pujar el port del Cantó (altimetria), de categoria especial, llarg, de gairebé 25 km, al 4,2% de mitjana, rampes de fins al 12%, força vist últimament a la Volta i a la Vuelta, ja que cal passar-hi per força si es vol anar de l'Alt Urgell al Pallars Sobirà i viceversa (potser si mai asfaltessin el port de Cabús per Tor tindríem més varietat). Havent baixat aquest port es trobaran amb el segon esprint intermedi a Sort i uns quilòmetres més planers fins a Rialp abans de començar l'ascensió a l'últim port de categoria especial de la Volta, Port Ainé (altimetria), de 18,9km al 6,5% de pendent mitjà i rampes de fins al 12%. Cal destacar que Port Ainé també és una estació d'esquí de FGC. Tema de si una empresa de ferrocarrils pública ha de tenir estacions d'esquí i les polítiques que FGC té en el seu servei públic a part, està molt bé que estacions d'esquí seves acullin dos finals d'etapa de tals dimensions de la Volta a Catalunya, a veure si en les properes edicions podem veure-ho a la Pleta del Prat o a Espot Esquí, també de FGC.

Possibles millores/alternatives: En aquest cas el recorregut esta prou ben mesurat ja que, així com es podrien pujar molts més ports més durs que cauen a prop del recorregut, cal tenir en compte que l'etapa és de 217km, la neu que pot haver-hi en alguns ports, i que els ciclistes ja portaran 3 dies de Volta al damunt i 3 més per fer. Per això passar pel coll de Pradell, el més dur de Catalunya, en comptes de l'Alt de Pedraforca, millor que no sigui en una etapa que ha d'acabar a Port Ainé havent pujat el port del Cantó. Ara, que no se n'oblidin que algun any sí que estaria bé que el pugessin. D'altra banda, podrien pujar a Castellar de n'Hug pel Castell de Mataplana anant a la Pobla de Lillet o pujar la collada Sobirana passat la Pobla de Lillet. Això faria augmentar una mica més la duresa però també la llargada, raó per la qual és millor no toca l'etapa.

5a etapa: Rialp-Lleida (156,5km)

Rialp, municipi en què es troba Port Ainé, serà l'inici de la 5a etapa, que acabarà a Lleida, ciutat que després de 16 anys sense acollir la Volta i que va perdre la seva pròpia volta fa 5 anys torna a apostar per la Volta i no per la Vuelta.

Aquesta etapa, a part d'anomenar-se "5a etapa", tal com em temia quan van anunciar que aniria de Rialp a Lleida, gairebé també es podria dir "C-13", ja que es passaran bona part d'aquesta etapa en aquesta carretera, ampla i plena de túnels, així que baixaran cap a Sort, els túnels de Collegats, la Pobla de Segur, Tremp, on hi haurà el primer esprint intermedi, més túnels, aquest cop els de Terradets, aniran per la C-12 cap a Àger per pujar el primer i únic port de l'etapa, tot i haver sortit dels Pirineus, el port d'Àger (2a categoria) que no és de 2a ni de bon tros, pujant-lo des d'Àger. Aquest portet estarà a 80km de meta, per tant no tindrà cap importància per trencar la cursa. A continuació passarà per l'esprint de les 100 edicions del Tour a Balaguer i arribarà a Lleida després d'anar a fer un volt a l'estil París-Niça 2013 de llargues rectes planes i interminables per Castelló de Farfanya, Algerri, Alfarràs -on hi haurà el segon esprint intermedi -, Almenar, Alguaire (per promoure l'aeroport?), Rosselló i Torrefarrera. L'arribada serà davant del nou palau de congressos, totalment pla, per la qual cosa hi haurà esprint si no hi ha sorpreses.

Possibles millores/alternatives: D'acord que portin dues etapes acabant en ports de categoria especial però costa imaginar que una etapa que comença als Pirineus i acabi a Lleida, amb el que ha costat que aculli la Volta, només tingui un trist port de 2a que no ho és. D'alternatives n'hi ha, i segons la duresa que se li vulgui donar a l'etapa se'n poden agafar més o menys: començar l'etapa pujant, per Escàs, Caregue, Sorre i Altron i/o per Olp, Pujalt, Enviny, Llavrén i Montardit de Dalt, passar per l'estany de Montcortès i Senterada, començar el coll de Montllobar fins a Fígols de Tremp i cap a Castell de Mur o simplement en comptes de pujar el port d'Àger, pujar el coll d'Ares (on hi ha l'Observatori Astronòmic del Montsec) des de Sant Esteve de la Sarga, que és un portàs de 1a per descobrir. Una altra alternativa però que suma força quilòmetres més és passar per l'"Escala del Pas Nou", un port que hi ha entre Sant Cristòfol de la Vall, al terme de Gavet de la Conca, i Vilanova de Meià, que creua el Montsec per aquest congost. 

I en el cas que no es vulgui afegir més muntanya, es pot passar per la LV-9123 (Gavet de la Conca), que paral·lela a la C-13, almenys és una mica més entretinguda. 

6a etapa: Almacelles-Valls (178,7km)

Almacelles, gràcies al monument al centenari de la Volta a Catalunya que va fer fa 2 anys, acollirà la sortida de la 6a etapa d'aquesta edició, que acabarà a Valls en homenatge a Xavi Tondo, ciclista vallenc que va morir també fa 2 anys.

L'etapa començarà dirigint-se per la L-800 a Alcarràs, on hi haurà el primer esprint intermedi (tot just al km 38), després de passar per Sucs i Gimenells, i tot seguit anirà cap a Lleida per la N-II. Un cop havent deixat Lleida agafaran la N-240 per la qual recorreran més de 50km amples i pràcticament rectes fins a l'Espluga de Francolí, on hi haurà l'esprint de les 100 edicions del Tour. Allà trencaran a la dreta cap al monestir de Poblet, on iniciaran l'ascensió al coll de les Masies, que l'organització de la Volta anomena Alt de Prades i qualifica de 1a quan, una altra vegada, ni de bon tros ho és quan el seu coeficient és de 73, és de 2a! El port es corona a la cruïlla amb la carretera de Vilanova de Prades. Aleshores dalt de les muntanyes de Prades passaran per Prades i Capafonts i baixaran per Alcover, on agafaran la C-14 fins a prop de Montblanc per pujar, per la N-240, el coll de Lilla (2a categoria), que a 14,5km de l'arribada a Valls podrà trencar la carrera i evitar que acabi en esprint com la 2a, la 5a i probablement la 1a etapa.

Possibles millores/alternatives: Pel que fa a les dificultats muntanyoses de l'etapa només tocaria l'error de les categories (posar Masies com a 2a i Lilla, segurament com a 3a), ja que com a etapa de (poca) mitja muntanya amb un coll a poc per acabar ja n'hi ha prou. El que sí que podria ser diferent és, un cop més, aquest llarg tram de carretera ampla i recta entre Lleida i l'Espluga de Francolí es podria substituir per algun recorregut paral·lel com per exemple per Artesa i Puigverd de Lleida, Castelldans, Cervià de les Garrigues i l'Albi (mapa) o fins i tot incorporar algun tram -totalment pla- sterrato com fan algunes curses a Itàlia.

7a etapa: El Vendrell-Barcelona (122,2km)

La sortida de la 7a i última etapa de la Volta a Catalunya serà al Vendrell, en una etapa curta sense gairebé cap dificultat fins que s'entra a la capital catalana.

L'etapa només de començar va cap a la costa, a Calafell, i la seguirà vorejant fins a l'entrada a Barcelona, passant per Segur de Calafell, Cunit, Cubelles, Vilanova i la Geltrú -amb el primer esprint intermedi-, Sitges, l'Alt de Maladona (3a), Castelldefels -amb el segon esprint intermedi-, Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i el Prat de Llobregat per acabar entrant a Barcelona per la Gran Via. A la plaça d'Espanya faran l'avinguda de la Reina Maria Cristina i tombaran a l'esquerra cap a l'avinguda de Rius i Taulet, on hi haurà l'arribada i s'iniciarà un circuit de 6,15km per Montjuïc a fer 8 vegades, que no és un circuit qualsevol: a l'avinguda de Rius i Taulet es gira a la dreta al carrer de la Guàrdia Urbana i s'enllaça amb el passeig de la Santa Madrona. Acabat aquest passeig es faran uns 130 metres de l'avinguda de l'Estadi en direcció a l'estadi abans de trencar a l'esquerra cap al carrer dels Vivers i dels Tres Pins que per mi són un dels grans descobriments d'aquesta edició de la Volta. Són tan sols 400 metres però molt costeruts, estrets i plens de vegetació. Si s'omplen de gent d'aquí sortiran algunes de les millors fotos d'aquesta l'edició de la Volta. Havent passat aquests 400 metres magnífics es segueix pujant, no tan durament, pels carrers del Dr. Font i Quer i de Can Valero, on hi ha el cim del port (3a categoria). Aleshores es baixarà pels passeigs del Migdia i Olímpic i les avingudes de l'Estadi i del Marquès de Comillas fins a l'avinguda de Rius i Taulet on hi haurà l'arribada.

Possibes millores/alternatives: Cap, amb les 8 pujades a Montjuïc no cal pas més muntanya, i el recorregut per la costa si no plou serà prou atractiu. En circumstàncies "normals" (fer l'arribada a Montjuïc a l'estil Tour o Vuelta) diria que Montjuïc ja cansa perquè hi ha molta més muntanya a Barcelona per descobrir en el ciclisme però el circuit que han fet és realment impressionant.

Competències bàsiques... i tan bàsiques!

Realment cal ser molt incompetent per suspendre aquestes proves que hem fet durant aquesta setmana, l'avaluació de Competències bàsiques que es fa a 4t d'ESO des del curs passat.

I és que, d'acord que s'avaluïn competències i no continguts, és a dir, la capacitat que tenim per resoldre problemes matemàtics i per comprendre textos en català, castellà, anglès i aranès a la Val d'Aran, a part de fer un escrit per avaluar la nostra capacitat redactora. La utilitat d'aquestes proves a part, he de dir que en alguns exercicis és bastant... humiliant? (segurament hi ha una paraula més precisa) que ens facin fer segons què que hauria de poder resoldre's en acabar la primària o com a molt el primer cicle d'ESO. De veritat que si ho fem tot bé serem competents? Segur que tindrem les competències que caldria tenir en acabar l'ESO? A quin nivell es deuen assolir les competències que ens avaluen a 4t d'ESO aquí, a Finlàndia (i a una multitud de països que tenim al davant)?

La majoria de casos d'aquest excés de facilitat són en les proves de matemàtiques i anglès:

On és la dificultat si per calcular l'àrea de la base d'un cilindre (per tant, l'àrea d'un cercle) si a part de dir-te el radi també et posen la fórmula (A=πr²)? No s'aprèn a 1r d'ESO això? A més, a la prova de matemàtiques del curs passat, no hi havia cap exercici on et donessin la fórmula. I clar, després hi haurà millors resultats i serà gràcies a la 4a hora de matemàtiques que es fa aquest curs a 4t d'ESO que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat s'ha tret de la màniga com a única solució per millorar resultats. Estratègia bastant semblant a la de canviar el significat de referéndum a la pròxima edició del diccionari de la RAE, no?

Pel que fa a la prova de llengua estrangera (anglès, tot i que no és l'única llengua estrangera de la qual ens hem avaluat, també hi havia la de castellà), un cop ha passat gairebé la meitat de l'hora exacta que tenim per fer la prova escoltant tres cops uns listenings (comprensió oral) de gent que parla tant lentament que costa d'entendre, et trobes amb un text en què hi ha unes quantes paraules... traduïdes al català!!! I no era pas cap vocabulari científic ni res que no es pogués arribar a deduir. Una d'elles era provide (proporcionar), per exemple. Finalment hi ha 2 exercicis d'expressió escrita on et demanen que expliquis un cap de setmana en un i que descriguis una persona a l'altre, això sí, demanant-te unes deu coses en cada un per expressar-les en... 45-50 paraules, el que són 5 o 6 línies! Com volen que amb 6 línies hi hagi una "redacció" amb connectors i altres elements que donin qualitat al text si cal resumir-ho tant?! (a la prova d'anglès del curs passat també passava)

Com he dit abans les proves de català i castellà eren més correctes, crec. Això sí, un dels textos de la prova de català estava extret de la Viquipèdia (havent adaptat el text). La Viquipèdia és molt útil i és un gran projecte (jo en sóc editor) però després que sempre ens diguin que a l'hora de buscar informació no ens limitem a consultar aquesta web... no és gaire coherent que ens en posin un fragment d'un article havent-hi textos escrits en català com hi ha.

Panoramio i la independència

Foto del Panoramio de la plaça Major de Vic, al Google Earth

Moltes vegades mirant el Google Maps, o el Google Earth, són útils les fotos que hi ha penjades dels llocs per part d'usuaris d'internet (no em refereixo a l'Street View sinó a fotos normals, com al cas de la imatge que acompanya aquest paràgraf). Però, com es poden penjar aquestes fotos? Les fotos que hi ha als mapes de Google són de Panoramio, una pàgina web creada el 2005 per dos valencians on els usuaris registrats poden exhibir les seves fotos de llocs i de paisatges i georreferenciar-les, és a dir, situar-les en un mapa. Degut al gran èxit de la comunitat el 2007 Google va adquirir la pàgina, i d'aquí que les fotos de Panoramio es puguin veure al Google Maps, al Google Earth... Per tant, és una bona eina perquè molta gent pugui veure les nostres fotos de paisatges, edificis... on com a qualsevol foto poden haver-hi missatges "subliminals" o simplement hi pot aparèixer una estelada ben gran i aprofitar aquest mitjà de difusió de fotografies per difondre moviments com l'independentisme català.

Carregar fotos a Panoramio és molt fàcil:

En primer lloc cal registrar-se a la pàgina (www.panoramio.com), per la qual cosa cal un compte de Google, que es pot crear allà mateix (clicant a "Sign up") o es pot iniciar sessió amb Panoramio si ja se'n té un per al Gmail, per exemple.

Captura de pantalla del lloc on carregar fotos

Un cop s'ha entrat a Panoramio amb el compte, clicant al botó de "Pujar fotos" (que hauria de ser "Puja fotos", o més aviat "Carrega fotos") i, en la nova pàgina de càrrega de fotos, clicar al botó blau que torna a dir "Pujar fotos" que farà que s'obri una finestra nova on seleccionar les fotos del nostre ordinador que vulguem carregar a Panoramio. Mentre es carrega podem anar posant-li el títol (jo normalment poso el lloc de la foto i la data), la descripció (opcional), afegint-hi etiquetes per tal que sigui més fàcil de trobar si és que algú busca fotos d'un determinat lloc o tema a partir de les etiquetes (exemples d'etiquetes són: Catalunya, Països Catalans, Osona, Calldetenes, independència, estelada... sempre separades per comes) i georreferenciant-les, que no és altra cosa que situar-les sobre un mapa del Google Maps que s'obre quan es clica a "Posiciona aquesta foto" (sobretot, cal situar-les sobre el lloc des d'on les fotos han sigut fetes, no sobre el lloc on és el que surt a la foto). Òbviament posicionar les imatges és necessari perquè siguin escollides per aparèixer al Google Maps i al Google Earth, si no tan sols es podran consultar -públicament- a la pàgina de Panoramio. Per ser seleccionades per al Google Maps i Earth també han de complir alguns requisits com que han de ser fotos de llocs a l'exterior, han de ser realment fotos (no logotips, ni documents escanejats), han d'haver sigut fetes per l'usuari que les penja, han de ser d'un mínim de qualitat, i no poden ser sexualment explícites, racistes ni xenòfobes (entre d'altres requisits recollits aquí). I si la foto no és escollida (si ho és, sol sortir al cap d'un parell o tres de dies quan es visualitza la foto a Panoramio), es pot demanar una segona revisió.

Aquesta és la primera part, la més bàsica, de la càrrega i la publicació de fotos a Panoramio. A mesura que es va remenant més per la pàgina es poden fer més coses amb les fotos que has carregat i fer que les vegi més gent:

Una és presentar-la al concurs mensual, en el qual es poden presentar 5 fotos cada mes, i que durant el mes següent els altres usuaris poden votar. Les fotos més votades estan premiades amb càmeres de fotografiar i sortir a la pàgina d'inici i al bloc de Panoramio. 

L'altra manera de difondre i compartir les fotos és amb els grups. Són grups temàtics creats pels propis usuaris on es poden afegir les fotos que s'hagin carregat a Panoramio sobre el tema del grup (cada grup té les seves regles, n'hi ha que són més flexibles i n'hi ha que accepten fotos de coses molt concretes). Per exemple, en el grup "Priorat (Catalunya)" s'hi poden afegir fotos de paisatges, monuments, edificis... de la comarca del Priorat. Hi ha 3 maneres de poder afegir fotos en un grup. Una és crear un grup (tots els usuaris poden fer-ho) i afegir fotos teves al grup. També és possible que el propietari d'un grup (posem per exemple el grup del Priorat) vegi una foto teva del Priorat i et convidi a formar part del grup per afegir aquesta foto i totes les que vulguis afegir-hi un cop en siguis membre, sempre que compleixin les regles del grup. Finalment, i el que és més freqüent, si tens una foto del Priorat el que pots fer és anar a la pàgina del grup i fer una petició per ser membre del grup. Llavors només caldrà esperar que el propietari del grup aprovi la teva petició per entrar al grup i poder afegir-hi més fotos.

Captura de pantalla del grup "Independència ||*||"

I per què he posat "independència" al títol? Perquè acabo de crear un grup de fotos independentistes al Panoramio (és estrany que encara no n'hi hagués cap). El grup s'anomena "Independència ||*||" i totes les fotos amb algun símbol independentista (estelades, d'esdeveniments independentistes com les manifestacions de l'11 de setembre...) hi tenen cabuda. Per tant, us convido a tots a registrar-vos a Panoramio, a carregar fotos independentistes i a afegir-les al grup "Independència ||*||", que pot fer molta difusió del moviment independentista català, ja que les fotos són públiques, no cal estar registrat per veure-les!!! Aquí es pot veure el vídeo que va fer l'Espai Internet del 3/24 sobre Panoramio.