Finalment, ja s'ha acabat el curs i ja disposo de més temps per fer el bloc, i he esperat a que s'acabés el mes de juny -que encara que fos només mig d'institut potser és el que hi ha hagut més feina- per fer un altre "macropost" explicant el que serien cada un dels posts del mes.
Ara ja hi ha també penjades fotos del mes de maig, així com les classificacions d'atletisme.
12 de juny: Final del Campionat de Catalunya Individual a El Prat de Llobregat
Tal com vaig explicar, al mes de maig es va fer la jornada prèvia del Campionat de Catalunya Individual a Calella, on hi podien anar tots els atletes que haguéssin fer una marca mínima per anar-hi de la qual se'n classificaven 16 per anar a la jornada final, d'entre ells, jo, que em vaig classificar just però per les dues proves que jo feia, els 80 i els 150 metres llisos.
El 80 van ser al migdia, de manera que no vam haver de sortir molt d'hora de casa, un cop allà vaig escalfar una mica i entrenar les sortides i, pel carrer 8 (distribuïts en funció de la classificació prèvia) de la segona sèrie vaig córrer la cursa, de la que vaig quedar 7è de la sèrie amb la marca d'11,38 segons, el que va fer que quedés el
12è de Catalunya.
Llavors vam anar a dinar al restaurant "la Esquinica", de tapes, situat al passeig Fabra i Puig a l'altura del barri de Vilapiscina. Era molt bo i van anar molt ràpids a servir-nos el menjar.
A la tarda, vaig córrer els 150, que potser per la calor no van anar tant bé, vaig córrer pel carrer 1 de la segona sèrie i vaig acabar el 8è d'aquesta, però
15è de Catalunya, però és el més lògic, ja que a la jornada prèvia també em vaig classificar en aquesta posició.
FOTOS
1a: Corrent els 80 metres llisos
2a: A punt per la sortida dels 150.
Com a l'any passat, a Vic aquest també es va celebrar la final d'un campionat de Catalunya, al que els que som del
Club Atlètic Vic, podem anar de voluntaris per ajudar a fer feines que calen fer com mesurar els salts de longitud, dur papers d'un cantó a l'altre...
Enguany es va celebrar el de cadets i jo hi aig anar. Ens van dir que hi anéssim a les 9 del matí, i les proves no van començar fins a 2/4 d'11 i per tant ens vam haver d'esperar.
El primer que vaig haver de fer va ser, a la prova dels 5000 metres marxa M, a 2/4 d'11, recollir els avisos dels jutges que hi havia per la pista que miraven a veure si els atletes feien la marxa bé. En total vaig er unes 4 o 5 voltes.
Més tard, dur papers de les sortides de les curses des de la cambra de requeriments (on els atletes confirmen que hi són), a la secretaria i al jutge de sortida.
El que va ser més esgotador, però, va ser posar el llistó de la prova del salt de perxa M, que va començar amb
molt retard per culpa de la perxa F, que s'havia fet abans, ja que la prova és molt lenta, i per això vaig haver de dinar més tard. La feina consistia en posar el llistó que havien de saltar els atletes 3 cops cada 20 centímetres quan el tiraven a terra, aguantar-lo quan es canviava la profunditat, quan s'apujava...
Havent dinat, vam anar a ajudar al llançament de javelina primer masculina i després femenina, amb algun xàfec entremig. La feina consistia un cop en posar els resultats al marcador i l'altre a aguantar la cinta mètrica perquè es tensés i poder saber el resultat.
Cap a les 7, vaig marxar a peu cap a la festa major de l'
Andersen -la meva escola d'abans- que es feia aquell mateix dia.
30 de juny: Entrega dels premis Netreporter
A les 6 de la tarda d'aquest dia, es va fer l'entrega dels premis Netreporter, al Pavelló de Ponent del Recinte de la Maternitat, que és la seu de
lamalla, qui els organitzava.
Aquests premis premien a blocs escrits en català o castellà d'estudiants. Al mes d'abril un jurat va triar els 4 que es van sotmetre a una votació popular i el primer classificat és el que obté més vots. Els premis eren un
iPad pel primer i un
iPod Touch pel finalista, que era el meu cas. Hi havia tres categories: Estudiants universitaris, de b
atxillerat i formació professional i per acabar d'ESO, que era a la que participava jo.
Primer de tot, a la redacció ens van donar els corresponents premis a cada un, llavors vam anar a un balcó a fer-nos les fotos, després vàrem tornar a entrar a menjar unes pastes i una beguda que hi havia i ens van ensenyar també com és la redacció de lamalla i la
Xarxa de Televisions Locals, que estava tot en aquell edifici.
.JPG)
A la final va ser més difícil al començament ja que va voler seguir la mateixa estratègia d'anar tort però com que tots ja anaven més ràpid va xocar amb el del costat, el número 11 -ja que el meu era el 12- però un cop deixant enrere va fer com anteriorment i si no ho recordo malament encara amb més diferècia de temps, ja que el segon va ser el qual li va envair el seu tros aquest cop.
