Vacances al Pallars Jussà

Com ja acostumo a fer des de fa temps, els tres dies d'aquesta Setmana Santa (divendres, dissabte i diumenge) que hem anat de vacances al Pallars Jussà, he escrit un dietari per després penjar-lo aquí.

1r dia, divendres 2 d'abril:

Avui hem marxat de vacances, pel final de Setmana Santa, com ja des de ja fa uns anys. Aquest any, hem decidit anar al Pallars Jussà, al qual tothom en té la imatge seca de l'estiu i sembla que no valgui la pena d'anar-hi. Com que no és gaire lluny (comparat amb l'any passat, al País Basc), hem marxat de casa a les 9 del matí i pels volts de les 12 del migdia ja hem sigut a l'aparcament del Congost de Mont-rebei, passant primer per l'Eix Transversal (C-25), després per la C-1412b des de Calaf fins a Tremp i finalment per la C-13 i el camí dels llocs de la Feixa de Sant Esteve de la Sarga, que és on està el congost.

Durant el viatge, ens hem parat només a un bar ("Snack Bar París") de Ponts, que estava molt carregat de fum (de fumar).

Així que a les dotze hem començat a baixar pel pàrquing de la zona i després de passar per una caseta de fusta d'informació, on ens han aclarit els camins..., hem començat a caminar, pel camí de les Tarteres (hi ha dos camins, que després es tornen a trobar, per fer el primer tram del recorregut, que és el més dificultós de fer, ja que hi ha alguna pujadeta més amb més pendent que per l'altre camí.

Un cop fet aquest primer tram, travessant molts barrancs, alguns de secs, fins a un pont penjant que en travessava un d'encara més gros, i a partir d'aquí, on, ja s'ajunten tots dos camins, ja hi havia moltíssima més gent, que costava de creure que anés cap a aquell lloc tan perdut. Tot seguit ja hem començat a fer el camí excavat, a la paret, pel costat català, ja que el riu que passa pel congost, la Noguera Ribagorçana, separa Catalunya d'Aragó.

D'aquesta manera, tot per un camí amb un precipici gegant al costat, i també amb la paret, alguns trossos amb passamans, hem arribat fins a on crèiem que ja no seguia més pel congost. Hem tornat enrere i, prop del pont hem dinat, uns entrepans que ens havíem emportat, i llavors hem tornat al cotxe pel camí fàcil, pel "costat de l'embassament, quan està buit", un embassament que ara almenys ja no existia.

He trobat dos vídeos del programa "Espai Terra" de TV3 al que hi ha un reportatge sobre la Serra del Montsec i els congostos:

Aprofitant que érem allà, hem visitat els pobles de la Vall de la Feixa, començant per Alsamora, amb un carrer principal on es trobava la torre, que era de vigilància dels musulmans..., que segons diu és una de les més ben conservades de Catalunya, i també una estàtua dedicada a la Mosca Collonera, feta el 2006, amb una font. També hem visitat l'Ermita de la Verge de Fabregada, que estava oberta (estranyíssim per ser una ermita com era) i fins i tot es podia pujar al cor, elevat com sol ser normal. De fet feia també de refugi. Allà, que hi havia molts excursionistes, fins i tot, a les 5 de la tarda ens han preguntat si volíem una patata al caliu i una broqueta. Allà estàvem berenant. Després d'un tros no gaire ben asfaltat hem parat al nucli de Sant Esteve de la Sarga, amb el poble i una església amb cementiri de tombes envoltada d'ametllers, que feien unes ametlles molt amargues (n'hem agafat). Per acabar, hem parat a Moror, on viuen més habitants del municipi, on era tot bastant nou però hi havia molt bones vistes tant de la vall com del pantà de Terradets.

Pels voltants de les 7, per tant, hem arribat al lloc on ens allotjarem aquestes dues nits, a la Casa Perdiu de Guàrdia de Noguera (o de Tremp), del municipi de Castell de Mur, veí de Sant Esteve de la Sarga. Ens ha tocat anar a l'habitació "Pedregal", que com que totes les habitacions tenien nom de flors (almenys les del 2n pis, el nostre), hem pensat que era un no de planta que creixia les pedres, ja que aquí hi ha moltes pedres, erosió...

Ens hem estat una estona a l'habitació, no molt gran, però que hi cabem ben bé tots, i amb un lavabo. També hem anat a visitar una mica el poble, que està clos (com emmurallat però la muralla seria la paret exterior de les cases).

A quarts de 9 hem anat a sopar, al menjador de la casa, on ens han donat (pagant) un pilotàs de menjar: amanida, dues truites de ceba i patata, llom amb pebre (cinc o sis trossos) i una botifarra sencera.

El personal de la casa, una parella ja una mica gran i molt amable, ens han dit que si volíem avui allà feien la processó del silenci, recuperada fa 10 anys. Hi hem volgut anar per veure com era... i ens hem adonat que no teníem espelma (tothom en portava), però és igual. Hem entrat a l'església i hem vist una colla de gent traient el Sant Crist... de l'església, així com la marededéu, han estat cinc minuts a fora. nosaltres també hem sortit i després un senyor, que deuria ser el capellà o algun organitzador ens ha cridat als que estàvem a fora perquè entréssim a l'església per sentir com aniria tot. Ha dit per on hauríem de passar, fent silenci (la processó del silenci), anar fent lectures i cants de tant en tant quan ens paréssim. Nosaltres hem arribat fins al carrer Major i hem tornat cap a la casa rural.

FOTOS:
1a: Pont penjant del Congost de Mont-rebei
2a: El camí excavat del Congost de Mont-rebei
3a: L'estàtua de la Mosca Collonera a Alsamora
4a: La Casa Perdiu, a Guàrdia de Noguera
5a: La Processó del Silenci a Guàrdia de Noguera


2n dia, dissabte 3 d'abril:

Avui, el dia del mig de les vacances, hem sortit a les 9 de la casa, un cop havent esmorzat allà, unes quantes torrades amb melmelada, mantega, una mena de pastís, llet, suc... Hem anat a la Vall Fosca, per la C-13, per la L-522, que passa per l'ermita de Sant Miquel del Pui, des de la Pobla de Segur fins al congost d'Erinyà, no gaire ben asfaltada i per la N-260, fins a Senterada, on hem agafat la que travessa la vall, la L-503, on hem anat veient de mica en mica la vall. La carretera passa pel costat del riu Flamisell, de manera que era al fons de la vall i no hi havia gaires revolts, i es podien anar veient els riuets afluents del Flamisell, un d'ells ple de gel, que baixava d'unes muntanyes nevades.

El primer poble que hem volgut parar, ha sigut Aiguabella, però no hi havia pas gaire res d'especial, a part d'una església que no hem vist, ja que tot eren cases altes fetes últimament.

Tot seguit hem arribat a Espui, on a part del poble més vell, l'església i el cementiri, hi havia una urbanització a mig fer així com tota la zona del voltant del riu d'allà, que segurament hi deurien estar fent un camp de golf o un telefèric per pujar a les pistes d'esquí que també deuen haver espatllat, amb un súper bloc de formigó com d'un pont d'autopista.

Llavors hem anat al poble més vell i suposadament el més bonic de la vall, Capdella, amb l'església de Sant Vicenç, romànica i encimbellada com tot el poble, ja que ja no estava al costat del riu sinó a sobre d'un turó, cosa que feia que per anar-hi s'haguéssin de fer revolts i túnels excavats per la pedra. Efectivament ha sigut el poble més bonic, dels que hem vist, al qual almenys les cases noves estaven més dissimulades.

Després teníem previst anar a la zona del telefèric dels estanys Sallente i Gento, però com que estava mig nevat i no feia gaire bon dia, estava tallat i hem hagut d'anar a algun altre lloc, de manera que hem començat a buscar restaurant per dinar, a la Pobleta de Bellveí, que és el poble de la vall amb més habitants, però dels dos restaurants que hi ha, un estava tancat i l'altre complet, ja que s'havia de fer reserva. Com que demà teníem previst anar a l'estany de Montcortès, hem trucat a un restaurant de per allà, ja al Pallars Sobirà, al poble de Peramea, al restaurant del Casalet, que estava bé en relació al preu que valia. He demanat macarrons, un assortit de botifarres d'allà el Pallars, i codonyat amb nous artesà, que era boníssim.

Acabat el dinar hem visitat el poblet, amb alguns edificis una mica mig en ruïnes, i l'església al final davant d'una pedrota que caracteritzava el poble, i hem volgut anar a l'estany de Montcortès, quan ens hem topat amb un ramat d'ovelles amb el seu pastor, un vell de per allà, que quan li hem dit a on anàvem ja ens volia explicar la llegenda, però havia d'anar a dur les ovelles i ens hem quedat amb les ganes tot i que amb el seu dialecte no s'acabava d'entendre. I per tant hem anat fins a l'estany, que amb el cel ennuvolat que hi havia semblava negre, enmig dels prats verds i les muntanyes grises amb arbustots sentint els gripaus i podent veure moltes aus rapinyaires.

Un cop vist l'estany, que és un PEIN, hem volgut tornar cap a Tremp per anar a donar un volt on hi ha una mica de vida. Hem baixat de l'altiplà per Pujol, que el mapa de l'ICC deia que estava el camí asfaltat, i no ho estava. Ha sigut bastant aventurer ja que baixava des de moltíssim amunt fins a la Noguera Pallaresa, al seu pas pel congost de Collegats, un pilotàs de metres d'altura descendits en molt poc tros (en línia recta), i sense asfaltar! I com que la carretera era veïnal, no hi havia ni baranes als molts precipicis que hi havia. A mig camí hem trobat uns que tampoc eren d'aquí que deien que havien fet el camí pujant i amb autocaravana!

Quan ja anàvem per la C-13 se'ns ha acudit visitar la delegació del govern a l'Alt Pirineu i Aran, situada a Talarn, però no al mig del poble, sinó a l'edifici del CITA Pallars (Centre Integral de Telecomunicacions Avançades del Pallars), desviat de la carretera al quilòmetre 90 i només indicant el CITA. Més tard ens hem estat una estona voltant i comprant per Tremp, on primer he berenat un "panadó", una pasta típica amb espinacs, panses i pinyons (dintre de la massa), al parc del Pinell. I llavors, a sopar coses que ens havíem emportat de casa a la casa rural.

FOTOS:
1a: En un carrer d'Espui
2a: L'església de Sant Vicenç de Capdella
3a: En un carrer de Peramea
4a: L'estany de Montcortès
5a: El meu panadó


3r dia, diumenge 4 d'abril:

Avui, ja escrivint des de casa, no per haver sigut l'últim dia hem fet menys coses i ens ho hem passat pitjor.

Un cop havent esmorzat l'esmorzar salat de la casa (embotits) i havent-nos-hi acomiadat i pagat, hem anat cap al petit poble de Rivert, del municipi de Conca de Dalt (no té cap nucli més principal que els altres), però molt a prop de Salàs de Pallars, que de fet és des d'on s'accedeix al poble. Ja arribant-hi, cap a quasi bé a les 10, ens han començat a perseguir i bordar uns gossots, però s'han cansat -anàvem amb el cotxe- i hem aparcat a "lo Barri", un carrer separat dels altres amb la font del "Puyol" i el barranc de Ruganyers.

Un cop vist, ja que era cases restaurades comprades per gent que les fa servir de 2a residència, hem seguit per "lo Camí", que comunica els dos barris travessant el torrent de la Vall, que com el seu nom indica, com que la pedra s'erosiona fàcilment fa una vall, i quan hem entrat al poble ens hem fixat en un indicador que ens ha portat a un salt d'aigua molt bonic, del barranc del Balç, que posteriorment hem vist que es diu així perquè entra a Rivert sortint d'un balç. També hi havia un molí, amb l'aigua d'aquest barranc i de dues fonts (entre d'altres), la d'avall, a davant de la bassa del molí i de l'església de St. Martí, i la d'amunt, en el carrer de dalt de tot del poble, on hi ha cases d'origen troglodític, excavades a la roca, algunes restaurades i les que no ja pràcticament en ruïnes.

Ja s'acostava l'hora de fer la visita guiada per Salàs de Pallars, el poble de sota Rivert, al qual tenen organitzat un mont bon museu d'antic comerç, una col·lecció d'objectes antics amb la decoració corresponent com per haver fet "botigues-museu", que ens han anat ensenyant alternat amb la fira de bestiar que s'havia fet durant 150 anys i que havia fet més important aquest poble.

Al CIAC (Centre d'Interpretació de l'Antic Comerç) ens han fet esperar una mica, per això hem mirat l'exposició que hi havia anomenada "FAOH!", relacionada amb el menjar i els que no se'l poden permetre, sense cap relació amb l'antic comerç. Hi havia panets diferents, culleres estranyes...

Després sí que ja ha començat la visita i el primer que ens han ensenyat ha sigut una era, que pel bestiar que portaven a la fira de bestiar, que feien un cop a l'any i era molt important, estava als molts hostals que hi havia, per deixar-hi el bestiar, amb també un abeurador i un safareig gegant, i, a la plaça del Mercat, tres de les botigues, la farmàcia, a la que hi ha molts pots (alguns mig plens) de líquids fets amb herbes, en pols, i en un d'ells fins i tot cocaïna. D'entre els molts medicaments, d'apotecari els més vells, un ungüent de serp, un que solucions un pilot de "malalties", d'entre elles la pubertat, un de mentol i cocaïna i un pels asmàtics que consisteix en fumar-se uns cigarrets. Llavors ens han ensenyat l'estanc, que hi havia també tota mena de cigarrets, amb anuncis de nens fumant, de llumins i també el telèfon públic, i a la barberia, on ens ha explicat que no només tallaven els cabells (només hi anaven homes) sinó que també feien com de "metge-dentista-cirurgià", i per això també hi ha els tres colors característics d'aquest establiment: el vermell, de la sang, el blau de les venes i artèries i el blanc de les gases. Més endavant ens han ensenyat un exemple de cafè, en un graner d'una casa, amb una centraleta de telèfon i una mena de marcador de resultats de les 1a i 2a divisió de futbol. Per acabar, el que fa la col·lecció, un professor d'història, ens ha ensenyat la botiga d'"Ultramarinos & Coloniales", que era la més gran, ens ha fet com una mena de resum de tota l'exposició, explicant-nos les diferències dels productes amb els anys...

He trobat un altre vídeo del programa "Espai Terra" de TV3 al que hi ha un reportatge sobre la visita que hem fet a Salàs de Pallars:


Hem dinat al restaurant l'Era de Salasse, que com es pot deduir tenia una era, i amb tota la gent de la visita estava pleníssim com per haver-se d'esperar dues hores entre que ens asseguéssim i que ens portessin els plats. Era bo, per sort, i durant tot aquest temps ha anat plovent i deixant de ploure, amb el dia esplèndid que feia quan estàvem a Rivert.

Havent dinat hem anat a veure el pantà de Sant Antoni, que va fer perdre tanta població a Salàs, com la fil·loxera, el no saber vendre els productes de les oliveres i l'arribada dels tractors i per tant deixar de fer la fira.

Finalment, ja abans de marxar cap a casa, hem anat a veure el poble de Llimiana, que es troba dalt d'una muntanyota des d'on es veuen vistes de totes les conques del Pallars Jussà, una mena de resum de tores les vacances.

FOTOS:

1a: El salt d'aigua de Rivert, del barranc del Balç
2a: La font d'Amunt de Rivert amb una casa troglodítica a darrere
3a: La botiga d'"Ultramarinos & Coloniales, amb el col·leccionista de l'exposició
4a: El Pantà de Sant Antoni

Finalment, us deixo amb el vídeo del programa "Catalunya des de l'aire" de les comarques de la Noguera, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà:

Més fotos (de totes les vacances)