El sender sortia de la Gleva, des del Santuari. No feia gaire calor (gens) perquè eren les nou del matí i el dia anterior allà hi va ploure i estava tot molt moll. El començament era molt bonic, un caminet molt indicat per un bosc plantat just al costat de la Gleva, molt ombrívol en el cas que fes sol. Llavors el sender (que era el PR-49) passava pel mig d'uns camps i turonets, pel costat d'una planta de purins amb les seves línies elèctriques, d'una central elèctrica... fins que vam arribar a Santa Cecília de Voltregà. Un cop allà es van començar a complicar les coses.
El que nosaltres volíem fer era un cop a Santa Cecília, canviar de sender i anar amb el dels Sorreigs fins a la seva desembocadura al Ter, i allà, agafar el Vora Ter fins a la Gleva un altre cop. Pel mapa d'internet dels senders de Paisatges del Ter, es veïa clarament que el sender dels Sorreig continua fins a la desembocadura, però resulta que estava equivocat com a la guia del sender de la Garrotxa de fa una setmana, i no hi havia sender (o almenys no el vam saber veure) fins al Ter.Aleshores el que vam fer va ser anar per un camí (sense marques ni res) que anava a uns 500 metres paral·lel a la riera, passant pel barri de Borrissola on hi havia un home que ens va dir que podíem anar-hi (al Ter per agafar el Vora Ter) passant per un camí fins al desguàs de cotxes i després seguir-lo fins a trobar-se amb el Ter. I així ho vam fer, vam fer tot el camí, vam travessar la C-17 antiga, vam travessar la riera dels Sorreigs en plena desembocadura i vam arribar a sota el pont de la C-37 que travessa el Ter, però el sender Vora Ter estava a l'altra banda! Vam poder travessar la riera dels Sorreigs, però el Ter ja era una ica més complicat de travessar sense un pont, de manera que vam tornar fins al desguàs de cotxes i vam anar seguint la C-17 antiga fins a la Gleva un altre cop.
També ahir, el Nàstic va empatar a 1 el derbi català contra el Girona.
Una vegada més et felicito per escriure al bloc aquestes sortides. Tot i no poder acompanyar-vos aquesta vegada, llegir el que escrius, veure les fotos que vas fer i parlar de tot plegat(que ja saps que m'agrada molt) és d'aquelles coses que ens fan estar molt contents. Gràcies Arnau!
ResponElimina