dissabte, 7 d’abril de 2007

[BA] Ja hem tornat de vacances

Llafranc bonaAhir i avui hem estat de minivacances a Llafranc. No teníem res agafat, però al final a mitja setmana ens vam decidir a buscar algun hotelet per la Costa Brava. Amb la pluja que feia no ens feia gaire gràcia, però els pronòstics del temps avançaven que la pluja s’acabava dijous a la nit. I així va ser!

A Llafranc hem estat a l’Hostal Celimar**. Com sempre ens passa quan marxem de vacances, han estat només dos dies però sembla que haguem estat fora molts més dies. Ahir al matí vam voltar per Llafranc. Jo no hi havia estat mai i els pares, des que eren nòvios. És una platja petita, però amb l’aigua molt molt transparent. Com que a l’hostal només ens entrava l’habitació, hem pogut anar a tres restaurants diferents. Tot el que hem demanat era molt bo! Avui he menjat per primera vegada pernil d’ànec i, de postres, recuit d’Ullastret amb mel. El meu pare, com que no li agrada la mel, l’ha demanat amb confitura.

Ahir a la tarda vam pujar fins al Far de Sant Sebastià. Des d’allà es veu molt bona vista. Vaig fer unes fotos fantàstiques! Després vam voler anar a Tamariu, però no hi havia ni un sol lloc per aparcar. Per això al final vam anar a Calella de Palafrugell. Allà hi vam fer l’estrena d’aquest any de gelats de la Xixonenca. El meu era de Blue-Ice (una cosa d’un blau molt llampant) i de menta. Per sopar vam anar al Restaurant León, “el millor del món”, segons deia un plat que tenien penjat a la paret.

Avui al matí hem seguit un troç del Camí de Ronda de Llafranc, però era tallat i hem hagut de girar. Ara enviaré un correu electrònic a l’Ajuntament, perquè el mapa que reparteixen pel poble encara indica el camí de ronda com si estés obert. També hem anat fins a Pals, on hi havia una mena de Mercat del Trasto. Però efectivament, tot eren trastos. Després hem anat a Font-clara, un poble que hi havia quatre cases rurals. Els pares estaven molt interessats en mirar-se-les per si alguna hora hi anem de vacances. Finalment hem anat a Palau-Sator, on hi ha el Museu de la Vida Rural. Però no obrien fins a dos quarts de tres. Per això hem aprofitat per dinar en un restaurant del costat del museu. Tots els restaurants del poble eren caríssims!

Després de dinar ja hem anat al museu i hem anat tornant cap a casa. A la tarda hem parat a la Devesa de Girona, que tampoc hi havíem estat mai.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada