Blog i no bloc

Fa uns mesos l'Institut d'Estudis Catalans, la institució que normativitza la llengua catalana, va tancar el llarg debat sobre el que en anglès es coneix com a blog, una pàgina com aquesta: la forma en català de blog és blog, i no bloc (com jo habitualment escrivia i tal com l'utilitzava pel títol del meu blog), per raons bàsicament etimològiques, i és que blog no té res a veure amb una llibreta (bloc) sinó que és l'escurçament de weblog (web+blog) en anglès. Es poden trobar més arguments a favor de blog, amb els que es deu fonamentar la decisió de l'IEC, en aquest enllaç.

I de blog, bloguer i bloguera, que encara sorprenen més respecte blocaire.

Blog ja surt al diccionari de l'IEC

Neix el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans a l'institut Jaume Callís!

Deixo aquí el comunicat de la presentació del nucli del SEPC a l'institut Jaume Callís de Vic:

Alguns dels membres del SEPC Jaume Callís

Aquest dimecres al matí s’ha presentat públicament el nou nucli del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a l’institut Jaume Callís de Vic. L’acte de presentació ha tingut lloc a la sala d’actes de l’institut vigatà, i hi ha intervingut Aleix Rifà, manlleuenc militant del SEPC de la Universitat Autònoma de Barcelona. La presentació ha comptat amb la presència de prop de 70 alumnes. La portaveu nacional del SEPC no ha pogut assistir a l’acte ja que està participant a la tancada al rectorat de la UAB.

D’aquesta manera, neix a la comarca una nova organització del moviment de l’Esquerra Independentista, l’estudiantil, que se suma a les diverses assemblees locals de la CUP i a la d’ARRAN.

El SEPC és un sindicat estudiantil que té com a àmbit d’actuació els Països Catalans, amb presència a totes les universitats públiques i més d’un centenar d’instituts, i es basa en 6 eixos de treball:

Una educació pública, que garanteixi la igualtat d’oportunitats real per a totes i tots, que ens permeti accedir al coneixement sense traves acadèmiques, burocràtiques ni econòmiques, és a dir, d'accés universal, gratuït i gestionat única i exclusivament per l'administració pública sense concessions ni intromissions de capital privat. 

Una educació en català, que la nostra llengua sigui vehicular. Per afrontar els propis reptes socials, culturals i econòmics cada poble té el dret a organitzar i regular el seu propi sistema educatiu. Lluitem per un marc educatiu dels Països Catalans i volem un ensenyament català tant en llengua com en continguts.

Una educació popular, per un model educatiu transversal, multidisciplinari i integrador amb les dinàmiques socials que envolten instituts i universitats, amb un model pedagògic democràtic i participatiu que s'allunyi de la rigidesa tradicional, i que vagi encaminat a fomentar l'esperit crític.

Una educació de qualitat, amb un model educatiu que no mesuri la qualitat educativa exclusivament per la seva eficiència, sinó que inclogui criteris acadèmics i de socialització del coneixement. Entenem que l'estudiant no pot ser tractat com una consumidora de coneixement o client, sinó com una persona en formació. Aquest ensenyament ha de partir i promoure models educatius racionals i científics, defugint dogmatismes i assolint la laïcitat.

Una educació antipatriarcal, per assolir la igualtat de sexes. Així, apostem per la coeducació com a millor mètode educatiu per a assolir el nostre objectiu. Entenem que només una educació no sexista des de menudes i menuts podrà canviar la societat masclista hegemònica. Reivindiquem que l’educació té un paper important en aquesta lluita per la normalització de les diferents opcions sexuals.

Els membres del SEPC de l’institut Jaume Callís hem decidit optar per la creació del nucli sindical davant la situació actual en l’educació pública als Països Catalans, amb l’objectiu de conscienciar els i les alumnes dels constants atacs espanyolistes i privatitzadors i a lluitar contra aquests. El model d’organització del SEPC del Jaume Callís és assembleari i obert a tots els alumnes de l’institut. Es té previst dur a terme accions com van ser no celebrar el Dia de la Hispanitat o el Llaç pel Català organitzades l’any passat a l’institut per joves d’ARRAN, o fer un referèndum per declarar l’institut insubmís a la LOMQE com han fet en altres nuclis del SEPC, així com seguir les vagues i protestes que es convoquen nacionalment.

El SEPC Jaume Callís també tenim Twitter (@SEPCJaumeCallis) i Facebook (facebook.com/sepc.jaumecallis), i ja hem sortit a diversos mitjans de comunicació, com a les webs Llibertat.cat, Osona.com i EL9NOU.CAT, on també hem aparegut a l'edició en paper.

Típiques falsedats sobre els peatges d'Abertis

Entre mig de les primeres discussions més pujades de to de la CUP-AE al Parlament, primer amb el PP i després amb Ciutadans, com a cada ple cada grup va fer una pregunta al President de la Generalitat, a l'Artur Mas (són quatre vídeos: la formulació de la pregunta per part de David Fernàndez, la primera resposta de Mas, la repregunta de Fernàndez i la segona resposta de Mas). Aquest últim ple del 10 d'abril David Fernàndez va demanar-li a Mas si en el Govern hi ha voluntat per resoldre el conflicte de les multes sorgides del moviment #novullpagar. Doncs bé, mai m'hauria pensat que Mas respongués tan clarament amb les mentides típiques per justificar el pagament d'un servei públic a una empresa privada (Abertis) perquè sí. Això sí, el que va dir van ser mentides sobre els peatges però la pregunta, de si hi havia voluntat per resoldre aquest conflicte col·lectiu -s'han posat un mínim de 66.000 multes per no pagar els peatges-, no la va respondre pas.

El primer que Mas va dir va ser sobre el fet diferencial entre la situació de les autopistes a Catalunya i a la resta de l'Estat. Algunes autopistes de peatge que hi ha a Catalunya són de l'Estat, sí, però i la resta que també tenen peatge i són de la Generalitat? Per tant, no tota la culpa és de Madrid sobre les autopistes de pagament a Catalunya, ja que en una Catalunya on els convergents manen de peatges d'Abertis n'hi ha.

Següent mentida: "el concepte no vull pagar és erroni, perquè pagar, les carreteres les pagarem d'una forma, o d'una altra". Bé, això en el cas que encara s'hagin de pagar, no? Perquè de pagades ho estan, desenes de vegades s'han pogut pagar amb els diners que es recapten als peatges! Així que, Mas, si l'objectiu és pagar les autopistes (motiu pel qual hi ha els peatges, que cobra Abertis, qui va construir-les), els peatges han de suprimir-se, no fer-ho repagar i repagar ni als usuaris ni al conjunt de la ciutadania a través dels impostos.

A continuació Fernàndez diu que efectivament les autopistes ja les hem pagat, però Mas segueix defensant el monopoli d'Abertis i a sobre amb excuses antidemocràtiques i que ens pretenen hipòcrites: "Cap a on va Europa  [deu referir-se a la seva estimada Unió Europea neoliberal, no al conjunt d'un continent al que tampoc tenim perquè tenir en compte i no altres països del món], fem aquesta reflexió". Bé, doncs a França, per posar un exemple, es recapta el mateix als peatges de la xarxa de 7.000km d'autopistes de l'Estat francès que el que es recapta aquí en una xarxa de 700km. I només un terç de les autopistes europees són de peatge. I a França i Itàlia (on més n'hi ha, a part d'aquí), hi ha peatge però el cobra l'administració pública, no una empresa privada com Abertis. Cap a on va Europa? A sobre diu que són els altres països (com Espanya) els que s'han d'adaptar al model robatori dels peatges a Abertis, que Catalunya ja està on ha d'estar.

I finalment, l'excusa barata: "Cert, però una vegada s'han pagat les autopistes en quant a la seva construcció, s'han de mantenir!". Clar, i com s'ho deuen fer França, on es recapta el mateix que a Catalunya (700km), per mantenir la seva xarxa de 7.000km d'autopistes, si la quantitat de diners que ingressen tan sols pot mantenir 700km com a Catalunya? Sense anar més lluny, dels 711 milions d'euros anuals que recapta Abertis a les autopistes de Catalunya, només 90 milions són destinats al manteniment (tal com va fer públic SI, i això són dades reals de la Generalitat)! Així, a què es dedica el 87% restant dels ingressos dels peatges, Mas? Es dedica a pagar els sous astronòmics de càrrecs dins de la direcció d'Abertis, formada per polítics jubilats com Macià Alavedra (implicat en el cas Pretòria) i de no tan jubilats com el conseller Homs? A fer accions perquè Salvador Alemany rebi per part del Departament d'Interior la medalla de bronze al mèrit policial? És igual, ni que ho invertissin en coses no vergonyoses ni penoses, l'únic que Abertis hauria de tenir dret a cobrar és en el pagament de l'autopista.

Un cartell que ho resumeix tot
(mentre hi hagi pobres i rics, és clar)

Ara bé, les autopistes han de ser de peatge un cop s'han pagat? Per mi sí, però cobrant-los l'administració pública (mai Abertis ni cap empresa privada), que destini els ingressos (a part del manteniment) a subvencionar els mitjans de transport que han de ser els prioritaris al país, per la seva sostenibilitat i accessibilitat: el transport públic (públic, no privatitzat) i en bici (evidentment anar en bici és gratuït però moltes carreteres s'haurien d'adaptar i s'haurien de construir molts més carrils bici, que siguin útils). Perquè el transport públic bé que està pagat (excepte el manteniment!), i bé que el seguim repagant, i cada cop a un preu més alt! Doncs que canviïn les prioritats d'una vegada i sigui el transport privat i contaminant el que pagui, no només en quant a la construcció de la infraestructura, sinó també per pagar el transport públic -públic, necessari i a l'abast de tothom. Cap a on va Europa?

24 de març: Montjuïc ple d'estelades!

La Volta ciclista a Catalunya acaba diumenge 24 de març a Montjuïc (Barcelona), amb un espectacular circuit on els ciclistes faran 8 voltes per finalitzar la competició. La cursa es veurà, televisada, a 540 milions de llars en 163 països, de manera que és una gran ocasió per omplir els carrers de Montjuïc de gent i d'estelades!

El pas dels ciclistes per Montjuïc començarà aproximadament a un quart de 3 i l'etapa acabarà prop de tres quarts de 5 de la tarda:, amb l'arribada situada davant de la Font Màgica, a l'avinguda de Rius i Taulet. El circuit serà el mateix per a les 8 voltes excepte per a la 5a, en la qual baixaran pel carrer dels Jocs del 92 en comptes del passeig Olímpic i l'avinguda de l'Estadi, a causa de l'esprint especial de les 100 edicions del Tour de França que tindrà lloc en aquesta 5a volta.

Anàlisi del recorregut de la Volta Catalunya 2013

Per fi, a falta de només 11 dies per l'inici de la 93a edició de la Volta Ciclista a Catalunya, ha sortit publicat a la web de la cursa el recorregut complet de cada una de les 7 etapes, que tindran lloc durant la setmana entre el 18 i el 24 de març. A continuació, l'anàlisi del recorregut de cada etapa que he fet com a celebració després de tanta espera:

1a etapa: Calella-Calella (159,3km)

L'any passat la primera etapa de la Volta també va tenir com a sortida i arribada la població de Calella, al Maresme, tot i que enguany l'etapa serà més muntanyosa.

La primera dificultat comença al quilòmetre 12 amb l'alt de Collsacreu (3a categoria), després d'haver passat per Sant Pol de Mar, Sant Cebrià i Sant Iscle de Vallalta. A continuació baixaran cap a Vallgorguina i Sant Celoni per encarar el segon port, el més dur, de l'etapa, que han anomenat "Alt del Montseny" (1a categoria), que consisteix en pujar per Sant a Maria i Sant Esteve de Palautordera (amb el primer esprint intermedi) fins gairebé el poble de Montseny, on es desviaran cap a una carretera a la dreta fina a la Costa de Montseny, on coronaran el port. Després baixaran cap a Mosqueroles i Sant Celoni i pujaran l'alt de Collsacreu a l'inrevés, baixaran pel mateix lloc on l'havien pujat fins a Calella, on hi haurà el segon esprint intermedi. Llavors aniran cap a Tordera, on hi haurà l'esprint commemoratiu de les 100 edicions del Tour de França, aproximadament al quilòmetre 100, i abans de tornar a Sant Celoni per tornar a pujar l'alt de Collsacreu pujaran el de Montsoriu (3a), entre Hostalric i Breda. Finalment arribaran a Calella després d'haver pujat l'alt de Collsacreu, a 17,9 km de l'arribada.

Possibles millores/alternatives: gairebé cap. Només que tinguin en compte si mai la Volta ha de tornar a Calella (hi ha força bona relació), que tinguin en compte l'espectacularment costeruda pujada que hi ha a l'urbanització de Can Carreres, que podria pujar-se a menys de 10km de l'arribada.

2a etapa: Girona-Banyoles (170,7km)

Girona repeteix com a inici de la 2a etapa de la Volta en una etapa per a esprintadors. 

Se sortirà per la C-65 en direcció Llagostera per anar després cap a Tossa de Mar, sense cap port puntuable. A continuació pujaran al Mirador de Sant Feliu (3a categoria), que és la carretera costanera que enllaça Tossa i Sant Feliu de Guíxols. Havent passat Sant Feliu es dirigiran a Platja d'Aro (amb esprint intermedi), Sant Antoni de Calonge i Palamós i agafaran la C-31 per anar fins a Palafrugell, on seguiran per la C-66 fins a la ciutat que acollirà l'arribada, Banyoles, passant per la Bisbal d'Empordà, Corçà, Bordils -on hi haurà l'esprint de les 100 edicions del Tour- i Celrà. Un cop a Banyoles faran 4 voltes de 9,2km a l'estany (el segon esprint intermedi serà en el primer pas per la línia d'arribada), començant per la carretera C-150a (no C-153a com diu a la web) i tornant per la GIV-5248, més estreta i amb més revolts, que passa per Porqueres.

Possibles millores/alternatives: El circuit final a Banyoles és un gran encert, no només per l'espectacle que suposa veure passar quatre cops els ciclistes per l'arribada si se sap segur que ha d'acabar en esprint, sinó també pel caràcter simbòlic que té donar voltes a un dels estanys més grans de Catalunya. Ara bé, molts trams de l'etapa podrien ser diferents i més entretinguts. Als primers quilòmetres podrien pujar a Sant Grau d'Ardenya en comptes d'anar a Tossa per la carretera més planera, si bé potser millor no posar un port tan gran a començament d'una etapa que ve a ser una de les planes de la Volta. El que sí que no hauria de ser així és el llarg tram d'autovia i carretera ampla que hi ha entre Palamós i Banyoles. El tram de C-31 entre Palamós i Palafrugell sí que no es pot solucionar a no ser que es pugi el coll de la Ganga que ja van fer l'any passat, però a partir de la Bisbal es podria anar per Monells, Madremanya i la Pera d'una banda, i per Flaçà, Sant Jordi Desvalls, Viladasens, Terradelles i Vilamarí (mapa).

3a etapa: Vidreres-Vallter 2000 (180km)

Vidreres s'estrena a la Volta Catalunya amb un inici ben estrany. Sortiran de la població selvatana cap a Caldes de Malavella i Llagostera i hi tornaran... per l'autovia C-35! En aquest 2n pas per Vidreres, al quilòmetre 33, hi haurà el primer esprint intermedi. 

Un cop donada aquesta volteta aniran per la C-63 cap a Sils, Riudarenes i Santa Coloma de Farners, on començaran a pujar l'"alt de Sant Hilari", consistent en anar a Sant Hilari Sacalm per Sant Miquel de Cladells, per la GI-551, que és de 1a categoria però en cap cas ho hauria de ser, sinó de 2a, ja que  té un coeficient de només 87. Passat Sant Hilari Sacalm van cap a Anglès passant per la sinuosa carretera d'Osor i llavors cap a Olot per la C-63 passant per la Cellera del Ter, Amer, les Planes d'Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, Sant Esteve d'en Bas (on hi ha el segon esprint intermedi) i les Preses. Després ja es dirigeixen per "la via ràpida" cap a Vallter 2000, per la Vall de Bianya, el túnel de Collabós (que torna a ser un port de 1a!) i avall (o amunt, més ben dit), cap a Sant Pau de Segúries, Camprodon, Llanars, Vilallonga de Ter i Setcases, on comença la pujada a Vallter 2000, de 12km i categoria especial, amb el 7,8% de pendent mitjà, amb el final a 2.200 metres d'altura, tot i el nom de l'estació d'esquí, actualment propietat de FGC (Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya). Es veu que aquesta arribada és la "cima Peris"...

Possibles millores/alternatives: Deixant a part la volteta inicial, que deu anar amb el que l'ajuntament de Vidreres ha pagat per acollir la Volta, el que clarament es podria millorar és el pas pel túnel de Collabós, que per molt de 1a categoria que digui que sigui (si s'aplica el mateix criteri que amb el de Sant Hilari segur que no ho és), sempre seria millor travessar la serralada Transversal per un port de veritat i no per un túnel. Un d'ells, segurament el més lògic, és el de Capsacosta (2a categoria) (mapa), passant pel qual s'estalviarien 300 metres. I si en volien un de 1a categoria, podien optar pel collet de Colldecarrera i el coll Mariner, per la Vall del Bac, entre Castellfollit de la Roca i Sant Pau de Segúries, tot i que llavors el recorregut augmenta uns 10km (mapa, altimetria, fotos i descripció). Una altra opció seria passar pels colls de Coubet (per on van passar l'any passat) i Santigosa, tot i que no són tan durs, o allargar una mica el recorregut passant per Sant Joan de les Abadesses i pujar la collada del Burgarès (1a) per Ogassa.

4a etapa: Llanars-Port Ainé (217km)

Llanars acollirà també per primera vegada la Volta en la sortida de l'etapa reina d'aquesta edició. 

El primer port que pujaran és el de Merolla (3a categoria), a 37km de l'inici després de passar per Camprodon, Sant Joan de les Abadesses, Ripoll, Campdevànol i Gombrèn. Tot seguit entraran al Berguedà per la Pobla de Lillet i seguiran directament cap a Guardiola de Berguedà per començar a pujar el primer port de 1a categoria del dia, que han anomenat Alt de Pedraforca segurament per les vistes que hi ha d'aquesta muntanya en aquell indret, a davant del càmping Sunsenc, però que en tot cas haurien d'anomenar de Maçaners, que està 1km després de coronar el port. Seguiran cap a Gósol pel coll de la Trapa, no puntuable, i pujaran el coll de Josa (2a categoria), que anomenen Alt de Josa del Cadí. Després passaran per Josa de Cadí i per Tuixén (on hi ha l'esprint de les 100 edicions de Tour), on començaran a pujar, per Cornellana i Adraén, el coll de Laguén (també anomenat de la Trava), sorprenentment no puntuable quan en realitat és de 2a categoria. Un cop baixat aquest últim coll passaran per la Seu d'Urgell on faran l'esprint intermedi i després de passar per la recta de Montferrer i Castellbò començaran a pujar el port del Cantó (altimetria), de categoria especial, llarg, de gairebé 25 km, al 4,2% de mitjana, rampes de fins al 12%, força vist últimament a la Volta i a la Vuelta, ja que cal passar-hi per força si es vol anar de l'Alt Urgell al Pallars Sobirà i viceversa (potser si mai asfaltessin el port de Cabús per Tor tindríem més varietat). Havent baixat aquest port es trobaran amb el segon esprint intermedi a Sort i uns quilòmetres més planers fins a Rialp abans de començar l'ascensió a l'últim port de categoria especial de la Volta, Port Ainé (altimetria), de 18,9km al 6,5% de pendent mitjà i rampes de fins al 12%. Cal destacar que Port Ainé també és una estació d'esquí de FGC. Tema de si una empresa de ferrocarrils pública ha de tenir estacions d'esquí i les polítiques que FGC té en el seu servei públic a part, està molt bé que estacions d'esquí seves acullin dos finals d'etapa de tals dimensions de la Volta a Catalunya, a veure si en les properes edicions podem veure-ho a la Pleta del Prat o a Espot Esquí, també de FGC.

Possibles millores/alternatives: En aquest cas el recorregut esta prou ben mesurat ja que, així com es podrien pujar molts més ports més durs que cauen a prop del recorregut, cal tenir en compte que l'etapa és de 217km, la neu que pot haver-hi en alguns ports, i que els ciclistes ja portaran 3 dies de Volta al damunt i 3 més per fer. Per això passar pel coll de Pradell, el més dur de Catalunya, en comptes de l'Alt de Pedraforca, millor que no sigui en una etapa que ha d'acabar a Port Ainé havent pujat el port del Cantó. Ara, que no se n'oblidin que algun any sí que estaria bé que el pugessin. D'altra banda, podrien pujar a Castellar de n'Hug pel Castell de Mataplana anant a la Pobla de Lillet o pujar la collada Sobirana passat la Pobla de Lillet. Això faria augmentar una mica més la duresa però també la llargada, raó per la qual és millor no toca l'etapa.

5a etapa: Rialp-Lleida (156,5km)

Rialp, municipi en què es troba Port Ainé, serà l'inici de la 5a etapa, que acabarà a Lleida, ciutat que després de 16 anys sense acollir la Volta i que va perdre la seva pròpia volta fa 5 anys torna a apostar per la Volta i no per la Vuelta.

Aquesta etapa, a part d'anomenar-se "5a etapa", tal com em temia quan van anunciar que aniria de Rialp a Lleida, gairebé també es podria dir "C-13", ja que es passaran bona part d'aquesta etapa en aquesta carretera, ampla i plena de túnels, així que baixaran cap a Sort, els túnels de Collegats, la Pobla de Segur, Tremp, on hi haurà el primer esprint intermedi, més túnels, aquest cop els de Terradets, aniran per la C-12 cap a Àger per pujar el primer i únic port de l'etapa, tot i haver sortit dels Pirineus, el port d'Àger (2a categoria) que no és de 2a ni de bon tros, pujant-lo des d'Àger. Aquest portet estarà a 80km de meta, per tant no tindrà cap importància per trencar la cursa. A continuació passarà per l'esprint de les 100 edicions del Tour a Balaguer i arribarà a Lleida després d'anar a fer un volt a l'estil París-Niça 2013 de llargues rectes planes i interminables per Castelló de Farfanya, Algerri, Alfarràs -on hi haurà el segon esprint intermedi -, Almenar, Alguaire (per promoure l'aeroport?), Rosselló i Torrefarrera. L'arribada serà davant del nou palau de congressos, totalment pla, per la qual cosa hi haurà esprint si no hi ha sorpreses.

Possibles millores/alternatives: D'acord que portin dues etapes acabant en ports de categoria especial però costa imaginar que una etapa que comença als Pirineus i acabi a Lleida, amb el que ha costat que aculli la Volta, només tingui un trist port de 2a que no ho és. D'alternatives n'hi ha, i segons la duresa que se li vulgui donar a l'etapa se'n poden agafar més o menys: començar l'etapa pujant, per Escàs, Caregue, Sorre i Altron i/o per Olp, Pujalt, Enviny, Llavrén i Montardit de Dalt, passar per l'estany de Montcortès i Senterada, començar el coll de Montllobar fins a Fígols de Tremp i cap a Castell de Mur o simplement en comptes de pujar el port d'Àger, pujar el coll d'Ares (on hi ha l'Observatori Astronòmic del Montsec) des de Sant Esteve de la Sarga, que és un portàs de 1a per descobrir. Una altra alternativa però que suma força quilòmetres més és passar per l'"Escala del Pas Nou", un port que hi ha entre Sant Cristòfol de la Vall, al terme de Gavet de la Conca, i Vilanova de Meià, que creua el Montsec per aquest congost. 

I en el cas que no es vulgui afegir més muntanya, es pot passar per la LV-9123 (Gavet de la Conca), que paral·lela a la C-13, almenys és una mica més entretinguda. 

6a etapa: Almacelles-Valls (178,7km)

Almacelles, gràcies al monument al centenari de la Volta a Catalunya que va fer fa 2 anys, acollirà la sortida de la 6a etapa d'aquesta edició, que acabarà a Valls en homenatge a Xavi Tondo, ciclista vallenc que va morir també fa 2 anys.

L'etapa començarà dirigint-se per la L-800 a Alcarràs, on hi haurà el primer esprint intermedi (tot just al km 38), després de passar per Sucs i Gimenells, i tot seguit anirà cap a Lleida per la N-II. Un cop havent deixat Lleida agafaran la N-240 per la qual recorreran més de 50km amples i pràcticament rectes fins a l'Espluga de Francolí, on hi haurà l'esprint de les 100 edicions del Tour. Allà trencaran a la dreta cap al monestir de Poblet, on iniciaran l'ascensió al coll de les Masies, que l'organització de la Volta anomena Alt de Prades i qualifica de 1a quan, una altra vegada, ni de bon tros ho és quan el seu coeficient és de 73, és de 2a! El port es corona a la cruïlla amb la carretera de Vilanova de Prades. Aleshores dalt de les muntanyes de Prades passaran per Prades i Capafonts i baixaran per Alcover, on agafaran la C-14 fins a prop de Montblanc per pujar, per la N-240, el coll de Lilla (2a categoria), que a 14,5km de l'arribada a Valls podrà trencar la carrera i evitar que acabi en esprint com la 2a, la 5a i probablement la 1a etapa.

Possibles millores/alternatives: Pel que fa a les dificultats muntanyoses de l'etapa només tocaria l'error de les categories (posar Masies com a 2a i Lilla, segurament com a 3a), ja que com a etapa de (poca) mitja muntanya amb un coll a poc per acabar ja n'hi ha prou. El que sí que podria ser diferent és, un cop més, aquest llarg tram de carretera ampla i recta entre Lleida i l'Espluga de Francolí es podria substituir per algun recorregut paral·lel com per exemple per Artesa i Puigverd de Lleida, Castelldans, Cervià de les Garrigues i l'Albi (mapa) o fins i tot incorporar algun tram -totalment pla- sterrato com fan algunes curses a Itàlia.

7a etapa: El Vendrell-Barcelona (122,2km)

La sortida de la 7a i última etapa de la Volta a Catalunya serà al Vendrell, en una etapa curta sense gairebé cap dificultat fins que s'entra a la capital catalana.

L'etapa només de començar va cap a la costa, a Calafell, i la seguirà vorejant fins a l'entrada a Barcelona, passant per Segur de Calafell, Cunit, Cubelles, Vilanova i la Geltrú -amb el primer esprint intermedi-, Sitges, l'Alt de Maladona (3a), Castelldefels -amb el segon esprint intermedi-, Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat i el Prat de Llobregat per acabar entrant a Barcelona per la Gran Via. A la plaça d'Espanya faran l'avinguda de la Reina Maria Cristina i tombaran a l'esquerra cap a l'avinguda de Rius i Taulet, on hi haurà l'arribada i s'iniciarà un circuit de 6,15km per Montjuïc a fer 8 vegades, que no és un circuit qualsevol: a l'avinguda de Rius i Taulet es gira a la dreta al carrer de la Guàrdia Urbana i s'enllaça amb el passeig de la Santa Madrona. Acabat aquest passeig es faran uns 130 metres de l'avinguda de l'Estadi en direcció a l'estadi abans de trencar a l'esquerra cap al carrer dels Vivers i dels Tres Pins que per mi són un dels grans descobriments d'aquesta edició de la Volta. Són tan sols 400 metres però molt costeruts, estrets i plens de vegetació. Si s'omplen de gent d'aquí sortiran algunes de les millors fotos d'aquesta l'edició de la Volta. Havent passat aquests 400 metres magnífics es segueix pujant, no tan durament, pels carrers del Dr. Font i Quer i de Can Valero, on hi ha el cim del port (3a categoria). Aleshores es baixarà pels passeigs del Migdia i Olímpic i les avingudes de l'Estadi i del Marquès de Comillas fins a l'avinguda de Rius i Taulet on hi haurà l'arribada.

Possibes millores/alternatives: Cap, amb les 8 pujades a Montjuïc no cal pas més muntanya, i el recorregut per la costa si no plou serà prou atractiu. En circumstàncies "normals" (fer l'arribada a Montjuïc a l'estil Tour o Vuelta) diria que Montjuïc ja cansa perquè hi ha molta més muntanya a Barcelona per descobrir en el ciclisme però el circuit que han fet és realment impressionant.

Competències bàsiques... i tan bàsiques!

Realment cal ser molt incompetent per suspendre aquestes proves que hem fet durant aquesta setmana, l'avaluació de Competències bàsiques que es fa a 4t d'ESO des del curs passat.

I és que, d'acord que s'avaluïn competències i no continguts, és a dir, la capacitat que tenim per resoldre problemes matemàtics i per comprendre textos en català, castellà, anglès i aranès a la Val d'Aran, a part de fer un escrit per avaluar la nostra capacitat redactora. La utilitat d'aquestes proves a part, he de dir que en alguns exercicis és bastant... humiliant? (segurament hi ha una paraula més precisa) que ens facin fer segons què que hauria de poder resoldre's en acabar la primària o com a molt el primer cicle d'ESO. De veritat que si ho fem tot bé serem competents? Segur que tindrem les competències que caldria tenir en acabar l'ESO? A quin nivell es deuen assolir les competències que ens avaluen a 4t d'ESO aquí, a Finlàndia (i a una multitud de països que tenim al davant)?

La majoria de casos d'aquest excés de facilitat són en les proves de matemàtiques i anglès:

On és la dificultat si per calcular l'àrea de la base d'un cilindre (per tant, l'àrea d'un cercle) si a part de dir-te el radi també et posen la fórmula (A=πr²)? No s'aprèn a 1r d'ESO això? A més, a la prova de matemàtiques del curs passat, no hi havia cap exercici on et donessin la fórmula. I clar, després hi haurà millors resultats i serà gràcies a la 4a hora de matemàtiques que es fa aquest curs a 4t d'ESO que el Departament d'Ensenyament de la Generalitat s'ha tret de la màniga com a única solució per millorar resultats. Estratègia bastant semblant a la de canviar el significat de referéndum a la pròxima edició del diccionari de la RAE, no?

Pel que fa a la prova de llengua estrangera (anglès, tot i que no és l'única llengua estrangera de la qual ens hem avaluat, també hi havia la de castellà), un cop ha passat gairebé la meitat de l'hora exacta que tenim per fer la prova escoltant tres cops uns listenings (comprensió oral) de gent que parla tant lentament que costa d'entendre, et trobes amb un text en què hi ha unes quantes paraules... traduïdes al català!!! I no era pas cap vocabulari científic ni res que no es pogués arribar a deduir. Una d'elles era provide (proporcionar), per exemple. Finalment hi ha 2 exercicis d'expressió escrita on et demanen que expliquis un cap de setmana en un i que descriguis una persona a l'altre, això sí, demanant-te unes deu coses en cada un per expressar-les en... 45-50 paraules, el que són 5 o 6 línies! Com volen que amb 6 línies hi hagi una "redacció" amb connectors i altres elements que donin qualitat al text si cal resumir-ho tant?! (a la prova d'anglès del curs passat també passava)

Com he dit abans les proves de català i castellà eren més correctes, crec. Això sí, un dels textos de la prova de català estava extret de la Viquipèdia (havent adaptat el text). La Viquipèdia és molt útil i és un gran projecte (jo en sóc editor) però després que sempre ens diguin que a l'hora de buscar informació no ens limitem a consultar aquesta web... no és gaire coherent que ens en posin un fragment d'un article havent-hi textos escrits en català com hi ha.

Panoramio i la independència

Foto del Panoramio de la plaça Major de Vic, al Google Earth

Moltes vegades mirant el Google Maps, o el Google Earth, són útils les fotos que hi ha penjades dels llocs per part d'usuaris d'internet (no em refereixo a l'Street View sinó a fotos normals, com al cas de la imatge que acompanya aquest paràgraf). Però, com es poden penjar aquestes fotos? Les fotos que hi ha als mapes de Google són de Panoramio, una pàgina web creada el 2005 per dos valencians on els usuaris registrats poden exhibir les seves fotos de llocs i de paisatges i georreferenciar-les, és a dir, situar-les en un mapa. Degut al gran èxit de la comunitat el 2007 Google va adquirir la pàgina, i d'aquí que les fotos de Panoramio es puguin veure al Google Maps, al Google Earth... Per tant, és una bona eina perquè molta gent pugui veure les nostres fotos de paisatges, edificis... on com a qualsevol foto poden haver-hi missatges "subliminals" o simplement hi pot aparèixer una estelada ben gran i aprofitar aquest mitjà de difusió de fotografies per difondre moviments com l'independentisme català.

Carregar fotos a Panoramio és molt fàcil:

En primer lloc cal registrar-se a la pàgina (www.panoramio.com), per la qual cosa cal un compte de Google, que es pot crear allà mateix (clicant a "Sign up") o es pot iniciar sessió amb Panoramio si ja se'n té un per al Gmail, per exemple.

Captura de pantalla del lloc on carregar fotos

Un cop s'ha entrat a Panoramio amb el compte, clicant al botó de "Pujar fotos" (que hauria de ser "Puja fotos", o més aviat "Carrega fotos") i, en la nova pàgina de càrrega de fotos, clicar al botó blau que torna a dir "Pujar fotos" que farà que s'obri una finestra nova on seleccionar les fotos del nostre ordinador que vulguem carregar a Panoramio. Mentre es carrega podem anar posant-li el títol (jo normalment poso el lloc de la foto i la data), la descripció (opcional), afegint-hi etiquetes per tal que sigui més fàcil de trobar si és que algú busca fotos d'un determinat lloc o tema a partir de les etiquetes (exemples d'etiquetes són: Catalunya, Països Catalans, Osona, Calldetenes, independència, estelada... sempre separades per comes) i georreferenciant-les, que no és altra cosa que situar-les sobre un mapa del Google Maps que s'obre quan es clica a "Posiciona aquesta foto" (sobretot, cal situar-les sobre el lloc des d'on les fotos han sigut fetes, no sobre el lloc on és el que surt a la foto). Òbviament posicionar les imatges és necessari perquè siguin escollides per aparèixer al Google Maps i al Google Earth, si no tan sols es podran consultar -públicament- a la pàgina de Panoramio. Per ser seleccionades per al Google Maps i Earth també han de complir alguns requisits com que han de ser fotos de llocs a l'exterior, han de ser realment fotos (no logotips, ni documents escanejats), han d'haver sigut fetes per l'usuari que les penja, han de ser d'un mínim de qualitat, i no poden ser sexualment explícites, racistes ni xenòfobes (entre d'altres requisits recollits aquí). I si la foto no és escollida (si ho és, sol sortir al cap d'un parell o tres de dies quan es visualitza la foto a Panoramio), es pot demanar una segona revisió.

Aquesta és la primera part, la més bàsica, de la càrrega i la publicació de fotos a Panoramio. A mesura que es va remenant més per la pàgina es poden fer més coses amb les fotos que has carregat i fer que les vegi més gent:

Una és presentar-la al concurs mensual, en el qual es poden presentar 5 fotos cada mes, i que durant el mes següent els altres usuaris poden votar. Les fotos més votades estan premiades amb càmeres de fotografiar i sortir a la pàgina d'inici i al bloc de Panoramio. 

L'altra manera de difondre i compartir les fotos és amb els grups. Són grups temàtics creats pels propis usuaris on es poden afegir les fotos que s'hagin carregat a Panoramio sobre el tema del grup (cada grup té les seves regles, n'hi ha que són més flexibles i n'hi ha que accepten fotos de coses molt concretes). Per exemple, en el grup "Priorat (Catalunya)" s'hi poden afegir fotos de paisatges, monuments, edificis... de la comarca del Priorat. Hi ha 3 maneres de poder afegir fotos en un grup. Una és crear un grup (tots els usuaris poden fer-ho) i afegir fotos teves al grup. També és possible que el propietari d'un grup (posem per exemple el grup del Priorat) vegi una foto teva del Priorat i et convidi a formar part del grup per afegir aquesta foto i totes les que vulguis afegir-hi un cop en siguis membre, sempre que compleixin les regles del grup. Finalment, i el que és més freqüent, si tens una foto del Priorat el que pots fer és anar a la pàgina del grup i fer una petició per ser membre del grup. Llavors només caldrà esperar que el propietari del grup aprovi la teva petició per entrar al grup i poder afegir-hi més fotos.

Captura de pantalla del grup "Independència ||*||"

I per què he posat "independència" al títol? Perquè acabo de crear un grup de fotos independentistes al Panoramio (és estrany que encara no n'hi hagués cap). El grup s'anomena "Independència ||*||" i totes les fotos amb algun símbol independentista (estelades, d'esdeveniments independentistes com les manifestacions de l'11 de setembre...) hi tenen cabuda. Per tant, us convido a tots a registrar-vos a Panoramio, a carregar fotos independentistes i a afegir-les al grup "Independència ||*||", que pot fer molta difusió del moviment independentista català, ja que les fotos són públiques, no cal estar registrat per veure-les!!! Aquí es pot veure el vídeo que va fer l'Espai Internet del 3/24 sobre Panoramio.

Comenius meeting in Güstrow

Tal com he anat piulant pel Twitter, aquest any el nostre curs (els de 4t d'ESO de l'institut Jaume Callís de Vic) participem en un projecte Comenius anomenat "Edumedia: How can it be efficient in European schools?" juntament amb una escola de Biella, al Piemont (Itàlia), una de Göteborg (Suècia), una de Dublín i una de Güstrow, a l'estat alemany de Mecklemburg-Pomerània Occidental, situat a l'antiga Alemanya de l'Est, prop del mar Bàltic, a uns 200km de Berlín. Una de les parts del projecte és una trobada a cada un dels països participants en què treballem amb els alumnes dels altres països i ens "allotgem" a casa d'un dels alumnes del lloc on anem, de manera que 5 alumnes de l'institut Jaume Callís (juntament amb dues professores) vam anar la setmana passada a Güstrow, i tal com habitualment faig amb els viatges que faig, he escrit un dietari sobre el que hem fet cada dia. Aquest cop, però, ja que també calia fer-lo en anglès per explicar-ho a la resta d'alumnes de 4t d'ESO del Callís que no van poder venir-hi, publico també aquí la versió en anglès (sempre hi ha el traductor del Google per qui vulgui llegir-ho macarrònicament traduït en català o en qualsevol de les altres 63 llengües, i aquí es poden veure algunes fotos que vaig fer durant aquells dies):

Sunday 16th December

Berlin Hauptbahnhof

I got up at 5.45 in the morning and I had a bit of breakfast. With my parents I went to the Vic bus station where I met the other 4 students and the 2 teachers, Pepi and Marta, going to Güstrow. At half past six we left for Barcelona Airport with our cars (Pepi came with us). We had to go to the Terminal 2C because we flew with EasyJet. We said goodbye to our parents and the first thing that we did was check in and drop our baggage. Next we ate something more and after that we passed the security control and we stayed in the duty free zone for some time. At 9.45 we had to go to gate 16 where we took a bus that took us to the plane. At 11.30 the plane started to fly to Berlin-Schönefeld, our destination. I don’t know exactly through what countries we passed over but we saw generally three things though the window: the sea (with the sun, something great), a lot of mountains, surely the Alps, and finally we flew over a sea of fog and snow-covered fields and villages. The plane landed punctually at 13.15 in the airport of Berlin-Schönfeld (it’s not the main airport of the capital city of Germany) and after retrieving our luggage and walking to the airport train station, we got a train, a real train: silent and punctual! We arrived at Berlin Hauptbahnhof (the main train station of Berlin) at 14.15 and we had lunch in a Pizza Hut (the station was at the same time something like a shopping centre). The two pieces of pizza were delicious but also so oily, and there weren’t any napkins! 

A la Brandenburger Tor

When we had lunched we met the Swedish and the Italian students and teachers. With them we got a bus near the station where we met the Irish students and teachers who were already on the bus. Then we went on a guided two-hour tour around Berlin. I’m sure that Berlin is very interesting and beautiful, but the big surprise was that it wasn’t 5 o’clock yet when it got dark!!! So we did the tour in Berlin only with the light of the lamps on the street that weren’t very abundant. Firstly we visited East Berlin, which was quite ugly and only some Christmas markets, all of them with a big wheel, gave it a bit of life, and besides there were a lot of works everywhere. There we saw the Berlin wall with some famous pictures like the one in which there are two men kissing. Later we went to West Berlin, where there were some historical and monumental buildings, the most touristy zone. We get off the bus next to the Brandenburg Gate (the Brandenburger Tor in German) where we took some photos of us and we recorded a video with Christmas greetings in our languages. There we also met the Irish students. Then we got another time the bus, we finished the tour seeing the German Parliament (Bundestag) and some buildings like embassies and a shopping centre called KaDeWe. 

Near 17.30 with the same bus we started to go to Güstrow, about 200 km away from Berlin. We stopped for a half hour in a service station and after some hours in the darkness we arrived in Güstrow, where our host families were waiting for us, so I met there my host sister, Marleen, aged 16; her sister, and their father, who took us to their house, quite far from the centre of the town. In the house we ate a salad for dinner. After having dinner, talking with the family, emailing my -Catalan- family, consulting something in a laptop and watching what -all German- channels there were on the TV I had in "my" bedroom, I went to bed near 11 o’clock. 

Monday 17th December

Una part de l'històric edifici de 106 anys de l'escola de Güstrow

It was the busiest day. I got up at 7 o’clock and I had breakfast. All the days for breakfast I ate some bread with nutella, honey... and some cheese and a kind of small salami, besides of a cup of cold milk. Some minutes later the father took us (Marleen, her sister and me) to the school. We also picked up a student who lives in that neighborhood, in the south of Güstrow, who also goes to John Brinckman Gymnasium (the Güstrow school that’s doing the Comenius project). We arrived at 7.45 at school (a quarter before!) because our host sisters had to be ready for the German lesson that at 8.45 they were going to give us. While they were preparing the lesson we (the visiting students) waited in the classroom, a very comfortable one: chairs were quite cushioned and there was fitted carpet on the floor. The classroom was nicely decorated and the blackboard was expansible, a “pull-down” blackboard, which was very functional although it wasn’t electronic. 

So at 8.45 German students taught us some expressions in German and they represented some scenes, for example a conversation in a restaurant. There was no teacher and students gave us the lesson perfectly. At 9.30 we had a break so we could visit some parts of the school like the playground, a room in which you can sit and talk... I bought the student’s magazine too. At 9.50 we had to go to the school hall (although at 9.45 people started to go there although the break was until 9.50!) where the German students gave us a great and formal welcome, with a performance of the school choir. The Principal gave us a speech, a teacher from each country also made a little speech and finally the students from each country presented to the others our school, our area, our educational system, etc... When we finished all these things some German students showed us, the visiting students, the school. 

At 11.45, after the second break, the students participating in the Comenius project divided us in three groups: the Brave New World group, the Phrasebook group and the Questionnaire group. I was in the BNW group in classroom 108. We made some groups (“international teams”). My group was composed by four German girls and me. First, the Irish students presented us a summary of the first two chapters of the novel, and during the most of the time in the international things discussed about the future: what we see and what we want, and we wrote it on a DIN-A3 sheet. In my group we thought that in the future there will be more differences between rich and poor people, under a dictatorship (not necessarily a political dictatorship), and in which the technologic progress quits the personal lifestyle and social contact of people and where traditions and old jobs like agriculture are extinct. Obviously in the world that we want there is more democracy, not only the democracy that we have nowadays that assures a no political dictatorship but allows other kind of dictatorships like economic ones, a world in which traditions are saved and where the strict respect of the human rights prevail over money. 

Then each international team presented its ideas and finally all the BNW group discussed about ideas for future work such as rewriting the novel with useful links, making a computer game or a quiz about BNW, explaining what the difficult words in the novel mean, acting important scenes, filming short movies with items or situations from today in the future, reading and recording, making a cover design, making a trailer, highlighting difficult passages... 

Vista des de l'entrada de l'Schloss

At 1.15 the class ended and the Catalan students met our host sisters and the 10 of us went to have lunch in a kind of attic that one of the host sisters has in the centre of the town. There she cooked for us a serving of spaghetti. When we had had lunch we went to the school where we met the other visiting students and three German students gave us a guided tour through the most important places of Güstrow: the castle (Schloss), the centre of the town, the churches... 

When the tour of Güstrow finished (it lasted about an hour and a half) we went to the school to prepare the hall for the dinner: we arranged desks and chairs, we decorated the tables with candles, laid tables... At 6 (yes, at 6!!!) the dinner started. The food was cooked by the German students: pasta (all with a kind of yoghurt sauce), long German sausages with ketchup, salad, and several things as dessert like very good cupcakes that Marleen made. Luckily she bought also still water for Catalan students (there and in a lot of countries in Europe people drink usually sparkling water and I didn’t drink still water since Sunday morning!). After having dinner we danced a bit of Irish dance that Aisling, an Irish student, taught us. 

Later we left the school and the same people who had lunch at that attic went back to the attic where we ate a grape fondue. Finally Marleen’s father took her and me to the house where after consulting some things in the laptop I went to bed, nearly at midnight. 

Tuesday 18th December

It was the funniest day. We got up at 8 o’clock and after I had had a shower, Marleen and I had breakfast. Next Marleen’s father took us to the Güstrow train station where we met the rest of students and at 10.14 we took a silent and punctual double-decker train to Rostock Hauptbahnhof. As it wasn’t dark we could observe the Mecklenburg-Vorpommern landscape: snowed fields and forests. In about a half hour (Rostock, the capital city of the district with the same name, is about 40km to the north of Güstrow) we arrived to Rostock and in the same station we got the line 6 of the Rostock tramway. 

Arribant al Darwineum

We got off the tramway at the Zoo stop, and obviously we went to the Zoo. It was in a “white-brown” park, because of the snow and the big trees. We didn’t visit the entire zoo, only the Darwineum, a new area that has been opened recently about the evolution of the life in the Earth (what Darwin investigated). It was very interesting because apart from explanations there were animals, too (which is obvious, we were in a zoo): jellyfish, millipedes, big snails, sea-horses, squirrels, gorillas, chameleons, frogs, snakes... but the one I liked the most was a sort of fish with legs. After visiting it we stayed in the Darwineum bar for a time where we ate something that was supposed to be a brunch or the first course of the lunch. I ate a glass (about 0,5l) of yoghurt with 5 toppings like white chocolate, cherries... 

Una de les parades del Weihnachtsmarkt de Rostock

Then we got the tramway another time to the centre of Rostock where we did a guided tour through the city centre. Rostock is a very nice city, besides there was the Christmas market, one of the biggest in the world. The guide showed us the most important and nice places of Rostock: the wall, one of the 7 towers, the university, the churches... Something special of these churches is that they are gothic but not from the gothic period, but neogothic, build with bricks, something not very usual in Catalonia. After that we had all the afternoon for us to visit the Christmas market, eat something, buy souvenirs, etc... With our host sisters the Catalan and the Italian students went to a McDonald’s to have lunch (before it I thought that they had already had enough with what we had eaten in the Darwineum bar). Then we saw the Christmas market, where there were some strange stalls, for example some in which they had only big sausages, or other ones where they had a kind of cakes with the shape of a heart and a message inside them (Ich liebe Dich, Du bist sooo lieb zu mir, Ich hab Dich lieb...). In a sort of book and souvenirs shop there was an impressive amount of calendars about many themes (ecological messages, old locomotives, tractors, works of painters like Gustav Klimt and Caspar David Friedrich, photos of a little pig, cartoons, food...). In this shop I bought a cup with a draw of the most famous places of Rostock, a curious mini-atlas of 50 islands lost in the oceans and some local newspapers (the Güstrow edition of the Schweriner Volkszeitung, the Rostock edition of the Ostsee Zeitung and of the Norddeutsche Neueste Nachrichten), an openly socialist newspaper that aroused my curiosity (Neues Deutschland). All of them are so big, extralarge newspapers. 

We visited a shopping center too and at more or less 7 o’clock the Catalan students and our host sisters come back to Güstrow, by tramway and train (in which we were almost alone). The most of the visiting students had gone back to Güstrow at 6 o’clock but we had permission for return later. 

When we arrived in Güstrow Marleen’s father was waiting for us and we went to a video shop where we rented a film that we, all the family, saw on the big TV that they have in the dining room. The film -Ted- was good and interesting because I had to understand it in English and think about the German subtitles. We also had dinner -a slice of pizza- there and I gave them some gifts I brought from Catalonia: a shitter (the Catalan figure of a caganer on the Nativity scene) and an estelada, the independentist flag of the Catalan Countries (with the red star, of course!). When the film had ended it was already a bit late so we went to bed because Wednesday was going to be another busy day... 

Wednesday 19th December

It was the last complete day in Germany. Like on Monday, we had to wake up early, at 7 o’clock, and after having breakfast Marleen's father took us to the school. Until 1.15 we did a lot of things of the Comenius project. During the first period of classes (until 9.30) we worked with the international teams of the previous Monday about one of the ideas that we had Monday to work in the future. Our group chose the idea of filming short movies with items from today in the future, so we thought about what four or five scenes could we film to materialize our idea. An example is reproducing what could be a classroom during a lesson in the future: without the physical bodies of the teacher and the students, but with the presence of computers through which the students and the teacher could see the classroom from their house or from everywhere. It’s to compare the differences between the present and a possible future, inspired by a sort of dystopia like in BNW where we move in two concepts: the technologic progress and the social “involution” (both concepts are related). After the first break, at 9.50, the other members of my international team (German students) had to take a physics test, so I attended the computers room where there was the Questionnaire group, and where Rickard, one of the Swedish teachers, was giving a presentation about Twinspace, the virtual platform of the Comenius project: how it functions, etc... During the 10 minutes between the presentation finished and the second break I made a PowerPoint about our mini-project about recording short movies that was going to be part of the final presentation of the Comenius meeting in Güstrow later. 

En algunes classes anàvem amb transparències:
pot semblar cutre però allà es gasten els diners
 en coses més útils que en pissarres digitals

Then, at 11.45, all the visiti studngents and the German students in the school choir went to the school hall to rehearse for the concert of that evening. The song that the visiting students sang is “Santa Nit” (Silent Night in English), so we sang the song to rehearse it: first the students choir sang it in German, then the 7 Swedish people (5 students+2 teachers) sang it in Swedish, then the Irish people in Gaelic, then us in Catalan, then the Italian people in Italian and finally all together in English. Next we went another time in the three groups, so I showed the PowerPoint that I made to the other members of the international team, and some German students explained to the other students in the BNW group the Pavlovian conditioning (about a dog, a bone and a bell, how to make that the dog produce the same reaction to the bell as to the bone) and the Neo-Pavlovian conditioning in BNW with babies, flowers, books, noise and electric shocks, and with another transparency (here we find transparencies a bit antiquated but it was equally functional) the concepts of utopia and dystopia. After the explanation of these concepts and what we have worked on, I thought this: Without an utopia, you can improve, but to a dystopia. 

A few minutes later the class finished and all the people in the three groups went to the computers room to do the final presentation of the Comenius meeting in Güstrow. Just before this presentation Lea, one of the German students in my international team who was making a video about the Comenius project, asked me to go to a room and say “I’m Arnau and I come from Catalonia”, one time in English and another in Catalan. It took only a minute so quickly we two went to the final presentation. 

It was very nice to see all (not little) the work we did during those days in Germany: BNW international teams presented each one its project, the Phrasebook group showed us the dictionary that they made with several expressions in English, Catalan, Swedish, Irish, Italian and Spanish and people of the Questionnaire group showed us the results of the survey that all the students participating in this Comenius project (not only the ones who were in Güstrow) answered and they told us the reasons for each result. We applauded at each speech and it was curious that German people, apart from doing it with the hands, they also knocked the tables. Some minutes from 1.15 had passed when the presentation finished so we left the school. Then our plan (of our host sisters and the Catalan students) was going to have lunch in a Chinese restaurant where there is a buffet, so you can eat as much as you want, but when I had the idea of what I was going to eat we learnt that the restaurant had closed, so we went to a classical restaurant, “Rosalina”, where I ate “Penne in Pesto”. At the beginning there were not many people in the restaurant, but later all the teachers came, too! 

After we had lunch Marleen and I went to Marleen’s house and we two stayed at house with her sister for a few hours and we talked about whether they had ever been to Catalonia or Mallorca (there was a postcard there), and about other things.. 

At half past 5 Marleen, her sister and me went with their mother to a supermarket (Famila), the supermarket of the neighbourhood, where we bought some drinks for the party we were going to have that night. Then, at 6 o’clock we went to the school to rehearse for the concert at 7 o’clock. However, only the German students of the choir rehearsed, so we waited for the concert until 7 o’clock. In the corridor there were some stalls with food, but I thought they would still be there after the concert.

El concert de Nadal de l'escola de Güstrow

At 7 o’clock the concert started. I have no words for this incredible concert, I can’t imagine a concert like that in our school (I don’t know, maybe the next year when students come to Catalonia there is a concert like that), it lasted about two hours and a half and all the school choir (it was a big number of students) sang very well. Generally sang songs not very about Christmas (at least the melody, I don’t know if there were Christmas lyrics), but indeed, after about 35 songs and piano and flute performances we all sang “Silent Night” in each language. There was a lot of audience in the hall (parents, grandparents, friends...) and they applauded a lot. A curious moment was while the choir was singing “Jingle bells”, the spectators jingled their keys. An Irish student sang a song and a Swedish student played the piano too. The concert finished at 21.35 and the stalls with food on the corridor weren’t there... 

Next, the Catalan, Italian and Swedish students went with our host sisters (or brothers) to the Südstadtklub of Güstrow (and also the German students that didn’t host anyone but participated in the Comenius project), something like a party room that you can rent, and it was in the south of Güstrow, near “my” house. So there we had the party, with music, some chips as “dinner” and all these things. Marleen had the key of the room so we two had to wait the other people (later other German guys not participating in the Comenius project came to the party), so we danced a lot, spoke with many people in the party, etc... and we walked back to the house quite late, in the dark (street illumination is not something very common and abundant in Germany, even the traffic lights are off at night)... 

Thursday 20th December

Prop de l'Schloss de Güstrow, just abans de marxar

It was the last day. I got up at 8 o’clock because at 9 all the visiting students had to be in front of the teachers’ hotel with all our baggage and leave Güstrow. With the sensation that it had happened so fast, I said thanks and goodbye to my host family after having breakfast and having made my suitcases (not something easy...). The bus stop was near the palace, so all the Comenius students took us another photo and at 9.15 we left Güstrow on quite small bus that took the Swedish and Italian students and teachers to Berlin-Tegel Airport and then took us to the Berlin-Schönefeld Airport. This time we could see the landscape between Güstrow and Berlin but it was not very interesting, all were snow-covered fields and some forests.

As in the departure the first thing we did at the airport was check in and drop our luggage, we did a long queue but when finally was our turn it was too early (it was about 13 o’clock and our flight was at 16.55...), so with our luggage we went to a restaurant of the airport (Cindy’s) to have lunch. I ate a coffee burger perhaps because it was the strangest burger I’d seen in my life, perhaps because I was so sleepy. The hamburger was delicious but I didn’t notice the coffee and it didn’t have effect... 

We stayed in the table of the restaurant letting time go by, talking, drawing on our notebooks... Then, after a long time, we checked in and passed the security control. In the duty free zone we had to wait for some time, we sat on the floor because that airport wasn’t very modern, there weren’t almost any benches or chairs, there weren’t any escalators... Finally, really late, the number of the gate in which the passengers to Barcelona had to go appeared on the screen and we boarded. At 17.10 (so it was already dark) the plane took off. In the plane we talked about the impressions of the meeting in Güstrow and started to write what you are reading. Finally at 19.30 the plane landed in Barcelona Airport, after seeing all the Catalan coast and Barcelona so illuminated. We retrieved our luggage and I returned to Vic with Sergi’s family. 

I enjoyed the Comenius meeting in Güstrow very much! (click here to see more photos)

La cursa dels partits a Twitter abans del 25N

Com vaig fer amb els partits de les eleccions basques, he anat anotant cada dia els seguidors a Twitter que té cada dia cada una de les candidatures que es presenten a les eleccions de demà al Parlament de Catalunya. Com també vaig dir sobre el recompte dels partits bascos, evidentment aquestes dades no són extrapolables als resultats electorals, ja que ni tothom té Twitter, ni té per què seguir cap partit, perquè algú pot seguir més d'un partit o seguir-ne sense votar-lo com jo ja sigui perquè no pot votar a causa de l'edat o del lloc on viu o perquè en votarà un altre. Aquí el gràfic, del 5 d'octubre (dia que començava la campanya electoral a Euskadi) fins ahir:

(cliqueu a sobre del gràfic per ampliar-lo)

No calen gaires comentaris per veure quines formacions han crescut més i quines pràcticament no s'han mogut. CiU (@ciu) ha estat líder des del començament, superant els 20.000 seguidors els últims dies de campanya, mentre que ERC (@Esquerra_ERC) està còmodament en segona posició. La tercera durant gairebé tot el període de temps que he fet el seguiment ha estat per a SI (@solidaritatcat), que curiosament va experimentar el creixement més fort ahir, dos dies després que la CUP l'avancés. Precisament la Candidatura d'Unitat Popular (@cupnacional) és qui més seguidors (7.593) ha guanyat des del 2 d'octubre, passant de 8.105 a 15.698 ahir, avançant el PSC-PSOE tres dies després que comencés la campanya electoral i SI durant dos dies. El començament de l'ascens per la CUP va començar el dia de l'assemblea de Molins de Rei del 13 d'octubre, quan van tenir uns segons a TV3, i també es va accelerar força diumenge passat quan l'acte central va tornar a sortir pel telenotícies.

En 4a posició hi ha el PSC-PSOE (@socialistes_cat), que amb prou feines ha guanyat 1.300 followers, i ja per sota dels 10.000 trobem Ciutadans (@Ciutadans_Cs), amb 9.684; Reagrupament (@reagrupament), amb 8.685; i una mica més avall ICV-EUiA (@icveuia) i el PP (@PPCatalunya) que han estat tots els dies entre 6.000 i 8.000 seguidors. Inicialment el PP en tenia més però ICV-EUiA l'ha avançat. Reagrupament el 2 d'octubre també en tenia menys que aquests dos partits i els ha avançat als dos. Uns nou-cents seguidors per sota del PP hi ha els Pirates de Catalunya (@partitpirata), amb 6.097, que és el darrer dels partits que supera amb escreix els 1.000 seguidors.

Més per sota hi ha Democràcia Catalana (@DCatalana), el partit de Joan Laporta, que s'ha mogut entre els 1.026 i els 1.098 seguidors, i per sota del miler la Plataforma per Catalunya (@plataforma_cat), Escons en Blanc (@esconsenblanc), el Partit Republicà d'Esquerra-Izquierda Republicana (@PRE_Republicans), el Partit Família i Vida (@FamiliaiVidaCat), Des de baix (@desdebaix), i per sota del centenar el Partit Comunista del Poble de Catalunya (@PCPC_info), el Partit per Catalunya (@PxCat) i DemocraticaWEB (@democraticaWEB).

Com es pot veure he inclòs al recompte partits que no es presenten però que tampoc se sabia si e presentarien el 2 d'octubre quan vaig començar a fer-lo, i en canvi no hi ha partits que o tenen cap compte de Twitter de l'àmbit català (per exemple, el PACMA, la Unificación Comunista de España i UPyD tenen només l'estatal) o que directament no tenen compte de Twitter com Socialistes i Republicans o com Via Democrática, que fa servir com a compte del partit el del seu cap de llista, l'escindit de la PxC Pablo Barranco.

Finalment també és interessant veure quins vídeos electorals han tingut més visualitzacions a Youtube, com recull Llibertat.cat. És interessant el discurs que va fer Diego Cañamero a l'acte central de la CUP i que vaig penjar al Youtube, que ja s'ha vist més de 8.000 cops. Deixo aquí la meva porra (que evidentment voldria que fos diferent i dubto que l'encerti): CiU 65-PP 16-ERC 16-PSC 16-ICV 11-C's 6-CUP 5.

EH Bildu acaba la campanya electoral líder a Twitter

Durant els 15 dies de la campanya electoral de les eleccions a la CA Basca del 21 d'octubre he fet el seguiment dels followers que té cada candidatura a Twitter. Com es pot veure al gràfic d'aquí sota, la coalició independentista de l'esquerra abertzale acaba clarament en primer lloc, amb 5.426 seguidors en el moment d'acabar-se la campanya, la nit del divendres 19. En segon lloc, molt lluny d'EH Bildu (@ehbildu), ha quedat el PP (@ppvasco), amb 2.054 seguidors i tota la resta estan per sota dels 2.000: Ezker Anitza-IU  (@IUEzker) amb 1.634, molt igualats el PSE EE-PSOE (@socialistavasco) i EQUO Berdeak (@EquoEuskadi) amb 1.378 i 1.367 respectivament, més avall el PNV (@eajpnv_eu) amb 1.090 i soprenentment, al capdavall del gràfic, EzkerBatua-Berdeak (@ezkerbatuaberde), amb només 129 followers. No he pogut incloure altres partits com el PACMA o UPyD ja que no tenen un compte de Twitter específic del País Basc.

Evidentment aquestes dades no són extrapolables als resultats electorals, ja que ni tothom té Twitter, ni té per què seguir cap partit, perquè algú pot seguir més d'un partit o seguir-ne sense votar-lo com jo ja sigui perquè en votarà un altre o perquè no pot votar a causa de l'edat o del lloc on viu.

Gora Euskal Herria Askatuta!

Pel que fa a Catalunya, estic fent el mateix seguiment amb els partits catalans i de tant en tant vaig posant l'evolució del gràfic al meu Twitter (@acomajoancara), on destaca el gran creixement de la CUP (@cupnacional) a partir del dia de l'assemblea en què van decidir presentar-se. El "dia de reflexió" abans de les eleccions catalanes faré una entrada com aquesta on es podrà veure el gràfic sencer.