Deixo aquí l'article que vaig escriure i va sortir publicat a El 9 Nou del divendres 29/07/2016:
Hi van carregats de porcs vius, en tornen plens de carn en cambres frigorífiques. Mai he fet la mitja hora a peu de Calldetenes a Vic per Sant Llàtzer sense veure passar alguns d'aquests centenars de camions de gran tonatge diaris, ja sigui a les 4 de la tarda (en aquest cas acompanyat d'altes concentracions d'ozó troposfèric) o de la matinada. A l'acampada de Càrnies en Lluita davant de l'escorxador Le Porc Gourmet, a Santa Eugènia de Berga, miràvem l'origen d'aquests camions: Letònia, Romania, Bulgària, Sèrbia, Polònia... Allà no deuen tenir escorxadors o, en qualsevol cas, prefereixen gastar petroli passejant camions. De fet, es podria dir que a l'escorxador es cuiden fins i tot d'«importar» la mà d'obra per tal d'explotar-la fins a límits insospitats. La dignitat no maximitza beneficis.
 |
| Camions de dia... |
 |
| ...i camions de nit |
Aquest cúmul de despropòsits no és casual, tenen sentit en el sistema que dóna sentit a tot allò que no en té, i que treu el poder de decisió a les persones per donar-lo al màxim benefici econòmic. És l'evidència, doncs, que la lluita pels drets socials i l'ecologisme i la defensa de la terra han d'anar juntes, perquè de fet en són una de sola, i es carreguen de raons quan es posen en aquest mateix marc. En aquest cas concret, parlem sobretot de sobirania alimentària, una de tantes sobiranies de què el capitalisme ens ha desposseït. Sense sobirania alimentària porcs de tot Europa es maten a Santa Eugènia i hi ha mongetes del ganxet de Santa Pau que s'envasen a la Rioja (de tant en tant amb botulisme), i les comprem perquè increïblement acaba sent l'opció a més bon preu, a més «Bonpreu».
 |
La variant de Calldetenes,
acabada, a l'espera de ser oberta |
Això hauria de fer-nos reflexionar, per exemple, sobre la necessitat de la variant de Calldetenes, que té tota la raó de ser per alliberar el centre del poble dels camions que surten de l'Eix dels Porcs (la ubicació dels escorxadors catalans dóna tot el sentit a aquest nom) per anar cap a Santa Eugènia, però que no deixa de ser una resignació, una externalitat més d'aquesta lògica, pagada entre tots i que a la seva vegada reprodueix un altre cop el mateix: s'han destruït espais naturals i agrícoles i promou l'expansió del municipi. De fet, ja existeix l'amenaça de l'obertura d'un gran supermercat prop de la variant. La cadena de supermercats més «indepe» se seguirà carregant la sobirania alimentària, en aquest cas del petit comerç calldetenenc, però només parlem de boicot als productes catalans quan interessa.
I com aquesta, hi ha una llarga llista de problemàtiques mediambientals d'aquest model que el Grup de Defensa del Ter va exposar a la passada acampada: importació de soja transgènica, contaminació de l'aigua per purins i antibiòtics, macrogranges, residus carnis, afectació en la contaminació atmosfèrica... Tot això, només derivat de l'activitat de la indústria càrnia desproporcionada. I sense tenir en compte l'Holocaust porcí inherent a la pròpia indústria.
Per acabar, quatre exemples significatius més. Un, la Pota Sud, una carretera que destrossaria espais naturals i agrícoles valuosos del sud de Vic seguint la lògica del macroescorxador de Santa Eugènia, afortunadament aturada gràcies a la mobilització popular. El Mercadona aturat als camps del Poquí de Manlleu, igual. Els drets laborals dels treballadors de la indústria càrnia, a l'ordre del dia des que un sindicat com la COS va activar la mobilització. I l'últim, la línia R3 de tren, que si la tenim és perquè al segle XIX es va considerar que el ferrocarril era apropiat transportar el carbó de les mines d'Ogassa, no per al transport gairebé exclusiu de persones actual. I així anem esperant el desdoblament. Potser arribarà quan un senyor decideixi que les pizzes vagin en tren? Quan un altre personatge osonenc voti l'exministra de Foment del PP per ser presidenta del Congrés espanyol tot «defensant Catalunya»?
