Neix el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans a l'institut Jaume Callís!

Deixo aquí el comunicat de la presentació del nucli del SEPC a l'institut Jaume Callís de Vic:

Alguns dels membres del SEPC Jaume Callís

Aquest dimecres al matí s’ha presentat públicament el nou nucli del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) a l’institut Jaume Callís de Vic. L’acte de presentació ha tingut lloc a la sala d’actes de l’institut vigatà, i hi ha intervingut Aleix Rifà, manlleuenc militant del SEPC de la Universitat Autònoma de Barcelona. La presentació ha comptat amb la presència de prop de 70 alumnes. La portaveu nacional del SEPC no ha pogut assistir a l’acte ja que està participant a la tancada al rectorat de la UAB.

D’aquesta manera, neix a la comarca una nova organització del moviment de l’Esquerra Independentista, l’estudiantil, que se suma a les diverses assemblees locals de la CUP i a la d’ARRAN.

El SEPC és un sindicat estudiantil que té com a àmbit d’actuació els Països Catalans, amb presència a totes les universitats públiques i més d’un centenar d’instituts, i es basa en 6 eixos de treball:

Una educació pública, que garanteixi la igualtat d’oportunitats real per a totes i tots, que ens permeti accedir al coneixement sense traves acadèmiques, burocràtiques ni econòmiques, és a dir, d'accés universal, gratuït i gestionat única i exclusivament per l'administració pública sense concessions ni intromissions de capital privat. 

Una educació en català, que la nostra llengua sigui vehicular. Per afrontar els propis reptes socials, culturals i econòmics cada poble té el dret a organitzar i regular el seu propi sistema educatiu. Lluitem per un marc educatiu dels Països Catalans i volem un ensenyament català tant en llengua com en continguts.

Una educació popular, per un model educatiu transversal, multidisciplinari i integrador amb les dinàmiques socials que envolten instituts i universitats, amb un model pedagògic democràtic i participatiu que s'allunyi de la rigidesa tradicional, i que vagi encaminat a fomentar l'esperit crític.

Una educació de qualitat, amb un model educatiu que no mesuri la qualitat educativa exclusivament per la seva eficiència, sinó que inclogui criteris acadèmics i de socialització del coneixement. Entenem que l'estudiant no pot ser tractat com una consumidora de coneixement o client, sinó com una persona en formació. Aquest ensenyament ha de partir i promoure models educatius racionals i científics, defugint dogmatismes i assolint la laïcitat.

Una educació antipatriarcal, per assolir la igualtat de sexes. Així, apostem per la coeducació com a millor mètode educatiu per a assolir el nostre objectiu. Entenem que només una educació no sexista des de menudes i menuts podrà canviar la societat masclista hegemònica. Reivindiquem que l’educació té un paper important en aquesta lluita per la normalització de les diferents opcions sexuals.

Els membres del SEPC de l’institut Jaume Callís hem decidit optar per la creació del nucli sindical davant la situació actual en l’educació pública als Països Catalans, amb l’objectiu de conscienciar els i les alumnes dels constants atacs espanyolistes i privatitzadors i a lluitar contra aquests. El model d’organització del SEPC del Jaume Callís és assembleari i obert a tots els alumnes de l’institut. Es té previst dur a terme accions com van ser no celebrar el Dia de la Hispanitat o el Llaç pel Català organitzades l’any passat a l’institut per joves d’ARRAN, o fer un referèndum per declarar l’institut insubmís a la LOMQE com han fet en altres nuclis del SEPC, així com seguir les vagues i protestes que es convoquen nacionalment.

El SEPC Jaume Callís també tenim Twitter (@SEPCJaumeCallis) i Facebook (facebook.com/sepc.jaumecallis), i ja hem sortit a diversos mitjans de comunicació, com a les webs Llibertat.cat, Osona.com i EL9NOU.CAT, on també hem aparegut a l'edició en paper.

Típiques falsedats sobre els peatges d'Abertis

Entre mig de les primeres discussions més pujades de to de la CUP-AE al Parlament, primer amb el PP i després amb Ciutadans, com a cada ple cada grup va fer una pregunta al President de la Generalitat, a l'Artur Mas (són quatre vídeos: la formulació de la pregunta per part de David Fernàndez, la primera resposta de Mas, la repregunta de Fernàndez i la segona resposta de Mas). Aquest últim ple del 10 d'abril David Fernàndez va demanar-li a Mas si en el Govern hi ha voluntat per resoldre el conflicte de les multes sorgides del moviment #novullpagar. Doncs bé, mai m'hauria pensat que Mas respongués tan clarament amb les mentides típiques per justificar el pagament d'un servei públic a una empresa privada (Abertis) perquè sí. Això sí, el que va dir van ser mentides sobre els peatges però la pregunta, de si hi havia voluntat per resoldre aquest conflicte col·lectiu -s'han posat un mínim de 66.000 multes per no pagar els peatges-, no la va respondre pas.

El primer que Mas va dir va ser sobre el fet diferencial entre la situació de les autopistes a Catalunya i a la resta de l'Estat. Algunes autopistes de peatge que hi ha a Catalunya són de l'Estat, sí, però i la resta que també tenen peatge i són de la Generalitat? Per tant, no tota la culpa és de Madrid sobre les autopistes de pagament a Catalunya, ja que en una Catalunya on els convergents manen de peatges d'Abertis n'hi ha.

Següent mentida: "el concepte no vull pagar és erroni, perquè pagar, les carreteres les pagarem d'una forma, o d'una altra". Bé, això en el cas que encara s'hagin de pagar, no? Perquè de pagades ho estan, desenes de vegades s'han pogut pagar amb els diners que es recapten als peatges! Així que, Mas, si l'objectiu és pagar les autopistes (motiu pel qual hi ha els peatges, que cobra Abertis, qui va construir-les), els peatges han de suprimir-se, no fer-ho repagar i repagar ni als usuaris ni al conjunt de la ciutadania a través dels impostos.

A continuació Fernàndez diu que efectivament les autopistes ja les hem pagat, però Mas segueix defensant el monopoli d'Abertis i a sobre amb excuses antidemocràtiques i que ens pretenen hipòcrites: "Cap a on va Europa  [deu referir-se a la seva estimada Unió Europea neoliberal, no al conjunt d'un continent al que tampoc tenim perquè tenir en compte i no altres països del món], fem aquesta reflexió". Bé, doncs a França, per posar un exemple, es recapta el mateix als peatges de la xarxa de 7.000km d'autopistes de l'Estat francès que el que es recapta aquí en una xarxa de 700km. I només un terç de les autopistes europees són de peatge. I a França i Itàlia (on més n'hi ha, a part d'aquí), hi ha peatge però el cobra l'administració pública, no una empresa privada com Abertis. Cap a on va Europa? A sobre diu que són els altres països (com Espanya) els que s'han d'adaptar al model robatori dels peatges a Abertis, que Catalunya ja està on ha d'estar.

I finalment, l'excusa barata: "Cert, però una vegada s'han pagat les autopistes en quant a la seva construcció, s'han de mantenir!". Clar, i com s'ho deuen fer França, on es recapta el mateix que a Catalunya (700km), per mantenir la seva xarxa de 7.000km d'autopistes, si la quantitat de diners que ingressen tan sols pot mantenir 700km com a Catalunya? Sense anar més lluny, dels 711 milions d'euros anuals que recapta Abertis a les autopistes de Catalunya, només 90 milions són destinats al manteniment (tal com va fer públic SI, i això són dades reals de la Generalitat)! Així, a què es dedica el 87% restant dels ingressos dels peatges, Mas? Es dedica a pagar els sous astronòmics de càrrecs dins de la direcció d'Abertis, formada per polítics jubilats com Macià Alavedra (implicat en el cas Pretòria) i de no tan jubilats com el conseller Homs? A fer accions perquè Salvador Alemany rebi per part del Departament d'Interior la medalla de bronze al mèrit policial? És igual, ni que ho invertissin en coses no vergonyoses ni penoses, l'únic que Abertis hauria de tenir dret a cobrar és en el pagament de l'autopista.

Un cartell que ho resumeix tot
(mentre hi hagi pobres i rics, és clar)

Ara bé, les autopistes han de ser de peatge un cop s'han pagat? Per mi sí, però cobrant-los l'administració pública (mai Abertis ni cap empresa privada), que destini els ingressos (a part del manteniment) a subvencionar els mitjans de transport que han de ser els prioritaris al país, per la seva sostenibilitat i accessibilitat: el transport públic (públic, no privatitzat) i en bici (evidentment anar en bici és gratuït però moltes carreteres s'haurien d'adaptar i s'haurien de construir molts més carrils bici, que siguin útils). Perquè el transport públic bé que està pagat (excepte el manteniment!), i bé que el seguim repagant, i cada cop a un preu més alt! Doncs que canviïn les prioritats d'una vegada i sigui el transport privat i contaminant el que pagui, no només en quant a la construcció de la infraestructura, sinó també per pagar el transport públic -públic, necessari i a l'abast de tothom. Cap a on va Europa?