El passat mes de maig, vam fer moltes coses, però degut a exàmens, treballs... de l'institut no vaig poder posar-ho al bloc i per això ara, en un sol post, ho poso tot amb potser menys detalls perquè és més difícil recordar-se'n de tot al cap d'unes setmaes que no pas un o dos dies després dels fets.
8 de maig: Promoció a Figueres i Campionat de Catalunya de Clubs
Al matí, com sempre, vam anar a Figueres a competir a la segona jornada de promoció d'atletisme del Campionat Territorial de la província de Girona. Hi havia les mateixes proves que l'altra vegada que havíem anat a Figueres, però com que a la tarda havíem d'anar al Prat de Llobregat, només vaig fer salt de llargada, els 220 metres tanques i els 80 metres llisos.La llargada, que era l'últim cop de la temporada, va anar normal, com a millor marca 3,75 metres, de manera que res de l'altre món. Dels 220 metres tanques vaig quedar primer amb una marca de 37,9 segons, que signiicava mínima pel Campionat de Catalunya Individual. Com que eren de 76 centímetres d'altura me les podia saltar perfectament bé. Finalment, dels 80 metres llisos, vaig fer mínima també pel mateix campionat amb 11 segons justos, i vaig estar molt content, ja que ja tenia les dues marques que volia, dels 80 i els 150 metres llisos, l'´ltima feta a Vic el dia 24 d'abril.
Havent fet els 80 metres llisos, vam marxar cap al Prat de Llobregat, on a la tarda hauria de competir al Campionat de Catalnya de Clubs, i anant-hi, ens vam parar a dinar a Calella, a una pizzeria molt bona anomenada Don Corleone, on vaig demanar-hi una pizza Diavola, de pollastre i tabasco. Més tard vàrem anar a comprar també allà un gelat i tot seguit vam tornar a agafar el cotxe fins al Poliesportiu Municipal Sagnier, on hi ha les pistes d'atletisme d'aquesta localitat.
Allà hi anàvem per fer el Campionat de Catalunya de Clubs, al qual cada club assigna a cada atleta una o dues proves i així tot el conjunt va puntuant fins que quan s'acaben les proves el club que ha fet més punts guanya.
A mi, però, em van triar per fer el triple salt, que el sé fer prou bé, i els 80 metres tanques, que al club no les havíem practicat mai de 84 centímetres tret del dimecres abans i jo diguem que no era especialista en això. Al final, però, de les tanques vaig quedar 7è de 8 amb la nefasta marca de 18,2 segons i vaig fer 3 punts i mig, i del triple salt, que va anar més bé, vaig quedar 8è de 16 i per tant vaig fer 9 punts, amb el meu millor salt de 8,56 metres.Així, per tant, vam marxar del Prat amb el Club Atlètic Vic havent quedat en la catorzena posició.
Classificacions: 2a jornada del Campionat Territorial a Figueres | Campionat de Catalunya de Clubs
11 a 14 de maig: Colònies a Santa Susanna
Amb tots els primers d'ESO de l'institut, el Jaume Callís de Vic al qual vaig jo, vam anar 4 dies, de dimarts a divendres, al Càmping Bon Repòs de Santa Susanna, al Maresme. Les colònies estaven organitzades per G.O. (Group Organizing), que allà mateix al càmping, hi havia un grup de monitors irlandesos, i per tant de parla anglesa, que fèiem amb ells circuits d'aventura...
El primer dia va fer sol, vam sortir a les 8 de l'institut amb dos autobusos i vam arribar al càmping una hora i quart més tard, més o menys. Ens van dur a cada grupet de tres persones que érem a un bungalow, que era petit, vell, "ratat", guixat i molts adjectius més i llavors ens van dir les regles, què havíem de fer, què no... I ens van separar per la meitat (jo era al grup B) i després de 10 en 10/11 en 11. A mi em va tocar el grup que monitoritzava en Conor. Amb ell vam anar a donar unes tres voltes al càmping que havien de ser per veure'l i després vam anar a un extrem d'aquest que ja deuria estar reservat i vam presentar-nos i jugar a algun joc. A la una, la hora que s'acabava l'activitat, vam anar tots a la piscina del càmping, ja que feia bon dia. Per dinar, com a tots els altres àpats, vàrem anar al "buffet lliure" del càmping que, està entre cometes perquè a part d'una amanida, això sí, molt variada, només hi havia un plat més a escollir.
A la tarda, vam anar al mateix lloc que el matí a fer una mena de circuit d'aventura normalet, un de pujar per caixes de cervesa, de passar d'un lloc a un altre amb una corda...
A la nit, com a totes les altres hi va haver discoteca, així com també ens podíem estar pels bungalows.
Tots els dies van ser així, amb la diferència que, sigui més o menys, va ploure a cada un d'ells. El dimecres al matí vam estar també a aquell mateix lloc jugant a un joc de pistes al que s'havia de trobar lletres anant amb una perruca i formar la frase "We love English". I a la tarda, després d'una pluja intermitent però forta, vam anar amb autobús a un circuit d'aventura de veritat situat a la vall on neix la riera de Santa Susanna, al Montnegre. En aquest hi havia un circuit normal (passar per pneumàtics, ponts...), una tirolina, un rocòdrom molt fàcil de fer, on hi havia a l'última pedra una mena d'excrements líquids que hi va haver gent que hi va ficar la mà, també hi havia un circuit de cordes, tir amb arc i tir amb una mena d'escopeta de perdigons.
El dijous al matí, amb autobús vam anar just davant del circuit d'aventura, al Ranxo Mestres per muntar a cavall, ens van dividir el grup B en tres torns i el meu va ser el primer. Em va tocar un cavall marró i molt alt. Sempre vàrem anar el meu cavall i jo cap al darrere del grup, tot i que algun cop començava a córrer i passava allò de ue es comença a botar. A la tarda, va tornar a ploure a bots i barrals i no vam poder fer un mini-teatre que havíem de fer de 5 en 5. Vam passar-nos tota la tarda fins a 2/4 de 7, l'hora de plegar de les activitats, ballant unes cançons i estant per sota la coberta de la discoteca, on estava previst que féssim el teatre.
Finalment, el divendres estava planificat fer esports d'aigua com caiac però va plovisquejar i vam haver de fer unes fitxotes d'escriure sobre què fariem en una illa deserta -en anglès, és clar-... i quan semblava que havia acabat de ploure, els últims 5 minuts, vam jugar a un joc a la platja. A les 3 de la tarda vam agafar l'autobús cap al Callís un altre cop, i així es van acabar les colònies.
Com que no vam parar en totes les colònies, no vaig poder fer gaires fotos, tret d'algunes del bungalow.
15 de maig: Promoció a Olot
El dia 15, vam anar a passar el matí a les maques i naturals pistes d'atletisme d'Olot, a la tercera i última jornada del Campionat Territorial de la província de Girona, que es veu que també era la Final Territorial, i per això van donar una medalla a tots els participants, entre d'ells, a mi.
Aquell dia només vaig fer dues proves, la de triple salt, que va anar igual que a la llargada de Figueres, res de l'altre món, 8,17 metres quedant 4t de 10. I els 150 metres llisos, als quals ja tenia marca pel Campionat de Catalunya Individual, i vaig fer la mateixa, 21 segons justos, quedant 3r però que seria 1r de les altres sèries.
16 de maig: Camí ambiental Vic-la Guixa
Tal com vam fer amb el camí ambiental de la Font dels Frares, al Gurri, uns dies després d'haver inaugurat el del riu Mèder que va cap a la Guixa (o Sentfores) i havent acabat els dies de pluja, vam anar a veure'l.
El camí, compartit amb el Camí de Sant Jaume, surt del pont del Blanqueig de Vic i, allà mateix, hi ha un plànol amb informació... L'itinerari va seguint pel costat del Mèder, on s'hi ubicava un pou de glaç, ara una mica en ruïnes, que per captar el gleç es va contruir una resclosa que, quan el pou va caure en desús, durant la Guerra Civil i la postguerra va servir de piscina.
Més endavant, hi ha una plantació de bosc de ribera autòcton, en un antic camp de conreu, gestionat per la fundació Territori i Paisatge de la Caixa Catalunya, que encara està per créixer una mica.
Llavors, s'acaba el camí arreglat amb sauló i passa a ser tal com era abans amb només els cartells indicadors del camí de Sant Jaume. Nosaltres vam arribar fins a darrere de la Guixa, a la Font del Ferro. També vam pasar per davant de la de la Talaia.
23 de maig: Prèvia del Campionat de Catalunya Individual a Calella
Amb la meva mare, el dia 23 de maig, vam anar a les pistes d'atletisme "La Muntanyeta" de Calella perquè jo fes la Prèvia del Campionat de Catalunya de Clubs al qual havia aconseguit marca mínima de 80 metres llisos, 15 metres llisos, 220 metres tanques i 3000m metres marxa. Com que, trobo jo injustament, només es pot participar en dues, vaig triar les dues primeres que són les que em surten millor.
Vam tenir la mala sort de que una prova era al matí i l'altra a la tarda, i per això ens vam haver de quedar a dinar. Els 80 metres llisos els feia a la una i deu minuts del migdia, i com que vam arribar justets a l'hora, recollir el dorsal... no vaig poder escalfar gaire però, tot i així, vaig quedar en prou bona posició i em vaig classificar, quedant del total el 14è quan es classifiquen els 16 primers.
Havent corregut vam baixar fins al poble i vam dinar al mateix restaurant que l'altre dia, a la pizzeria Don Corleone on també vaig demanar la mateixa pizza, la Diavola. Ens sobrava una kica de temps i vam anar fins a la platja, però aviat ja va ser hora d'anar cap a les pistes per fer els 150, que ense haver tampoc escalfat gaire, vaig classificar-me per la final aquest cop més pels pèls, el 15è, vaig quedar.
I després, ja vàrem tornar a anar cap a casa.
24 de maig: El Torrental de Calldetenes a la primavera
El vespre del 22 de maig i sobretot una estona del matí del 24, vam anar a veure quina pinta feia el Torrental de Calldetenes un cop havent fet fulles els arbres nous que hi van planta a l'hivern, un cop acabada la primera fase d'obres que fan allà aquella zona del nou institut.
El dia era molt bo i per això potser ens va semblar que era més bonic, però la veritat és que estava prou bé, la majoria dels arbres havien ja fet més branques, amb fulles, havia crescut l'herba, i excepcionalment baixava una mica d'aigua pel torrent. La gran pega, però, és que totes les alzines noves que havien plantat, estaven mortes, no sé perquè deuria ser. També s'ha de dir, que els carrers nous d'aquella zona, si no s'asfalten, van creixent herbes i no haurà servit gaire que posessin tan bé l'àrid pels llocs per asfaltar.
30 de maig: Sender Vora Ter de Borgonyà a Sant Quirze de Besora
El dia 30 de maig, dissabte passat, vam anar a fer el que va ser el més llarg dels senders que hem fet, de Borgonyà a Sant Quirze de Besora, aproximadament uns 10 quilòmetres.
Vam sortir al matí de la colònia de Borgonyà (St. Vicenç de Torelló) i vam agafar el GR-210, l'anomenat sender Vora Ter perquè passa pel costat d'aquest riu.
El sender començava pel camí d'anar al cementiri de Borgonyà, que no sé perquè estava tan allunyàt de la població, passant per un abocador clausurat on ara hi ha una taula per menjar. Després va pujant i baixant per turons no tan a prop del riu i passant també per sobre un riuet ja que la senyalització la deurien fer quan hi havia sequera.
Més tard, vam arribar a un lloc on passa pel costat de la C-17, dedoblada, i a causa d'això el sender es desvia una mica i s'ha de passar per un tros de la carretera asfaltada a Saderra, on hi ha enllaç amb el sender de Saderra. Es va fent el camí entre el riu i la via del tren, i s'arriba a un lloc on hi havia una mena de terra de roques on vam dinar els entrepans que ens havíem emportat de casa. Uns metres després, s'arriba a un trencant amb un camí que passa més a prop del riu. En aquest punt hi vàrem veure un avellaner amb moltíssimes branques. Al camí aquest de més a prop del riu, hi ha una mena de mar o desert d'ortigues, un passa el camí, estret, entremig d'aquestes, on si esporta pantalons curts, com era el meu cas, i també màniga curta, és impossibla no ortigar-se, a part dels molts mosquits que també hi havia per allà -és normal, al costat del riu- i el borró o borissol dels pollancres ue es posava per la cara. Aquest camí va durarpotser només un quilòmetre però es va fer etern.
Llavors, es va per uns camins més amples i també areuant la via del tren per sobre un pont gegant i passant per un altre enllaç amb el sender de Saderra, i amb el GR-3, on en aquest hi ha un desviament que costa de veure i els següents metres són una kica complicats ja que són per molt a prop del riu i amb molt borró que no deixa veure-ho tot.
Després ja s'arriba a Sant Quirze de Besora, on després de travessar el poble, vam agafar el tren de Rodalies de les 16.52 h en direcció Barcelona fins a Borgonyà, on al matí havíem deixat el cotxe.
