Aquesta nit ha glaçat i tota la neu s'ha congelat, també, i ara està en forma de pols. Aquí a Calldetenes, a causa del gel (suposo) hi ha 16 cm, i no els 19.5 que hi havia.
dimarts, 9 de març del 2010
dilluns, 8 de març del 2010
Nevada, 19.5 cm a Calldetenes
Avui, a Calldetenes, com a molts llocs de Catalunya, ha nevat.
Deixo aquí l'enllaç a un àlbum de fotos del Picasa que vaig actualitzant.
Veient tots els cops qie he mesurat quants centímetres de neu hi havia al terrat de casa meva, el cop que n'hi ha hagut més (des de les 6 de la tarda) és de 19.5 cm.
Campionat de Catalunya de Pista Coberta
Dissabte passat, 27 de febrer, amb el meu pare vam anar al Campionat de Catalunya de Pista Coberta a Vilafranca del Penedès, per fer la prova de 60 metres llisos, a la qual m'havia classificat per rànquing recollides totes les marques que havien fet al llarg d'aquesta temporada els atletes inscrits. La meva marca per classificar-me, la vaig fer a Palafrugell a la 2a jornada d'Hivern (era 8,7 segons, comptats manualment).
Vam marxar a les 8 del matí de casa, i vam arribar allà a les 10, dues hores de viatge tal com havíem calculat (passant per la B-24). Les pistes eren a la zona esportiva de Vilafranca, on està tot concentrat per allà, camps de futbol, pavelló d'hoquei, parc aquàtic, pistes d'atletisme descobertes, un camp de futbol sala amb una coberta, el recinte firal... i la nau on s'està la pista mòbil (és mòbil, es pot desmuntar i portar-la a una altra de les que crec poques naus que hi càpiga de Catalunya).
Era grandiós, en primer lloc hi havia l'espai d'escalfament, del tamany d'una pista de bàsquet (estava pintada al terra), amb els lavabos, després hi havia unes cortines grogues gegants i darrere d'elles, la pista. Més endavant hi havia unes altres cortines grogues i suposo que un altre espai també del tamany d'una pista de bàsquet.
Al començament es notava molt el fred que hi feia, ja que la calefacció era basada en unes quantes estufes, i la gent de les grades anava tapada amb mantes, i alguns deien que altres dies encara havia fet més fred.
Quan faltava mitja hora per córrer -a les 11, ja que corria a les 2/4 de 12- vaig començar a entrenar a la zona d'escalfament, fins que quan faltaven 10 minuts, vaig haver d'anar a la cambra de requeriments, lloc que jo tenia entès que era per mirar si els claus de mles vambes eren els correctes... i resulta que només em van dir el que ja sabia, la sèrie que havia de córrer (la 3a).
A 2/4 de 12 efectivament van começar les sèries, i uns minuts més tard ja ens van fer entrar als de la 3a. Van anar bastant ràpids a fer la cursa, tot i que hi va haver al qui la van haver de posar una targeta groga, per fer no sé què abans i al final vaig quedar 5è, amb un temps de 8,86 segons comptats amb cronòmetre elèctric.
Un cop havent corregut vam marxar i vam anar a buscar algun lloc per dinar. Vam decidir anar a un que estava a Ordal, un poble del terme de Subirats, ja tornant. Era Cal Pelegrí, un restaurant-fleca-supermercat i no sé quantes coses més escampades per tot el poble. Llavors ja vam tornar altre cop a casa.
El dilluns d'aquella setmana, a més, les classes de 1r A i D (de la qual sóc jo) vam anar d'excursió a les Coves del Toll de Moià i al seu museu, al centre del poble.
Vam marxar a les 8 del matí de casa, i vam arribar allà a les 10, dues hores de viatge tal com havíem calculat (passant per la B-24). Les pistes eren a la zona esportiva de Vilafranca, on està tot concentrat per allà, camps de futbol, pavelló d'hoquei, parc aquàtic, pistes d'atletisme descobertes, un camp de futbol sala amb una coberta, el recinte firal... i la nau on s'està la pista mòbil (és mòbil, es pot desmuntar i portar-la a una altra de les que crec poques naus que hi càpiga de Catalunya).
Era grandiós, en primer lloc hi havia l'espai d'escalfament, del tamany d'una pista de bàsquet (estava pintada al terra), amb els lavabos, després hi havia unes cortines grogues gegants i darrere d'elles, la pista. Més endavant hi havia unes altres cortines grogues i suposo que un altre espai també del tamany d'una pista de bàsquet.
Al començament es notava molt el fred que hi feia, ja que la calefacció era basada en unes quantes estufes, i la gent de les grades anava tapada amb mantes, i alguns deien que altres dies encara havia fet més fred.
Quan faltava mitja hora per córrer -a les 11, ja que corria a les 2/4 de 12- vaig començar a entrenar a la zona d'escalfament, fins que quan faltaven 10 minuts, vaig haver d'anar a la cambra de requeriments, lloc que jo tenia entès que era per mirar si els claus de mles vambes eren els correctes... i resulta que només em van dir el que ja sabia, la sèrie que havia de córrer (la 3a).
A 2/4 de 12 efectivament van começar les sèries, i uns minuts més tard ja ens van fer entrar als de la 3a. Van anar bastant ràpids a fer la cursa, tot i que hi va haver al qui la van haver de posar una targeta groga, per fer no sé què abans i al final vaig quedar 5è, amb un temps de 8,86 segons comptats amb cronòmetre elèctric.
Un cop havent corregut vam marxar i vam anar a buscar algun lloc per dinar. Vam decidir anar a un que estava a Ordal, un poble del terme de Subirats, ja tornant. Era Cal Pelegrí, un restaurant-fleca-supermercat i no sé quantes coses més escampades per tot el poble. Llavors ja vam tornar altre cop a casa.
El dilluns d'aquella setmana, a més, les classes de 1r A i D (de la qual sóc jo) vam anar d'excursió a les Coves del Toll de Moià i al seu museu, al centre del poble.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)