Per Setmana Santa, del dia 9 (dijous Sant) al 12 (diumenge) vam anar de vacances a Euskadi, al poblet de Sopuerta, a Biscaia.
Dijous dia 9:
Ens vam llevar a les 5 del matí volent marxar a les 6, però al final vam marxar a 3/4 de 7. Un cop que vaig engegar la tele, vaig veure que feien la Volta ciclista a Euskadi, i justament aquells dies passava per la zona que estaríem nosaltres. Sopuerta està a la província de Biscaia, i per això vam agafar l'eix transversal i l'autopista fins a la sortida de Llodio, passant per Logroño. Ens vam parar a diverses àrees de servei. Per l'autopista vam creuar el meridià 0º.
A Llodio teníem previst dinar-hi, ja que ja s'acostava l'hora, però no hi vam trobar cap restaurant obert (el dijous Sant) els restaurants estaven tancats.
Per una carretereta, llavors, vam arribar a Sodupe o si que en vam trobar un i ens hi va quedar. Era el restaurant Gorbitxu, en el que ens hi van fer esperar molt. Les forquilles d'aquest restaurant, tenen el mànec de fusta, com si fóssin un ganivet.
Després de passar per Güeñes, Gordexola, Zalla (ens hi vam perdre una mica), i molts poblets més, vam arribar a la casa rural que havíem reservat, la Casa Rural Batzarki, al nucli d'Avellaneda, davant de la Casa de Juntas, que és un es reunien els "junteros" de tots els pobles de la comarca de Las Encartaciones, a la que estava. I la casa rural era l'edifici on s'allotjaven els junteros.
Ens va tocar l'habitació Gorosti. La casa tenia un saló molt gran on tots els hostes podien anar a mirar-hi la tele, jugar a jocs de taula...
Més tard vam anar a visitar el poble de Sopuerta, començant pel nucli de San Martín de Carral o Carral sol, que hi havia d'haver una oficina de turisme del poble però no la vam trobar. A les cases els des forns de pa els hi van a deixar el pa a la porta, i així no l'han d'anar a comprar. per Carral hi passava un riuet amb un pont molt maco. Vam parar-nos al bar La Bodeguilla per berenar; nosaltres volíem sopar a dintre l'habitació una llonganissa i fuet que teníem amb pa, però pa no que en teníem. Els hi vam dir, tot explicant-los-hi d'on érem... als del bar i ens van donar mitja barra.
L'altre nucli que vam anar a visitar, va ser Mercadillo, el més important i on hi havia l'ajuntament, no hi havia res d'especial. Per acabar de passar la tarda, vam anar a mirar amb cotxe el municpi de Galdames, un de vei, on tot eren cases bastant disperses amb un nucli semblant al de Mercadillo.
Vam tornar a Avellaneda i vam seguir un tros d'un cami que duu a Bezi, un altre nucli, on hi havia ovelles al costat, amb dues demolt petites que no paraven d'anar cap a nosaltres (hi havia una reixa).
Vam sopar a dintre de l'habitació, tal com vam fer també els altres sopars.
Divendres dia 10:Divendres vam anar a visitar Bilbao, anant-hi, vam passar per petits pobles de Zalla, tot enganxats l'un a l'altre.
- Otxaran Goikoa
- La Retola
- Otxaran
- L'Ahedo
- La Flor
- La Barga
- Laisequilla
I encara potser me n'he descuidat algun; tots eren de 4 o 5 casotes.
Després per Zalla i Güeñes, on no hi paren d'haver passos a nivell del Feve que va per allà i, només per Güeñes, una gran fàbrica de sabons que fei una pudor horrible, que arribava fins i tot a la casa rural (a uns 10 km.). A continuació s'agafa una "carretera local" de 4 carrils (BI-636) fins a Bilbao.
Tant a Llodio com a Sopuerta, Zalla, Sodupe però sobretot a Bilbao, moltes cases tenien la bandera de l'Athletic de Bilbao a la finestra o al balcó. No sé si és perquè farien la final de la Copa del Rei o perquè ja les tenien sempre. Vam esmorzar a Bilbao, ja que ens vam llevar molt d'hora, i, per tant, també vam arribar molt d'hora a Bilbao. Vam fer-ho a la gelateria Alaska.
L'únic problema que hi havia era que anava plovent. Primer de tot vam anar a casc antic, a la catedral, la Plaza Nueva, que estava també plena de banderes de l'Athletic... També hi havia una pastisseria amb pastissos de l'Athletic, i una botiga de records d'Euskadi amb només coses de l'Athletic.
Vam anar seguint pel costat de la Ría passant pel pont de Calatrava i per davant d'un edifici fet de diferents estils, un tros de fa segles, un altre d'obra vista, un altre com de gratacel, un tros gris, i un altre de vidre; fins al Guggenheim.
Ens vam fer unes quantes fotos amb l'aranya de ferro que hi havia i després vam voler entrar a visitar-lo. Vam marxar sense visitar res, ja que hi havia tanta cua que arribava a fora del recinte i vam pensar que no valia la pena fer tanta cua.
Vam marxar a buscar restaurant, ja per dinar a una altra zona, aprofitant que hi havia l'EuskoTran, el tramvia de Bilbao des del Guggenheim fins a San Mamés.
A San Mamés vam buscar restaurant però no n'hi havia. Vam veure l'estadi de l'Athletic de Bilbao per fora (només era ferro pintat de color blanc).
Com que volíem anar amb metro, per veure com era, fins a on arribava..., vam anar un altre cop al centre, per dinar a un restaurant que havíem vist, però ja aprofitant que havíem pagat el metro, vam anar fins a final de zona (com que només són dues línies i són rectes, hi ha diverses zones de pagament), a Bolueta, una estació a l'aire lliure, i , després, sense sortir de l'andana, vam recular fins a l'Estació de Casco Viejo, al casc antic.
Vam dinar al restaurant que havíem vist, un de normalet, ni molt car ni molt barat. Com que plovia, tothom estava al petit menjador interior i tota la gent estàvem molt junts, i, a més, ens van fer dinar en una taula de la terrassa, de dos, mentre que nosaltres érem quatre. L'espai no era gaire gran però van anar rapidíssims a portar-nos el menjar, a diferència del dia anterior.
A la tarda, com que ja havíem vist molt de Bilbao, vam anar als pobles costaners de Plentzia i Gorliz, però com que plovia no eren gaire bonics, i la platja de Gorliz estava en obres.
Per tornar vam fer servir el GPS, que ens va fer passar per algunes carreteres una mica estranyes, i per una que s'enfilava, no la vam veure i ens la vam saltar...
Ens vam parar uns 10 minuts a Leioa, a comprar coses que necessitàvem per sopar (a l'habitació). Ens va fer molta gràcia el nom del supermercat que vam anar, és una mica estrany, però com que els del supermercat eren xinesos, vaig pensar que volia dir alguna altra cosa; es deia: Supermercado TITA.
Vam seguir anant cap a la casa rural per les indicacions del GPS fins que vam veure que ens volia fer passar per un pont molt estrany, el pont de Biscaia (l'únic patrimoni de la humanitat d'Euskadi), i, quan vam veure que era per mitjà d'un transbordador, vam decidir no passar-hi, pensant-nos que seria molt car.
I vam seguir anant en contra del GPS, que ens volia fer passar pel pont sense que ell sapigués que s'ha de pagar, fins que vam travessar la Ría per una altre pont.
Després ja vam seguir les indicacions del GPS fins a la casa, fent-nos passar quasi per Cantabria (vam entrar a Sopuerta per la mateixa direcció que la que havíem seguit per marxar al matí.
Dissabte dia 11:Avui tocava anar a la costa biscaïna (al parc natural d'Urdaibai i més cap a Bilbao).
Vam marxar una mica més tard que divendres, però no molt. Vam agafar les mateixes carreteres fins a Bilbao, i, després vam agafar la N-634 fins a Amorebieta on vam trencar cap a la carretera que passa per Gernika-Lumo fins a Mundaka, el primer poble.
A la carretera d'Amorebieta a Gernika hi havia una gasolinera de fusta.
A Mundaka hi havia un port normalet, no molt gran i uns miradors molt amplis, des del voltant de l'església i la pista de frontó, es podia veure la Ría de Mundaka, que fa el parc d'Urdaibai, amb marismes..., es podia veure el mar, amb una plataforma pel gas molt lluny, l'illa d'Ízaro, l'altra banda de la ría...
Després semblava que plovisquejava fins que es va posar a ploure més fort, quan arribàvem a Bermeo, el poble més gran i turístic de la zona, amb el cel tapat i plovent, semblava molt lleig, per això ens en vam anar cap a seguir la carretera que havíem planejat. De cop i volta, quan vam sortir de Bermeo, va parar de ploure, però ja que havíem marxat, vam voler anar al Cap de Matxitxako, el punt més al nord del País Basc.
Hi havia dos fars, un de vell, es que tenía accés amb cotxe per tothom, i que estava més a la vora del mar, i l'altre, el que funciona ara, més elevat, i sense accés per tothom en cotxe. Només vam anar a la zona del vell. Hi havia un cartell que deia que si hi havia boira, és a dir, que els vaixells no podien veure la llum del far, sonava una forta sirena.
Com que ja no plovia, vam tornar a Bermeo, tot era diferent, sense pluja, semblava un altre poble. Ens hi vam quedar a dinar, al restaurant Sollube. Com que era dissabte, en aquest poble hi havia molts homes en grup que anaven a dinar tots junts a algun restaurant, a menjar tapes... Per pujar als carrers que no donàven a la platja, s'havia de pujar unes escales molt llargues.
